Bicicleta

L'esllavissada del Cadí

Des del petit poble de Vilanova de Banat, amb excel·lents vistes al Cadí, iniciem una aproximació cap al peu de les espectaculars parets que, sense pensar-ho, ens portarà per trams força difícils i de lenta progressió. Comencem pujant per la pista fins al despoblat de Lletó, i des de la collada homònima fins al Turó Galliner, on hi ha una magnífic mirador. Planegem cap al coll de Vanses i anem a buscar l'antiga pista de la Trava a Sant Salvador, que va pujant cap al peu del Cadí, però està abandonada i en diversos trams és intransitable. Pugem fins al peu de la gran esllavissada de l'any 2011, i baixem per la difícil pista seguint el torrent del Pradell. Més avall ens emboliquem encara més per un camí inexistent, i entre boixeres arribem a la bonica masia de la Molina de Lletó, des d'on ens tocarà pujar uns metres per pista fins al punt d'inici.

Tossal de l'Abadia i Espills

Explorem tot pedalant la subcomarca natural de la Terreta, un terreny rost, inhòspit i aspre regat per la Noguera Ribagorçana. Sortim del Pont d'Òrrit i avancem sota el poble abandonat fins al també despoblat d'Esplugafreda. Aquí comença una llarga pujada tot fent esses fins al Tossal de l'Abadia, un turó molt panoràmic que ens ofereix grans vistes de la serra de Sant Gervàs i del massís de la Maladeta. Resseguim una bona estona la solitària carena i baixem damunt d'uns barrancs fins al fantàstic despoblat d'Espill, un antic poble construït sobre una cinglera que feia de muralla natural. Des d'aquí baixem per una pista precària fins al peu del riu a la Ribereta, i el remuntem amb trams de camí i pista fins al punt d'origen.

Plandestàs

Des del petit poble d'Avellanos iniciem una curta pedalada cap a una petita serra que separa la vall de la Valiri amb la vall de Manyanet, al peu de grans muntanyes com la pica de Cervi que supera els 2.700 metres. Al costat de l'església surt una pista pràcticament en desús que es va enfilant cap al nord, i fent llaçades dins d'un bonic bosc d'alta muntanya arriba a la carena de la serra de Plandestàs. Contemplem els vessants de forta inclinació que tanquen un bonic circ alpí, i iniciem el descens per una pista que va baixant per damunt de la vall de Manyanet. Fem una breu parada al petit nucli de Vilancós, on tenim bones vistes cap al sud, i tornem a arribar ràpidament al punt d'inici.

Naens, Corroncui, Adons i Cérvoles

Anem a conèixer un seguit de petits pobles alçats a l'oest de Senterada, en una zona muntanyosa al vessant nord de la serra de Sant Gervàs. Sortim del petit poble de Naens i prenem una pista que planeja fins al despoblat de Cadolla. Comença una pujada progressiva fins al nucli de Pinyana, on queden habitatges de segona residència. Fem un tram d'asfalt fins a Corroncui, el més gran dels petits pobles que encara manté una petita població estable dedicada a la ramaderia. Ens enfilem fins a Adons, bastit dalt d'un turó, i al peu de la serra de Sant Gervàs. Des del punt més llunyà iniciem la tornada per un bosc de pins. Fem parada a l'ermita de Sant Nicolau i pugem a Colldeberri, el punt més alt de la ruta, abans de baixar cap al bonic poble de Cérvoles des d'on acabem de baixar per asfalt passant per l'últim nucli, Burguet.

Serra de Mont-roig

Des del bonic poble de Sant Llorenç de Montgai sortim pedalant per una bona pista en direcció a la Mare de Déu de Montalegre, situada en una de les puntes de la serra de Mont-roig. La primera part de la ruta puja per una pista fins a l'entrada de Vilanova de la Sal. Tot seguit un corriol molt bonic entre camps de cereals i ametllers ens porta al peu de la serra, on comença la pujada més forta fins a l'ermita. Un cop a dalt contemplem el paisatge, i de baixada seguim una pista que ressegueix tota la serra fins al refugi lliure del Pletiu de l'Extrem. El descens és ràpid, en direcció sud i amb un tram de corriol que té alguns passos més difícils.

Montsec d'Estall. Lo Graller (1.330 m.)

Iniciem una ruta per terreny aspre i ignot des del nucli pràcticament abandonat de Girbeta i fins al punt més alt del Montsec d'Estall. Planegem uns metres entre camps de cereals fins passat el barranc de les Canaletes, on comença una dura pujada per terreny pedregós fins al despoblat de Montgai, bastit sota una cinglera. Després d'uns metres de descans continua la pujada amb una llarga diagonal pels Rasos de Montsec fins al cim de lo Graller, al límit de la cinglera i amb vistes cap al pantà de Canelles al sud, i bona part del Pirineu cap al nord. Desfem el primer tram i després fem un descens directe per una antiga pista molt trencada que segueix una línia d'alta tensió. Abans de tornar a l'inici, fem una escapada fins al castell de Girbeta que ens ofereix una gran visió del Congost de Mont-rebei.

Sant Mamet (1.391 m.)

Fem una llarga pujada pedalant des d'Alòs de Balaguer fins al cap d'amunt d'aquest cim arrodonit que és un gran mirador del Montsec. La pujada és llarga i constant durant 15 quilòmetres. La primera part és més dura, i llavors es suavitza fins passada l'antiga mina de bauxita, on torna a pujar més fins al cim. A dalt hi ha un refugi i una petita ermita, però sobretot una extraordinària vista del Montsec i dels cims pirinencs si hi ha bona visibilitat. Fem el primer tram del descens per la mateixa pista, i més avall prenem el trencant que ens porta al barranc de la Granolla, una variant més pedregosa però salvatge i divertida.

Tragó de Noguera

Visitem bona part d'un poble que va quedar abandonat arran de la construcció del pantà de Santa Anna a mitjans del segle passat. Sortim del nucli d'Alberola i baixem per una pista que creua el vertiginós Pas del Llop, i seguim baixant fins a l'entrada de l'antic nucli de Tragó. Reculem uns metres i ens entretenim visitant les restes de l'església de Santa Maria de Vallverd. Després d'un tram de corriol seguin planejant al peu de l'embassament fins a l'àrea recreativa de l'Horta de Boix, i tot seguit el nucli abandonat de Boix, bastit al peu d'un cingle des del qual es pot contemplar una bona vista de les aigües que cobreixen la zona. Queda encara la tornada per la pista que flanqueja per la base del cim dels Picons i ens torna al punt d'origen.

Busa

Al peu de la Vall d'Ora comencem a remuntar els forts pendents que s'enfilen pel vessant sud de la serra. Aquesta exigent pujada sense treva ens porta al grau de la Creu, únic punt que permet l'accés motoritzat a dalt el pla de Busa. Tombem a la dreta i ens enfilem al mirador del serrat de la Capella, que permet contemplar els cingles del vessant sud. Després pugem al serrat de la Guàrdia, punt més alt de la ruta i bon mirador al costat del vèrtex geodèsic. Planegem tot seguit cap al Rial, la casa Vila i arribem fins al Capolatell, coneguda com la presó de Busa amb impressionants vistes cap a la vall de Lord. Creuem el pla cap a l'est i més avall de les Collades busquem un corriol que baixa directe i amb fort pendent fins a Sant Pere de Graudescales. Ja només queda seguir el bonic camí al peu del riu fins al punt d'inici.

Tossal de Sant Quiri (1.825 m.)

A Gerri de la Sal creuem el pont sobre la Noguera Pallaresa i per un bonic corriol enfilem cap a l'ermita de la Mare de Déu d'Arboló. Seguim pel camí de ribera fins a Baro, on tornarem a creuar el riu. Pugem ara per asfalt fins al petit poble d'Escós on comença una llarga i solitària pista que es va enfilant cap a la serra de Culroi. Per damunt del barranc d'Ancs i amb vistes cap a les muntanyes de la Vall Fosca anem pujant fins a la collada, i finalment un últim tirapit molt exigent ens enfila fins a dalt del cim, coronat per la petita ermita de Sant Quiri. Extenses vistes cap a les muntanyes del Pallars i la Vall Fosca. Iniciem el descens cap als petits nuclis d'Ancs, Sellui i Balestui enmig d'un bonic bosc caducifol·li ben acolorit, i acabem de baixar per asfalt fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta