Bicicleta de muntanya

Colle del Nivolet (2.625 m.)

És un port de muntanya molt popular per ciclistes i motoristes gràcies a la majestuositat de les vistes, ja que està ubicat als peus de l'arc alpí, entre els parcs de la Vanoise i el Gran Paradiso. Farem la pujada per la sinuosa carretera de muntanya que puja primer als llacs Serrù i Agnel, i continua per una zona molt bonica fins al popular coll, envoltat de cims nevats que s'aproximen els 4.000 metres. De baixada, després d'un tram comú, enllaçarem amb una antiga pista militar que té un traçat sinuós i espectacular, ja que fa zig-zags per un pendent fortíssim i acaba enllaçant amb la carretera principal ja a prop del nucli de Ceresole Reale. Un recorregut d'alta muntanya fabulós.

Fort de la Turra (2.507 m.)

Al bonic coll de Mont Cenis, al peu del gran llac, agafem la carretera i baixem fins a prop de Lanslebourg, on comença una pista que primer planeja, i després puja molta estona per un bonic bosc d'avets. A partir dels 2.200 metres entrem en un terreny més obert, i la pista d'alta muntanya ens porta a l'entrada del fort, situat estratègicament en un esperó amb vistes a tota la vall. Visitem l'interior del fort, amb molts passatges subterranis, i tot seguit pedalem una mica més amunt fins a les antigues casernes. Avancem en direcció al pas de la Beccia mentre el camí és ciclable, i finalment girem cua i emprenem el descens per bona pista fins al peu del coll, des d'on caldrà remuntar uns metres.

Fort de Mont Froid (2.796 m.)

A la capçalera de la Val Cenis hi ha una antiga pista militar que puja fins al coll de Sollières, sota cims de més de 3.000 m. A sobre mateix del coll hi queden les restes d'un antic fort militar. La primera part de la pista militar puja fort per dins d'un bosc. Més endavant el bosc desapareix i creuem el gran pla de Sollières, una gran pastura d'alçada. A partir d'aquí la pista és més precària, i traça un gran semicercle sota el cim de lal Senyal del Petit Mont Cenis fins al coll. L'últim tram de pujada fins al cim s'ha de fer a peu. De nou al coll, iniciem la baixada per la Combe des Archettes, per on un corriol baixa fort per unes pastures molt inclinades. Envoltats de tempeses, arribem a les granges de le Jeu, on la pista permet accelerar el descens.

Coll de la Plagnette (2.525 m.)

Als peus mateix del cim del Galibier, al seu vessant nord, una pista permet remuntar la vall de Rochilles fins a un campament militar i més amunt als llacs de Grand Ban i Rond, sota cims escarpats. Un corriol permet pujar fins al punt més alt de la ruta, un coll situat sota la vistosa l'Aiguille Noire, un cim molt punxegut, escarpat i vistós. El camí continua a l'altra banda del coll i, amb algun tram difícil, es pot anar baixant per la llarga, solitària i preciosa vall de la Plagnette. Més avall es passa per un nucli de bordes, i finalment s'arriba a l'estètica ermita de Geneuil, ja sobre mateix de la turística població de Valloire, on acabarem la ruta.

Coll del Galibier (2.642 m.)

Pugem un dels ports més mítics dels Alps, envoltat d'un espectacle natural d'altes muntanyes, i ho fem per una ruta poc convencional, ja que a part de les conegudes carreteres que pugen a banda i banda, també hi ha una antiga pista militar que permet fer l'ascensió amb bicicleta de muntanya i en un ambient molt tranquil. Sortida des del coll de Lautaret i pujada per una pista en notable pendent però sense dificultats fins al refugi de Galibier, des d'on cal fer l'últim quilòmetre per carretera. Panorama excepcional des del coll i un gran ambient ciclista. Una ruta curta però d'alt voltatge.

Col de Sarenne (1.999 m.)

Des de la petita estació d'esquí d'Auris comencem a pedalar per pistes que van pujant fins al coll de Cluy, amb grans vistes cap els Ecrins. Ben a prop de l'estació de l'Alpe d'Huez baixem uns metres i acabem de pujar per asfalt fins al coll de Sarenne, ben conegut pels ciclistes de carretera. Baixem uns metres per asfalt i prenem un corriol que comença per un bosc, i més endavant recorre un tram preciós i amb diversos passos notablement aeris amb vistes sobre la vall. El corriol connecta petits nuclis i diverses petites ermites abans d'arribar al punt d'inici, amb una última però contundent pujada.

Volta al Pamano

Des de Llessui comencem a enfilar els immensos prats alpins al vessant sud del Montsent de Pallars. La pista comença serpentejant pel domini de l'antiga estació d'esquí, i a partir dels 2.000 metres planeja durant molts quilòmetres damunt del barranc del Pamano. Acabem de pujar al coll de Triador que separa el Pallars de la Vall Fosca, i després continuem per la pista principal fins al Collet, on girem en baixada cap al pla Gran de Davall i el pla de Marguinets, on sempre hi pasturen grans ramats de bestiar. Aquesta pista més secundària baixa fort fent zig-zags i tanca el cercle de nou al bonic nucli on havíem sortit.

Tossal del Puial (1.914 m.)

Iniciem la ruta al bonic poble de Tornafort, encimbellat en un turó al sud del Pallars Sobirà. Prenem una pista que comença a pujar per dins d'un bosc obac en direcció sud, i anem pujant progressivament. Arribem a la part superior del serrat dels Forats i la pista s'aplana. Girem a la dreta per la pista que puja cap a les antenes, i seguim amunt fins assolir la carena. Tombem cap al vessant sud i acabem de pujar al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i unes vistes molt extenses. Tornem a la pista i seguim per la carena fins al pla dels Ginebrons, on iniciem el descens per una pista de desbrossar molt dreta que connecta més avall amb la principal. Baixem cap a prop de Soriguera, i girem cap al petit nucli de Puiforniu, on comença l'última i intensa pujada a Tornafort.

Colla Piana di Malaberga

Comencem a pedalar al Pian delle Gorre, al final de la vall de Pesio, i pugem per antigues pistes militars en fort pendent primer per un bosc espès, i més endavant per prats alpins. Entrem al parc natural de Marguareis, als Alps marítims, una gran zona càrstica de relleus arrodonits. L'antiga pista es transforma en corriol, amb alguns trams on és difícil pedalar. Després de forts pujadors en zig-zag creuem el Passo del Duca, i entrem a la zona alta del parc, on els camins són pedregosos i més precaris. Seguim pujant fins al coll fronterer amb França, on es pot connectar amb la Via del Sale o pujar al cim més alt del parc.

Cima Palon (2.230 m.)

Pugem fins al cim més alt del massís del Pasubio en bicicleta, tot i que els últims metres els haurem de fer a peu. Sortim del Pian delle Fugazze i remuntem la llarga Strada degli Eroi, amb algun passatge molt bonic penjat sobre la Val Canale. Passat el refugi Achille Papa seguim amunt fins al collet que separa el cim del Dente Italiano, un petit cim veí. Des d'aquí un túnel subterrani permet pujar fins al cim, un túnel construït pels militars italians per protegir-se de l'artilleria austríaca, ja que aquí passava la línia del front a la I Guerra Mundial. Contemplem les vistes i els nombrosos vestigis dels enfrontaments, i baixem per la bonica Strada Scarubbi.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta de muntanya