Boms del Port de Venasque

Al sud de Banhèras de Luishon la vall de la Pique puja progressivament fins a l'Hospice de França, un antic refugi a partir del qual començava un camí l'alta muntanya que permetia creuar el pas fronterer cap a la zona de Benasc. Avui sortim caminant des d'aquest antiga posada de traginers i remuntem la costeruda vall que ens condueix fins al refugi de Venasque, a 2.250 metres i al peu d'un conjunt d'estanys coneguts com els Boms del Port. Poc més amunt hi ha el port de Benasc que permet l'accés a la zona de la Renclusa, al peu de l'Aneto. No hi acabem d'arribar per l'acumulació de neu, i ens conformem gaudint d'un paisatge magnífic a la riba dels estanys vorejats de grans muntanyes com el pic de la Mina o el Salvaguardia.

Vall de la Pique

Al nord de Banhèras de Luishon s'obre una vall estreta solcada per un riu que baixa des de les més altes muntanyes dels Pirineus. A la part baixa de la vall, al peu del nucli de Sant Mamet, fem una curta però interessant caminada que remunta pel un bonic camí de ribera un bon tram de la vall, i tot seguit baixa per l'altre vessant seguint una canalització d'aigua. A part del bonic camí fresc i ombrívol, cal destacar dos elements interessants ben a prop del punt de sortida: la torre medieval de Castelvielh, i la passarel·la de Pequerin, un pont per a vianants que travessa a notable alçada un congost del riu, just damunt de la gorja de Marie-Louise.

Vall de Sallent

Iniciem la ruta a prop del Mirador del Cretaci, al municipi de Coll de Nargó, i comencem a pujar per una pista secundària que remunta l'obaga del bosc de Sallent fins a la bonica església de Sant Martí de la Plana, situada a dalt de la carena. Tot seguit continuem per una pista solitària que avança per dins d'un bosc espès durant més de 6 km. fins al Cap d'Estany, on avancem uns metres per carretera fins a la collada de Bóixols, punt panoràmic i capçalera de la vall. Tirem avall cap a la Creu de Ferri i continuem el ràpid descens cap al nucli de la Pera i l'elegant salt de Sallent. Fem una parada a la bonica ermita de Sant Maximí i seguim baixant cap al poble abandonat de Sallent, des d'on ja només queda tornar al punt d'inici tot contemplant els curiosos plegaments del Tossal de la Feixa.

Móra Comdal i les Anoves

A la riba oest del pantà d'Oliana comencem a remuntar la plàcida vall de la Móra Comdal, pujant progressivament per la pista principal. Fem una primera parada a l'església de Santa Eugènia, i una segona força més amunt a Santa Madgalena, des d'on observem tota la vall. Pugem cap al Sàlzer i enllacem amb la carretera de Serra Seca al coll Pregon. Ens enfonsem en terreny feréstec per pistes secundàries, i tornem a pujar fins al nucli de Cambrils, bon lloc per fer una aturada. L'última pujada de la jornada ens porta fins a Llinars per asfalt, i llavors per una pista que s'enfila cap al Pla de les Guàrdies. Al punt més alt contemplem la vall de les Anoves, i comencem el descens per pistes dretes i pedregoses. Val la pena aturar-se a la bonica ermita de Santa Eulàlia, sota l'escarpada serra de Turp, i ja des d'aquí només cal baixar per pista cada cop més bona fins al peu de l'embassament.

Serra de Gurp

Al remot llogarret de Gurp, als confins del Pallars Jussà, comencem una ruta curta però molt intensa paisatgísticament, cultural i esportiva. Passat el poble prenem una pista secundària que desemboca en un corriol amb algun tram difícil que ens porta fins al bonic poble de Santa Engràcia. El nucli està bastit al cap d'amunt d'un penya-segat ben vertical. Passat el poble prenem una pista que puja fort durant molta estona per la serra de Santa Engràcia. Un cop a la carena, al límit de la Terreta, avancem per fil de la serra de Castellet, molt panoràmica cap als dos cantons. La pista és precària i solitària, però les vistes són precioses, i amb constants puja-baixa enllaça amb la serra de Gurp. En un punt baixem per un corriol fins al barranc que dona accés al camí de la cinglera, on passem per un tram molt aeri i espectacular al costat dels antics corrals de Gurp.

Eroles, Sant Adrià i Claramunt

Iniciem una pedalada a l'oest del Pallars Jussà per un terreny rost amb serres pedregoses de mitja muntanya que ens permet connectar els 3 nuclis. Sortim d'Eroles i marxem cap al nord per pistes dretes i trencades. Un últim tram de corriol ens permet assolir el petit nucli de Sant Adrià, des d'on avancem cap a les vinyes de Sant Miquel, i després la forta pujada de Montibarri. Remuntem la Serra Mitjana i cavalquem per la carena que limita amb la Terreta en un tram molt panoràmic, sobretot cap a la Conca de Tremp. Baixem cap al despoblat de Claramunt, un bonic llogarret malauradament abandonat i encimbellat en un turó. Baixem cap al coll de Montllobar, i ràpidament per asfalt tornem a Eroles tancant una preciosa ruta per un territori feréstec i solitari.

Bosc de Fanges

Des del coll de Sant Lluís, per damunt de Caudiers de Fenollet comencem una ruta en bicicleta per un altiplà boscós on podrem gaudir d'avets immensos. Sortim amb una colla d'amics des del coll de Sant Lluís i marxem cap a l'oest per un terreny càrstic foradat per avencs i dolines. Marxem fins al coll de Sant Martí, on iniciem la tornada sempre per un bosc notable que fa segles havia abastit al rei de França per la construcció de la seva flota naval.

Bosc de Boucheville

El petit poble de Fenollet és molt estètic, situat entremig de dos castells, i amb els carrerons estrets i les cases de pedra. Està situat al peu d'una gran massa forestal per on avui circularem en bicicleta. És una ruta fàcil i plàcida per dins d'un gran bosc on combinarem trams de roureda a les parts baixes i assolellades, fagedes a les obagues i grans avetoses a la part alta de la carena. Sortim del poble, pugem cap al coll del Mas i girem a la dreta per la pista que comença pujant fort. Més amunt prenem la bifurcació a la dreta i avancem cap a l'oest en pujada moderada i constant fins al coll de Tulhà, el punt més allunyat de la ruta. Seguim encara pujant fins a superar la carena als 1.150 metres. Baixem per l'altre vessant i tornem a pujar per travessar de nou al coll de Boire, on anem tancant el cercle sempre envoltats d'un bosc immens.

Volta al pic d'Estable

Per damunt del petit nucli de Lo Caunilh hi trobem l'àrea recreativa del coll del Frayche, enmig d'uns prats alpins. Comencem a pedalar pujant per una pista que traça una diagonal fins a les Artigues d'en Malo. Tombem cap al nord fins a la Roca Roja, al límit de la cinglera. Seguim la pista per dins del bosc, i en prenem una de secundària amb trams poc ciclables. Arribem al Prat d'Estable, un balcó suspès sobre la vall del riu Bolzana que ens ofereix unes llargues vistes. Iniciem el descens per un corriol que es va complicant, i que acabem fent a peu fins a retrobar la pista que ens torna al punt d'inici.

Santes Creus de Bordell i Madrona

Sortim des de Vilanova de l'Aguda pedalant de pla entre camps, i després del primer escalfament comencem a pujar per pistes secundàries cap a la serra del Bancal. Un cop a dalt anem resseguint la carena direcció nord fins arribar a Santes Creus de Bordell, on després tornarem ja que la ruta fa forma de vuit. Baixem ràpid pel vessant nord de la serra i girem a l'esquerra pel Clot de l'Infern fins que trobem la pista asfaltada que puja cap al bonic nucli de Madrona. Contemplem l'antiga església de Sant Pere i seguim per asfalt cap als Colls, tot seguit cap al coll de l'Ascensió i després baixem fort fins a trobar la pista que torna a pujar a Santes Creus, on hi ha un ampli mirador i l'església. Baixem per un corriol fins a la Creu dels Lladres i enllacem amb la pista de la carena de Sant Miquel que ens porta a l'antic nucli de Valldàries. Ja només cal acabar de baixar cap a la plana.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS