Valls de Trela i Alpisella

Als peus de l'embassament de Cancano iniciem una ruta en bicicleta en la qual recorrerem les dues valls, una d'anada i l'altra de tornada. Comencem vorejant el gran llac de Cancano i el seu veí de San Giacomo, i tot seguit encarem la vall de Trela amb una bona pujada fins a la gran esplanada de la Baita di Trela. Ara toca enfilar per un corriol molt bonic fins al coll, i tot seguit un descens trepidant cap al llac de Livigno per uns corriols fabulosos. Al peu del llac de Livigno iniciem una llarga pujada amb trams duríssims per la vall d'Alpisella. Un cop al coll prenem un corriol ben distret que ens torna als llacs on hem començat, i que ara voltejarem per l'altre cantó fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Llac de Cancano Valdidentro, Llombardia (Itàlia)
• Distància: 37,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.050 metres
• Temps: 5:40 hores
• Dificultat: IBP=120 / Vermella
• Sensació de dificultat: Força fàcil Algunes pujades molt dures
• Cartografia: Bormio - Livigno - Alta Valtellina Kompass (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui tenim la sort de compartir ruta amb uns bons amics que a més a més ens faran de guies per una zona que coneixen bé. Ens trobem amb la Lucia i el Cesc prop de Bormio, on hem arribat en el nostre itinerari de vacances pels Alps italians. La Lucia té lligams familiars amb aquesta zona, i se la coneix molt bé. Vam quedar per fer una activitat plegats, i ens proposen fer la volta per les valls de Trela i Alpisella, ja que comenten que és un itinerari molt bonic. No ens han de convèncer, i confiem plenament en la seva elecció, que val a dir que va ser encertadíssima.

Ja coneixíem el llac de Cancano d'una ruta que vam fer l'any passat a la Bocchetta di Forcola, i que sortia des d'aquest mateix punt. Juntament amb el de San Giacomo, són dos llacs d'alta muntanya i notable dimensió situats en un gran altiplà encaixonat entre muntanyes de més de 3.000 metres a la part alta del municipi de Valdidentro. Només arribar fins als llacs és tota una aventura, ja que la carretera asfaltada que hi puja és estreta i sinuosa. Enllaça un reguitzell de revolts en zig-zag per pujar un pendent que sembla gairebé impossible fins a les Torri di Fraele. Un cop passat aquest pas, la forta pujada dona pas a una enorme esplanda on hi ha els dos grans llacs, ja dins del parc natural de l'Stelvio. Hi ha un gran aparcament on deixem les furgonetes i ens preparem per sortir.

L'aparcament està situat uns metres per sobre de la presa del llac de Cancano. Prenem la pista que marxa de recte (no la que baixa a la presa), i pedalem de pla gaudint de la gran massa d'aigua de color maragda que tenim a la nostra dreta. Avancem uns 5 km. per la vora de l'aigua per una pista ampla i còmoda. Al final del llac de Cancano ja hi ha la presa del següent, el de San Giacomo. No creuem la presa sinó que seguim de dret, i comencem a vorejar el següent llac. Aviat passem per unes cases molt boniques enmig d'uns prats alpins. Al final d'aquestes cases, després d'una baixada i en una cua del pantà, deixem la pista principal i girem a l'esquerre per encarar la vall de Trela.

La pista es torna més precària i comença a pujar. Trobem algun pujador curt però molt intens (24%), i remuntem la vall que en algun punt es torna estreta i congosta. Després d'una intensa pujada es torna a obrir i arribem a una gran esplanada al final de la qual hi ha la Baita di Trela, una petita granja que a l'estiu també fa de bar-restaurant. La Sílvia i el Fum giren cua en aquest punt. Aquí s'acaba la pista, però continua un caminet que puja fort. Sembla difícil, però amb determinació es pot pujar en bicicleta. Algun pujador és dur, però bona part del corriol és factible. L'entorn és molt bonic, i pugem entremig de muntanyes escarpades. El punt més alt és el Passo Trela, a poc més de 2.300 metres. Fem una pausa passat el coll i tot seguit comença el descens cap al sector de Livigno.

El primer tram és molt fàcil i divertit, amb algun pas on cal anar amb compte i si cal posar el peu a terra. Baixem per la vall fins a trobar un torrent que ve del nucli dispers de Trepale. Seguim el caminet al costat del torrent fins que se'n separa i entre en un bosc preciós d'avets. El corriol per dins del bosc és simplement deliciós i sense dificultats ens porta fins a les aigües del llac de Livigno (que fa frontera amb Suïssa). Girem a la dreta i voregem una petita part del llac fins al refugi d'Alpisella. La placidesa de l'indret amaga el que ens espera a continuació: una pujada duríssima.

Només sortir del refugi la pista ja puja molt fort, però uns metres més amunt es suavitza i permet girar la mirada enrere i contemplar un bonic paissatge. Però més endavant la pista entra en un bosc espès i els revolts són cada vegada més drets, fins arribar a algun tram amb pujades llargues i continuades del 15 i 18%. Enfilem per una antiga pista militar amb trams bonics, però alhora molt exigent. No només alguns pujadors, sinó que hi ha trams molt llargs que són molt durs. Vam veure força gent empenyent, sobretot els que anaven amb bicicletes gravel, ja que a part del fort pendent la pista és molt pedregosa. Amb paciència i determinació anem pujant al límit de les pulsacions, i finalment arribem a una zona més planera on hi ha un petit llac i la Malga Alpisella, una petita granja a tocar del coll del mateix nom.

Ens reagrupem amb el Cesc i la Lucia i saltem al vessant de Bormio. Només iniciar el descens trobem una bifurcació. Deixem la pista i prenem un corriol que surt a l'esquerra. Aquest camí és molt ciclable, tot i que en algun punt concret cal posar el peu a terra (especialment els que tenim poca perícia i anem amb bicicletes rígides). És però un corriol en general fàcil i molt divertit. En algun punt trobem bonics miradors naturals cap als llacs de San Giacomo i Cancano, amb el seu verd intens. El descens és ràpid i entretingut, i ens deixa a la cua del llac de dalt. El comencem a vorejar per l'esquerra, al peu de l'ermita de San Giacomo. Vorejar els dos llacs són gairebé 10 km., que fem principalment per la pista perimetral, tot i que en algun punt ha desaparegut i només hi ha camí. Creuem la presa i acabem una ruta increïble amb grans ingredients: paisatges fabulosos, grans llacs, muntanyes punxegudes, fortes pujades i corriols divertidíssims.