Bicicleta de muntanya

Sant Marc de Brocà (1.611 m.)

Des de Guardiola de Berguedà ens enfilem per pista cap a la masia Cavallera, i de seguida trobem el GR-270 que anirem seguint direcció est principalment per un corriol estret però força ciclable. Desemboquem a la vall de Riutorn i la remuntem fins a l'Estret, on uns metres abans surt una pista que s'enfila molt fort per la baga fins a la Collada Grossa, amb trams de pendent intensos que s'acosten al 30%. Un últim pujador ens deixa a la bassa de Tarnes on s'agafa el camí que ens porta al cim. Al peu de la petita ermita de Sant Marc contemplem el Pedraforca, el Cadí, Moixeró, Tosa i Puigllançada. Baixem de nou a la bassa i iniciem un llarg descens per pista fins a Sant Martí de Brocà. Enllacem amb un últim corriol fins al peu del Bastareny, i pel camí del solei arribem al punt d'inici.

Serra d'en Cals i Puig d'Arques

Des de la cota 0 a Sant Antoni de Calonge comencem a pedalar amb una primera pujada exigent al puig Cargol, i tot seguit un divertit corriol ens acosta a l'idíl·lic paratge de Fitor. Una baixada curta per mal camí ens porta al mas Plaja, a prop d'on surt un camí en pujada cap a la serra d'en Cals, on podem visitar diversos dòlmens. Descens ràpid cap al mas Cals, i per bones pistes cap a la Cavorca i Santa Llúcia de l'Arboç. Després de creuar la carretera de la Ganga comença la pujada cap al coll Bregó, lleugera baixada fins al torrent d'en Genoer, i una exigent i llarga pujada al Puig d'Arques, sostre de les Gavarres. Per pista baixem a Sant Cebrià dels Alls, i combinant pistes mig abandonades i algun tram de camí més complicat anem tornant cap al pla de Calonge.

El Pedró (1.765 m.), Catllaràs

Al peu del santuari de Falgars comencem a pedalar per una pista que s'enfila directa cap al Camp de l'Ermità, i seguim amunt per la pista principal fins a la Roca del Catllaràs. A la part alta del Pla de l'Orri prenem el camí cap al cim i acabem d'arribar-hi a peu. Seguim la carena per un corriol preciós i voltem per darrere el Puig Lluent. Poc més endavant baixem per una antiga pista, ara gairebé camí per la feréstega baga d'Ardericó. Al peu del vell refugi comencem a pujar fins al Roc de la Lluna, magnífic mirador de les muntanyes de l'Alt Berguedà. Baixada directa per un camí molt dret fins al xalet el Catllaràs, obra de Gaudí, i ja per bona pista acabem d'arribar al punt d'inici.

Tossals i Serrat de Malla

Pedalada curta però intensa que s'inicia al peu dels cingles, als Sants Metges de l'Espunyola, i s'enfila fort per la pista de Tresserra. La pujada continua i s'intensifica fins arribar a la carena dels Tossals, on tenim una extensa panoràmica cap al nord. Resseguim la carena cap a l'est per un camí molt estètic, amb un tram curt però difícil al Mal Pas, on cal portejar. Arribem al santuari dels Tossals i iniciem una baixada curta i difícil fins a prop de Capolat, on acabem d'arribar planejant. Prenem un caminet fàcil que creua l'ampla carena del serrat de Malla fins a la punta del cingle, un gran mirador cap al sud. L'últim tram de baixada el fem per la pista dels pantans que ens porta per la via directa al punt d'inici.

Tossals i Cingles de Taravil

Al peu dels Sants Metges, a l'Espunyola, surt un corriol que permet escalfar fins a la masia de Torrades on comença una forta pujada per la pista de Tresserra. Passada la casa cal prendre una pista a la dreta que puja molt fort fins dalt la serra dels Tossals, on hi ha un mirador natural amb vistes fantàstiques. Seguim cap a ponent primer una pista en desús, i més endavant un bonic corriol que té alguns trams aeris. Baixada força fàcil fins als plans de Taravil, on continuem cap a les valls de Cal Sant fins trobar la pista secundària que s'enfila al Puig Rodon, excel·lent mirador de Busa i la Vall d'Ora. A continuació fem un tram llarg i panoràmic pel fil dels cingles enllaçant els dos següents cims: el Puig Gertell i el Cap dels Plans. Tornem fins a prop de Taravil on prenem la pista asfaltada que baixa pel Mal Pas, i al mig d'un revolt seguim per una pista que ens torna a Torrades i pel caminet ja conegut fins al punt d'inici.

La Nou - Catllaràs - Malanyeu

Sota l'església romànica de Sant Martí de la Nou comencem una ruta pel vessant més occidental del Catllaràs que ens enfila fins a la part alta del massís, i tot seguit baixa buscant els bonics colors de les fagedes a la tardor. La primera part de la ruta és una llarga pujada cap al coll de la Plana passant per les masies de Cuirols i Espades. Seguim pujant cap a la collada de Sant Miquel, a la part més alta del Catllaràs, i baixem pel vessant nord cap al pla de l'Ermità. Tornem a pujar per enfilar-nos al llom de la serra del Mill i buscar un corriol que baixa decidit cap al torrent de Malanyeu, on gaudirem de l'esplèndida fageda a la font de les Travesses. Creuem a la solana sota els cingles de Malanyeu i tornem a enfilar per una pista sota els cingles del Reu fins a la collada de Sant Isidre, des d'on només queda una baixada ràpida per pista.

Busa, vessant sud

Des del peu de la Vall d'Ora ens enfilem per una pista en fort pendent cap a les parets del vessant meridional de Busa. Prenem la pista d'Orriols i voregem pel peu dels cingles i damunt de la vall fins a trobar un pujador molt fort al Grau de les Collades. Ens enfilem a l'altiplà i recorrem els camps de la Bertolina i després el pla del Rial. Al grau de la Creu baixem per asfalt fins al coll d'Arques on prenem una pista que ens porta cap a les masies de Ginebres i les Serres. Passem per l'ermita de Sant Martí dalt d'un balcó panoràmic, i anem baixant cap a la Selva, on hi ha una bonica església i una casa de colònies. Passada la masia de Casafont prenem un pista mig abandonada al fons d'un torrent que ens retorna al punt d'inici.

Coll del Vent

Sortim pedalant des de la Pobla de Roda per una pista al peu del riu Isàvena que més tard es transforma en un caminet i avança fins als afores de Serranui. Deixem el riu i comencem a remuntar el barranc de Ricans amb forts pendents. Ens anem enfilant cap a la base de les parets de la serra de Sis i el vistós Mall de Brocoló. Pugem una bona estona per bona pista i fem un últim tram duríssim amb pendents superiors al 20% fins al Coll del Vent. Contemplem l'ampli paisatge cap a la vall d'Isàvena, el Turbó i el Cotiella i seguim per la pista que recorre el gran altiplà fins al poble de Queixigar. Baixem cap al fons d'un barranc, i tornem a pujar una bona estona fins al petit nucli de Sant Esteve del Mall. Ja només ens queda baixar per bona pista fins al bonic pont de la Pobla on hem començat la ruta.

Muro de Roda

Des de la població de Tierrantona, al centre l'altiplà de la Fueva, iniciem una ruta tot planejant fins al nucli d'Aluján on comença un corriol que s'enfila, no sense dificultats, cap a Cuello Pins, i ressegueix la carena. Baixem cap a la pista, i ens enfonsem cap al barranc de la Natiella. Recorrem el fons del barranc en un tram preciós i divertidíssim durant més de 3 km. Tot seguit cal remuntar un fort pendent fins a recuperar la pista, que encara amb una forta pujada ens enfila fins al punt més alt de la ruta, l'espectacular castell de Muro de Roda. Grans vistes cap a la Peña Montañesa, el Mont Perdut i la vall del Cinca a l'entorn de l'Aïnsa. Al costat de la muralla comença un corriol força endurer que baixa directe cap a la plana, amb alguns trams difícils.

Pobles abandonats de Guara

Al nord de la serra de Guara resten interts petits pobles per on va córrer la vida fins a mitjans del segle passat. La dificultat en les comunicacions i la falta d'oportunitats els van condemnar. Sortim del poble habitat de As Bellostas on prenem una pista que comença baixant fins al riu Balced i continua pujant per l'altre banda fins al despoblat de Bagüeste, amb la seva bonica església encimbellada. Tornem a baixar cap al despoblat de Letosa i planegem en un tram solitari i bonic fins al nucli de Nasarre que conserva la notable església de Sant Andreu. Per un camí mes trencat avancem cap a Otín, el poble més gran i abandonat més recentment. Iniciem el retorn per la capçalera del barranc Raisén, visitem el petit despoblat de San Póliz i acabem la ruta amb una bona pujada. Un interessant recorregut per terreny inhòspit on el rellotge es va aturar fa mig segle.

Pàgines