Bicicleta

Via Decauville vall d'Orla

Al fons de la petita i congosta vall d'Orla, a les profunditats del Coserans, iniciem una ruta que comença baixant suaument fins a l'estreta pista asfaltada que puja cap al petit nucli de Luentein. Tot seguit prenem una pista agradable que entre un bosc espès ens va enfilant pel vessant occidental de la vall. En un revolt indicat de la pista prenem un camí que creua de flanc el bosc de Lassiscas. Avancem per una bonica fageda amb molts trans on cal empènyer. Quan trobem el GR-10 baixem gairebé sempre a peu cap al fons de la vall, creuem uns prats i fem una forta pujada a peu fins a trobar l'inici de la via. Comença tot seguit la part més interessant, un recorregut planer que segueix l'itinerari d'un antic tren miner del qual trobem diverses restes, com vagonetes o els cinc túnels que creuem. És força ciclable, però el poc manteniment, les moltes pedres i els torrents obliguen a baixar sovint. Finalment ràpid descens per un corriol divertit fins al punt d'inici.

Mines de Ventalhor

En una zona remota del Coserans, a gairebé 2.000 metres i sota el cim de Mauberme que fa frontera amb la Val d'Aran, a mitjans del segle XIX es van obrir unes mines de blenda i galena de les quals queden interessants restes. S'hi pot pujar en bicicleta des del poble d'Eilia a través d'una pista precària que s'enfila per pendents molt drets sota cims altius. Sortim de l'antiga mina de Bocard i entrem en una vall estreta i en pendent suau fins al fons del circ de la Planha. A partir d'aquí comença una forta pujada enllaçant zig-zags fins a les mines. De camí passem per la gran cova de la Cigalera. Un cop a dalt passegem per les restes d'edificis, bocamines telefèrics i maquinària de les antigües instal·lacions mineres. Baixarem per la mateixa ruta amb compte ja que tot el terreny és molt dret, el algun cas fins i tot aeri.

Port d'Aulà (2.262 m.)

El Mont Valier és el gran protagonista d'una agradable pedalada que ens enfila fins al punt fronterer entre el Coserans i el Pallars. Iniciem la ruta a les últimes cases sobre el poble de Coflens, quan la pista esdevé de terra. Pugem sempre amb pendent moderat per bona pista fins al coll de la Pausa. A partir d'aquí la pista està tancada als vehicles i ens enfilem més tranquil·lament fins una cabana de pastors. Tot seguint enllacem diversos revolts en zig-zag que ens permeten guanyar ràpidament alçada fins a l'estany d'Areau. Seguim pujant entre pastures d'alçada contemplant la cara est del Mont Valier, que mostra el seu vessant més feréstec amb gairebé 2.000 metres de paret. Assolim el petit estany de Pra Matau, i rematem la jugada fins al coll que ens obre la vista cap al Pallars i l'Aran. Baixem per la mateixa pista tot gaudint d'un paisatge d'alta muntanya excepcional.

Coll de Joux

Ens situem a la zona d'Orlu, una de les valls més encaixonades de l'Arieja i ens disposem a enfilar-nos fins dalt d'un coll panoràmic sobre la regió. Sortim del petit poble d'Orgeish per un camí paral·lel al riu i anem a buscar la pista asfaltada que s'enfila al nucli de Petches. A partir d'aquí comença una llarga i bonica pista forestal que es va enfilant per boscos d'alta muntanya plens d'avets de grans dimensions. Quan la vegetació va desapareixent contemplem la part superior de la vall de l'Arieja i les muntanyes d'Andorra, i acabem de pujar fins al coll entremig de prats alpins. Fem uns metres de corriol i comencem el descens per un bosc obac que va perdent alçada fins a la vall principal, on acabem la ruta resseguint el riu Oriège per un bonic camí de ribera.

Riutort i Coll Roig

Al peu del Llobregat comencem la ruta remuntant un dels seus afluents, el Riutort. Pugem per la vall fresca i enclotada, creuem el curiós pas de l'Estret i enfilem fort fins a la cruïlla de Gavarrós. Seguim la pista cap a la dreta, encara en considerable pujada i en direcció est fins la magnífica masia de Pardinella. Uns metres més amunt hi ha el punt més curiós de la ruta, el Coll Roig que fa honor al seu nom amb un terreny d'argila d'un vermell molt vistós. Per bona pista comença la baixada que passa pel refugi d'Erols i continua fins al Clot del Moro. Ara per un caminet agradable el peu del Llobregat seguim baixant fins a la Pobla de Lillet. A partir d'aquí avançarem per pistes mig abandonades i algun corriol en un constant puja-baixa. Fem una visita ràpida a l'ermita romànica de Santa Cecília de Riutort, mig ensorrada dalt d'un turó, i acabem d'arribar al punt d'origen.

Serra de Faig-i-branca

Sortint des de Vilada ens anem enfilant progressivament per pistes obagues i poc transitades fins assolir la carena de la serra. Fem un primer tram d'asfalt fins al barri de la Ribera, i prop de la casa de Camp-rubí ja agafem una pista solitària que puja fort cap al clot de Cosp i continua amunt fins a coronar la carena. Tot seguit avancem cap a l'est entremig de prats d'altura amb vistes cap a les serralades veïnes i cap a la vall del Llobregat. Recorrem un bonic tram de corriol i creuem diversos prats sempre al fil de la carena. Arribem fins al cingle de les Forques que sobrevola Sant Jaume de Frontanyà. Seguim cap a les masies de Frontanyà i les Lloberes i baixem seguint un pista al peu d'un rierol fins a la masia dels Torrents. Tornem a pujar fort per arribar a la magnífica església de Sant Sadurní de Rotgers i busquem una pista mig perduda que baixa fort fins a la ribera de Vilada just abans de tornar al poble.

Volta al Montsec de Tost

Des del coll de la Trava baixem suaument fins al coll de Creus, un dels llocs més interessants de la ruta on podrem trepitjar les argiles vermelloses que formen un bonic paisatge. Ens enfilem fins un collet i baixem per camins i pistes abandonades que trobem plens d'arbres caiguts. Poc a poc anem baixant fins a trobar l'accés al despoblat de Sauvanyà i pugem fins al petit nucli abandonat fa anys. Es conserva dempeus la bonica ermita romànica de Sant Esteve. Tot planejant seguim voltejant el vessant nord el Montsec de Tost fins arribar a Torà de Tost, un petit poble on agafem una pista que amb algun pujador fort ens portarà al coll d'Arnat. A dalt baixem per una pista asfaltada fins que trobem l'accés a l'Espluga de Lavansa, un nucli petit de cases habitades ubicades dalt d'un turó rocós. Baixem al fons de la vall de la Vansa i tot seguit pugem fort per pistes entre masies fins al nucli de Sisquer. Per asfalt seguim pujant cap al coll de Bancs, tot seguit el poble d'Adraén i un últim esforç fins al punt d'origen.

Gósol - Moripol

Ens endinsem pedalant en una de les zones més desconegudes del Berguedà per la falda de la serra del Verd amb l'objectiu de visitar el despoblat de Moripol, sempre sota l'atenta mirada del Pedraforca. Sota el castell de Gósol ens posem en marxa en direcció oest, passem per sota Santa Margarida i avancem cap a la falda de la serra. Pugem sempre per pistes sense trànsit enmig d'un bonic bosc d'alta muntanya fins assolir el punt més alt, a la font de les Abeurades. Planegem cap al coll de Gósol i baixem per una pista molt precària fins arribar al poblet abandonat, del qual queda la bonica ermita de Sant Vicenç. Tornem a pujar per pistes solitàries amb vistes cap a la Gallina Pelada i voregem la serra de la Matella tot creuant els plans de Dou i Moniu. Fem un tram de corriol i planegem cap a les Colladetes, el pla de Morers i finalment el bonic racó de Torrentsenta poc abans de tancar el cercle.

Tossal de l'Estivella (2.338 m.)

Sota les parets de la serra de Querol, al coll de Jou, comencem a remuntar una pista pedregosa i amb algun pujador fort que contorneja tot el vessant sud del massís del Port del Comte. Un cop arribem a l'estació d'esquí avancem per asfalt fins a l'aparcament de l'Estivella, on comença una nova pista que voreja ara el vessant oriental. El primer tram és més suau, però es fa enfilant progressivament fins assolir pujadors molt forts i pedregosos a la Costa Dreta. Un cop a la part alta tan sols falta un últim esforç, l'exigent pujada amb algun tram que supera el 20% de pendent. Bones vistes des de dalt tot i els núvols i el fred que ens aconsellen perdre altura. Descens fortíssim per les pistes d'esquí fins al Clot de la Vall, on tornem a remuntar per la pista de la Ginebrosa fins al portell del Llop. De nou a més de 2.100 m. creuem el plàcid prat Piquer i l'immens pla de Bacies abans d'emprendre l'última baixada, llarga, fàcil i molt panoràmica.

Canals de Catllarí

Situats al petit nucli de Llinars comencem una pedalada que ens enfilarà als peus de les parets de Ferrús. De camí voltarem, d'anada per ponent i de tornada per llevant, el profund engorjat de l'Aigua de Llinars. Iniciem la ruta al càmping Aigua d'Ora, i ens enfilem per unes pistes més complicades al principi i més fàcil després fins a Montcalb, on fem una petita pausa. Amb vistes cap a las serra del Verd i el Pedraforca anem remuntant fins a la font del Pi, sota l'espectacular paret de Ferrús, el vessant més ferotge d'Ensija. Pugem fort fins a la collada de Peguera i prenem una pista en desús que baixa cap a un fons de rasa fins arribar a Canals de Catllarí, on contemplem l'antiga masia i l'església a certa distància. Seguim baixant per bona pista i passem per la Mare de Déu de la Mata abans de tancar l'itinerari.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta