Pirineus dels Països Catalans

Busa

Al peu de la Vall d'Ora comencem a remuntar els forts pendents que s'enfilen pel vessant sud de la serra. Aquesta exigent pujada sense treva ens porta al grau de la Creu, únic punt que permet l'accés motoritzat a dalt el pla de Busa. Tombem a la dreta i ens enfilem al mirador del serrat de la Capella, que permet contemplar els cingles del vessant sud. Després pugem al serrat de la Guàrdia, punt més alt de la ruta i bon mirador al costat del vèrtex geodèsic. Planegem tot seguit cap al Rial, la casa Vila i arribem fins al Capolatell, coneguda com la presó de Busa amb impressionants vistes cap a la vall de Lord. Creuem el pla cap a l'est i més avall de les Collades busquem un corriol que baixa directe i amb fort pendent fins a Sant Pere de Graudescales. Ja només queda seguir el bonic camí al peu del riu fins al punt d'inici.

Roc de Sant Aventí (1.482 m.)

Al peu de l'estany de Montcortès comencem a pedalar entremig de pastures i camps de cereals fins a trobar un bonic corriol que amb algun tram difícil ens permet pujar al cap d'amunt de la serra de Peracalç. Per un caminet pedregós baixem al poble del mateix nom i prenem una pista que continua pujant fins al vèrtex geodèsic del Roc de Sant Aventí, sostre de la ruta. Tot baixant passem pel panoràmic pla de Peracauba i baixem fins enllaçar amb el mateix corriol de pujada. De nou al peu de l'estany pugem fins al petit nucli de Cabestany per contemplar una altra perspectiva.

Tossal de Sant Quiri (1.825 m.)

A Gerri de la Sal creuem el pont sobre la Noguera Pallaresa i per un bonic corriol enfilem cap a l'ermita de la Mare de Déu d'Arboló. Seguim pel camí de ribera fins a Baro, on tornarem a creuar el riu. Pugem ara per asfalt fins al petit poble d'Escós on comença una llarga i solitària pista que es va enfilant cap a la serra de Culroi. Per damunt del barranc d'Ancs i amb vistes cap a les muntanyes de la Vall Fosca anem pujant fins a la collada, i finalment un últim tirapit molt exigent ens enfila fins a dalt del cim, coronat per la petita ermita de Sant Quiri. Extenses vistes cap a les muntanyes del Pallars i la Vall Fosca. Iniciem el descens cap als petits nuclis d'Ancs, Sellui i Balestui enmig d'un bonic bosc caducifol·li ben acolorit, i acabem de baixar per asfalt fins al punt d'inici.

Bosc de les Ares

Conegut com el Quebec de l'Arieja pels seus boscos esplendorosos, a recer d'imponents cims com el Roc Blanc o el pic de Baixollada, avui pedalem pels boscos del Donasà. Des de Queragut, capital d'aquesta comarca, pugem cap al coll de les Ares i ens endinsem en el bosc del mateix nom, entremig d'avets, bedolls i una gran extensió de faigs en plena metamorfosi de colors. Pedalem per bones pistes on gaudim d'un paisatge vegetal majúscul, tot passant pels refugis de Laurenti i del Fornet. Des de la part alta anem baixant cap al bonic poble de Mijanes, i des d'allà, per una carretera asfaltada poc transitada tornem cap al punt d'origen, sota el castell del Donasà.

Vall de Castellàs

Avui recorrerem en bicicleta una petita vall tributària del Segre on coneixerem petits pobles com Espaén, Junyent i Castellàs, que l'hi dona nom. Sortim des de sota el roc d'Esplugamanyauba i prenem una pista que es va enfilant progressivament entre pastures i trams boscosos fins al serrat de Pratnavall. Prenem la pista que planeja pel vessant nord de la serra de Taús fins que comença a baixar fort fins al despoblat de Mesons, i tot seguit el petit poble de Junyent. Des d'aquí, i sempre per una estreta carretera asfaltada, anirem baixant cap als altres pobles fins arribar al punt d'inici.

Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.)

Pugem en bicicleta fins al cim del Port del Comte atacant-lo des del vessant nord. Sortim de l'estació d'esquí de fons de Tuixent - La Vansa i anem seguint pistes en pujada moderada fins al Prat Llong. El travessem longitudinalment i a la part alta enllacem amb una pista que aviat comença a pujar amb trams força durs fins a l'Estivella. Un cop dalt l'altiplà iniciem un tram molt bonic seguint pistes precàries i pedregoses que remunten els diversos turons fins arribar al punt més alt. Contemplem un bast paisatge cap al Pedraforca, el Cadí i la Serra del Verd, i comencem el descens per les mateixes pistes. Un cop a la Serreta, baixem cap als Clots de Rebost i anem enllaçant pistes en desús entremig d'un bosc d'alta muntanya fins al punt d'inici.

Lo Calbo (2.291 m.)

Des del petit llogarret de Llavorre, enfilat al marge esquerre de la vall d'Àneu, anem a buscar una pista que segueix el riuet de Burgo i puja sense descans fins al la carena de la serra de Cerdanyís. Un cop a dalt planegem uns minuts ja per damunt de 2.000 metres i afrontem l'última pujada fins al cim on hi ha un vèrtex geodèsic i unes antenes. Des d'aquesta posició privilegiada poden contemplar els cims del sector de Sant Maurici cap a l'oest i del sector de la Pica d'Estats cap a l'est. Tornem per la pista i anem a buscar el coll de Campirme, on prenem un corriol força perdut i poc ciclable que enllaça de nou amb la pista per on acabem de baixar fins al petit nucli i finalitzem la ruta al peu de la bonica església de Sant Miquel.

Piflorit (2.097 m.) i Campmaior (2.064 m.)

Sortim pedalant del poble d'Arestui fins a les envistes de Baiasca, on comença una llarga pista que va pujant cap al serrat de Matanegra. Al pla d'Artigues prenem una pista més trencada que s'enfila fins al punt més alt de la serra, el cim del Piflorit, on hi ha unes antenes. Més avall una altra bifurcació ens porta al petit cim del pic de l'Àliga. De nou a la pista principal pugem fins al gran altiplà de Campmaior, a més de 2.000 metres, enmig d'unes immenses pastures d'alta muntanya a la capçalera de la vall d'Àssua. Tornem enrere i ens desviem cap a l'ermita de Sant Jaume, on comença un divertit corriol que desfila entremig del bosc amb trams de fort pendent fins al mateix poble.

Puig d'Estaques (2.061 m.)

Planegem des de la Guingueta d'Ix cap a Oceja on comença una pista que remunta el serrat del Bou, des d'on tenim àmplies vistes de la gran plana cerdana. Seguim cap als refugis forestals de Naüja i Santa Llocaia, on canviem de direcció i pugem més fort cap al pla Lloser per pistes secundàries, i finalment deixem les bicicletes uns metres per sota del cim i hi arribem a peu. Contemplem el paisatge i baixem per uns ròssecs fins a Cotzé, on hi havia la base de l'antiga estació d'esquí de Puigmal. Sota el circ que forma el gran cim comencem el descens per un corriol fàcil i divertit fins a l'entrada d'Er. Queda encara una llarga tornada seguint el GR amb trams de pista i camí cap a Naüja i el riu de Nèrvols.

Enclar (2.388) i Carroi (2.333 m.)

Resseguirem la carena que uneix dos pics modestos en alçada però que ens permeten contemplar gairebé tota l'extensió del Principat d'Andorra, des del fons de les valls fins a les muntanyes més altes. Per damunt de Sispony comencem a remuntar la coma del riu de Montaner fins a la collada del mateix nom, i aquí pugem més fort fins al primer cim. Continuem cap a l'est per la panoràmica carena contemplant les grans muntanyes andorranes i el fons de les profundes valls més de 1.000 metres ensota. El segon pic està situat damunt mateix del centre d'Andorra la Vella, i just aquí comença un feixuc descens per una pista llarga i de fort pendent que ens torna al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans