Val Federia

Des del curiós poble de Livigno iniciem una ruta que voreja tota la població turística per una via cicloturista fins a la zona nord, on ja entrarem a la vall Federia. És una vall ampla i oberta que dibuixa una llaga paràbola sota la serra de Livigno, que ja fa frontera amb Suïssa. La pujada per la vall és relaxada, amable i panoràmica. A mitja vall hi trobem l'Alpe Federia, un refugi molt concorregut. Més endavant ja no hi ha tants turistes, i al fons de la vall la pista gira i s'enfila amb pujades impossibles cap a l'estació d'esquí. A dalt gaudim de les vistes des del mirador de Carosello, a 2.700 metres. I a partir d'aquí una baixada divertidíssima enllaçant corriols del bike park fins al fons de Livigno, que sempre veiem a sota.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Palipert Livigno (Llombardia, Itàlia)
• Distància: 32,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.005 metres
• Temps: 3:45 hores
• Dificultat: IBP=112 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tram de pujada molt dur. Descens per bike park (fàcil)
• Cartografia: Bormio - Livigno - Alta Valtellina Kompass (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Livigno és una localitat molt curiosa situada al nord de la Llombardia tocant a la frontera amb Suïssa. Forma una vall allargada i enclotada entre muntanyes, i precisament aquesta configuració orogràfica provocava fa segles que la vall quedés totalment aïllada durant els mesos d'hivern. No va ser fins a l'obertura definitiva de la collada del Foscagno que es va poder mantenir una comunicació estable amb el municipi de Valtellina i la zona propera de Bormio. El pas es va construir abans de la primera Guerra Mundial amb finalitats militars, però no va ser fins als anys 50 del segle passat que es va poder mantenir obert durant tot l'any, ja que el coll té 2.291 metres. A prop del coll hi ha la població dispersa de Trepalle, dins del municipi de Livigno, i que és la població habitada més alta d'Europa.

Livigno és un lloc molt turístic per tres motius: la bellesa intrínseca de la zona, el ventall d'activitats de muntanya que s'hi poden realitzar (esquí, bicicleta, muntanya,...) però sobretot perquè és una zona franca. Precisament l'aïllament ancestral que patia la vil·la durant els mesos d'hivern i la duresa de les condicions de vida, se l'hi va concedir un estatus especial amb molt pocs impostos per fomentar que els habitants s'hi quedessin. Aquesta circustància encara es manté avui, i tot i formar part d'Itàlia, és una zona que està fora de la unitat duanera d'Europa. Per tant no hi ha IVA ni altres impostos. Això ha desenvolupat un important activitat turística relacionades amb les compres. Hi ha moltes botigues elegants, sobretot d'esports i roba. Pels catalans seria com una mena d'Andorra, però en una població alpina, elegant i cuidada.

Passarem un parell de dies a Livigno, un lloc alt i realment fresc fins i tot a ple agost. De fet el primer matí ens despertem amb la gespa gebrada del càmping on ens hem allotjat, que està a 1.900 metres. Gaudirem un primer dia de descans i aprofitarem per conèixer el poble i els voltants. Val a dir que hi ha transport públic gratuït per tota la vall, i és fàcil moure's. EI el segon ja tornarem a fer alguna activitat, en aquest cas jo sortiré en bicicleta i la Sílvia i el Fum faran una caminada. Pujaran amb el remuntador de Carosello fins a més de 2.700 metres, i des d'allà s'enfilaran fins l'escarpat Monte Campaccio, de 3.004 m. Jo em dirigiré cap a la vall de Federia, i pujaré cap als peus d'aquest mateix cim.

Iniciem la jornada des del càmping de Palipert, al sud de l'allargada vall. Surto en bicicleta i agafo un carril cicloturista que voreja tota la vall al peu del riu Spol. És un carril compartit per a ciclistes i vianants molt bonic que passa a poca distància dels nuclis habitats, però sempre enmig de prats i al costat del riu. Té molts quilòmetres, i jo en faré una part, aproximadament 7 km. des de la zona de Palipert fins gairebé el final de Livigno, on hi ha l'entrada de la Val Federia. Així doncs, gairebé a tocar del llac de Livigno giro a l'esquerra i entro a la vall, encara per asfalt. Uns metres més endavant hi ha un aparcament i comença la pista on ja no hi poden circular cotxes. Hi ha molts turistes, sobretot gent caminant, però també moltes bicicletes. Estem a ple agost, en un lloc molt turístic i bonic. Així que compartirem ruta amb molts altres estiuejants.

Els primers trams de la pista són força plàcids, i a part d'algun petit tram de pujada més intens, l'ascens és suau i progressiu. El primer tram pasa per una zona de bosc, però de seguida la vall s'obre i vaig pujant entremig de grans pastures. Es veu alguna granja aïllada a banda i banda d'una vall prou ampla, però envoltada de muntanyes que s'enfilen fins a més de 3.000 metres. Com deia, la vall dibuixa un traçat semicircular direcció sud-oest. A mitja vall hi trobem l'Alpe Federia, un refugi molt concorregut, amb desenes de ciclistes i caminadors que s'aturen a esmorzar o recuperar forces. És molt comú als Alps italians fer una activitat excursionista fins a un refugi per dinar o esmorzar.

Passat el refugi ja hi ha molts menys excursionistes, ja que som més lluny i a partir de llavors el terreny ja és més salvatge. La pista esdevé més plana, i l'entorn és molt bonic. Passo al costat d'unes cabanes que deuen ser de pastors, i avanço fins que la pista arriba a un clot envoltat de muntanyes. Antigament aquest devia ser el final de la pista, però amb l'ampliació de les pistes d'esquí es va construir una pista que connecta el domini esquiable amb la vall. Així, al fons del clot la pista canvia de direcció i comença a pujar fort cap a l'est. Un tros amunt ja es veu un remuntador, i la pista s'hi encamina. La pista té un pendent fortíssim, en alguns trams superior al 25%, i això sumat al terra pedregós fa que sigui impossible pujar amb bicicletes musculars, almenys el primer tram. Més endavant tot i que continuen pendents del 20%, amb perseverància i al límit de les forces es pot anar pujant.

La duríssima pujada s'acaba a l'ample coll de Salin, a prop d'on arriba el telecabina Carosello. Contrasta la forta pujada que he fet des de la vall Federia amb l'amplitud d'aquest altiplà a 2.700 metres d'altura. Hi ha un llac i un tros més amunt un gran bar a l'arribada del telecabina. A prop també es veu l'escarpat Monte Campaccio, on han anat la Sílvia i el Fum. Més tard expliquen que té una cresta pedregosa i aèria, i que no hi han vist ningú més. En canvi també han anat al proper cim Monte delle Rezze, on s'hi arriba amb un còmode camí des del telecabina, i aquí sí que està ple de turistes que aprofiten per fer una caminadeta facil fins aquest cim arrodonit. Jo m'aturo al final de la gran esplanada cap al cantó de Livigno, on hi ha un bonic mirador que permet veure la població i tota la vall.

Ja tinc pràcticament tota la pujada feta, i ara comença la diversió. Abans cal remuntar un últim pujador fins a sota mateix del telecabina. Allà trobo un indicador ben explícit que m'anima: el camí es diu Coast to coast, és a dir, que va a banda i banda per dalt de la muntanya sobre Livigno, i també diu MTB easy - Scenic flow trail. Sens dubte estic al lloc correcte! Aquest corriol traça una llarguíssima diagonal de gairebé 4 km. a 2.700 metres. Les vistes són fenomenals, i la tranquil·litat és absoluta, ja que tot i que aquest camí forma part de la xarxa de camins indicats per a bicicletes, només vaig trobar un pare i un fill als quals vaig demanar si el camí era apte per fer amb bicicleta rígida. Em van confirmar que sí, així que endavant per aquest corriol fàcil que planeja gairebé sense perdre alçada.