Tossal del Puial (1.914 m.)

Iniciem la ruta al bonic poble de Tornafort, encimbellat en un turó al sud del Pallars Sobirà. Prenem una pista que comença a pujar per dins d'un bosc obac en direcció sud, i anem pujant progressivament. Arribem a la part superior del serrat dels Forats i la pista s'aplana. Girem a la dreta per la pista que puja cap a les antenes, i seguim amunt fins assolir la carena. Tombem cap al vessant sud i acabem de pujar al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i unes vistes molt extenses. Tornem a la pista i seguim per la carena fins al pla dels Ginebrons, on iniciem el descens per una pista de desbrossar molt dreta que connecta més avall amb la principal. Baixem cap a prop de Soriguera, i girem cap al petit nucli de Puiforniu, on comença l'última i intensa pujada a Tornafort.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Tornafort Soriguera (Pallars Sobirà)
• Distància: 24,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 900 metres
• Temps: 3:00 hores
• Dificultat: IBP=68 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes de muntanya sense dificultat
• Cartografia: Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Avui ens enfilem fins al punt més alt d'una carena llarga i arrodonida ubicada al sud del Pallars Sobirà, a l'oest del Port del Cantó. És una zona poc habitada i poc freqüentada pels excursionistes, ja que els seus vessants arrodonits i boscosos són menys atractius que els veïns cims més espigats poc més amunt del Pallars. És una zona de caçadors, boletaires i alguns ciclistes perduts com nosaltres, que avui decidim venir a conèixer aquests verals. I un dels atractius de la ruta és el lloc de sortida, el bonic poble de Tornafort. Ens l'havíem mirat moltes vegades baixant del port del Cantó cap a Sort, ja que es veu a l'esquerra, estètic i encimbellat dalt d'un turó. Avui iniciarem la nostra ruta des de la part baixa d'aquest interessant poblet.

Al costat del local social, just a l'entrada del poble, neix una pista a la dreta que de seguida s'endinsa al bosc. En algun punt, quan els arbres ens ho permeten, gaudim de la bonica imatge del poble bastit al voltant del turó. Fem un parell de revolts i més enllà la pista inicia una llarga diagonal direcció sud-oest. La pista té un pendent agradable que va pujant sempre, però sense ser excessiu. Gaudim d'un bosc de muntanya obac, ja que som al vessant nord, i d'una pista en bones condicions i alhora poc transitada. La Sílvia comenta que sembla un bon bosc per bolets, ja que és humit. Poc després de passar el torrent del Bedollar la pista fa diversos girs curs i puja una mica més fort. Passats els 1.600 m. canvia de direcció i marxa cap al sud-est, sempre enfilant pels amples vessants boscosos d'una carena que volem assolir.

Al PK. 6,1 hi ha una cruïlla. La Sílvia i el Fum segueixen per la pista principal, que planeja a mitja alçada de la serra i continua direcció Soriguera. Jo més endavant també enllaçaré amb aquesta pista, però abans em vull enfilar dalt la serra i coronar el cim. Així doncs giro fort a la dreta i començo a pujar fort per la pista. Probablement aquesta pista la van construir per posar unes antenes reflectores a dalt la serra, en un punt que als mapes marquen com Les Pantalles. La pista va pujant pel Serrat dels Forats, i planeja per dins d'un bosc molt agradable fins arribar al coll de Llitimoll, on s'assoleix la carena i la pista travessa al vessant sud. A la dreta queda l'accés a les Pantalles, el punt on hi ha les antenes reflectores, i jo continuo cap a l'esquerra seguint la pista principal que avança poc per sota de la carena, al vessant sud.

Salto doncs al vessant sud, i no m'hi fixo que marxa una mena de pista abandonada que puja fins al mateix cim. De fet continuo per la principal i quan veig que soc a sota, deixo la bicicleta i hi pujo a peu en 2 o 3 minuts, ja que és ben a prop de la pista. Un cop a dalt, m'adono que hi ha una mena de pista/camí que ressegueix la carena, i que es podria seguir en bicicleta. A dalt al cim hi ha un vèrtex geodèsic i bones vistes a totes bandes. És un cim arrodonit, poc definit, simplement el punt més alt de la carena. Cap al nord destaca el Montsent de Pallars i les muntanyes del PN d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Cap al sud un relleu irregular amb diversos llocs coneguts. A l'oest destaca l'Avedoga d'Adons, i més enllà el Turbó.

Torno a buscar la bicicleta i segueixo per la pista, que és molt solitària i no veig ningú enlloc. Tota la zona és poc concorreguda, i ben agradable per circular en bicicleta, tot i no ser espectacular. Segueixo planejant uns quilòmetres per la carena fins arribar a la part alta dels plans de Ginebrons. Aquí deixo la pista carenera i tombo a l'esquerra. Surt una pista (a trossos més aviat camí), possiblement de talladors, que baixa decidida cap al nord, i en fort pendent va perdent metres per dins del bosc fins arribar a la pista principal que transita a mig vessant. Segueixo a la dreta baixant suaument per dins del bosc fins a les envistes de Soriguera, on enllaço amb la pista asfaltada que va entre aquesta població i Puiforniu. Giro a l'esquerra i en pocs minuts arribo al petit nucli de Puiforniu.

Puiforniu és un nucli petit però hi ha almenys una casa habitada. Aquí cal deixar la pista asfaltada i prendre un camí que passa per una mena de pas subterrani, una mena de túnel fet de pedra sota una casa, i enllaça amb el caminet ancestral que puja cap a Tornafort. La pujada és forta, però assequible per fer en bicicleta. És una pujada curta, de poc més de 2 km., però és el pendent més dur de la ruta. Sempre vaig veient el bonic poble encimbellat de Tornafort al davant, i mica en mica hi vaig arribant. L'últim tram és una pista més definida que em porta al mateix punt de sortida, on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum. Comentem la jugada i baixem a dinar a Montardit, al restaurant All Negre, un lloc que cal conèixer al Pallars.