Santuari de Lord

Pugem dalt de la mola de Lord per un recorregut poc convencional que ens porta primer per un bonic pas aeri sobre la rasa de Vilamala, i després a remuntar una canal molt dreta on cal grimpar. Poc després del Roc Foradat prenem un caminet poc definit que ens portarà a la balma del Fornó i després acabarem de pujar al pla de Sòbol. Baixem cap a la lleixa aèria del Mal Pas, i uns metres més avall trobem la bonica cova de les Esglesietes. Seguim endavant fins al mirador de la Trona, Sallort i pugem a les balmes del Verger, on busquem una canal molt dreta i aventurera que ens porta fins dalt el llavi del cingle. Contemplem el pantà de la Llosa del Cavall, ben ple, i seguim cap al Santuari. Ja només queda baixar pel camí normal fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Túnel d'accés al Santuari de Lord Sant Llorenç de Morunys (Vall de Lord, Solsonès)
• Distància: 13,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 690 metres
• Temps: 4:50 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Grimpada amb algun pas incòmode en la canal de pujada al santuari
• Cartografia: Vall de Lord Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La Mola de Lord és una petita muntanya amb una gran força tel·lúrica. Està situada al peu del Port del Comte, i a tocar de les serres de Busa i els Bastets. És un altiplà envoltat de cingleres damunt del qual s'hi va bastir un gran santuari on encara hi ha vida monàstica. Les antigues fondalades del vessant sud foren cobertes per les aigües de l'embassament de la Llosa del Cavall, i actualment des de les diverses puntes de les cingleres que envolten aquesta gran mola es pot observar el pantà. El paisatge de tot l'entorn és molt bonic, amb les escarpades puntes dels Bastets ben a prop, les parets infranquejables de Busa una mica més enllà, i al nord el frontal meridional del massís del Port del Comte.

A més a més, aquest any, amb l'abundant pluviometria hivernal, l'embassament està ben ple, i el paisatge d'aquest inici de primavera és majestuós. Amb tots aquests al·licients decidim fer una escapada fins a dalt la Mola de Lord, però no pel camí normal, que seria molt curt, sinó que farem un tomb pels voltants, i a més a més, buscarem alguns altres elements que complementin l'interès de la ruta, com algunes balmes i coves, i un camí de pujada força aventurer.

Així doncs ens dirigim cap a Sant Llorenç de Morunys, prenem la carretera del Port del Comte i a la part alta de la vila prenem a l'esquerra l'estreta carretera asfaltada que va cap a Sant Serni del Grau i el Santuari de Lord. Podríem aparcar a Sant Serni i començar allà, però pugem una mica més amunt fins al túnel que creua la petita cresta rocosa. A l'altra banda hi ha un aparcament per tres o quatre cotxes. A tocar hi ha una zona d'escalada de baixa dificultat. Aparquem aquí i comencem a caminar cap al nord-oest en direcció el Codó i el Port del Comte. A escassos 5 minuts trobem el GR just al Roc Foradat, una escletxa de roca per on travessa el camí que puja des de Sant Serni i Sant Llorenç. Seguim el GR amunt, però només uns metres.

Quan portem poc més de 400 metres des de la sortida cal abandonar el GR i fixar-se en alguna fita escadussera que ens marcarà el pas d'un camí ben poc fresat que comença a baixar cap a la rasa de Torroella, que tenim a l'esquerra. El camí és poc definit, suposo que ben poc transitat, però es pot anar seguint parant una mica d'atenció. Traça una diagonal descendent entre les roques conglomerades i alguns trams de bosc. Baixa fins a la rasa de Torroella, la travessem, i tornem a pujar per l'altre vessant, ara amb una diagonal ascendent que ens porta a un petit altiplà amb bones vistes cap al Port del Comte. Just aquí cal fixar-se en un altre caminet, encara més secundari, que marxa a l'esquerra cap a la base d'unes grans roques on hi ha la balma del Fornó.

En un balcó natural a la meitat de la cinglera que baixa del pla de Sòbol hi ha una balma allargada que es veu que s'ha utilitzat per guardar-hi ramats. És una balma gran que entra uns quants metres endins alhora que el sostre es va fent cada vegada més baix. En una punta hi ha una petita surgència d'aigua que el Fum sap trobar ràpidament i l'aprofita per beure i banyar-s'hi. És un lloc ben curiós de visitar, i tan sols cal desviar-se 4 o 5 minuts de la ruta. Tornem al camí principal i seguim pujant uns minuts més fins arribar al pla de Sòbol. Girem a l'esquerra per la pista i planegem còmodament fins a les restes de la masia de Sòbol, on hi ha un ramat de vaques i unes quantes ovelles pasturant.

Passat Sòbol la pista es desdibuixa i prenem un caminet prou definit que marxa a l'esquerra i comença a baixar cap a una rasa. S'acaba la placidesa del pla de Sòbol i comença un descens més decidit per un camí pedregós que es va enfonsant en direcció a la rasa de Vilamala. En alguns punts el camí baixa fort i es vol acostar al fons del profund torrent. Baixa una bona estona, però només fins a trobar una lleixa horitzontal que avança damunt de l'engorjat. Arribem al Mal Pas, un tram estret d'aquesta lleixa on tenim una bona timba a la nostra dreta. En un tram hi ha una corda per si algú pateix vertigen, tot i que el pas és prou ample i sense cap dificultat. Creuem aquest bonic tram sobre la rasa de Vilamala i seguim baixant uns metres més.

En un revolt sobtat del camí ens hem de fixar que en marxa un altre de dret. Ens desviarem uns minuts i baixarem per sota del camí per on havíem vingut fins a sota d'una gran roca. Aquí hi ha la cova de les Esglesietes, una cavitat poc profunda però ricament concrecionada. És molt bonica, i val la pena desviar-se aquests 5 o 10 minuts per contemplar aquest indret tan peculiar. Tornem a remuntar uns metres per retrobar el camí, i seguim l'itinerari que baixa suaument direcció sud-est. Avancem una estona més fins a passar sota el serrat de la Creu, un cimet secundari que es desprèn de l'allargat pla de Sòbol. Arribem a la gran masia de Torroella, malauradament ensorrada. Aquí hem de girar a l'esquerra i trobar un caminet que va baixant fins arribar a un grau que ens permet acabar d'arribar al fons de la rasa de Torroella.

Creuem la rasa i trobem una pista a l'altre cantó. La seguim cap a la dreta i planegem uns metres per damunt del Clot de l'Infern, una cua força engorjada del pantà de la Llosa del Cavall. Arribem al mirador natural de la Trona, on podem contemplar les aigües de l'embassament a pocs metres. En aquesta punta de morral girem del tot i ens encaminem cap al nord. Creuem els camps de Sallort, i per una pista acabem d'arribar a la casa del mateix nom. Per damunt de la casa marxa un camí molt poc definit, que gairebé s'ha d'endevinar, que retalla la marrada de la pista (per on també podríem pujar, més llarg, però també més còmode). Creuem la pista i seguim el camí que continua a l'altre costat. Aquest camí va a trobar el camí del Grau de les Cases.

Arribem al bonic mirador Josep Casas, des d'on es pot contemplar una bona perspectiva de l'embassament. Aquí deixem el camí principal i prenem un senderol que marxa al peu de la roca, al costat mateix del mirador. Arribem a les balmes del Verger, sota la cinglera que cau de la Mola de Lord. Seguim el caminet al peu de la roca, i cal fixar-se en una canal molt dreta per on pujarem. Hi ha alguna marca de color groc, i alguna fita poc visible. Aquesta canal no és pròpiament un camí, sinó un recorregut d'aventura molt dret, on haurem d'ajudar-nos de les mans en diferents punts, i evidentment ajudar el Fum que és molt decidit, però té dificultats en llocs tan drets. És un tram molt incòmode, amb algun pas una mica aeri i no apte per a tothom, però sense grans dificultats. Al cap d'uns minuts, arribem a dalt.

Ja som dalt la Mola de Lord, i ens hi hem enfilat per un camí ben aventurer. Ara, ens desplacem uns metres cap a l'esquerra fins a trobar una punta de morral on hi ha un mirador natural que permet gaudir d'una vista molt extensa de l'embassament i les muntanyes que l'envolten. Molt boniques les vistes cap als Bastets i Busa. Tornem uns metres enrere i prenem el camí principal que planeja fins al santuari de Lord, plàcidament situat entremig dels camps de l'altiplà. És un lloc singular i molt bonic. Seguim el camí cap al nord i acabem de pujar al punt més alt, la Troneta (1.189 m.), on hi ha una gran creu i un altre mirador cap a l'embassament, i aquest també cap al Port de Comte.

Passem davant del característic canó, un record de les guerres carlines. Aquí surt el camí normal del grau de Lord que baixa fins a l'aparcament. Acabarem d'arribar al punt d'inici per la carretera, fent una petita pausa abans d'arribar al destí a la font de Sant Isidre. Pocs minuts més i tanquem una ruta molt bonica al voltant de la Mola de Lord plena de racons ben interessants i sorprenents, i alhora amb unes vistes esplèndides des de les alçades.