Bicicleta de muntanya a la resta de Països Catalans

Pla de la Guàrdia

La serra de la Gritella forma un altiplà llarg i estret entre els pobles de Siurana i Prades. Sortim des de la bonica població del Priorat encimbellada al límit sud dels cingles, i prenem una pista que recorre la serra cap al nord fins al seu punt més alt situat damunt mateix de Prades. Una última pujada molt forta ens condueix al mirador del Pla de la Guàrdia, una extensa zona alta i pedregosa que acaba en un cingle des d'on tenim una visió completa del Montsant, i també de les muntanyes de Prades. Reculem uns metres cap al sud, i fem la segona part de la tornada per un corriol molt estret que té força trams difícils on hem d'empèyer la bicicleta una bona estona. Tot tornant visitem la cova troglodítica de l'Església, al peu del camí.

Albarca, Ulldemolins, Cornudella

A cavall entre les serres del Montsant i de Prades, fem una ruta en bicicleta que traça un triangle entre tres poblacions del nord-est del Priorat. Sortim d'Albarca i pugem suaument cap a les ermites de Santa Madalena i Sant Antoni, a prop d'Ulldemonins. Passem el poble i avancem cap a l'est fins a sota de la serra de Gritella, on trobem una pista sinuosa que va baixant cap a Cornudella. Tot seguit pugem fort fins a Sant Joan de Codolar per una pista encimentada, i allà continuem pel camí dels Cartoixans que avança per damunt de les cingleres amb algun pas difícil i trams aeris, fins al bonic poble d'Albarca.

Tossal de l'Abadia i Espills

Explorem tot pedalant la subcomarca natural de la Terreta, un terreny rost, inhòspit i aspre regat per la Noguera Ribagorçana. Sortim del Pont d'Òrrit i avancem sota el poble abandonat fins al també despoblat d'Esplugafreda. Aquí comença una llarga pujada tot fent esses fins al Tossal de l'Abadia, un turó molt panoràmic que ens ofereix grans vistes de la serra de Sant Gervàs i del massís de la Maladeta. Resseguim una bona estona la solitària carena i baixem damunt d'uns barrancs fins al fantàstic despoblat d'Espill, un antic poble construït sobre una cinglera que feia de muralla natural. Des d'aquí baixem per una pista precària fins al peu del riu a la Ribereta, i el remuntem amb trams de camí i pista fins al punt d'origen.

Serra de Mont-roig

Des del bonic poble de Sant Llorenç de Montgai sortim pedalant per una bona pista en direcció a la Mare de Déu de Montalegre, situada en una de les puntes de la serra de Mont-roig. La primera part de la ruta puja per una pista fins a l'entrada de Vilanova de la Sal. Tot seguit un corriol molt bonic entre camps de cereals i ametllers ens porta al peu de la serra, on comença la pujada més forta fins a l'ermita. Un cop a dalt contemplem el paisatge, i de baixada seguim una pista que ressegueix tota la serra fins al refugi lliure del Pletiu de l'Extrem. El descens és ràpid, en direcció sud i amb un tram de corriol que té alguns passos més difícils.

Montsec d'Estall. Lo Graller (1.330 m.)

Iniciem una ruta per terreny aspre i ignot des del nucli pràcticament abandonat de Girbeta i fins al punt més alt del Montsec d'Estall. Planegem uns metres entre camps de cereals fins passat el barranc de les Canaletes, on comença una dura pujada per terreny pedregós fins al despoblat de Montgai, bastit sota una cinglera. Després d'uns metres de descans continua la pujada amb una llarga diagonal pels Rasos de Montsec fins al cim de lo Graller, al límit de la cinglera i amb vistes cap al pantà de Canelles al sud, i bona part del Pirineu cap al nord. Desfem el primer tram i després fem un descens directe per una antiga pista molt trencada que segueix una línia d'alta tensió. Abans de tornar a l'inici, fem una escapada fins al castell de Girbeta que ens ofereix una gran visió del Congost de Mont-rebei.

Sant Mamet (1.391 m.)

Fem una llarga pujada pedalant des d'Alòs de Balaguer fins al cap d'amunt d'aquest cim arrodonit que és un gran mirador del Montsec. La pujada és llarga i constant durant 15 quilòmetres. La primera part és més dura, i llavors es suavitza fins passada l'antiga mina de bauxita, on torna a pujar més fins al cim. A dalt hi ha un refugi i una petita ermita, però sobretot una extraordinària vista del Montsec i dels cims pirinencs si hi ha bona visibilitat. Fem el primer tram del descens per la mateixa pista, i més avall prenem el trencant que ens porta al barranc de la Granolla, una variant més pedregosa però salvatge i divertida.

Tragó de Noguera

Visitem bona part d'un poble que va quedar abandonat arran de la construcció del pantà de Santa Anna a mitjans del segle passat. Sortim del nucli d'Alberola i baixem per una pista que creua el vertiginós Pas del Llop, i seguim baixant fins a l'entrada de l'antic nucli de Tragó. Reculem uns metres i ens entretenim visitant les restes de l'església de Santa Maria de Vallverd. Després d'un tram de corriol seguin planejant al peu de l'embassament fins a l'àrea recreativa de l'Horta de Boix, i tot seguit el nucli abandonat de Boix, bastit al peu d'un cingle des del qual es pot contemplar una bona vista de les aigües que cobreixen la zona. Queda encara la tornada per la pista que flanqueja per la base del cim dels Picons i ens torna al punt d'origen.

Ribera Salada

Visitem aquest afluent del Segre ben conegut pels seus bonics trams engorjats i zones de bany. Arrenquem la pedalada baixant suaument des de Lladurs cap a la rasa de Cinca, on comença la primera pujada cap a la carena del Soler i el mas Sarri, punt més alt de la ruta. Baixem cap al petit nucli de Timoneda i ens enfonsem per l'engorjat de la riera de Canalda fins a Aigüesjuntes, on comença la Ribera Salada. Emprenem la segona pujada per una dura pista encimentada fins al nucli de Montpol, on tornarem a baixar cap al pont del Clop i ja seguirem uns quants quilòmetres avall la riera per bona pista. A la urbanització del Pla dels Roures prenem una pista trencada que puja fort cap al serrat de la Trinxera i la masia de la Mosella, on enllacem amb una pista asfaltada fins al punt d'inici.

Serra d'en Cals i Puig d'Arques

Des de la cota 0 a Sant Antoni de Calonge comencem a pedalar amb una primera pujada exigent al puig Cargol, i tot seguit un divertit corriol ens acosta a l'idíl·lic paratge de Fitor. Una baixada curta per mal camí ens porta al mas Plaja, a prop d'on surt un camí en pujada cap a la serra d'en Cals, on podem visitar diversos dòlmens. Descens ràpid cap al mas Cals, i per bones pistes cap a la Cavorca i Santa Llúcia de l'Arboç. Després de creuar la carretera de la Ganga comença la pujada cap al coll Bregó, lleugera baixada fins al torrent d'en Genoer, i una exigent i llarga pujada al Puig d'Arques, sostre de les Gavarres. Per pista baixem a Sant Cebrià dels Alls, i combinant pistes mig abandonades i algun tram de camí més complicat anem tornant cap al pla de Calonge.

Muntanya de Santa Fe

Sota la magnífica església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó comencem a pedalar en forta pujada fins a Coll Piqué, punt de trobada de molts escaladors. Seguim pujant fort per una pista força trencada fins a les envistes de Montanissell, on arribem per terreny més suau. Després d'una pausa tornem a pujar fins al grau del Pitarell, on hem de superar una gran esllavissada. Seguim pujant per damunt de les cingleres fins al coll d'Espies, punt més alt de la ruta, i tot seguit planegem amb vistes precioses cap al Cadí i el Pedraforca. Al grau de Santa Fe deixem les bicis i pugem a peu fins a la petita ermita penjada al cingle sobre mateix d'Organyà, un gran mirador de la contrada. Baixem per un camí difícil i poc ciclable fins al coll Marí, i ja per pistes agradables entre camps acabem d'arribar al peu del Segre. Ja només queda tornar per la carretera secundària de Figols, contemplant la muntanya on hem pujat i la riba del Segre.

Pàgines