Rifugio Bozzi (2.478 m.)

Sortim ben amunt, al Passo Tonale, i baixem per un itinerari divertit del bike park fins a enllaçar amb una pista i després un corriol que ens portarà a la vall de Viso, plàcida i harmoniosa. Al pintoresc poble de Case di Viso comença la llarga pujada amb zig-zag i algun tram molt dur fins al refugi, sota cims escarpats de gairebé 3.000 m. Al voltant hi ha restes de les posicions militars i un petit museu de la guerra. Després de la forta pujada comença un descens preciós per un corriol que planeja molts quilòmetres per damunt de 2.200 m., i finalment baixa fort amb una gran panoràmica cap al massís d'Adamello.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Passo Tonale Llombardia, (Itàlia)
• Distància: 32,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.260 metres
• Temps: 4:30 hores
• Dificultat: IBP=126 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Pujada dura per pista. Descens llarg per corriol, amb algun tram més difícil
• Cartografia: Adamello - Presanella 4Land (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El Passo Tonale marca la frontera entre la Llombardia, a l'oest, a través del Valle de Canonica, i el Trentino, a l'est, per la Val di Sole. També estem entremig dels massissos d'Ortles-Cevedale (PN Stelvio) i de l'Adamello. Històricament aquest pas també era la frontera entre el Regne d'Itàlia i l'Imperi Austrohongarès, i això fa que proliferin les antigues construccions militars al llarg d'aquest bonic tram dels Alps. Trobarem moltes restes d'edificacions, trinxeres i posicions militars bastides a principis del segle XX, poc abans de la I Guerra Mundial. El destí d'avui és el refugi Bozzi, oficinalment Rifugio Angelino Bozzi al Montozzo, on hi ha moltes restes de construccions militars, i fins i tot un petit museu on es poden veure plànols, armes i tota mena d'estris curiosos.

L'interès avui no només és històric, sinó també paisatgístic i lúdic. Creuarem la bonica vall de Viso fins al pintoresc llogarret que l'hi dona nom: Case di Viso, i gaudirem de les muntanyes de l'entorn. Aquesta zona està dins del Parc Natural de l'Stelvio. Per baixar també gaudirem d'un corriol molt popular en aquesta zona, ja que permet un recorregut panoràmic a molta alçada. La ruta d'avui la tenia anotada des de feia temps, ja que sobretot el descens és molt atractiu. Tenia dubtes si seria difícil, ja que és una zona d'alta muntanya, i tenim un perfil ciclista poc baixador o endurer. A la pràctica va ser un descens fàcil i molt agradable, només amb alguns passos més difícils on no vaig dubtar en posar el peu a terra.

És el segon dia que passem al Passo Tonale, gairebé a 1.900 metres, una població turística i de pas entre dues valls alpines. Avui la Sílvia i el Fum descansen de bicicleta, i pujaran amb un dels remuntadors del Passo Tonale fins al peu de la Cima Presena, un dels grans cims del massís d'Adamello. Jo sortiré en bicicleta i començaré en baixada. Des del Passo Tonale hi ha un carril bici molt ben arreglat que baixa cap a Ponte di Legno. Baixo uns metres per aquest carril bici però aviat el deixo i continuo per un dels recorreguts del bike park. És un camí fàcil i divertit, amb peralts i algun salt (que majoritàriament evito). Un bon tros més avall deixo tant els itineraris del bike park com el carril bici i prenc un caminet que puja fins a la carretera. La creuo i avanço per una pista que neix a l'altre cantó.

La pista puja tranquil·lament per un bosc obac fins arribar a Vescosa Alta, un petit nucli de casetes de muntanya enmig d'uns prats inclinats. El lloc és ben bonic, amb vistes cap a muntanyes per totes bandes. Creuo el nucli i segueixo un tram de pista que es fa fent cada cop més precària fins que s'acaba. Llavors continua un corriol molt bonic dins del bosc, però que té algun tram difícil, amb fortes baixades amb arrels i pedres. Bona part del recorregut és ciclable, però alguns passos i baixadors els faig a peu. Aquest camí va baixant fins al petit nucli de Talasso, on enllaça amb una agradable pista forestal que primer passa per damunt de Ponte di Legno, i va girant per entrar tot seguit a la vall de Viso.

El Valle di Viso és un raconet plàcid que sorprèn per la seva harmoniosa bellesa. És una vall alpina força oberta tot i estar enclavada entre muntanyes de notable alçada. Dibuixa una paràbola oberta que permet contemplar-la longitudinalment desde gairebé qualsevol lloc. Més endavant, des de més amunt, és encara més bonica. A més a més, la pista que la solca és molt suau, i permet pedalar còmodament alhora que gaudir d'un paisatge idíl·lic. L'arribada al petit poble de Case di Viso és també sensacional. És un d'aquells pobles de postal, tot de petites casetes de pedra entremig d'unes grans pastures ben verdes. A l'estiu és també un lloc turístic, ja que és molt bonic i atreu molts visitants.

Passat el poble continua una pista que ja es veu que ha de pujar fort. Davant tinc un vessant obert però molt alt, i la pista el va remuntant fent tot de revolts que es connecten amb llargues diagonals. A la vora del poble hi ha força turistes caminant, i alguns que pugen també per la pista. També força ciclistes, majoritàriament elèctrics. Començo a pujar i enllaçar revolts. En algun punt m'aturo per contemplar la vall des de l'alçada, ja que és realment bonica. Més amunt el pendent augmenta, i cal posar tota la carn a la graella per superar els forts pujadors. Però la bellesa de l'indret compensa. Des de baix al poble fins al refugi són gairebé 800 metres de desnivell continuats.

Després d'una llarga pujada arribo a les envistes del refugi força cansat, però és el moment de relaxar-se i contemplar el paisatge. El refugi és petit, situat en un turonet envoltat de muntanyes. Just al damunt, cap al nord hi ha la Punta Montozzo (2.859 m.), i encara més a prop, a l'est hi ha el Torrione i la punta Albiolo (2.967 i 2.974 m.) Al voltant del refugi es poden veure trinxeres i moltes restes d'antigues construccions. Aquí hi havia una posició important dels militars italians que defensaven la zona davant les tropes austrohongareses. Pocs metres més avall del refugi hi ha una altra construcció on hi ha un petit museu de la guerra. S'hi pot entrar lliurement, i alberga restes d'armes, municions, uniformes, mapes i tota mena d'estris.

Passo una bona estona contemplant el paisatge, el museu i l'entorn. Hi ha força ambient al refugi, un bullici de ciclistes i excursionistes amb ganes de provar les especialitats de la cuina de muntanya. Jo menjo uns ganyips per recuperar forces i començo el descens. Baixo uns metres per la pista fins al primer revolt, on marxa un camí de dret. El primer tram del camí és més difícil, sobretot perquè és pedregós, i he de posar el peu a terra en diversos punts. Aquest primer tram és lent, i penso que si tot és igual la baixada es farà eterna. Però res més lluny de la realitat, ja que uns metres més avall aquest camí, conegut com a Alta Via Camuna, s'aplana i esdevé molt uniforme.

El camí és principalment un corriol ample i ben definit que planeja per la vall a una alçada concreta, sense pràcticament perdre alçada. Avança al voltant dels 2.200 metres, i va sobrevolant la vall. En alguns punts les vistes cap enrere són precioses, amb la vall i el poble de Case di Viso al fons i les muntanyes escarpades per damunt. Es pot contemplar el dibuix dels revolts de la pista per on he pujat. Fins i tot, molts trams d'aquest camí es veuen ben arreglats, segurament amb alguna mena de maquinària petita. És un camí arreglat amb la intenció que hi passin les bicicletes. He de dir però que en tot el recorregut només amb vaig trobar amb una parella d'excursionistes.

A mesura que avanço es va obrint a davant unes vistes precioses del massís d'Adamello. De fet em dirigeixo cap als peus d'aquestes muntanyes escarpades i amb glaceces penjades. He planejat gairebé 6 quilòmetres al voltant de 2.200 metres, gaudint d'un paisatge fenomenal. Ara el corriol gira i comença a baixar més decidit. Afortunadament tot aquest vessant és poc pedregós, és un vessant de prat alpí molt inclinat, en algun punt gairebé una mica aeri. Baixo més fort, tot i que després de creuar un torrent fins i tot he de fer a peu una petita pujada impossible per a bicicletes musculars. Finalment entro ja al domini de les pistes d'esquí del Passo Tonale, i baixo fort però sense dificultat fins al poble. Aquí tanco una matinal preciosa amb tots els ingredients d'una gran ruta alpina: desnivell, vistes i corriols divertits.