Pirineus dels Països Catalans

Enclar (2.388) i Carroi (2.333 m.)

Resseguirem la carena que uneix dos pics modestos en alçada però que ens permeten contemplar gairebé tota l'extensió del Principat d'Andorra, des del fons de les valls fins a les muntanyes més altes. Per damunt de Sispony comencem a remuntar la coma del riu de Montaner fins a la collada del mateix nom, i aquí pugem més fort fins al primer cim. Continuem cap a l'est per la panoràmica carena contemplant les grans muntanyes andorranes i el fons de les profundes valls més de 1.000 metres ensota. El segon pic està situat damunt mateix del centre d'Andorra la Vella, i just aquí comença un feixuc descens per una pista llarga i de fort pendent que ens torna al punt d'inici.

Bony de Ginebrell (2.315 m.)

Poc més amunt del pont de la Ribera comencem a pedalar per un caminet que s'enfila amb trams molt durs fins a la base de l'estació d'esquí Boí-Taüll. Seguim per una pista de servei que puja cap un dels cims de l'estació, on reposem i contemplem àmplies vistes. Baixem sense camí seguint un llom herbat fins la collada de Llobarçana, on entronquem amb una pista que s'enfonsa durant molta estona des dels peus del Cerví de Durro fins a prop d'aquest petit poble, sempre amb bones vistes cap a l'Aneto. A la fondalada de les Artigues iniciem un duríssim ascens per una pista molt pendent fins als 2.000 metres de la Serra. Aquí comença el descens definitiu, primer sense camí definit per prats de forta inclinació, i més avall per un preciós corriol amb algun pas difícil cap al Pla de l'Ermita i finalment fins a Taüll.

Vall d'Erta

Pedalem per una zona remota de l'Alta Ribagorça dins d'una vall encaixada entre altes muntanyes i guispirejada per petits pobles, alguns d'ells abandonats. Sortim de Malpàs i avancem fins a Castellars per asfalt. La pista comença a pujar fort fins a la collada dels Tossalets, i tot seguit planeja entremig de prats alpins cap als nuclis d'Erta i Sas. Enfilem fort fins el punt més alt de la ruta, el Tossal de Sant Quiri que ens ofereix una bonica panoràmica de la contrada. Baixen cap als recuperats nuclis de Massivert i l'Hostalet, i tanquem el cercle baixant de nou cap al punt d'inici, tot contemplant el despoblat d'Erillcastell encimbellat dalt d'un turó.

Estany de Filià

Passada la Central de Capdella comença una pista que s'enfila fort pels pendents occidentals de la Vall Fosca fins assolir la plàcida vall de Filià. Ja en terreny més obert ens acostem a la cabana del Vaquer i seguim amunt sota les aparatoses restes de l'estació d'esquí que es volia perpetrar en aquest indret. Amb una última pujada forta accedim al bonic estany, el més meridional dels Pirineus, situat al fons d'una cubeta glacial a 2.132 m. i envoltat d'altes muntayes. Iniciem el descens recuperant la pista principal, i tot seguit una llarga baixada amb extraordinàries vistes de la vall i els grans cims que l'envolten, amb una breu parada al balcó natural de l'ermita de la Mare de Déu de Fa.

Estany Gento

Des del fons de la Vall Fosca emprenem una llarga i contundent pujada fins al coll del Triador, a més de 2.100 metres. Des de les alçades planejarem seguint el traçat d'un antic ferrocarril, amb algun pas difícil, trams aeris i alguns túnels que ens portaran fins a la presa de l'estany. Reculem uns metres per trobar el camí que baixa amb un pendent fortíssim per la canal de Pigolo, on farem diversos trams a peu. Un cop a l'embassament de Sallente baixarem uns metres per asfalt, i després per un camí força complicat que ens porta al nucli de Capdella, des d'on ja només cal baixar fins al proper poble d'Espui.

Gorges del Segre

Sortim d'Er i saltem cap a Llo a través del petit nucli de Vedrinyans. Un cop al peu dels banys prenem la pista tancada al trànsit que s'endinsa a les gorges que forma el riu Segre en passar per un tram de roca dura i molt vertical. Seguim remuntant per una agradable pista al peu del riu fins arribar al refugi de la Culassa, un bonic indret on descansem uns minuts. Canviem de direcció i pugem fort fins al Pla de la Creu, a 2.034 m., on comença un bonic i panoràmic descens per una pista mig abandonada que passa pel refugi del Camí de Núria. Amb vistes cap a la plana de la Cerdanya acabem de baixar fins al punt d'inici.

Pratformiu

Connectem en una mateixa ruta en bicicleta les petites serres de Guixers i Pratformiu, al peu de la major serra del Verd. Sortim de Valls i comencem a pujar per pistes en bon estat cap a Sant Martí de Guixers i més endavant per un camí difícil a Sant Lleïr de Casabella. Aquí comença una pujada molt dura per pista pedregosa difícil de ciclar que es va enfilant fins al coll de Jou, i continua més moderada cap al nord fins al coll de la Santa Creu, on podem reposar uns moments. Aviat torna la pujada més dura per les costes de la serra de Pratformiu fins que la travessem a més de 1.600 m. Baixem per una pista molt difícil plena de sots i pedres fins a l'extens Pratformiu i ens arribem fins als curiosos terrers que hi ha al final. Pugem suaument fins al mirador natural del Cap del Balç, amb extensa visió cap a la Llosa del Cavall, Busa i l'entorn de Guixers. Ja només queda prendre la pista asfaltada que passa per Sant Martí de la Corriu i baixa rapidíssima fins al punt d'inici.

Serra de l'Orri

Fem una ruta curta però intensa a cavall de l'alta i la baixa Cerdanya, amb fortes pujades per pista i un descens directe per un corriol ben panoràmic. Comencem a pedalar a Vilallobent i ens enfilem primer per GR, després cap a la pista que puja de Queixans, i finalment per un caminet fins al pla de les Forques. Passem davant del refugi de Vilallobent i seguim pujant cap al bost de l'Orri de l'Andreu. En un revolt de la pista asfaltada comencem el descens per un corriol que ressegueix una carena ampla cap al pla de Nafrí, i avall va fins a Palau de Cerdanya, ben a prop d'on havíem començat la ruta.

Torre del Mir i Puig de la Clapa (1.654 m.)

Iniciem la ruta amb un breu descens des de Molló fins a creuar el Ritort, on comença una pujada constant i amb alguns trams força durs per una carena de lloms amples que ens porten al coll d'Ares. Creuem al vessant francès i prenem una pista que primer baixa i després torna a pujar moderadament fins a la torre del Mir, extraordinari mirador cap al Canigó i la vall del riu Tet. Seguim pujant per amples carenes amb un temps incert fins al Puig de la Clapa, sostre de la ruta, des d'on continuem planejant a notable alçada per pastures alpines. Baixem cap al nuclis de Fabert i tot seguit Espinavell, on comença un corriol estret que ens fa baixar momentàniament de la bicicleta, però tot seguit gaudim d'un descens bonic i divertit fins al punt d'inici.

Puig Cornador (1.229 m.)

Sortim caminant des del nucli de Vinyoles, al peu de la notable masia de Portavella, i ens enfilem a la carena seguint el camí indicat (GR-1). Avancem cap a l'oest pel fil de la carena arbrada i amb vistes limitades. Passem al costat d'un faig monumental, i poc més endavant el vèrtex geodèsic mig camuflat per la vegetació. Planegem per la carena fins arribar a la magnífica església de Santa Margarida de Vinyoles, aquí sí, amb grans vistes sobretot de l'altiplà del Lluçanès i la plana de Vic. Seguim el camí tot carenejant fins al coll Tallat on comença una curta però intensa pujada fins al cim, el Puig Cornador, també molt panoràmic. Reculem fins al coll i baixem cap al sud pel GR fins al coll de l'Ampolla, on prenem una pista cap a l'est que ens portarà pel vessant solei fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans