Bicicleta de muntanya a la resta de Països Catalans

Serra d'en Cals i Puig d'Arques

Des de la cota 0 a Sant Antoni de Calonge comencem a pedalar amb una primera pujada exigent al puig Cargol, i tot seguit un divertit corriol ens acosta a l'idíl·lic paratge de Fitor. Una baixada curta per mal camí ens porta al mas Plaja, a prop d'on surt un camí en pujada cap a la serra d'en Cals, on podem visitar diversos dòlmens. Descens ràpid cap al mas Cals, i per bones pistes cap a la Cavorca i Santa Llúcia de l'Arboç. Després de creuar la carretera de la Ganga comença la pujada cap al coll Bregó, lleugera baixada fins al torrent d'en Genoer, i una exigent i llarga pujada al Puig d'Arques, sostre de les Gavarres. Per pista baixem a Sant Cebrià dels Alls, i combinant pistes mig abandonades i algun tram de camí més complicat anem tornant cap al pla de Calonge.

Muntanya de Santa Fe

Sota la magnífica església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó comencem a pedalar en forta pujada fins a Coll Piqué, punt de trobada de molts escaladors. Seguim pujant fort per una pista força trencada fins a les envistes de Montanissell, on arribem per terreny més suau. Després d'una pausa tornem a pujar fins al grau del Pitarell, on hem de superar una gran esllavissada. Seguim pujant per damunt de les cingleres fins al coll d'Espies, punt més alt de la ruta, i tot seguit planegem amb vistes precioses cap al Cadí i el Pedraforca. Al grau de Santa Fe deixem les bicis i pugem a peu fins a la petita ermita penjada al cingle sobre mateix d'Organyà, un gran mirador de la contrada. Baixem per un camí difícil i poc ciclable fins al coll Marí, i ja per pistes agradables entre camps acabem d'arribar al peu del Segre. Ja només queda tornar per la carretera secundària de Figols, contemplant la muntanya on hem pujat i la riba del Segre.

Puigcerver

Des del bonic poble de Porrera, al Priorat, iniciem una ruta sobre rodes en direcció est tot pujant suaument per la vall de Cortiella, entremig de les vinyes en marges de fort pendent. Al tram superior de la vall pugem més fort fins assolir el Collet dels Feixos, on comença un camí que avança fins al parc eòlic. Entremig de les aspes dels grans monstres seguim pujant per un conjunt de pistes de serveis, i al final dels molins de vent seguim el GR-7 per un agradable caminet amb panoràmiques cap al mar. Arribem a un collet amb bones vistes, i ja només ens queda planejar fins al santuari de Puigcerver, que és alhora un excel·lent mirador de la costa del Baix Camp, amb el característic cap de Salou al centre. Iniciem el descens tot seguit sempre direcció est per una pista secundària que passa per la Creu de Formatge, i segueix baixant fins a Alforja, ja al Baix Camp, on acabem aquesta ruta linial.

Montsant sud-oest i l’ermita de la Consolació

Iniciem la ruta en bicicleta a la bonica població de la Vilella Baixa, al Priorat, i sortim pedalant entre vinyes tot planejant fins arribar a un petit pantà, on prenem una pista a la dreta que comença a pujar pel sector occidental del Parc Natural. Passem pel magnífic mas Roger, i anem enfilant-nos cap a la base de les cingleres del Montsant. Prenem el Camí dels Cartoixans fins a sota de la Roca Falconera, on comencem a baixar fins a la Cartoixa d'Escaladei. Fem una pausa a la Conreria, i continuem pedalant per pistes que es van enfilant seguint el GR-174 fins a la Creu Alta. Planegem per sobre de la Vilella Alta, i pugem un últim tram cap a la petita església de la Consolació entre les vinyes del famós vi de l'Ermita. Baixem tot seguit cap al poble de Gratallops, i abans d'entrar-ni prenem una pista que baixa suaument sempre entremig de les vinyes i ens retorna al punt d'inici.

Cabacés, la Foia, Sant Salvador i Margalef

Des del poble de Cabacés iniciem una ruta per terreny complex al sector més occidental de la serra del Montsant que ens portarà damunt de cingleres i al fons d'engorjats. Sortim pedalant del poble en forta pujada i de seguida trobem l'ermita troglodítica de Sant Roc. Més amunt passem per l'àrea recreativa de la Foia, i anem pujant per pista fins que prenem un camí que ens porta al Mas del Serrador, amb bones vistes des del cap de cinglera. Prenem un caminet al principi poc evident que ens permet baixar amb trams molt divertits fins a la bonica ermita de Sant Salvador, també troglodítica, sota grans balmes on hi ha una coneguda zona d'escalada. Creuem la gran cova de la Roba i baixem a la petita i curiosa cova del Ximet. Seguim ara per asfalt baixant fins a Margalef on prenem una pista al peu del riu Montsant fins a la Bisbal de Falset. Tornem a creuar el riu i ens enfilem entre oliveres fins al coll de Manxa, on ja baixem per bona pista fent una aturada a l'antic habitatge troglodític de la Covassa.

Folgueroles, els Munts i Savassona

Sortim pedalant des de la zona esportiva de Folgueroles on comença una pujada continuada per pista fins al poblat ibèric de Puigcastellet. Seguim per un camí que comença planejant i aviat baixa fort amb algun tram no ciclable fins al pont del Vent. Travessem la riera de Tavèrnoles i comencem l'ascens per una pista bona que s'enfila a la cinglera fins al Salt de la Minyona, on hi ha un gran mirador. A pocs metres coronem el punt més elevat de la ruta, els Munts. Entrem al vessant obac i baixem per pistes enfangades cap a les masies de Masgrau i les Punxes. Prenem un caminet que s'enfila al petit altiplà de Savassona, i continua fins al castell. Ens desviem uns metres per baixar a les curioses balmes de la Baronesa. Passem al peu de l'església romànica de Sant Martí, i pugem al jaciment neolític on hi ha la pedra del Sacrifici i la bonica ermita de Sant Feliu. Tot seguit planegem suaument cap al mas Salou i seguim baixant fins al meandre que fa el riu prop de Roda de Ter. Per terreny pla entre camps anem tornant cap a Folgueroles tot passant per turó de Puigseslloses.

Negrell (1.345 m.)

Fem una ruta per terreny força inhòspit a la zona centre i sud del massís dels Ports fins assolir un dels cims més alts i panoràmics. Iniciem la ruta a l'àrea recreativa de Cova Avellanes i remuntem la vall de Carlares i el barranc de Millers, sempre pedalant sobre bones pistes i amb algun tram força dret. Des del fons del barranc de Carlús pugem fort fins a la punta de la cinglera on hi ha el cim, amb vistes extraordinàries sobre els barrancs i espadats que envolten aquesta zona abrupta, i fins al Delta de l'Ebre. Baixem cap a Vallcaneres i creuem la fageda més meridional d'Europa, amb visita inclosa al Faig Pare, un arbre monumental. Pugem a la portella de Calça i baixem per corriol fins a les Casetes Velles. Poc més endavant, als Tres Pins, comença el tram més difícil, amb camins de pujada i baixada poc ciclables. Acabem amb una baixada còmoda per pista fins al punt d'inici.

Turons de la Segarra

La primavera mostra la millor cara de la Segarra, amb els camps de cereals lluint un verd intens que oneja al vent, i les roselles als vorals que donen el contrapunt vermell. Pedalarem per un seguit de pistes que connecten petits nuclis de població, sovint enfilats dalt d'un turó, amb cases de pedra, petites esglésies romàniques i fins i tot alguns castells. Sortim d'Antolí i Vilanova, al peu del riu Ondara, i farem una circular cap a Rubinat, Llindars, la Guàrdia Lada, Talavera, Pavia, Montfar, Pallerols i Pomar, pobles poc coneguts però ben bonics. De camí visitarem la Torre dels Francesos i les restes d'unes edificacions avui abandonades però que van servir per forjar una de les grans fortunes de la burgesia catalana del tombant del segle XX.

Montagut (963 m.)

Iniciem la ruta d'avui sota l'impressionant monestir cistercenc de Santes Creus, a la riba del riu Gaià. Comencem a pedalar suaument i creuem la Plana dels Frares fins al nucli de les Pobles. A partir d'aquí una pista més trencada es va enfilant per dins d'un bosc més muntanyós. Passem per la vora d'algunes masies, i en una d'elles, la Portella ens desviem per visitar el despoblat de Selma, un poble abandonat a mitjans del segle XX del qual es conserven només parets i el bonic campanar de Sant Cristòfol. Planegem uns minuts per una obaga i enfilem un últim tram força dret fins a la magnífica església gòtica de Sant Jaume de Montagut, isolada a la base d'un turó. Seguim i enfilem per pendents fortíssims fins al cim del mateix nom, amb bones vistes cap a la plana i la costa mediterrània. Un llarg descens ressegueix una carena per sobre del Pont d'Armentera, i un cop a la plana de l'Alt Camp avancem entre vinyes fins al punt d'origen.

Tossal de la Baltasana (1.201 m.)

Comencem la jornada a Prades, coneguda també com la Vila Vermella, una població de muntanya a gairebé 1.000 metres d'alçada, i pedalem cap al nord seguint el barranc dels Bassots. Pugem sense descans una bona estona fins a la carena de les Muntanyes de Prades, i amb un últim esforç arribem al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una gran panoràmica de 360º. Baixem tot seguit cap al coll de les Masies, i encara més fins al barranc del Viern, on tornem a enfilar amb alguna pujada forta fins a Vilanova de Prades. Fem una escapada d'anar i tornar a la Punta Curull, i tornem enllaçant bones pistes per una zona d'altiplà entre roures i camps d'avellaners.

Pàgines