Bicicleta de muntanya

Albarca, Ulldemolins, Cornudella

A cavall entre les serres del Montsant i de Prades, fem una ruta en bicicleta que traça un triangle entre tres poblacions del nord-est del Priorat. Sortim d'Albarca i pugem suaument cap a les ermites de Santa Madalena i Sant Antoni, a prop d'Ulldemonins. Passem el poble i avancem cap a l'est fins a sota de la serra de Gritella, on trobem una pista sinuosa que va baixant cap a Cornudella. Tot seguit pugem fort fins a Sant Joan de Codolar per una pista encimentada, i allà continuem pel camí dels Cartoixans que avança per damunt de les cingleres amb algun pas difícil i trams aeris, fins al bonic poble d'Albarca.

Matamala, Vinyoles, Sovelles i Vallespirans

Fem una ruta en bicicleta que ens porta a visitar diverses de les parròquies que formen el municipi de les Llosses. Sortim del petit nucli de Matamala, baixem al torrent per un corriol i busquem la pista que puja per una fageda al vessant nord del Puig Cornador. Arribem al punt més alt, Santa Margarida de Vinyoles, un gran mirador de la contrada. Per un camí difícil baixem a Vinyoles i per una bona pista planegem cap a l'est fins a Sant Sadurní de Sovelles. Tot seguit anem a buscar la carretera, la creuem i pugem pel GR-1 fins al turó on hi ha Sant Esteve de Vallespirans. Girem cap a ponent i seguim pujant per una bonica coma fins a la collada del Forn i tot seguit la collada de Camp Pinyons, on ja comença l'última i ràpida baixada fins al punt d'inici.

Serra de les Pinyes (2.200 m.) i Pla de Llet (2.143 m.)

Des del bonic llogarret de Castellnou de Carcolze prenem una pista que s'enfila pel vessant solei fins a l'ampli pla de Sorri, envoltat de grans pastures i tenyit per petites masies i bordes. Anem tombant cap al nord per una pista que passa per damunt del poble de Bescaran i s'endinsa en l'obaga fins a tocar el riu del mateix nom. Sota el nucli de bordes de Cintó girem cap al sud alhora que la pista incrementa el pendent fins al refugi de Partida de Múria. Superem els 2.000 metres i avancem per una zona oberta de prats alpins amplis i molt bonics fins al coll de la font d'Aristot, el punt més alt a 2.200 metres. Baixem saument al coll de Queralt i enfilem una última pujada forta fins al mirador del Pla de Llet, que ens regala vistes amplíssimes. Ja només queda baixar per una pista secundària que passa per sota els Rocs Gros i Xic i ens torna de nou al poble.

Serra de Faig-i-branca i Pedró de Tubau (1.543 m.)

Combinem dues pujades contundents al sector nord-oriental del Berguedà en un tram de territori on la sol·litud està garantida. Des del Santuari dels Oms, als afores de Sant Jaume de Frontanyà pugem cap a la masia de les Lloberes, i seguim amunt per una pista al vessant sud que s'enfila fins al Pla Fondo, a la carena de la serra de Faig-i-branca. Baixem per una pista molt dreta que travessa una bonica fageda i passa pel Clot de la Font del Faig, un racó preciós especialment a la tardor. Continuem cap a Montclús i enllacem amb la carretera de la Pobla. Al coll de la Bataiola prenem la pista cap a l'est que va pujant cap a la Creu de Soler, i enfila un últim tram duríssim directe al cim dels Rasos de Tubau. Repetim un tram per la baixada, i tot seguit enllacem diverses pistes fins arribar al peu de la catedral romànica del Berguedà, a Sant Jaume.

Volta al Pic de l'Orri

Des dels búnquers de Vilamur, un conjunt de fortificacions de l'època de la Guerra Civil, comencem una ruta que ens porta a contornejar la muntanya de Port-Ainé amb un recorregut d'uns 40 km. Comencem pujant per una pista que remunta el vessant occidental per dins del bosc fins al Clot Orader. Anem girant cap al vessant nord, més obac, tot guanyant alçada fins a la base de l'estació d'esquí. Seguim per pistes ben poc transitades i boscoses que van pujant cap a la Roca Senyada, i tot seguit baixem uns metres fins al refugi de les Comes de Rubió. Ja al vessant sud tornem a pujar amb vistes cap al sector del port del Cantó fins als prats de la Basseta, a 2.150 metres, punt més alt i ben panoràmic. Des d'aquí iniciem el descens per un bonic corriol d'alta muntanya fins a les Collades on continuem per pista baixant cap al punt d'inici.

Búnquers de Roní

La serra de Santa Fe i les Roques d'Auló conserven antigues construccions de l'època de la Guerra Civil que avui visitarem en una ruta circular per bones pistes entre els pobles de Beraní i Roní. Sortim del primer per una pista que va pujant per dins del bosc i remunta el serrat de la Conilla. Al voltant dels 1.500 metres planeja per una zona de pi negre fins a la carena on podem observar nombroses cabanes mig ensorrades bastides per l'exèrcit franquista en el marc de la dura batalla al Front del Pallars. Visitem un búnquer que es conserva en bon estat, i tot seguit comencem a baixar per la mateixa pista que fa amples llaçades fins al nucli de Roní. Acabem d'arribar per carretera al punt d'inici amb uns últims quilòmetres de pujada.

Fort de Lenlon (2.508 m.)

Enmig de la plàcida vall de la Clarée, prenem una pista que puja fort des de Val-des-Prés fins al nucli de casetes d'estiu de Granon. La pista continua per una zona boscosa que va perdent la vegetació a partir dels 2.200 metres a mesura que s'apropa a la Roche Gauthier, una muralla rocosa de més de 2.700 metres. A sota de la muntanya enllacem amb una antiga pista militar i entrem a l'ampla coma de la Muletière, on hi ha restes d'antigues construccions militars. La pista va giravoltant per guanyar desnivell fins dalt del turó on hi ha l'antic fort. Per la tornada descartem la volta inicialment prevista cap al fort de l'Olive i retallem la ruta amb un descens més directe que no els estalvia una bona remullada per una tempesta d'estiu.

Colle Sommeiller (3.000 m.)

Pugem fins un dels colls ciclables més alts d'Europa per una pista fàcil que comença a Rochemolles i arriba a la frontera franco-italiana a 3.000 metres. Sortim des del refugi Scarfiotti i prenem la pista que comença a pujar, primer amb unes llargues diagonals i ben aviat amb una successió de revolts enllaçats per superar un tram molt dret. Creuem el llarg Pian dei Morti, entremig de crestes de roca, i una mica més amunt passem també pel Pian dei Frati. A partir d'aquí el pendent es torna a incrementar, i encadenem diverses llaçades enmig d'un paisatge lunar que ens acaba portant fins al coll, on hi ha un petit estany i es pot contemplar el pic i la glacera de Sommeiller. Baixem per la mateixa pista, gaudint del paisatge juntament amb molts altres ciclistes que aprofiten el dijous, l'únic dia a la setmana en què la pista està tancada al trànsit de vehicles a motor.

Valle Argentera

Una plàcida pista recorre el fons d'aquesta vall ampla però envoltada de muntanyes que superen de llarg els 3.000 metres, i en arribar al fons es divideix en dues. Seguim pujant en bicicleta per la vall del Gran Miol fins arribar a la granja Alpe Gran Miol, a més de 2.400 metres. Tot seguit reculem i avancem un curt tram de la vall Lunga fins un antic refugi militar. Contemplem una bonica visió longitudinal de la vall principal, emmarcada per una carena de cims punxeguts a banda i banda. De baixada passem pel bonic refugi Alpe Plane, ben animat a l'estiu, i per tancar el cercle tornem per un caminet que avança per la riba dreta del riu Ripa i que passa a tocar la granja Gacés, i just per sota de l'antic poble d'Argentera, actualment en ruïnes.

Colle della Rho (2.541 m.)

A la part alta de Bardonecchia surt una antiga pista militar que remunta tota la vall de la Rho fins al coll fronterer amb França. Enmig d'un entorn d'alta muntanya i envoltats de cims que superen els 3.200 metres, la pista puja molt fort, amb trams que superen el 20% de pendent, i molts de més del 15%. Cal empènyer la bicicleta en diversos trams, però el paisatge és majestuós. Arribem al Piano dei Morti, on hi ha una antiga caserna militar gairebé encastada a la roca. Creuem una gran zona de pastures i remuntem els últims metres fins assolir el coll on s'obren amplíssimes vistes cap als dos vessants. Després d'una pausa per contemplar el magnífic paisatge tornem per la mateixa pista, gaudint del descens amb vistes cap a Bardonecchia i el fons de la vall.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta de muntanya