Cima Vezzena (1.907 m.)

Recorrem una bona part dels Alpe Cimbra, una zona d'altiplans als prealps del Trentino on trobarem nombroses construccions de la I Guerra Mundial. Al petit nucli de Bertoldi prenem una pista entre avets que segueix el Sentiero della Pace i ens porta els peus de la pista que ens enfilarà al cim en una forta pujada. Dalt hi ha el Forte Vezzena, al punt més alt d'una cinglera que cau 1.300 metres sobre la plana de Levico Terme. Baixem cap a l'altiplà de Vezzena i ens dirigim cap al Campo Luserna, un antic fort militar que es pot visitar. Seguim el camí de la Pau per pistes secundàries i trams de corriol ben bonics, i finalment acabem el descens per un bike park que els regala una bona dosi d'adrenalina.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Bertoldi Lavarone, Trentino - Alto Adige, (Itàlia)
• Distància: 38,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.360 metres
• Temps: 5:30 hores
• Dificultat: IBP=112 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Algun tram de pujada dur i pedregós. Alguns trams de corriol fàcil al descens
• Cartografia: Alpe Cimbra 4Land (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Encarem la tercera i última setmana de les nostres vacances pels Alps italians i encara avancem més cap a l'est. La tarda anterior vam deixar el Passo Tonale i vam contornejar cap a l'est les muntanyes de l'Adamello i les Dolomites de Brenta. Baixem cap a la ciutat de Trento i seguim cap al sud fins a la turística Levico Terme, on hi ha uns llacs amb platges molt concorregudes. Des de Levico Terme prenem unes carreteres molt estretes que pugen molt fort fins a una zona d'altiplans coneguda en conjunt com a Alpe Cimbra, i que engloba diversos platós (paraula catalanitzada del francès plateau). Som als prealps del Trentino, entre les Dolomites que ens queden més al nord i el llac de Garda més al sud. És una zona de mitja muntanya ben curiosa amb un gran interès històric.

Aquesta àrea era una zona de frontera entre els pobles italians (al sud) i els germano-tirolesos, al nord, i havia format part de l'imperi austrohongarès. De fet encara hi ha molts elements a la toponímia d'orígen germànic, i fins i tot la zona de Luserna (per on passarem a la ruta) encara es parla el címbric, una variant antiga de l'alemany. Geològicament és una zona ben curiosa de muntanya, amb grans altiplans que cauen verticalment gairebé 1.300 metres sobre la plana de Trento. I precisament aquesta posició alçada i prop de la frontera amb l'antic Regne d'Itàlia, va fer que els militars austrohongaresos construïssin un complex entramat de forts, trinxeres i fossats.

En tota la zona hi ha 7 forts de notable magnitud, alguns molt ben coservats. Avui en visitarem tres, i demà continuarem explorant aquest interessant territori. Per qui vulgui un itinerari concentrat per conèixer aquest territori, es va crear la cuta coneguda com 100 Km dei Forti, pensada per fer en bicicleta, d'una distància de més de 100 quilòmetres i que connectat totes les fortificacions i construccions militars de l'entorn. En els dos dies que passarem per la zona, recorrerem una bona part d'aquest itinerari, però en diferents trams.

L'objectiu principal d'avui és assolir un fort situat dalt d'un cim molt panoràmic penjat damunt de la plana de Levico Terme. De fet el nom més conegut del cim és Cima Vezzena, però també se l'anomena Pizzo di Levico o Spitz Verle. Per iniciar la ruta ens dirigim fins al petit poble de Bertoldi, un dels 19 petits llogarrets del municipi de Lavarone. Aquí hi ha una petita estació d'esquí i un nucli de vivendes amb una botiga ben assortida, on van aprofitar per fer provisions, i una pastisseria-cafeteria on vam esmorzar tot i esperant que el sol escalfés, ja que al matí feia fresca. Des d'un dels pàrquings de la petita població (tots són de pagament) vam iniciar la ruta en bicicleta la Sílvia i jo mateix, amb el nostre gos, el Fum, al costat.

Pugem cap a la part alta del poble en direcció a l'antic cementiri de la guerra i arribem al veïnat Slaghenàufi (el que dèiem dels topònims d'origen germànic), on deixem l'asfalt i prenem una pista a la dreta. Pugem per un bosc fresc i de seguida continuem pel Sentiero della Pace, un itinerari circular que recorre els punts històrics més importants de la zona. Pugem suaument diversos quilòmetres direcció nord-est per dins del bosc, i més endavant creuem una carretera. Seguim per l'altre costat de nou en una pista molt agradable per un bosc fresc de muntanya. Finalment aquesta pista desemboca en un coll ample ben a prop del Forte Busa Verle, on hi ha la cruïlla per pujar cap al cim.

Aquí la Sílvia i el Fum giraran cua i tornaran per la mateixa pista, ja que la continuació té diversos trams d'asfalt que serien inviables per fer amb el gos, així com per la distància de la ruta. Ells tornen enrere i jo giro a l'esquerra per una pista asfaltada que marxa cap amunt. La pujada és més intensa, de nou dins d'un bosc espès. Pensava que la pista seria asfaltada fins a la base del cim, però aquesta pista va cap a unes granges, i uns quilòmetres més amunt, enmig d'un revolt cal deixar-la i prendre una pista molt pedregosa que marxa a l'esquerra. El pendent augmenta, i el terra és molt trencat i incòmode. La pujada no és fàcil, i cal esmerçar-se per no perdre la traça.

Aquest tram és dur, i més amunt la pista fa un parell de girs en zig-zag abans d'acabar de pujar fins als peus mateix de la Cima Vezzena. Els últims metres s'han de pujar per un corriolet que arriba fins al mateix cim on també hi ha el fort. El fort està al límit de la cinglera que s'aboca centenars de metres sobre la plana de Levico Terme. Les vistes són sensacionals, amb tota la plana, els dos grans llacs i una bonica quadrícula de camps conreats, ja que la zona és molt rica. El fort està en runes, però conserva força intacte el seu frontal impenetrable, encarat cap a la plana. Al davant hi ha un mirador natural que s'ha complementat amb un volat artificial que penja damunt el cingle. És un lloc concorregut, i hi ha molts excusionistes.

Faig una bona pausa al cim i contemplo el paisatge. A part de l'impactant vista sobre Levico Terme (nord), si em giro puc contemplar el gran altiplà de Vezzena (sud), que és precisament cap on baixaré tot seguit. Desfaig la pista per on he pujat fins al coll, i de seguida arribo a l'antic fort conegut com a Forte Austriaco, o Ex forte Busa Verle. És una costrucció en ruïnes, allargada enmig d'una gran esplanada. Faig una volta ràpida per l'exterior, ja que no hi ha gaire res més a veure, i segueixo per la pista que baixa cap al Passo di Vezzena, un ampli coll on hi ha un hotel i un gran aparcament de la gent que fa excursions per la zona. Segueixo cap a l'altra banda del coll per una carretera asfaltada que puja fins un nou coll, on deixaré l'asfalt i continuaré cap a la dreta per una pista de terra.

Entro en una pista que marxa cap al sud primer en baixada, però després en una mena de trencacames que tan aviat puja com baixa. És un tram llarg i una mica més monòton, ja que avanço per l'altiplà, amb alguns trams de bosc i altres de pastures. Passo unes granges i més endavant una zona de trinxeres que ha estat restaurada. Em vaig acostant a la base del turó on hi ha un dels forts més interessants de la zona. La pista puja fins al cap d'amunt on hi ha el Campo Luserna (1.548 m.), un antic fort militar en força bon estat que ha estat restaurat i que es pot visitar pagant una petita entrada. A l'interior hi ha unes llargues galeries, i algunes estances estan museïtzades. Faig una visita curta, però molt interessant.

Torno uns metres enrere, i de nou a la base del turó, on hi ha el fort, enllaço amb el Sentiero della Pace en direcció nord. Avanço diversos quilòmetres en una incòmoda pujada que connecta amb una carretera. Just a l'altra banda neix un corriol fàcil i divertidíssim que baixa enmig d'un bosc espès fins a creuar una nova carretera, i segueix baixant fins a la Malga Laghetto, un complex de curioses cases d'aspecte turístic i de construcció futurista. Des d'aquest punt, que és un dels més baixos de la ruta, encara queda una bona pujada, i m'ho prenc amb calma perquè ja estic força cansat. La ruta d'avui és molt trencacames. Pujo cap a la Tana Incantata, la part alta de la petita estació d'esquí de Bertoldi, on hi ha una sèrie d'escultures enmig de la natura unides per un itinerari. El més conegut és un gran drac, però no encerto a anar-hi a passar.

La sorpresa del dia però arriba quan des de la part alta de l'estació d'esquí veig que l'itinerari que portava al track s'endinsa en un bike park. Em tranquil·litza veure que he de seguir l'itinerari blau, i és més fàcil del que pensava, Així doncs els últims quilòmetres seran ben divertits, i baixo per camins arrenjats i peraltats al voltant de l'estació d'esquí, però per dins del bosc. No sembla un bike park gaire concorregut, i de fet no vaig veure ningú. Vaig gaudir con un nen baixant pels caminets plens de giragonses fins al punt d'inici, on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum. Una ruta ben variada amb elements històrics, paisatgístics i el divertimento dels itineraris adaptats per baixar en bicicleta.