Bosc de les Ares

Conegut com el Quebec de l'Arieja pels seus boscos esplendorosos, a recer d'imponents cims com el Roc Blanc o el pic de Baixollada, avui pedalem pels boscos del Donasà. Des de Queragut, capital d'aquesta comarca, pugem cap al coll de les Ares i ens endinsem en el bosc del mateix nom, entremig d'avets, bedolls i una gran extensió de faigs en plena metamorfosi de colors. Pedalem per bones pistes on gaudim d'un paisatge vegetal majúscul, tot passant pels refugis de Laurenti i del Fornet. Des de la part alta anem baixant cap al bonic poble de Mijanes, i des d'allà, per una carretera asfaltada poc transitada tornem cap al punt d'origen, sota el castell del Donasà.

Pedró de Tubau (1.543 m.)

Ens enfilem fins al punt més elevat dels Rasos de Tubau en una ruta que comença al càmping el Saiol, i va remuntant la riera del Molí, un dels dos cursos fluvials de la capçalera de la riera de Merlès. A prop de Sant Jaume de Frontanyà enllacem diverses pistes i comencem la pujada més forta amb alguns trams on hem d'empènyer la bicicieta abans d'arribar al cim. Contemplem el Catllaràs, Pedraforca, Puigllançada i serra de Montgrony des de la capelleta que corona el cim. Tot seguit iniciem el descens per un bonic corriol que avança per la solitària carena cap a l'oest, i enllacem diverses pistes fins a trobar la que baixa en paral·lel al rec de la Riba i ens torna al punt d'inici.

Vall de Castellàs

Avui recorrerem en bicicleta una petita vall tributària del Segre on coneixerem petits pobles com Espaén, Junyent i Castellàs, que l'hi dona nom. Sortim des de sota el roc d'Esplugamanyauba i prenem una pista que es va enfilant progressivament entre pastures i trams boscosos fins al serrat de Pratnavall. Prenem la pista que planeja pel vessant nord de la serra de Taús fins que comença a baixar fort fins al despoblat de Mesons, i tot seguit el petit poble de Junyent. Des d'aquí, i sempre per una estreta carretera asfaltada, anirem baixant cap als altres pobles fins arribar al punt d'inici.

Muntanya d'Alinyà

Enfilat sobre la vall del Segre, el petit poblet de Voloriu és el punt de sortida de la ruta en bicicleta que ens conduirà fins a l'Alzina d'Alinyà. Sortim per una pista que es va enfilant una bona estona fins assolir l'altiplà de les muntanyes d'Alinyà. Contiuem per pistes secundàries i sense presència humana, i ens aturem a visitar el dòlmen del coll de Durau. Planegem uns minuts fins arribar al bonic llogarret de l'Alzina. Tornem enrere per la mateixa pista fins al Serrat Gros, on prenem una pista trencada que baixa fins a l'entrada del poble abandonat de Forn. Seguim per territori ignot cap al petit nucli d'Aïnat, i ens aturem un moment al Rètol, que recorda una explotació forestal que segons la tradició popular va servir per construir els vaixells de l'Armada Invencible.

Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.)

Pugem en bicicleta fins al cim del Port del Comte atacant-lo des del vessant nord. Sortim de l'estació d'esquí de fons de Tuixent - La Vansa i anem seguint pistes en pujada moderada fins al Prat Llong. El travessem longitudinalment i a la part alta enllacem amb una pista que aviat comença a pujar amb trams força durs fins a l'Estivella. Un cop dalt l'altiplà iniciem un tram molt bonic seguint pistes precàries i pedregoses que remunten els diversos turons fins arribar al punt més alt. Contemplem un bast paisatge cap al Pedraforca, el Cadí i la Serra del Verd, i comencem el descens per les mateixes pistes. Un cop a la Serreta, baixem cap als Clots de Rebost i anem enllaçant pistes en desús entremig d'un bosc d'alta muntanya fins al punt d'inici.

Cap del Verd (2.284 m.)

Ruta curta però intensa fins un cim arrodonit i gran talaia del Pedraforca, el vessant sud del Cadí i el Port del Comte. Des del preciós poble de Gósol ens enfilem per una bona pista fins al coll de Mola on el pendent s'incrementa i continua cap al Portell de l'Ós. Per una pista cada cop més precària i pedregosa anem enfilant-nos cap a la carena de la Serra del Verd, i després d'uns últims pujadors molt durs assolim l'altiplà summital. Extraordinàries vistes cap a totes bandes des d'aquest cim obert i panoràmic. Baixarem per la mateixa ruta però adreçant alguns trams, sobretot la part final del recorregut seguint el corriol del GR.

Lo Calbo (2.291 m.)

Des del petit llogarret de Llavorre, enfilat al marge esquerre de la vall d'Àneu, anem a buscar una pista que segueix el riuet de Burgo i puja sense descans fins al la carena de la serra de Cerdanyís. Un cop a dalt planegem uns minuts ja per damunt de 2.000 metres i afrontem l'última pujada fins al cim on hi ha un vèrtex geodèsic i unes antenes. Des d'aquesta posició privilegiada poden contemplar els cims del sector de Sant Maurici cap a l'oest i del sector de la Pica d'Estats cap a l'est. Tornem per la pista i anem a buscar el coll de Campirme, on prenem un corriol força perdut i poc ciclable que enllaça de nou amb la pista per on acabem de baixar fins al petit nucli i finalitzem la ruta al peu de la bonica església de Sant Miquel.

Coll de Fogueruix

Des del bonic poble de Son, al vessant solei de les valls d'Àneu, comencem a pedalar i ens enfilem per una pista amb innumerables revolts fins al refugi del Pla de la Font. Acabem de pujar a peu fins al mirador de Fogueruix que ofereix una bonica vista cap al sector d'Espot i la vall d'Escrita. Baixem per un divertit corriol per dins del bosc cap al planell de Roca Blanca i tornem a pujar més suaument fins al turó de Castell-renau, on hi ha vestigis d'un antic assentament militar medieval. Ja només queda una baixada continuada cap a les Planes de Son, i tot seguit per pista secundària fins al punt d'inici, sota el magnífic campanar de l'església de Sant Just i Sant Pastor.

Piflorit (2.097 m.) i Campmaior (2.064 m.)

Sortim pedalant del poble d'Arestui fins a les envistes de Baiasca, on comença una llarga pista que va pujant cap al serrat de Matanegra. Al pla d'Artigues prenem una pista més trencada que s'enfila fins al punt més alt de la serra, el cim del Piflorit, on hi ha unes antenes. Més avall una altra bifurcació ens porta al petit cim del pic de l'Àliga. De nou a la pista principal pugem fins al gran altiplà de Campmaior, a més de 2.000 metres, enmig d'unes immenses pastures d'alta muntanya a la capçalera de la vall d'Àssua. Tornem enrere i ens desviem cap a l'ermita de Sant Jaume, on comença un divertit corriol que desfila entremig del bosc amb trams de fort pendent fins al mateix poble.

Muntanya de Jaut

Situats al curs baix de la vall d'Aussau, iniciem una ruta en bicicleta des del bonic poble de Castèth fins al peu de la característica muntanya de la Moulle de Jaut. Des del petit nucli medieval al peu de l'estany, prenem una pista cap a llevant que puja fort enmig d'un bosc humit de faigs i bedolls. El terreny es suavitza a les pastures que envolten les granges d'Artigaus i Espioubet, però tot seguit tornem a pujar fort fins al coll de Jaut, sota el pic de les Males Ores. Comença una travessa amb trams més difícils per prats alpins fins al Coigt de Jaut, el punt més alt de la ruta, sota el cim principal. Passat el coll comença un desens entremig d'immenses pastures inclinades, i finalment una pista que baixa fort fent ziga-zagues cap al fons de la vall.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS