Pirineus dels Països Catalans

Volta al pic d'Estable

Per damunt del petit nucli de Lo Caunilh hi trobem l'àrea recreativa del coll del Frayche, enmig d'uns prats alpins. Comencem a pedalar pujant per una pista que traça una diagonal fins a les Artigues d'en Malo. Tombem cap al nord fins a la Roca Roja, al límit de la cinglera. Seguim la pista per dins del bosc, i en prenem una de secundària amb trams poc ciclables. Arribem al Prat d'Estable, un balcó suspès sobre la vall del riu Bolzana que ens ofereix unes llargues vistes. Iniciem el descens per un corriol que es va complicant, i que acabem fent a peu fins a retrobar la pista que ens torna al punt d'inici.

Bony de la Caubera (2.051 m.)

Situats al santuari de la Mare de Déu de Canòlic comencem a pujar intercalant trams de camí i trams de pista asfaltada en direcció al pla de les Toves i tot seguit al coll de la Gallina, ben conegut pels amants del ciclisme. Des d'aquí prenem un caminet obac que avança cap al nord per sota de la carena fins que l'assoleix en un prat. Aquí trobem una petita pista que puja de Civís i que, canviant de direcció, ens permet arribar a aquest petit cim coronat per unes grans antenes. Bones vistes cap al sector d'Andorra, però també cap a la banda de Civís i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Baixem pel mateix camí, tot i que a la collada de Canòlic retallem pel camí sense tornar al coll de la Gallina.

Serra de Milany

La tardor és un espectacle de colors per les fagedes del vessant nord de Vallfogona de Ripollès. Sortim des de la població i prenem la pista que marxa cap al sud i que va remuntant el vessant obac de la serra. La pujada és molt intensa a prop de les Artigues, i continua exigent fins a la carena, on acabem de pujar a peu fins al Castell de Milany, des d'on hi ha una extraordinària panoràmica. Baixem cap al vessant oposat i ens aturem al mirador natural del Morro del Quer. Seguim baixant cap al Pla de Marenyol, i encara més fins al torrent de Milany, on ben a prop hi trobem la immensa balma troglodítica del Teixidor. Planegem cap a Llaés, i tornem a pujar per terreny obac i fagedes acolorides cap al coll de Piella, on comença la llarga baixada fresca i ombrívola, passant primer per la casa del mateix nom, i continuant avall fins a la ribera de Vallfogona.

Bosc de Virós

Fem una pedalada fàcil i agradable per un dels boscos més espectaculars del Pallars entre avets i bedolls que comencen a adopar els colors de tardor. Iniciem la ruta a la borda de Virós i pugem per pistes fàcils on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Arribem fins al mirador natural del Farro, un cap de roc molt panoràmic on hi restes d'un antic campament dels republicans durant la Guerra Civil. Tombem cap a l'est fent llargues diagonals i sengles revolts fins al punt més alt de la ruta, sota la carena de la serra de la Màniga. Comencem un ràpid descens que ens porta primer al refugi del Gall Fer i tot seguit a les bordes de Buiro abans de l'última baixada directa al punt d'inici.

Pla de la Mà Morta (2.271 m.)

Comencem a pedalar al Pont de la Plana i en pocs minuts arribem al bonic i enigmàtic poble de Tor, situada en un clot on conflueixen diversos torrents. Seguim pujant per la pista principal en direcció Andorra, però a l'alçada de les bordes de Pleià prenem una pista secundària a la dreta que s'enfila fort pel serrat de Borgs, amb algun pas més difícil. Pugem per un bonic bosc fins a la cruïlla de pistes del planell de Matabous i continuem pujant per un tram panoràmic fins al final de la pista, on hi ha un prat alpí obert que ens regala unes esplèndides vistes de la Vall Ferrera i les grans muntanyes de l'entorn, amb el Monteixo en primer pla. Reculem fins a la cruïlla i seguim ara la pista de l'esquerra que va baixant fent llargues llaçades fins al punt d'inici.

Serra de Nabiners

Al sud de la Seu d'Urgell neix una serra arrodonida que s'enfila progressivament fins un altiplà rost on hi havia l'antic poblet de Nabiners. Sortim del Parc del Segre i de seguida trobem la pista en bon estat que comença pujant fort amb una successió de revolts, i després més suaument fins a la part alta on hi ha l'antic poble, que té totes les cases ensorrades. Seguim l'ampla carena fins a la Creu dels Canyamassos, on anem girant tot planejant sota el Tossal de Cal Franc. Baixem cap al Mas d'en Planes i continuem per una pista que entra al bosc i connecta amb el Camí de les Mines. La ràpida baixada s'acaba al Pla de Sant Tirs, on tornem planejant al peu del Segre fins al punt d'inici.

Volta a la serra de Gia

Al petit poblet de Gia, enfilat damunt de la vall del riu Éssera, comencem una bona pedalada que ens portarà a fer la volta completa a la serra del mateix nom. Des del poble ja es comença amb una forta pujada que més endavant es suavitza, tot recorrent la cara est. Més endavant el pendent es torna a incrementar amb diversos revolts que ens enfilen al port de Saúnc, on obrim la visió cap al vistós massís de Cotiella. Planegem uns metres fins al refugi del Cerro Marradetas, al vessant nord de la serra, lloc on comencem a baixar cap al vessant oest i ens endinsem al sector obac a través d'una espessa avetosa. Tornem a pujar una mica fins al Collado de la Cruz, i seguim una pista més precària sota les parets occidentals del petit massís calcari. Planegem una bona estona per una pista solitària i acabem voltejant el vessant sud abans de tornar al poble.

Vall de Castanesa

Sortim pedalant del petit poble de Fontjanina, un parell de quilòmetres més enllà de Castanesa, just on s'acaba l'asfalt i continua la pista de terra. Anem remuntant direcció nord la vall que forma el riu Valira de Castanesa, tot passant per la petita capelleta de Sant Antoni, i l'ermita ensorrada de Sant Silvestre. Planegem una bona estona fins a les antigues mines de Vados, on la pista inicia una dura pujada que passa per les bordes des Plans i tot seguit va tombant direcció oest. Més amunt deixem força ensota les bordes de la Plana d'Obarra i passem per davant de la petita cabana de la Roca del Turmo. Uns últims pujadors molt drets ens fan entrar als dominis de l'estació d'esquí de Cerler, i acabem de pujar fins a la collada de Baciver, on contemplem un amplíssim paisatge. Tornem pel mateix camí.

Tossal Mercader (2.547 m.) i Coma Rossa

Des del coll de Pimorent comencem a pedalar tot planejant cap a la coma d'en Garcia, però de seguida la deixem i prenem una pista que puja endimoniadament, enllaçant un bon grapat de revolts fins al peu d'un petit cim molt panoràmic, i que ens ofereix vistes sobre el sector de Porté, del Pas de la Casa i la capçalera de la vall de l'Arieja. Fem els últims metres a peu fins al cim i contemplem l'àmplia perspectiva. Retrobem les bicicletes i baixem per la mateixa pista fins al coll, on prenem una altra pista cap a l'est que puja suaument sempre per damunt dels 2.000 metres primer cap al cortal Rossó, i finalment a l'ampla Coma Rossa, on s'acaba al final de l'esplanada a sota de la serra de Font Viva. Tornem pel mateix camí tot contemplant la fonda vall de Porté i la zona de l'estació d'esquí.

Volta a la pica Bastard i la Tossa (2.034 m.)

Comencem a pedalar des del coll de la Llosa planejant cap al nord per les pistes on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Pugem lleugerament al coll del Dormidor i arribem al coll de Torn per un caminet fàcil. Passem al costat del refugi i uns metres més endavant girem a la dreta per iniciar un descens cap al poble de Caudiers de Conflent, on arribem per un bonic corriol dins del bosc. Des del poble prenem una altra pista que va pujant progressivament de nou fins al coll de la Llosa, on fem una escapada d'anar i tornar fins al Puig de la Tossa, on hi ha un antic fort militar.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans