Activitats

Foradada de les Muntanyetes

Des del mirador dels Orris contemplem el vessant sud de la Tosa i l'espectacle caòtic de les Muntanyetes. Si ens hi fixem bé, prop de la base de l'extrem oriental es pot endevinar un pont natural de roca. Baixem per la pista des del peu del mirador fins al torrent del Serrat Gran. El creuem i ens enfilem per una canaleta força dreta, que fins i tot ens fa posar les mans a terra en algun punt, fins arribar a les envistes del curiós arc de roca. Ja només queda creuar de pla una incòmoda tartera i ens situem a sota d'aquesta foradada. Des d'aquí encara pugem uns metres més per la base de les parets inexpugnables fins unes balmes situades uns metres més amunt. Baixem pel mateix lloc sense més dificultats que el fort pendent i l'absència de camí.

Cala San Pedro

Caminem pel sector oriental del Cabo de Gata per un tram de costa escarpada amb la característica roca volcànica. Sortim del petit poble de Las Negras i passegem per la platja en direcció nord fins a trobar un camí que s'enfila i voreja el Cerro Negro per una antiga pista. Quan s'acaba continua un caminet que avança alçat damunt dels penya-segats fins a les envistes de la cala. Baixem per un tram força dret fins al castell i la mateixa platja de la Cala San Pedro, un racó molt bonic amb una platja en forma de mitja lluna, d'aigua turquesa i envoltada de cingles de roca fosca. Tornem pel mateix camí i fem una variant pel Cortijo de Ricardillo.

Penyal d'Ifac (327 m.)

En una punta de la Mediterrània enmig de la població alacantina de Calp, s'aixeca en vertical i directament des del mar una gran mola calcària d'aspecte inexpugnable. Des del mateix nucli urbà surt un camí que puja fins a la falda de les parets, i allà on sembla que el pas esdevé impossible trobem un túnel que permet travessar a l'altre cantó. El vessant marítim del penyal és més progressiu, i amb l'ajuda de cadenes en diversos punts es pot anar pujant fins el punt més alt, on trobem un magnífic mirador natural. Observem la costa exageradament urbanitzada i les platges que l'envolten, però també un reguitzell de muntanyes ben a prop, com la serra d'Oltà, la serra Gelada, la serra de Bèrnia, la serra d'Aitana o el Puig Campana.

Bèrnia (1.126 m.)

Perpendicular a la Mediterrània entre les poblacions de Calp i Altea, s'aixeca un llarg crestall rocós que culmina al cim que avui pujarem. Sortim des del vessant nord, a les cases de Bèrnia, per una pista que planeja fins a la font, on continua un caminet que traça una diagonal sota els espadats de roca fins al famós Forat de Bèrnia, un túnel natural que ens permet creuar a l'altre banda de la serra. Amb vistes al mar, continuem cap a l'oest fins al Fort de Bèrnia, un antic castell del qual queden només vestigis. Prenem tot seguit un corriol que puja fort fins a la cresta, on cal fer algun pas de grimpada fins assolir el cim des d'on es poden contemplar extenses vistes. Baixem de nou fins a prop del fort on un caminet acaba de fer la volta completa fins al punt d'inici.

Serra de les Pinyes (2.200 m.) i Pla de Llet (2.143 m.)

Des del bonic llogarret de Castellnou de Carcolze prenem una pista que s'enfila pel vessant solei fins a l'ampli pla de Sorri, envoltat de grans pastures i tenyit per petites masies i bordes. Anem tombant cap al nord per una pista que passa per damunt del poble de Bescaran i s'endinsa en l'obaga fins a tocar el riu del mateix nom. Sota el nucli de bordes de Cintó girem cap al sud alhora que la pista incrementa el pendent fins al refugi de Partida de Múria. Superem els 2.000 metres i avancem per una zona oberta de prats alpins amplis i molt bonics fins al coll de la font d'Aristot, el punt més alt a 2.200 metres. Baixem saument al coll de Queralt i enfilem una última pujada forta fins al mirador del Pla de Llet, que ens regala vistes amplíssimes. Ja només queda baixar per una pista secundària que passa per sota els Rocs Gros i Xic i ens torna de nou al poble.

Serra de Faig-i-branca i Pedró de Tubau (1.543 m.)

Combinem dues pujades contundents al sector nord-oriental del Berguedà en un tram de territori on la sol·litud està garantida. Des del Santuari dels Oms, als afores de Sant Jaume de Frontanyà pugem cap a la masia de les Lloberes, i seguim amunt per una pista al vessant sud que s'enfila fins al Pla Fondo, a la carena de la serra de Faig-i-branca. Baixem per una pista molt dreta que travessa una bonica fageda i passa pel Clot de la Font del Faig, un racó preciós especialment a la tardor. Continuem cap a Montclús i enllacem amb la carretera de la Pobla. Al coll de la Bataiola prenem la pista cap a l'est que va pujant cap a la Creu de Soler, i enfila un últim tram duríssim directe al cim dels Rasos de Tubau. Repetim un tram per la baixada, i tot seguit enllacem diverses pistes fins arribar al peu de la catedral romànica del Berguedà, a Sant Jaume.

Volta al Pic de l'Orri

Des dels búnquers de Vilamur, un conjunt de fortificacions de l'època de la Guerra Civil, comencem una ruta que ens porta a contornejar la muntanya de Port-Ainé amb un recorregut d'uns 40 km. Comencem pujant per una pista que remunta el vessant occidental per dins del bosc fins al Clot Orader. Anem girant cap al vessant nord, més obac, tot guanyant alçada fins a la base de l'estació d'esquí. Seguim per pistes ben poc transitades i boscoses que van pujant cap a la Roca Senyada, i tot seguit baixem uns metres fins al refugi de les Comes de Rubió. Ja al vessant sud tornem a pujar amb vistes cap al sector del port del Cantó fins als prats de la Basseta, a 2.150 metres, punt més alt i ben panoràmic. Des d'aquí iniciem el descens per un bonic corriol d'alta muntanya fins a les Collades on continuem per pista baixant cap al punt d'inici.

Búnquers de Roní

La serra de Santa Fe i les Roques d'Auló conserven antigues construccions de l'època de la Guerra Civil que avui visitarem en una ruta circular per bones pistes entre els pobles de Beraní i Roní. Sortim del primer per una pista que va pujant per dins del bosc i remunta el serrat de la Conilla. Al voltant dels 1.500 metres planeja per una zona de pi negre fins a la carena on podem observar nombroses cabanes mig ensorrades bastides per l'exèrcit franquista en el marc de la dura batalla al Front del Pallars. Visitem un búnquer que es conserva en bon estat, i tot seguit comencem a baixar per la mateixa pista que fa amples llaçades fins al nucli de Roní. Acabem d'arribar per carretera al punt d'inici amb uns últims quilòmetres de pujada.

Fort de Lenlon (2.508 m.)

Enmig de la plàcida vall de la Clarée, prenem una pista que puja fort des de Val-des-Prés fins al nucli de casetes d'estiu de Granon. La pista continua per una zona boscosa que va perdent la vegetació a partir dels 2.200 metres a mesura que s'apropa a la Roche Gauthier, una muralla rocosa de més de 2.700 metres. A sota de la muntanya enllacem amb una antiga pista militar i entrem a l'ampla coma de la Muletière, on hi ha restes d'antigues construccions militars. La pista va giravoltant per guanyar desnivell fins dalt del turó on hi ha l'antic fort. Per la tornada descartem la volta inicialment prevista cap al fort de l'Olive i retallem la ruta amb un descens més directe que no els estalvia una bona remullada per una tempesta d'estiu.

Colle Sommeiller (3.000 m.)

Pugem fins un dels colls ciclables més alts d'Europa per una pista fàcil que comença a Rochemolles i arriba a la frontera franco-italiana a 3.000 metres. Sortim des del refugi Scarfiotti i prenem la pista que comença a pujar, primer amb unes llargues diagonals i ben aviat amb una successió de revolts enllaçats per superar un tram molt dret. Creuem el llarg Pian dei Morti, entremig de crestes de roca, i una mica més amunt passem també pel Pian dei Frati. A partir d'aquí el pendent es torna a incrementar, i encadenem diverses llaçades enmig d'un paisatge lunar que ens acaba portant fins al coll, on hi ha un petit estany i es pot contemplar el pic i la glacera de Sommeiller. Baixem per la mateixa pista, gaudint del paisatge juntament amb molts altres ciclistes que aprofiten el dijous, l'únic dia a la setmana en què la pista està tancada al trànsit de vehicles a motor.

Pàgines