Pirineus dels Països Catalans

Pic dels Vidals (2.904 m.)

Pugem còmodament amb el telefèric des de la presa de Sallente fins a l'Estany Gento on agafem la drecera cap a la Colomina, un camí poc fresat i conegut que ens porta fins al peu de l'estany. Deixem el refugi a l'esquerra, voregem l'estany i també el bonic estany de Mar. Enfilem el curt però intens pas de l'Os i gaudim d'una panoràmica excepcional. Girem a l'esquerra i comencem a pujar fins al coll de Mar, on ja hem de començar a resseguir la carena pedregosa que amb petites grimpades ens portarà al cim. Continuem per la cresta, baixem, i tornem a pujar al pic de Tort, de nou amb petites grimpades. Vistes excepcionals cap a una de les concentracions lacustres més importants del Pirineu, dins del PN d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Pedró dels Quatre Batlles (2.388 m.)

Situats a l'estació d'esquí de fons de Tuixén - La Vansa, remuntem la llarga i ampla carena de la muntanya d'Arp pels prats herbats. Creuem la part superior del Prat Llong i encarem la pujada a la Tosa Plana i tot seguit al Pedró, ja per terreny més pedregós. Des de dalt tombem cap a ponent ara resseguint la carena del Prat Llarg, fins al punt on declina. Girem cap al nord per encarar el retorn, sense camí definit, però entremig de prats alpins i terreny amable. Arribem a la part baixa del Prat Llong on enllacem amb la pista que ens porta al refugi de l'Arp, i tot seguit al punt d'inici.

Santuari de Lord

Pugem dalt de la mola de Lord per un recorregut poc convencional que ens porta primer per un bonic pas aeri sobre la rasa de Vilamala, i després a remuntar una canal molt dreta on cal grimpar. Poc després del Roc Foradat prenem un caminet poc definit que ens portarà a la balma del Fornó i després acabarem de pujar al pla de Sòbol. Baixem cap a la lleixa aèria del Mal Pas, i uns metres més avall trobem la bonica cova de les Esglesietes. Seguim endavant fins al mirador de la Trona, Sallort i pugem a les balmes del Verger, on busquem una canal molt dreta i aventurera que ens porta fins dalt el llavi del cingle. Contemplem el pantà de la Llosa del Cavall, ben ple, i seguim cap al Santuari. Ja només queda baixar pel camí normal fins al punt d'inici.

Volta al Pamano

Des de Llessui comencem a enfilar els immensos prats alpins al vessant sud del Montsent de Pallars. La pista comença serpentejant pel domini de l'antiga estació d'esquí, i a partir dels 2.000 metres planeja durant molts quilòmetres damunt del barranc del Pamano. Acabem de pujar al coll de Triador que separa el Pallars de la Vall Fosca, i després continuem per la pista principal fins al Collet, on girem en baixada cap al pla Gran de Davall i el pla de Marguinets, on sempre hi pasturen grans ramats de bestiar. Aquesta pista més secundària baixa fort fent zig-zags i tanca el cercle de nou al bonic nucli on havíem sortit.

Tossal del Puial (1.914 m.)

Iniciem la ruta al bonic poble de Tornafort, encimbellat en un turó al sud del Pallars Sobirà. Prenem una pista que comença a pujar per dins d'un bosc obac en direcció sud, i anem pujant progressivament. Arribem a la part superior del serrat dels Forats i la pista s'aplana. Girem a la dreta per la pista que puja cap a les antenes, i seguim amunt fins assolir la carena. Tombem cap al vessant sud i acabem de pujar al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i unes vistes molt extenses. Tornem a la pista i seguim per la carena fins al pla dels Ginebrons, on iniciem el descens per una pista de desbrossar molt dreta que connecta més avall amb la principal. Baixem cap a prop de Soriguera, i girem cap al petit nucli de Puiforniu, on comença l'última i intensa pujada a Tornafort.

El Punxó (2.581 m.)

Sortim de Porta per un caminet que creua uns camps erms i s'endinsa en un bosc fresc a través d'un antic camí empedrat. Aviat el pendent augmenta fort i pugem durant una llarga estona primer per un bosc d'alta muntanya, i més amunt per una zona de prats alpins que donen pas a l'amplíssim coll de l'Home Mort. Avancem per una gran planúria a més de 2.300 metres, ara pujant suaument, fins assolir l'arrodonit cim. Vistes cap a la vall del riu Querol, les pistes d'esquí de la Porté, la vall de Campcardós, i la llarga carena que des d'aquest modest cim connectaria amb el Carlit, molt més a l'est.

Coll Mitjà (2.367 m.)

Des del petit poble de Prats de Balaguer, conegut per les seves aigües termals, comencem a pedalar just on s'acaba l'asfalt i s'inicia la pista. Passat primer revolt i una llarga recta, deixem a la dreta de les ruïnes de l'antic castell. La pista segueix amunt en direcció sud cap a la jaça de la Castellassa, i després d'una bona pujada arribem a la cabana d'Aixeques, on hi acostuma a haver un ramat. La pista es torna més precària, gira i el pendent augmenta en un tram dur però molt bonic sobre la vall de Riberola. La pujada es manté constant cap a la jaça dels Collets, i encara un tram força llarg fins assolir l'amplíssim coll Mitjà, que obre la vista cap a la vall de Carançà. Tornada plàcida baixant pel mateix camí.

Forat Colomer

Al plàcid llogarret de Santa Cecília d'Odèn iniciem una ruta a peu que comença baixant sota les parets de la carena del Castell fins un profund congost on hi ha el Forat Colomer, un racó de gran bellesa on l'aigua s'escola en un pas molt estret i forma petites cascades. Després de visitar aquest emblemàtic racó, comencem a pujar fort fins a la carretera i arribem a la font de Cal Vermell, d'on brolla una aigua molt apreciada pels veïns de la zona. Tornem a baixar fins al peu del torrent, just a l'altre cantó del forat, i des d'aquí iniciem una dura pujada fins al castell d'Odèn, ja ben a prop del punt d'inici.

Bordes de Conflent, Civís i Cortvasill

Fem un bonic circuit en bicicleta pel Parc Natural de l'Alt Pirineu que ens permet connectar diversos nuclis de bordes, tots ells molt ben conservats, i diversos colls amb notable pendent. Iniciem el camí a Os de Civís amb una contundent pujada cap al coll de Conflent, sota el pic de Salòria. Baixem a les bordes i tornem a pujar més progressivament cap al coll de la Creu de Bedet. Tot seguit una llarga baixada ens porta fins al paratge idíl·lic de Santa Magdalena, on tornem a pujar suaument cap a les bordes de Civís i tot seguit les de Cortvasill. Queda la pujada més dura de la jornada fins al coll de Laquell, amb trams extenuants. Baixem de nou cap a les bordes de Servellà, enllacem amb una pujada moderada fins al coll de l'Aubaga i finalment el descens ràpid i definitiu fins al punt d'origen.

Clot de l'Infern

Des del petit poble de la Coma prenem un camí molt bonic, amb trams empedrats, que s'enfila fent zig-zags fins a la sortida del barranc del Clot de l'Infern. Ens hi endinsem i comencem a remuntar-lo, grimpant en alguns punts, i amb l'ajuda de cadenes i esglaons en alguns passos més complexos. Avancem pel feréstec congost fins a sortir al costat de la Borda del Pujol, on tenim un bonic mirador natural de la Serra del Verd, el Port del Comte i la vall de Lord. Seguim cap a l'est per l'obaga de cal Dam, i anem revoltant les roques del Minguell. Tombem cap al vessand sud i planegem cap a la magnífica masia del Pujol del Racó, des d'on baixem cap al rierol i seguim per agradables camins cap a Sant Andreu i la Torre dels Moros. Un últim tram de caminet plàcid dins d'una roureda ens retorna al nucli de la Coma on acabem la interessant ruta.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans