Fem un complet itinerari en bicicleta que recorre bona part de la Vall d'Ayas, primer a notable alçada, i de tornada seguint el riu que la solca. Comencem a pedalar al Col de Joux i prenem una pista que creua fins a 14 túnels a tocar del cingle. Gaudim de bones vistes de la vall i enllacem amb un caminet que ressegueix el Ru Courtod, un canal d'aigua que data del segle XIV. Passem per alguns alpatges, com el de Tchavana, on hi ha una àrea recreativa. Compartim ruta amb molts excursionistes en una àrea molt concorreguda, i avancem cap al nord amb vistes cap a les muntanyes del Monte Rosa. Gairebé a la capçalera baixem fort cap al poble de Saint Jacques, i per bones pistes anem enllacan els diferents pobles: Frachey, Champoluc, Périasc, Extrapieraz i Brusson, on comença l'última pujada per asfalt fins al coll de sortida.

Per damunt de la vall de Valtournenche, subsidiària de la vall d'Aosta, hi trobem una llarga carena ampla, oberta i panoràmica. Sortim pedalant de la petita estació de Chantorné, ja a considerable alçada, i anem pujant suaument per bones pistes tot contemplant la vall i les muntanyes del voltant. Al petit nucli de Gilliarey admirem la imatge del Cerví al peu d'una petita ermita, i seguim avançant sota muntanyes escarpades fins al llac de Cignana. En una punta hi ha el refugi de Barmasse, i a l'altra una ermita al peu de cingles que s'enfilen per damunt dels 3.000 m. Pugem més fins que s'acaba la pista als alpatges de Cignana, i a peu fins a la Finestra de Cignana, un coll molt panoràmic. Reculem pel mateix itinerari fins als alpatges de Tellinod, i després seguim uns quants quilòmetres per la pista, que sempre per damunt de 2.000 m. passa per les cabanes de Château i enllaça amb els divertits corriols del bike park.

Al cap d'amunt de la vall de Valtelline, per sobre del poble de Bionaz (Vall d'Aosta), trobem un llac llarg i estret entaforat entre altres muntanyes. Iniciem la ruta a la presa del llac, on hi ha un gran aparcament, i pugem fort uns metres per buscar una pista que sobrevola l'estany i passa al voltant d'uns alpatges. S'acaba la pista i continua un corriol divertit, tot i que en algun pas cal posar el peu a terra. Baixem fins a la cua del llac i arribem al còmode refugi Prarayer, on fem una bona pausa. Pugem una mica més amunt, fins on s'acaba la pista el peu del torrent que baixa de les glaceres de la Dent d'Hérens. Tornem enrere fins al refugi, i ara fem la tornada per la pista que passa per la riba de l'estany, i que permet contemplar-ne la magnitud, el curiós color verd maragda i les altes muntanyes que l'encerclen.

A l'oest de Courmayeur la Val Veny s'allargassa als peus del Mont Blanc i les glaceres que se'n desprenen. Sortim pedalant encara per asfalt des de l'últim aparcament i pugem fort cap a Prat de Lognan, l'últim nucli, i més endavant ja per pista de terra passem a sota de la gran glacera inerta del Miage. Entrem en una zona molt planera i vorgem els estètics llacs de Combal abans de seguir una llarguíssima recta pel fons de la vall fins als peus del refugi Elisabetta. Aquí cal pujar fort fins als antics barracons militars de Lex Blanche, a sota del refugi. De nou trobem una gran zona planera d'aiguamolls abans d'emprendre l'última pujada forta per un caminet, amb trams on cal empènyer, fins al coll de la Seigne, capçalera de la vall a 2.510 metres. Gaudim de grans vistes del Mont Blanc i les muntanyes circumdants abans de tornar pel mateix camí.

Per damunt de la població de La Thuile, a la vall d'Aosta, hi trobem una petita vall secundària que remunta fins un dels millors miradors de la cara sud del Mont Blanc. Sortim des del petit nucli d'Orgères on s'acaba la pista asfaltada, i ens endinsem en la part més estreta de la vall de Chavannes, envoltada de cims i parets verticals que contrasten amb la placidesa de les pastures del fons. Passem unes petites granges alpines i anem seguint l'antiga pista militar que ens porta al coll de Chavannes, excel·lent mirador a 2.598 metres. Un caminet marxa cap a l'est per sota la carena i permet arribar amb poques dificultats fins un petit cim molt panoràmic, ja que tenim el Mont Blanc just davant, a l'altre cantó de la fonda Val Veny. Un espectacle formidable de roques escarpades i glaceres abans de baixar còmodament pels prats d'alçada i enllaçar de nou amb la pista.

Des de la petita estació d'esquí de La Rosière comencem a pujar fort per pistes fermes fins a trobar la carena al Roc Noire, i tot seguit continuem pujant més suaument fins al coll de la Traversette, on hi ha les restes d'un antic fort militar, la Redoute Ruinée. Extraordinàries vistes cap al Mont Blanc des d'aquest bonic mirador. Tot seguit una baixada forta pel vessant nord, i després un tram amb camí indefinit per praderies obertes que ens porten a entrar a Itàlia, i tot seguit baixar fins al coll del Petit Sant Bernat, fronterer entre els dos països. Prenem una pista que baixa en paral·lel a la carretera i passa per uns alpatges abans de retrobar la carretera ja ben a prop del punt d'inici.

Iniciem la ruta a la Font de la O, als afores del petit poble d'Aramunt, i planegem per la riba del pantà de Sant Antoni. Aviat comencem la dura pujada fins al Roc Neret, on observem el poble abandonat de Montesquiu i el vessant nord de la muntanya que anirem voltejant. Comencem a baixar per una bona pista cap als peus del castell d'Orcau. Creuem el petit poble i seguim baixant, amb un tram d'asfalt, fins a trobar el curiós estany càrstic de Basturs. Planegem cap a Sant Romà d'Abella, on recarreguem d'aigua, i tornem a pujar fins a tocar del pintoresc poble d'Abella de la Conca, sota els cingles. Tombem cap a ponent i iniciem una llarga pujada per terreny solitari fins a les Collades, on comença la baixada pel camí difícil fins a Vilanoveta, on ja trobem la pista que ens anirà portant, amb pujades i baixades, fins al despoblat d'Aramunt vell, ja ben a prop del nostre destí.

A la cua de l'embassament de Solcèn, a la part alta de l'Arieja, iniciem una ruta que ens acabarà portant fins un cim encrestat ben a prop del sostre de Catalunya. Pugem primer suaument seguint el torrent fins que la vall forma una gran esplanada tancada per forts pendents a banda i banda. A la base del pla el torrent forma un reguitzell d'aigües tortes. Prenem un camí cap a la dreta que comença a pujar fort fins a l'estany de Romaset, i des d'aquí en pendent encara augmenta, ara ja per terreny pedregós fins al coll del mateix nom. Esquivem alguna congesta i des del coll enfilem fort seguint la carena fins al cim, que ens ofereix grans vistes dels cims de l'Arieja, Andorra i la Vall Ferrera. Comencem a baixar seguint la carena, amb trams encrestats on cal parar atenció. Al port de Boet entrem de nou al vessant francès i baixem cap a l'estany de Socarada. A partir d'aquí, per terreny més amable anem tornant al punt d'inici.

Al fons de la vall de Lis, al sector de Banhèras de Luishon, fem una interessant caminada que remunta el torrent d'Enfer i ens permet gaudir de diverses cascades i engorjats. Comencem al peu de la central elèctrica del Portillon, al costat de la qual hi ha la magnífica cascada d'Enfer. El camí puja fort per dins d'una fageda fins la següent parada, l'espectacular Gouffre d'Enfer, una cascada vertical molt engorjada. Seguim pujant per un camí amb diversos trams empedrats fins a la Rue d'Enfer, un tram del torrent engorjat entre grans roces, entremig de les quals brolla l'aigua. Intentem pujar fins a les antigues mines de Crabioules, però un tram molt dret amb neu ens ho impedeix. Tornem enrere i tanquem la volta passant pel prat de l'Artigue.

Al sud de Banhèras de Luishon la vall de la Pique puja progressivament fins a l'Hospice de França, un antic refugi a partir del qual començava un camí l'alta muntanya que permetia creuar el pas fronterer cap a la zona de Benasc. Avui sortim caminant des d'aquest antiga posada de traginers i remuntem la costeruda vall que ens condueix fins al refugi de Venasque, a 2.250 metres i al peu d'un conjunt d'estanys coneguts com els Boms del Port. Poc més amunt hi ha el port de Benasc que permet l'accés a la zona de la Renclusa, al peu de l'Aneto. No hi acabem d'arribar per l'acumulació de neu, i ens conformem gaudint d'un paisatge magnífic a la riba dels estanys vorejats de grans muntanyes com el pic de la Mina o el Salvaguardia.