Bicicleta de muntanya

Estació de Goulier i mina Rancié

Des del fons de la Val-de-Sos pugem per una estreta carretera asfaltada fins al poble de Goulier, i poc més endavant marxem per una pista ombrívola i agradable que va pujant fins a la font de Brosquet. Aquí continua un corriol molt bonic, amb trams empedrats i alguns passos aeris, que planeja fins a la petita estació d'esquí. Uns metres més avall trobem una pista que avança suaument per un bonic bosc d'avets, i que connecta els colls de Risoul i de Grail, on ja comença la forta baixada cap a les mines de Rancié. Des d'aquí un divertit corriol baixa amb llargues llaçades per dins del bosc fins al poblet de Sem. Per tornar al punt d'inici, seguim un altre corriol preciós que baixa fort enllaçant un munt de revolts tancats.

Pas de l'Escalier

Per damunt de la localitat de Tarascó, regada pel riu Arieja, trobem unes llargues carenes arrodonides que són preludi de les muntanyes més altes que fan frontera amb Andorra i el Pallars. En aquest entorn, situats al petit poble de Larnat, iniciem una ruta que traça un llarg ascens en direcció sud fins al Rocher de Miglos. Des d'aquí continua una pista de pastors que va pujant fins a la cabana de l'Escalier, a més de 1.900 metres, i sota el pic del coll Taillat. De baixada creuem una amplíssima zona de pastures amb vistes cap al massís de Taba, i al coll Doulent fem una escapada fins a la petita capella de Saint Barthélémy, un bon mirador sobre la vall de l'Arieja.

Altiplà de Languerail

Enmig del País de Saut, famós pels seus boscos frondosos, fem una ruta en bicicleta en una àmplia zona forestal des del petit poblet de la Benague. Enfilarem cap a l'oest per una bona pista dins d'un bosc d'avets, i arribarem fins a sota del pas de l'Os, amb bones vistes cap a les gorges de la Frau i més enllà el castell de Montsegur. La tornada és gairebé paral·lela a l'anada, però ara creuarem un llarguíssim altiplà per una pista de ramaders que avança entre extenses praderies, en un terreny obert i amable.

Bosc de la Plaine-Comus

Sortim al peu del bonic estany de Belcaire i avancem per un corriol fresc i humit que puja al peu del torrent fins al coll dels Sept Frères. Aviat baixem per una pista fins un petit estany que ens dona entrada al poble de Camurac. El creuem de sud a nord i busquem una bona pista que puja progressivament fins assolir el gran pla de Boum. Creuem tota l'esplanada per un ròssec de ramaders que va pujant fins al coll de la Gargante, on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim amunt fins al mirador del Pas de l'Os, però la boira ens impedeix les vistes cap a les gorges de la Frau i Montsegur. A partir d'aquí, ja al punt més alt, anem avançant direcció est durant molts quilòmetres per un gran bosc principalment d'avets, passant pel coll de Lancise, el refugi forestal dels Artigous i el coll de Perroucel, abans de l'última baixada que ens retorna al punt d'inici.

Chioula

Comencem a pedalar des de la petita població de Prades, a l'Arieja, i planegem per la coma del riu Hers fins que la pista comença a enfilar-se fort cap al coll de Marmare, i poc més amunt avancem per asfalt fins al coll de Chioula. Girem a l'esquerra per una pista on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons, i pugem progressivament cap als colls de Pierre Blanche, Riufred i finalment el de Balagués, al punt més alt de la ruta. Entremig de pastures d'alçada, i amb alguns trams de corriol, baixem suaument cap a Montalló, i poc després de la sortida del poble iniciem el descens final per un corriol deliciós que ens torna al punt d'inici.

Ras de Conques i Bony Moscater (2.322 m.)

La vall de Santa Magdalena és especialment bonica a la primavera amb l'esclat floral i la verdor dels prats. Fem una ruta en bicicleta amb dues parts, primer per la vall, i després fins dalt d'un cim panoràmic. Comencem pujant des de Civís fins al coll d'Ares amb una bona pujada. Tot seguit planegem per un bosc preciós d'avets fins al coll de Grau, on hi ha un mirador habilitat sobre el Ras de Conques. Baixem al coll entremig de grans pastures, i seguim avall fins a l'ermita de Santa Magdalena. Anem tornant per la vall connectant diversos nuclis de bordes: les de Jussà, les de Sobirà, les de Civís, les de Cortvassill i les de Prats. Pugem de nou gairebé fins al coll d'Ares, i ens desviem amb una forta pujada fins al coll de Laquell. Aquí una pista de pastors ens porta sota un petit cim on acabem de pujar a peu per gaudir d'una extraordinària vista sobre la vall de Conflent i el Salòria. Ja només queda tornar al coll d'Ares i baixar de nou a Civís.

L'esllavissada del Cadí

Des del petit poble de Vilanova de Banat, amb excel·lents vistes al Cadí, iniciem una aproximació cap al peu de les espectaculars parets que, sense pensar-ho, ens portarà per trams força difícils i de lenta progressió. Comencem pujant per la pista fins al despoblat de Lletó, i des de la collada homònima fins al Turó Galliner, on hi ha una magnífic mirador. Planegem cap al coll de Vanses i anem a buscar l'antiga pista de la Trava a Sant Salvador, que va pujant cap al peu del Cadí, però està abandonada i en diversos trams és intransitable. Pugem fins al peu de la gran esllavissada de l'any 2011, i baixem per la difícil pista seguint el torrent del Pradell. Més avall ens emboliquem encara més per un camí inexistent, i entre boixeres arribem a la bonica masia de la Molina de Lletó, des d'on ens tocarà pujar uns metres per pista fins al punt d'inici.

Tossal de l'Abadia i Espills

Explorem tot pedalant la subcomarca natural de la Terreta, un terreny rost, inhòspit i aspre regat per la Noguera Ribagorçana. Sortim del Pont d'Òrrit i avancem sota el poble abandonat fins al també despoblat d'Esplugafreda. Aquí comença una llarga pujada tot fent esses fins al Tossal de l'Abadia, un turó molt panoràmic que ens ofereix grans vistes de la serra de Sant Gervàs i del massís de la Maladeta. Resseguim una bona estona la solitària carena i baixem damunt d'uns barrancs fins al fantàstic despoblat d'Espill, un antic poble construït sobre una cinglera que feia de muralla natural. Des d'aquí baixem per una pista precària fins al peu del riu a la Ribereta, i el remuntem amb trams de camí i pista fins al punt d'origen.

Plandestàs

Des del petit poble d'Avellanos iniciem una curta pedalada cap a una petita serra que separa la vall de la Valiri amb la vall de Manyanet, al peu de grans muntanyes com la pica de Cervi que supera els 2.700 metres. Al costat de l'església surt una pista pràcticament en desús que es va enfilant cap al nord, i fent llaçades dins d'un bonic bosc d'alta muntanya arriba a la carena de la serra de Plandestàs. Contemplem els vessants de forta inclinació que tanquen un bonic circ alpí, i iniciem el descens per una pista que va baixant per damunt de la vall de Manyanet. Fem una breu parada al petit nucli de Vilancós, on tenim bones vistes cap al sud, i tornem a arribar ràpidament al punt d'inici.

Naens, Corroncui, Adons i Cérvoles

Anem a conèixer un seguit de petits pobles alçats a l'oest de Senterada, en una zona muntanyosa al vessant nord de la serra de Sant Gervàs. Sortim del petit poble de Naens i prenem una pista que planeja fins al despoblat de Cadolla. Comença una pujada progressiva fins al nucli de Pinyana, on queden habitatges de segona residència. Fem un tram d'asfalt fins a Corroncui, el més gran dels petits pobles que encara manté una petita població estable dedicada a la ramaderia. Ens enfilem fins a Adons, bastit dalt d'un turó, i al peu de la serra de Sant Gervàs. Des del punt més llunyà iniciem la tornada per un bosc de pins. Fem parada a l'ermita de Sant Nicolau i pugem a Colldeberri, el punt més alt de la ruta, abans de baixar cap al bonic poble de Cérvoles des d'on acabem de baixar per asfalt passant per l'últim nucli, Burguet.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta de muntanya