Coll Mitjà (2.367 m.)

Des del petit poble de Prats de Balaguer, conegut per les seves aigües termals, comencem a pedalar just on s'acaba l'asfalt i s'inicia la pista. Passat primer revolt i una llarga recta, deixem a la dreta de les ruïnes de l'antic castell. La pista segueix amunt en direcció sud cap a la jaça de la Castellassa, i després d'una bona pujada arribem a la cabana d'Aixeques, on hi acostuma a haver un ramat. La pista es torna més precària, gira i el pendent augmenta en un tram dur però molt bonic sobre la vall de Riberola. La pujada es manté constant cap a la jaça dels Collets, i encara un tram força llarg fins assolir l'amplíssim coll Mitjà, que obre la vista cap a la vall de Carançà. Tornada plàcida baixant pel mateix camí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Prats de Balaguer Fontpedrosa, (Conflent)
• Distància: 23,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.090 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: IBP=133
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista, algun tram més precari. Pujada forta.
• Cartografia: Bourg-Madame Mont-Louis IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Em venia de gust enfilar-me algun dia fins al coll Mitjà perquè em constava que hi havia una pista ciclable que permetia gaudir de la vista cap a la zona de Carançà. De fet, un cop al coll, la pista continua i baixa fort fins al refugi del Ras de Carançà. El problema però és que cal tornar a pujar, i el pendent és tant fort i la pista tant precària que no és ciclable, almenys amb bicicletes convencionals, o musculars com se les anomena ara. Com a sortida matinal vaig pensar que seria un bon repte pujar fins al coll, ja que el desnivell és considerable, i el pendent de la pista força dur. Afortunadament la pista és prou ferma per permetre una pedalada fàcil que no còmoda.

Amb la Sílvia i el Fum ens desplacem fins a Prats de Balaguer, un petit poble al qual s'accedeix per una carretera molt estreta des de Fontpedrosa, al Conflent. Al poble gairebé no es pot aparcar enlloc, i una bona opció és deixar el vehicle una mica més avall, a l'ampli aparcament dels banys de Sant Tomàs. Nosaltres sortim des de la part alta del poble, al peu de l'església de la Trinitat. Aquí s'acaba l'asfalt i comença una pista que comença pujant suau, fa un revolt marcat a la dreta i després d'una llarga recta arriba al peu de l'antic castell, del qual només queden algunes parets exteriors que s'han consolidat per conservar la dignitat del recinte.

La pista s'endinsa a la bonica vall de Riberola, que es va tancant a banda i banda. Avancem principalment per una zona boscosa, agradable i amb força ombra. El pendent és moderat i permet gaudir d'una vall pirenenca solitària i autèntica. Passem al peu de la font del Carbó, on hi ha una borda, i seguim endavant. Més amunt, enmig d'un revolt sobtat i en forta pujada, deixem a la dreta una petita cabana de pedra, la jaça de la Castellassa. Seguim pujant poc a poc, i després d'un parell de revolts més arribem a la cabana d'Aixeques, envoltada d'uns prats on normalment hi pastura bestiar. Passem la cabana i seguim amunt per la pista, que a partir d'aquí és més precària ja que no hi acostuma a pujar cap vehicle. Passem per damunt d'una bassa i la pista gira a la dreta.

Comença el tram més bonic del recorregut, ja que ens hem apartat de la vall de Riberola i alhora hem guanyat alçada. Avancem per un pendent dur, però amb la recompensa d'una bonica vista damunt de la vall de Riberola, que anem deixant a la dreta. Aquest tram de pista és dur i molt dret, fins i tot una mica aeri en algun punt, ja que el vessant de la dreta tot pujant té un pendent molt fort. Una llarga diagonal ascendent ens porta als collets de Baix, i poc més amunt la jaça dels Collets, ja al límit dels 2.000 metres. Aquí la Sílvia i el Fum giren cua, i jo seguiré amunt per la mateixa pista.

El terreny és dur però no extrem. Cal parar atenció a la traça per no perdre tracció, però amb una mica de determinació es pot anar pujant tot pedalant ben a poc a poc. El tram superior es fa dur, tant pel pendent com pel terreny rocós i trencat. Mica en mica el bosc dona pas al prat alpí, i amb un darrer esforç assoleixo el Coll Mitjà, a 2.367 metres. És un coll obert i molt ample, situat entre el pic de Gallinàs i el Puig Rodon (pic Redoun en els mapes francesos). Cap al sud s'obre la visió cap a la vall de Carançà, que s'enfonsa amb decisió i fortíssims pendents. Avui però les boires només deixen entreveure un interessant paisatge d'alta muntanya.

Per aquí passa el GR-10 (que creua tots els Pirineus pel vessant francès) i el GR-36 que creua tot França de sud a nord (o viceversa), per tant és habitual trobar-hi senderistes. Com deia abans, per l'altre cantó del coll segueix una pista que baixa cap al refugi del Ras de Carançà, i es podria seguir per la vall del mateix nom i connectar amb Núria, una travessa ben habitual pels excursionistes catalans. Avui però, em quedo aquí, ja que més enllà la ciclabilitat es complica, així com el dia, que es va tapant i hi ha avisos de tempestes de tarda. Contemplo doncs el paisatge quan les boires m'ho permeten, descanso uns minuts, i emprenc en camí de baixada pel mateix itinerari, ara molt més descansat i que permet gaudir del paisatge. No és una pista ràpida, ja que és pedregosa i vaig baixant poc a poc fins al poble on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum i tanquem una bona matinal en bicicleta, amb bons paisatges, pocs quilòmetres i força desnivell.