Bicicleta de muntanya

Llac de Cignana

Per damunt de la vall de Valtournenche, subsidiària de la vall d'Aosta, hi trobem una llarga carena ampla, oberta i panoràmica. Sortim pedalant de la petita estació de Chantorné, ja a considerable alçada, i anem pujant suaument per bones pistes tot contemplant la vall i les muntanyes del voltant. Al petit nucli de Gilliarey admirem la imatge del Cerví al peu d'una petita ermita, i seguim avançant sota muntanyes escarpades fins al llac de Cignana. En una punta hi ha el refugi de Barmasse, i a l'altra una ermita al peu de cingles que s'enfilen per damunt dels 3.000 m. Pugem més fins que s'acaba la pista als alpatges de Cignana, i a peu fins a la Finestra de Cignana, un coll molt panoràmic. Reculem pel mateix itinerari fins als alpatges de Tellinod, i després seguim uns quants quilòmetres per la pista, que sempre per damunt de 2.000 m. passa per les cabanes de Château i enllaça amb els divertits corriols del bike park.

Llac Place Moulin

Al cap d'amunt de la vall de Valtelline, per sobre del poble de Bionaz (Vall d'Aosta), trobem un llac llarg i estret entaforat entre altres muntanyes. Iniciem la ruta a la presa del llac, on hi ha un gran aparcament, i pugem fort uns metres per buscar una pista que sobrevola l'estany i passa al voltant d'uns alpatges. S'acaba la pista i continua un corriol divertit, tot i que en algun pas cal posar el peu a terra. Baixem fins a la cua del llac i arribem al còmode refugi Prarayer, on fem una bona pausa. Pugem una mica més amunt, fins on s'acaba la pista el peu del torrent que baixa de les glaceres de la Dent d'Hérens. Tornem enrere fins al refugi, i ara fem la tornada per la pista que passa per la riba de l'estany, i que permet contemplar-ne la magnitud, el curiós color verd maragda i les altes muntanyes que l'encerclen.

Val Veny

A l'oest de Courmayeur la Val Veny s'allargassa als peus del Mont Blanc i les glaceres que se'n desprenen. Sortim pedalant encara per asfalt des de l'últim aparcament i pugem fort cap a Prat de Lognan, l'últim nucli, i més endavant ja per pista de terra passem a sota de la gran glacera inerta del Miage. Entrem en una zona molt planera i vorgem els estètics llacs de Combal abans de seguir una llarguíssima recta pel fons de la vall fins als peus del refugi Elisabetta. Aquí cal pujar fort fins als antics barracons militars de Lex Blanche, a sota del refugi. De nou trobem una gran zona planera d'aiguamolls abans d'emprendre l'última pujada forta per un caminet, amb trams on cal empènyer, fins al coll de la Seigne, capçalera de la vall a 2.510 metres. Gaudim de grans vistes del Mont Blanc i les muntanyes circumdants abans de tornar pel mateix camí.

Mont Fortin (2.755 m.)

Per damunt de la població de La Thuile, a la vall d'Aosta, hi trobem una petita vall secundària que remunta fins un dels millors miradors de la cara sud del Mont Blanc. Sortim des del petit nucli d'Orgères on s'acaba la pista asfaltada, i ens endinsem en la part més estreta de la vall de Chavannes, envoltada de cims i parets verticals que contrasten amb la placidesa de les pastures del fons. Passem unes petites granges alpines i anem seguint l'antiga pista militar que ens porta al coll de Chavannes, excel·lent mirador a 2.598 metres. Un caminet marxa cap a l'est per sota la carena i permet arribar amb poques dificultats fins un petit cim molt panoràmic, ja que tenim el Mont Blanc just davant, a l'altre cantó de la fonda Val Veny. Un espectacle formidable de roques escarpades i glaceres abans de baixar còmodament pels prats d'alçada i enllaçar de nou amb la pista.

Col de la Traversette

Des de la petita estació d'esquí de La Rosière comencem a pujar fort per pistes fermes fins a trobar la carena al Roc Noire, i tot seguit continuem pujant més suaument fins al coll de la Traversette, on hi ha les restes d'un antic fort militar, la Redoute Ruinée. Extraordinàries vistes cap al Mont Blanc des d'aquest bonic mirador. Tot seguit una baixada forta pel vessant nord, i després un tram amb camí indefinit per praderies obertes que ens porten a entrar a Itàlia, i tot seguit baixar fins al coll del Petit Sant Bernat, fronterer entre els dos països. Prenem una pista que baixa en paral·lel a la carretera i passa per uns alpatges abans de retrobar la carretera ja ben a prop del punt d'inici.

Volta a la Muntanya de Sant Corneli

Iniciem la ruta a la Font de la O, als afores del petit poble d'Aramunt, i planegem per la riba del pantà de Sant Antoni. Aviat comencem la dura pujada fins al Roc Neret, on observem el poble abandonat de Montesquiu i el vessant nord de la muntanya que anirem voltejant. Comencem a baixar per una bona pista cap als peus del castell d'Orcau. Creuem el petit poble i seguim baixant, amb un tram d'asfalt, fins a trobar el curiós estany càrstic de Basturs. Planegem cap a Sant Romà d'Abella, on recarreguem d'aigua, i tornem a pujar fins a tocar del pintoresc poble d'Abella de la Conca, sota els cingles. Tombem cap a ponent i iniciem una llarga pujada per terreny solitari fins a les Collades, on comença la baixada pel camí difícil fins a Vilanoveta, on ja trobem la pista que ens anirà portant, amb pujades i baixades, fins al despoblat d'Aramunt vell, ja ben a prop del nostre destí.

Vall de Sallent

Iniciem la ruta a prop del Mirador del Cretaci, al municipi de Coll de Nargó, i comencem a pujar per una pista secundària que remunta l'obaga del bosc de Sallent fins a la bonica església de Sant Martí de la Plana, situada a dalt de la carena. Tot seguit continuem per una pista solitària que avança per dins d'un bosc espès durant més de 6 km. fins al Cap d'Estany, on avancem uns metres per carretera fins a la collada de Bóixols, punt panoràmic i capçalera de la vall. Tirem avall cap a la Creu de Ferri i continuem el ràpid descens cap al nucli de la Pera i l'elegant salt de Sallent. Fem una parada a la bonica ermita de Sant Maximí i seguim baixant cap al poble abandonat de Sallent, des d'on ja només queda tornar al punt d'inici tot contemplant els curiosos plegaments del Tossal de la Feixa.

Móra Comdal i les Anoves

A la riba oest del pantà d'Oliana comencem a remuntar la plàcida vall de la Móra Comdal, pujant progressivament per la pista principal. Fem una primera parada a l'església de Santa Eugènia, i una segona força més amunt a Santa Madgalena, des d'on observem tota la vall. Pugem cap al Sàlzer i enllacem amb la carretera de Serra Seca al coll Pregon. Ens enfonsem en terreny feréstec per pistes secundàries, i tornem a pujar fins al nucli de Cambrils, bon lloc per fer una aturada. L'última pujada de la jornada ens porta fins a Llinars per asfalt, i llavors per una pista que s'enfila cap al Pla de les Guàrdies. Al punt més alt contemplem la vall de les Anoves, i comencem el descens per pistes dretes i pedregoses. Val la pena aturar-se a la bonica ermita de Santa Eulàlia, sota l'escarpada serra de Turp, i ja des d'aquí només cal baixar per pista cada cop més bona fins al peu de l'embassament.

Serra de Gurp

Al remot llogarret de Gurp, als confins del Pallars Jussà, comencem una ruta curta però molt intensa paisatgísticament, cultural i esportiva. Passat el poble prenem una pista secundària que desemboca en un corriol amb algun tram difícil que ens porta fins al bonic poble de Santa Engràcia. El nucli està bastit al cap d'amunt d'un penya-segat ben vertical. Passat el poble prenem una pista que puja fort durant molta estona per la serra de Santa Engràcia. Un cop a la carena, al límit de la Terreta, avancem per fil de la serra de Castellet, molt panoràmica cap als dos cantons. La pista és precària i solitària, però les vistes són precioses, i amb constants puja-baixa enllaça amb la serra de Gurp. En un punt baixem per un corriol fins al barranc que dona accés al camí de la cinglera, on passem per un tram molt aeri i espectacular al costat dels antics corrals de Gurp.

Eroles, Sant Adrià i Claramunt

Iniciem una pedalada a l'oest del Pallars Jussà per un terreny rost amb serres pedregoses de mitja muntanya que ens permet connectar els 3 nuclis. Sortim d'Eroles i marxem cap al nord per pistes dretes i trencades. Un últim tram de corriol ens permet assolir el petit nucli de Sant Adrià, des d'on avancem cap a les vinyes de Sant Miquel, i després la forta pujada de Montibarri. Remuntem la Serra Mitjana i cavalquem per la carena que limita amb la Terreta en un tram molt panoràmic, sobretot cap a la Conca de Tremp. Baixem cap al despoblat de Claramunt, un bonic llogarret malauradament abandonat i encimbellat en un turó. Baixem cap al coll de Montllobar, i ràpidament per asfalt tornem a Eroles tancant una preciosa ruta per un territori feréstec i solitari.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta de muntanya