Bicicleta de muntanya

Montsec d'Estall. Lo Graller (1.330 m.)

Iniciem una ruta per terreny aspre i ignot des del nucli pràcticament abandonat de Girbeta i fins al punt més alt del Montsec d'Estall. Planegem uns metres entre camps de cereals fins passat el barranc de les Canaletes, on comença una dura pujada per terreny pedregós fins al despoblat de Montgai, bastit sota una cinglera. Després d'uns metres de descans continua la pujada amb una llarga diagonal pels Rasos de Montsec fins al cim de lo Graller, al límit de la cinglera i amb vistes cap al pantà de Canelles al sud, i bona part del Pirineu cap al nord. Desfem el primer tram i després fem un descens directe per una antiga pista molt trencada que segueix una línia d'alta tensió. Abans de tornar a l'inici, fem una escapada fins al castell de Girbeta que ens ofereix una gran visió del Congost de Mont-rebei.

Sant Mamet (1.391 m.)

Fem una llarga pujada pedalant des d'Alòs de Balaguer fins al cap d'amunt d'aquest cim arrodonit que és un gran mirador del Montsec. La pujada és llarga i constant durant 15 quilòmetres. La primera part és més dura, i llavors es suavitza fins passada l'antiga mina de bauxita, on torna a pujar més fins al cim. A dalt hi ha un refugi i una petita ermita, però sobretot una extraordinària vista del Montsec i dels cims pirinencs si hi ha bona visibilitat. Fem el primer tram del descens per la mateixa pista, i més avall prenem el trencant que ens porta al barranc de la Granolla, una variant més pedregosa però salvatge i divertida.

Tragó de Noguera

Visitem bona part d'un poble que va quedar abandonat arran de la construcció del pantà de Santa Anna a mitjans del segle passat. Sortim del nucli d'Alberola i baixem per una pista que creua el vertiginós Pas del Llop, i seguim baixant fins a l'entrada de l'antic nucli de Tragó. Reculem uns metres i ens entretenim visitant les restes de l'església de Santa Maria de Vallverd. Després d'un tram de corriol seguin planejant al peu de l'embassament fins a l'àrea recreativa de l'Horta de Boix, i tot seguit el nucli abandonat de Boix, bastit al peu d'un cingle des del qual es pot contemplar una bona vista de les aigües que cobreixen la zona. Queda encara la tornada per la pista que flanqueja per la base del cim dels Picons i ens torna al punt d'origen.

Busa

Al peu de la Vall d'Ora comencem a remuntar els forts pendents que s'enfilen pel vessant sud de la serra. Aquesta exigent pujada sense treva ens porta al grau de la Creu, únic punt que permet l'accés motoritzat a dalt el pla de Busa. Tombem a la dreta i ens enfilem al mirador del serrat de la Capella, que permet contemplar els cingles del vessant sud. Després pugem al serrat de la Guàrdia, punt més alt de la ruta i bon mirador al costat del vèrtex geodèsic. Planegem tot seguit cap al Rial, la casa Vila i arribem fins al Capolatell, coneguda com la presó de Busa amb impressionants vistes cap a la vall de Lord. Creuem el pla cap a l'est i més avall de les Collades busquem un corriol que baixa directe i amb fort pendent fins a Sant Pere de Graudescales. Ja només queda seguir el bonic camí al peu del riu fins al punt d'inici.

Roc de Sant Aventí (1.482 m.)

Al peu de l'estany de Montcortès comencem a pedalar entremig de pastures i camps de cereals fins a trobar un bonic corriol que amb algun tram difícil ens permet pujar al cap d'amunt de la serra de Peracalç. Per un caminet pedregós baixem al poble del mateix nom i prenem una pista que continua pujant fins al vèrtex geodèsic del Roc de Sant Aventí, sostre de la ruta. Tot baixant passem pel panoràmic pla de Peracauba i baixem fins enllaçar amb el mateix corriol de pujada. De nou al peu de l'estany pugem fins al petit nucli de Cabestany per contemplar una altra perspectiva.

Tossal de Sant Quiri (1.825 m.)

A Gerri de la Sal creuem el pont sobre la Noguera Pallaresa i per un bonic corriol enfilem cap a l'ermita de la Mare de Déu d'Arboló. Seguim pel camí de ribera fins a Baro, on tornarem a creuar el riu. Pugem ara per asfalt fins al petit poble d'Escós on comença una llarga i solitària pista que es va enfilant cap a la serra de Culroi. Per damunt del barranc d'Ancs i amb vistes cap a les muntanyes de la Vall Fosca anem pujant fins a la collada, i finalment un últim tirapit molt exigent ens enfila fins a dalt del cim, coronat per la petita ermita de Sant Quiri. Extenses vistes cap a les muntanyes del Pallars i la Vall Fosca. Iniciem el descens cap als petits nuclis d'Ancs, Sellui i Balestui enmig d'un bonic bosc caducifol·li ben acolorit, i acabem de baixar per asfalt fins al punt d'inici.

Bosc de les Ares

Conegut com el Quebec de l'Arieja pels seus boscos esplendorosos, a recer d'imponents cims com el Roc Blanc o el pic de Baixollada, avui pedalem pels boscos del Donasà. Des de Queragut, capital d'aquesta comarca, pugem cap al coll de les Ares i ens endinsem en el bosc del mateix nom, entremig d'avets, bedolls i una gran extensió de faigs en plena metamorfosi de colors. Pedalem per bones pistes on gaudim d'un paisatge vegetal majúscul, tot passant pels refugis de Laurenti i del Fornet. Des de la part alta anem baixant cap al bonic poble de Mijanes, i des d'allà, per una carretera asfaltada poc transitada tornem cap al punt d'origen, sota el castell del Donasà.

Pedró de Tubau (1.543 m.)

Ens enfilem fins al punt més elevat dels Rasos de Tubau en una ruta que comença al càmping el Saiol, i va remuntant la riera del Molí, un dels dos cursos fluvials de la capçalera de la riera de Merlès. A prop de Sant Jaume de Frontanyà enllacem diverses pistes i comencem la pujada més forta amb alguns trams on hem d'empènyer la bicicieta abans d'arribar al cim. Contemplem el Catllaràs, Pedraforca, Puigllançada i serra de Montgrony des de la capelleta que corona el cim. Tot seguit iniciem el descens per un bonic corriol que avança per la solitària carena cap a l'oest, i enllacem diverses pistes fins a trobar la que baixa en paral·lel al rec de la Riba i ens torna al punt d'inici.

Vall de Castellàs

Avui recorrerem en bicicleta una petita vall tributària del Segre on coneixerem petits pobles com Espaén, Junyent i Castellàs, que l'hi dona nom. Sortim des de sota el roc d'Esplugamanyauba i prenem una pista que es va enfilant progressivament entre pastures i trams boscosos fins al serrat de Pratnavall. Prenem la pista que planeja pel vessant nord de la serra de Taús fins que comença a baixar fort fins al despoblat de Mesons, i tot seguit el petit poble de Junyent. Des d'aquí, i sempre per una estreta carretera asfaltada, anirem baixant cap als altres pobles fins arribar al punt d'inici.

Muntanya d'Alinyà

Enfilat sobre la vall del Segre, el petit poblet de Voloriu és el punt de sortida de la ruta en bicicleta que ens conduirà fins a l'Alzina d'Alinyà. Sortim per una pista que es va enfilant una bona estona fins assolir l'altiplà de les muntanyes d'Alinyà. Contiuem per pistes secundàries i sense presència humana, i ens aturem a visitar el dòlmen del coll de Durau. Planegem uns minuts fins arribar al bonic llogarret de l'Alzina. Tornem enrere per la mateixa pista fins al Serrat Gros, on prenem una pista trencada que baixa fins a l'entrada del poble abandonat de Forn. Seguim per territori ignot cap al petit nucli d'Aïnat, i ens aturem un moment al Rètol, que recorda una explotació forestal que segons la tradició popular va servir per construir els vaixells de l'Armada Invencible.

Pàgines