Caminades

A la sortida de Nerín prenem un camí monòton que s'enfila pel vessant sud fins a guanyar l'ampla carena de la muntanya. De cop, s'obre davant nostre una magnífica visió cap a les Tres Serols, amb el Mont Perdut al mig. Acabem de pujar el cim per una pala ampla i de poc pendent que aquests dies encara està coberta de neu. Seguim gaudint d'un bast paisatge on la bellesa dels grans cims nevats competeix amb la profunditat del Cañón de Añisclo que cau vertical sota els nostres peus. Passem una estona meravellats pel paisatge, i tornem desfent el mateix camí.

Pugem dalt de la mola de Lord per un recorregut poc convencional que ens porta primer per un bonic pas aeri sobre la rasa de Vilamala, i després a remuntar una canal molt dreta on cal grimpar. Poc després del Roc Foradat prenem un caminet poc definit que ens portarà a la balma del Fornó i després acabarem de pujar al pla de Sòbol. Baixem cap a la lleixa aèria del Mal Pas, i uns metres més avall trobem la bonica cova de les Esglesietes. Seguim endavant fins al mirador de la Trona, Sallort i pugem a les balmes del Verger, on busquem una canal molt dreta i aventurera que ens porta fins dalt el llavi del cingle. Contemplem el pantà de la Llosa del Cavall, ben ple, i seguim cap al Santuari. Ja només queda baixar pel camí normal fins al punt d'inici.

Encimbellada dalt d'un penya-segat de roca vermella, la petita ermita era un far per als mariners. Està situada a poca distància de la costa tarragonina, i n'és un excel·lent mirador. Sortim de Mont-roig del camp i planegem fins al peu del cingle al cap d'amunt del qual hi ha l'ermita. Hi pugem per un bonic camí amb trams excavats a la roca. Contemplem el paisatge i emprenem tot seguit el camí de l'Areny, que puja cap a la propera cinglera de roques sorrenques de color vermell intens. Alguns trams són molt bonics per les formes que les roques han anat adquirint a causa de l'erosió del vent i la salabror del mar. Baixem pel camí de les Escaletes i acabem la ruta pel bonic barranc de l'Horta, on hi ha diversos petits aqüeductes.

Recorrem una ruta espectacular que els militars italians van construir a l'abrupte massís del Pasubio durant la I Guerra Mundial per protegir-se dels atacs austríacs. Aquesta obra audaç de l'enginyeria militar travessa unes cingleres escarpades amb profunds barrancs, penya-segats i pinacles verticals enmig d'una zona coneguda com les Petites Dolomites. Per superar les dificultats del terreny es van construir fins a 52 túnels, alguns d'ells llargs i amb traçats sinuosos. Un camí gairebé impossible que ofereix bonics miradors sobre aquestes escarpades muntanyes, que s'ha convertit en una gran atracció excursionista. La ruta acaba al refugi Achille Papa, bon lloc per reposar i recuperar forces abans d'emprendre la tornada, més plàcida, per la pista a l'Strada Scarubbi.