Activitats

Estany de Filià

Passada la Central de Capdella comença una pista que s'enfila fort pels pendents occidentals de la Vall Fosca fins assolir la plàcida vall de Filià. Ja en terreny més obert ens acostem a la cabana del Vaquer i seguim amunt sota les aparatoses restes de l'estació d'esquí que es volia perpetrar en aquest indret. Amb una última pujada forta accedim al bonic estany, el més meridional dels Pirineus, situat al fons d'una cubeta glacial a 2.132 m. i envoltat d'altes muntayes. Iniciem el descens recuperant la pista principal, i tot seguit una llarga baixada amb extraordinàries vistes de la vall i els grans cims que l'envolten, amb una breu parada al balcó natural de l'ermita de la Mare de Déu de Fa.

Estany Gento

Des del fons de la Vall Fosca emprenem una llarga i contundent pujada fins al coll del Triador, a més de 2.100 metres. Des de les alçades planejarem seguint el traçat d'un antic ferrocarril, amb algun pas difícil, trams aeris i alguns túnels que ens portaran fins a la presa de l'estany. Reculem uns metres per trobar el camí que baixa amb un pendent fortíssim per la canal de Pigolo, on farem diversos trams a peu. Un cop a l'embassament de Sallente baixarem uns metres per asfalt, i després per un camí força complicat que ens porta al nucli de Capdella, des d'on ja només cal baixar fins al proper poble d'Espui.

Gorges del Segre

Sortim d'Er i saltem cap a Llo a través del petit nucli de Vedrinyans. Un cop al peu dels banys prenem la pista tancada al trànsit que s'endinsa a les gorges que forma el riu Segre en passar per un tram de roca dura i molt vertical. Seguim remuntant per una agradable pista al peu del riu fins arribar al refugi de la Culassa, un bonic indret on descansem uns minuts. Canviem de direcció i pugem fort fins al Pla de la Creu, a 2.034 m., on comença un bonic i panoràmic descens per una pista mig abandonada que passa pel refugi del Camí de Núria. Amb vistes cap a la plana de la Cerdanya acabem de baixar fins al punt d'inici.

La Tosella (1.456 m.)

Des de Fígols ens enfilem fins la punta més oriental dels cingles de Vall-llobrega, un petit turó amb excel·lents vistes sobre la vall de Peguera i cap al pantà de la Baells, Sobrepuny i Catllaràs. Pràcticament tota la pujada és per una pista ombrívola dins d'una bonica fageda a la baga de Fígols. Un cop a la collada de Sant Ramon seguirem un caminet mig amagat entre l'espessa vegetació que ens portarà a la punta d'aquest petit cim panoràmic. Tot seguit encara pujarem seguint el fil de la cinglera, i un cop a dalt baixarem per un ròssec que ens deixa de nou a la pista que ens tornarà al punt d'inici.

Pratformiu

Connectem en una mateixa ruta en bicicleta les petites serres de Guixers i Pratformiu, al peu de la major serra del Verd. Sortim de Valls i comencem a pujar per pistes en bon estat cap a Sant Martí de Guixers i més endavant per un camí difícil a Sant Lleïr de Casabella. Aquí comença una pujada molt dura per pista pedregosa difícil de ciclar que es va enfilant fins al coll de Jou, i continua més moderada cap al nord fins al coll de la Santa Creu, on podem reposar uns moments. Aviat torna la pujada més dura per les costes de la serra de Pratformiu fins que la travessem a més de 1.600 m. Baixem per una pista molt difícil plena de sots i pedres fins a l'extens Pratformiu i ens arribem fins als curiosos terrers que hi ha al final. Pugem suaument fins al mirador natural del Cap del Balç, amb extensa visió cap a la Llosa del Cavall, Busa i l'entorn de Guixers. Ja només queda prendre la pista asfaltada que passa per Sant Martí de la Corriu i baixa rapidíssima fins al punt d'inici.

Serrat del Migdia (1.082 m.)

En un matí rúfol ens entaforem als viaranys de les canals de Sant Miquel fins a la punta d'un dels seus cims emblemàtics. Comencem a caminar al pont del Climent sobre el riu Mergançol, i avancem cap al sud enfilant dins d'un bosc espès i obac. Creuem el portell de l'Ovellar i seguim pujant per la fageda fins al collet dels Pins, sota les parets del cingle de la Por. Girem cap al nord i enfilem l'últim turó de roca conglomerada vers el cim. Bones visites cap al Sobrepuny, el Catllaràs, i la resta del Picancel. Baixem pel vessant occidental per un caminet molt bonic que recorre la canal dels Colletons fins al peu de les aigües del pantà de la Baells, des d'on retornem planejant fins al punt d'inici.

L'Estany i la baga de les Nou Comes

Aprofitant l'avinantesa que aquests dies, després de les pluges de primavera, l'Estany torna a tenir aigua, ens enfilem per la pista que puja des de la Casanova de les Garrigues fins aquest bonic pla situat a 1.500 metres sota els Rasos de Peguera. Un cop a dalt continuem cap al nord i ens endinsem a les profundes fagedes de la Baga de les Nou Comes, a través d'uns camins preciosos que baixen fent zig-zag enmig d'arbres majestuosos. Creuem el traçat de l'antic trenet miner, i seguim avall fins a tocar del torrent de Peguera. El seguim fins poc abans d'arribar a Cercs, on iniciem el retorn pel bonic camí del Tramvia de Sang.

Torre del Mir i Puig de la Clapa (1.654 m.)

Iniciem la ruta amb un breu descens des de Molló fins a creuar el Ritort, on comença una pujada constant i amb alguns trams força durs per una carena de lloms amples que ens porten al coll d'Ares. Creuem al vessant francès i prenem una pista que primer baixa i després torna a pujar moderadament fins a la torre del Mir, extraordinari mirador cap al Canigó i la vall del riu Tet. Seguim pujant per amples carenes amb un temps incert fins al Puig de la Clapa, sostre de la ruta, des d'on continuem planejant a notable alçada per pastures alpines. Baixem cap al nuclis de Fabert i tot seguit Espinavell, on comença un corriol estret que ens fa baixar momentàniament de la bicicleta, però tot seguit gaudim d'un descens bonic i divertit fins al punt d'inici.

Volta a Ensija

Comença l'itinerari a Vallcebre per la pista que marxa cap al barri de la Barceloneta i va pujant en direcció oest voltant la serra de Mata-rodona. A la font Freda continuem pujant per la pista que voreja l'obaga nord d'Ensija fins a la roca del Llamp, i gira pel vessant occidental fins al Portet. Entremig dels preciosos planells d'alçada, a més de 1.800 m. s'inicia un fort descens primer per camí i després per pista fins a la font del Pi, des d'on es pot contempla la impressionant roca de Ferrús. Torna la dinàmica ascendent per pista fins al despoblat de Peguera, i tot seguit per un camí fàcil avancem cap al coll de Fumanya, on hi ha el centre dels dinosaures. Un corriol divertit planeja sota els cingles de Conangle fins que els creua i continua per l'altre vessant baixant per uns terrers fins prop del poble.

Bauma de les Rocasses

Sortim caminant del punt més alt de la ruta, Sant Pau de Pinós, i planegem per pista fins a la magnífica masia de la Guaita de Pregones. Continuem per un corriol que va baixant fins al barranc del Vilaró, on ens entaforem en una clotada on hi ha la balma. Es tracta d'un gran espai tancat pel llavi d'un ample cingle, per damunt del qual cau l'aigua del torrent que forma una bonica paret de tosca. Un cop visitada la balma seguim per un caminet que ens apropa la masia del Vilar, i tot seguit per pista fins a Ginebret, on hi la una bonica església i llargues vistes cap a l'Alt Berguedà. La mateixa pista va pujant suaument fins al punt d'inici tot passant per les masies del Puig, l'Anglada i cal Miquel.

Pàgines