Pirineus dels Països Catalans

Estanys de la Pera

Sortim de Lles per una pista que flanqueja per alt el riu d'Arànser. Passat Sant Cosme la pista baixa fins al poble i trobem la carretera asfaltada que puja fins a l'estació d'esquí nòrdic. Deixem l'asfalt i seguim per la pista principal que puja progressivament fins a la part baixa del Prat Miró, on l'abandonem i en seguim una de secundària a l'esquerra. Canviem de direcció i seguim pujant fins al Pla de la Llet, extraordinari mirador del Cadí i la Cerdanya. Tornem enrere seguint ara la pista principal que porta fins al mirador i tornem al Prat Miró, arribant ara a la part alta, al costat del refugi, per una pista en forta baixada. Tornem a pujar, ara més decidits fins a l'àrea recreativa de les Pollineres. Creuem la tanca que barra el pas als vehicles i pugem per la pista fins a l'estany inferior de la Pera, i tot seguit fins al refugi, punt més alt de la ruta, a més de 2.300 metres. Iniciem la baixada tornant pel mateix camí fins a Pollineres, i allà seguim a l'esquerra per una pista que planeja primer i després baixa fort fins al refugi del Cap del Rec. Desfem els últims 7 kms. baixant ràpid per la carretera fins a Lles.

Penyes Altes (2.279 m.), circular per Urús

Des del cementiri d'Urús comencem a caminar per una pista que baixa uns metres fins al torrent de Fontllebrera, i tot seguit comença a pujar cap als vessants boscosos del Moixeró. Un camí marcat adreça la pista, i en forta pujada arribem al refugi de la Pleta dels Ordiassos. Seguim per pista, però aviat retallem pel camí paral·lel que avança pel bosc fins al bonic refugi del Cortal de Vidal, un curiós edifici amb bones vistes. Prenem un camí que comença difús i que puja fort cap a la carena del Serrat, on trobem uns bonics prats alpins sobre la plana ceretana. Seguim pujant fort entre prats i boscos fins a trobar la carena del Moixeró, i entre amenaçadors núvols de pluja coronem el cim. Marxem tot seguit cap a llevant fins al coll de Jou, on prenem el torrent de Fontllebrera i el desfem en forta baixada fins al punt d'inici.

Serra de les Mandres i vall de Bescaran

Encimbellats dalt del bonic poblet d'Estamariu comencem a pedalar costa amunt sobre asfalt. Al segon revolt prenem una pista de terra que s'enfila fort per la serra de les Mandres, creuant diferents torrents. Passat els Cortals Nous baixem uns metres fins la collada de Boloriu, on comença la segona i més llarga pujada del dia. Passem el bonic indret de les bordes d'Escàs, i per vessant nord, ombrívol i fresc, anem pujant fins a tocar la frontera amb Andorra. Uns últims pujadors molt durs ens deixen a més de 2.100 metres, a la collada de Pimés, on fem una pausa. Planegem uns metres pels panoràmics plans de Pimés fins a la collada del Sarset, on tenim una privilegiada vista del Cadí i la vall del Bescaran. Comencem a baixar fent esses cap a les bordes de Cintó i fins a creuar el riu Bescaran, el qual anirem acompanyant en una forta baixada fins al preciós poblet del mateix nom, on contemplem el magnífic campanar sense església de 6 pisos.

El Pla d'Alp

Fem una ruta fàcil, rodadora i sense pràcticament desnivell per la zona més plana de la Cerdanya, des de Puigcerdà vins a Sanavastre. Sortim de la Guingueta d'Ix i després de creuar les vies pel pont de Puigcerdà marxem per pista asfaltada cap a Ventajola i Talltorta, on fem una breu aturada. Avancem al peu del riu Aravó fins que desemboca al Segre i l'acompanyem cap a Soriguerola i finalment Sanavastre, pedalant entre plantacions de cereals i camps de golf. Voregem l'aeròdrom de la Cerdanya i arribem al petit nucli de Mosoll, on ens aturem al peu de la bonica ermita de Santa Maria, una de les més boniques de la Cerdanya. Marxem per terreny pla combinant asfalt i pistes de terra cap a Estoll i Escadarcs, on prenem una pista paral·lela a la carretera. Als afores de Queixans marxem per una pista ombrívola al peu del Segre que ens porta a Age i tot seguit cap al punt d'inici.

Moixeró (2.091 m.) en BTT

Tot i que no és el cim més elevat de la serra, aquest punt arrodonit i envoltat de prats alpins té l'honor de batejar tot el massís. I té una altra característica interessant: hi ha una pista que permet arribar fins pràcticament els seus peus. Sortim de Bellver de Cerdanya i anem per asfalt fins a Riu, on prenem la pista que passa pel refugi del Serrat de les Esposes i segueix pujant cap a la cruïlla del Pendís. Prenem la pista secundària que enfila cap al coll de Trapa, i tot seguit, amb pujadors molt durs, continua fins als prats del Moixeró. Planegem fins al coll, i ja a peu acabem d'enfilar-nos al cim que ens ofereix grans vistes tant cap al Berguedà com cap a la Cerdanya. Tornem a la cruïlla de pistes i baixem fort cap al refugi dels Cortals, i seguim baixant recorrent tota la vall de l'Ingla. Abans de tornar a Bellver passem per la bonica església de Sant Serni de Coborriu, i la majestuosa Santa Maria de Talló, la catedral de la Cerdanya.

Puig d'Esquers (606 m.)

Pedalegem per l'Alt Empordà fins a dalt d'un petit cim de l'Albera que ens ofereix una gran panoràmica cap a l'abrupta costa de la zona de Llançà i Colera. Sortim de Vilajuïga i marxem cap al nord passant per sota del castell encimbellat de Quermançó. Fem un tram de carretera i aviat ens desviem per pujar el Montperdut (330 m.), un petit cim on visitem uns bunkers de la Línia P, construïts els anys 40 del segle passat. Avancem fins al nucli de Valleta on agafem una pista que ens porta a una àrea recreativa, i que comença a pujar amb trams força durs. Sota el puig Tifell avancem per una pista panoràmica durant uns quants quilòmetres, pujant progressivament fins al final, on enfilem fort per assolir el cim. Tot i el dia lleig tenim una gran visió tant de la costa nord com de la immensa plana empordanesa. Descens ràpid per pistes solitàries fins a Valleta, i per carretera acabem d'arribar al punt d'inici.

Pic Roi (2.750 m.)

Pujant cap a la collada del Montanyó amb l'estany i el pic del Pessó al darrere

Passat l'incomparable poble de Taüll, a la Ribera de Sant Martí, tributària de la vall de Boí, comença un caminet que tímidament planeja al principi però de seguida s'esvera per pujar fort cap als estanys del Pessó. L'estany superior, el més gran, descansa plàcidament sota la gran mola rocosa del pic del Pessó, el més alt de la zona. Avui però ens enfilarem fins un altre cim situat poc més al nord, al límit del Parc Nacional, un cim modest però que ens ofereix una excepcional panoràmica de la contrada.

Besiberri Sud (3.023 m.) i Comaloforno (3.029 m.)

Grimpant gairebé a cegues per arribar a la cresta

Un matí rúfol amb boira i vent frustren la idea inicial de recórrer tota la cresta de Besiberri, i amb penes i treballs assolim els dos cims més elevats afinant al màxim l'orientació. Sortim de la presa de Cavallers, la voltem i comencem a enfilar el barranc de Riumalo. Arribats a l'estany de Malavesina la boira ho tapa tot, i decidim fer una llarga diagonal entre els grans blocs, sota mateix de la cresta, per dirigir-nos a la base del primer cim. Mirant d'anar trobant fites, sense visibilitat i per terreny incòmode avancem fins una canaleta que ens enfila sota mateix del Besiberri sud. Avancem ara per la cresta grimpant fins al Comaloforno, sostre del massís. Baixem per una canal trencada i molt dreta fins a l'estany Gelat, i arribem al punt d'inici pel costerut camí del pas de l'Ós.

Tuc de Parros (avantcim 2.700 m.)

Estanh Nere i Tuc de Parros

Des del Pla de Beret planegem per les pistes d'esquí de fons i perdem una mica d'alçada per anar a buscar la coma de l'Arriu de Parros traçant una diagonal entremig d'un bosc esclarissat. Remuntem la plàcida coma abundantment innivada fins a la capçalera, on comencem a enfilar més fort per pales amples fent llargues zetes. Fem un flanqueig per terreny força dret fins treure el nas sobre l'Estanh Nere, i acabem de pujar fins l'avantcim on ens rep una forta ventolera. Baixem per les amples pales força pendents fins a la coma, on tornem a posar pells i remuntem el vessant nord del Cap dels Clòsos. Baixada plàcida per pendent moderat i neu primavera.

Tuc de Bacivèr (2.645 m.)

Creuem el circ de Bacivèr

Calcem els esquís a l'inici del Pla de Beret i comencem a remuntar la coma de l'Arriu Malo fins arribar a l'Estanh de Baish de Bacivèr, que voltem per sobre. Anem tombant cap al nord guanyant alçada suaument fins assolir l'amplíssim circ de Bacivèr, on creuem els estanys superiors. Enfilem més fort fent llargues llaçades per la gran pala oest, i amb una última diagonal molt llarga assolim el cim que ens mostra una vista zenital sobre Beret i més enllà les grans muntanyes de l'Aran. Baixem traçant una línia més directa sobre bona neu ja força transformada.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans