Bicicleta de muntanya

Pla de la Mà Morta (2.271 m.)

Comencem a pedalar al Pont de la Plana i en pocs minuts arribem al bonic i enigmàtic poble de Tor, situada en un clot on conflueixen diversos torrents. Seguim pujant per la pista principal en direcció Andorra, però a l'alçada de les bordes de Pleià prenem una pista secundària a la dreta que s'enfila fort pel serrat de Borgs, amb algun pas més difícil. Pugem per un bonic bosc fins a la cruïlla de pistes del planell de Matabous i continuem pujant per un tram panoràmic fins al final de la pista, on hi ha un prat alpí obert que ens regala unes esplèndides vistes de la Vall Ferrera i les grans muntanyes de l'entorn, amb el Monteixo en primer pla. Reculem fins a la cruïlla i seguim ara la pista de l'esquerra que va baixant fent llargues llaçades fins al punt d'inici.

Serra de Nabiners

Al sud de la Seu d'Urgell neix una serra arrodonida que s'enfila progressivament fins un altiplà rost on hi havia l'antic poblet de Nabiners. Sortim del Parc del Segre i de seguida trobem la pista en bon estat que comença pujant fort amb una successió de revolts, i després més suaument fins a la part alta on hi ha l'antic poble, que té totes les cases ensorrades. Seguim l'ampla carena fins a la Creu dels Canyamassos, on anem girant tot planejant sota el Tossal de Cal Franc. Baixem cap al Mas d'en Planes i continuem per una pista que entra al bosc i connecta amb el Camí de les Mines. La ràpida baixada s'acaba al Pla de Sant Tirs, on tornem planejant al peu del Segre fins al punt d'inici.

Volta a la serra de Gia

Al petit poblet de Gia, enfilat damunt de la vall del riu Éssera, comencem una bona pedalada que ens portarà a fer la volta completa a la serra del mateix nom. Des del poble ja es comença amb una forta pujada que més endavant es suavitza, tot recorrent la cara est. Més endavant el pendent es torna a incrementar amb diversos revolts que ens enfilen al port de Saúnc, on obrim la visió cap al vistós massís de Cotiella. Planegem uns metres fins al refugi del Cerro Marradetas, al vessant nord de la serra, lloc on comencem a baixar cap al vessant oest i ens endinsem al sector obac a través d'una espessa avetosa. Tornem a pujar una mica fins al Collado de la Cruz, i seguim una pista més precària sota les parets occidentals del petit massís calcari. Planegem una bona estona per una pista solitària i acabem voltejant el vessant sud abans de tornar al poble.

Vall de Castanesa

Sortim pedalant del petit poble de Fontjanina, un parell de quilòmetres més enllà de Castanesa, just on s'acaba l'asfalt i continua la pista de terra. Anem remuntant direcció nord la vall que forma el riu Valira de Castanesa, tot passant per la petita capelleta de Sant Antoni, i l'ermita ensorrada de Sant Silvestre. Planegem una bona estona fins a les antigues mines de Vados, on la pista inicia una dura pujada que passa per les bordes des Plans i tot seguit va tombant direcció oest. Més amunt deixem força ensota les bordes de la Plana d'Obarra i passem per davant de la petita cabana de la Roca del Turmo. Uns últims pujadors molt drets ens fan entrar als dominis de l'estació d'esquí de Cerler, i acabem de pujar fins a la collada de Baciver, on contemplem un amplíssim paisatge. Tornem pel mateix camí.

Coll de la Lombarde

Al peu de Santa Anna de Vinadio, el santuari més alt d'Europa, prenem una antiga pista militar que va remuntant la valleta d'Orgials fins al mateix coll, a 2.350 metres. La primera part de la vall és oberta i el pendent és més suau. Passada una antiga caserna el pendent augmenta fort, i la pista encadena un seguit de revolts en zig-zag fins assolir el coll. Un cop a dalt encara es pot pujar un tros més fins a coronar la cresta de la Lausetta, fronterera amb França a través de l'estació d'esquí Isola 2.000. Per baixar triem una antiga pista més aèria, ara convertida en un camí estret que avança per sota mateix de la cresta i acaba confluint amb la pista de pujada.

Monte Autes (2.286 m.)

Al nord de la vall d'Stura, damunt del poble de Vinai, ens enfilem per una valleta suspesa on hi ha el bucòlic poblet de Neraissa. Des d'aquí comencem a pedalar cap al fons de la vall, on comença a pujar fort una antiga pista militar fins al coll del mateix nom, on hi ha les restes d'una caserna. Continua un corriol que segueix pujant, amb trams molt durs tot fent zig-zags fins al peu del cim. Arribem al punt més alt i gaudim d'una magnífica panoràmica sobre les valls que ens envolten i la gran línia de muntanyes que separa Itàlia i França en aquest sector dels Alps Marítims. Per baixar prenem un corriol que ressegueix la carena, primer ciclable, però cada cop més difícil i acabem fent molts trams a peu. Una última part molt dreta per dins d'una fageda ens acaba de conduir al poble després d'una ruta curta en distància, però intensa en duresa, dificultat i grans paisatges.

Alta Via del Sale (II)

Fem la segona part de la popular ruta que connectava els Alps amb la Mediterrània per transportar sal, en aquesta ocasió des de la població de Monesi de Triora, a Ligúria fins a prop del refugi Don Barbera. Sortim de la pista per damunt de la població que va pujant fins un coll on hi ha una granja. Tot seguit planeja durant molts quilòmetres, tot passant per un bonic mirador cap a les muntanyes de Marguareis. Seguim fins al Colle delle Selle Vecchie, fronterer amb França, i a partir d'aquí comencem la pujada més forta de la ruta fins al punt més alt, a 2.240 metres, just a sobre del refugi, on havíem acabat la part nord de l'itinerari. Tornem per la mateixa pista, ara més ràpid, ja que principalment ve de baixada.

Monte Saccarello (2.200 m.)

Situats al Passo de la Guardia flanquegem a mitja alçada cap a l'oest per una antiga pista militar entre les costes del Monte Saccarello i la vall de Verdeggia. La pista, suau i panoràmica, passa per un curiós túnel i finalment arriba al Passo di Collardente. Girem a la dreta i comencem una pujada duríssima pel vessant oest de la muntanya, dins de territori francès, fins arribar al Passo di Tanarello, on obrim la visió cap al sector nord de Monesi. Seguim pujant per un pendent més accessible fins assolir el cim coronat per un obelisc. Ben a prop ens aturem a Il Redentore, on hi ha una estàtua i un mirador. Poc més avall fem una parada per dinar al refugi La Terza, i tot seguit continuem per una pista que torna a pujar fort sota el Monte Forté. Un tram de descens per corriol ens deixa al coll de Garezzo, on creuem un altre túnel i baixem suaument per la pista militar gaudint de bones vistes fins al punt d'inici.

Balcon de Marta (2.122 m.)

Des del poble de Triora, a les muntanyes dels Alps de Ligúria, surt una estreta carretera que puja fins al coll Melosa, on hi ha el refugi Allavena. Aquí comença una antiga pista militar que va pujant fort fins al refugi Monte Grai, a partir del qual el pendent es suavitza i resegueix la carena fins a les àmplies pastures del coll de Marta, on hi ha restes d'una antiga caserna. Neix una pista a l'esquerra que puja fins al cim on hi ha una àmplia panoràmica cap al vessant francès, i també hi trobem un curiós fort subterrani, on s'hi pot entrar per fosques i estretes galeries (llum necessària). Tornem a la carena principal i prenem un corriol fàcil, ràpid i divertit que baixa fins a prop de la Bassa di Sanson, on prenem una pista que puja en paral·lel al camí per on hem baixat, i de nou al coll baixem per la mateixa ruta.

Alta Via del Sale (I)

Fem un bon tram del popular itinerari sortint des del coll de Tenda i fins al refugi Don Barbera sempre per bones pistes a gran alçada. Des del coll fronterer comencem una primera pujada força intensa passant pel Fort Centrale i per damunt les pistes d'esquí de Limone fins al Colleto Campanin. Tot seguit un llarg tram planer i obert que permet contemplar quilòmetres de pista enmig d'un paisatge de muntanya amb prats alpins i cims rocosos. Tornem a pujar fins al Col della Boaria, just passat el revolt més conegut que està penjat damunt d'una cinglera. Tot seguit una baixada i un tram planer entremig d'un paisatge càrstic fins arribar al refugi Don Barbera, on fem una pausa amb molts altres ciclistes que aprofiten el dia sense vehicles. Tornem per la mateixa ruta, contemplant ara en sentit invers un paisatge fabulós.

Pàgines