Volta al Pamano

Des de Llessui comencem a enfilar els immensos prats alpins al vessant sud del Montsent de Pallars. La pista comença serpentejant pel domini de l'antiga estació d'esquí, i a partir dels 2.000 metres planeja durant molts quilòmetres damunt del barranc del Pamano. Acabem de pujar al coll de Triador que separa el Pallars de la Vall Fosca, i després continuem per la pista principal fins al Collet, on girem en baixada cap al pla Gran de Davall i el pla de Marguinets, on sempre hi pasturen grans ramats de bestiar. Aquesta pista més secundària baixa fort fent zig-zags i tanca el cercle de nou al bonic nucli on havíem sortit.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Llessui (Pallars Sobirà)
• Distància: 30,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 900 metres
• Temps: 3:00 hores
• Dificultat: IBP=59 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en bon estat
• Cartografia: Vall Fosca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La capçalera de la vall d'Àssua concentra una de les extensions de pastura més grans dels Pirineus, amb quilòmetres i quilòmetres de prats alpins a notable alçada. Des de Sort mateix es pot contemplar cap al nord la llarga carena de muntanyes de perfil arrodonit i amb cobertura de prat alpí, sense gairebé bosc. Per damunt del poble de Llessui, el més alt de la vall d'Àssua, aquest paisatge és especialment notable. I el podem gaudir en bicicleta, ja que des del poble surt una llarga pista a més de 2.000 metres que permet connectar cap al nord fins a Espot. Avui en farem només un tros, la part que envolta el bonic barranc de Pamano. Així, pujarem fins al coll de Triador, punt més alt de la ruta, i començarem a baixar per una altra pista que permet tancar el cercle del Pamano.

El Pamano és el torrent que recull les aigües dels nombrosos torrents laterals que baixen d'aquests amplis pendents. I avui farem una volta en bicicleta que ens permet gaudir d'aquest magnífic entorn. Una ruta sense més dificultat que superar un desnivell d'uns 900 metres, però sempre per bones pistes. De fet ja un temps també vam fer la Volta al Pamano, en aquella ocasió en sentit antihorari, i avui la farem en sentit horari. Les dues opcions són perfectament factibles, però potser en el sentit que la farem avui el pendent de pujada és més progressiu i fàcil.

Sortim amb la Sílvia i el Fum des de la base de l'antiga estació d'esquí de Llessui, que va tancar definitivament l'any 1.987. Fins allà s'hi arriba per la carretera asfaltada que continua des del poble de Llessui. Al peu dels antics edificis s'acaba l'asfalt i comença la pista que puja en diagonal cap al sud fins a la pala de Santa Bàrbara, on comença una successió de revolts que ens condueixen pels dominis de l'antiga estació. Passem un parell de vegades per sota de l'antic telefèric, que encara conserva les cadires. Sempre amunt amb un pendent mitjà del 10% arribem fins a la Fita Alta, on hi ha el final del telecadira i encara resten alguns edificis de l'antiga estació. Fem una petita pausa al final del telecadira i contemplem el paisatge.

A partir d'aquí s'acaben els revolts i comença una línia quilomètrica de pista que avança cap al nord per damunt dels 2.000 metres. El pendent es suavitza, i tot i que continarem pujant una bona estona, la pista és més suau. Tenim sempre al davant el majestuós Montsent de Pallars, que senyoreja tota la contrada. Ens dirigim cap a la seva base, però abans trenquem a l'esquerra per remuntar uns últims metres fins al coll del Triador, punt de connexió entre el Pallars i la Vall Fosca. Arribats al coll veiem la pista que puja des d'Espui, que coneixem prou, amb els seus 1.000 metres de desnivell continuat. S'obre una bonica vista cap a la Vall Fosca des del petit mirador arranjat, on hi ha també el símbol de la ruta Pedals de Foc.

En aquest punt més alt de la ruta, a 2.179 metres ens separem. La Sílvia i el Fum tornaran per on hem pujat per no fer tants quilòmetres. Això em permetrà accelerar una mica el ritme. Així que baixo cap a la pista principal i segueixo a l'esquerra direcció a Espot, tot passant per la base del Montsent de Pallars. Passo la Cabaneta i tot seguit la pista fa una bonica paràbola plenejant fins al Collet, un punt on val la pena girar la mirada per contemplar la llarga pista per on hem vingut i tot el barranc de Pamano que queda just a sota. Passat el Collet, pocs metres més endavant marxa una pista més precària que baixa cap al Prat Gran de Davall, una gran esplanada on sempre hi ha ramats de cavalls. M'aturo a observar-los, i fins i tot s'acosten esperant una moxaina a la crinera.

La pista va girant cap al sud i contorneja les costes de Comamaire. Passo al costat de la cabana de Madirri i baixo ràpid en una llarga recta que em porta al pla dels Marguinets, on també sempre hi ha bestiar. A partir d'aquí la pista baixa més decidida i fa diverses giragonses per la costa de Campolado, i va baixant fins a creuar la serra de Bago que ja obre de nou la vista cap a Llessui. Ja només cal acabar de baixar fins al poble i seguir un parell de quilòmetres més per asfalt fins a la base de l'antiga estació d'esquí. Ens retrobem amb la Sílvia i el Fum, i acabem la jornada amb un bon dinar al restaurant Lo Pigal casa Kiko, un lloc de referència a l'entranyable poble de Llesui.