Pirineus dels Països Catalans

Planegem des de la Guingueta d'Ix cap a Oceja on comença una pista que remunta el serrat del Bou, des d'on tenim àmplies vistes de la gran plana cerdana. Seguim cap als refugis forestals de Naüja i Santa Llocaia, on canviem de direcció i pugem més fort cap al pla Lloser per pistes secundàries, i finalment deixem les bicicletes uns metres per sota del cim i hi arribem a peu. Contemplem el paisatge i baixem per uns ròssecs fins a Cotzé, on hi havia la base de l'antiga estació d'esquí de Puigmal. Sota el circ que forma el gran cim comencem el descens per un corriol fàcil i divertit fins a l'entrada d'Er. Queda encara una llarga tornada seguint el GR amb trams de pista i camí cap a Naüja i el riu de Nèrvols.

Poc més amunt del pont de la Ribera comencem a pedalar per un caminet que s'enfila amb trams molt durs fins a la base de l'estació d'esquí Boí-Taüll. Seguim per una pista de servei que puja cap un dels cims de l'estació, on reposem i contemplem àmplies vistes. Baixem sense camí seguint un llom herbat fins la collada de Llobarçana, on entronquem amb una pista que s'enfonsa durant molta estona des dels peus del Cerví de Durro fins a prop d'aquest petit poble, sempre amb bones vistes cap a l'Aneto. A la fondalada de les Artigues iniciem un duríssim ascens per una pista molt pendent fins als 2.000 metres de la Serra. Aquí comença el descens definitiu, primer sense camí definit per prats de forta inclinació, i més avall per un preciós corriol amb algun pas difícil cap al Pla de l'Ermita i finalment fins a Taüll.

Passada la Central de Capdella comença una pista que s'enfila fort pels pendents occidentals de la Vall Fosca fins assolir la plàcida vall de Filià. Ja en terreny més obert ens acostem a la cabana del Vaquer i seguim amunt sota les aparatoses restes de l'estació d'esquí que es volia perpetrar en aquest indret. Amb una última pujada forta accedim al bonic estany, el més meridional dels Pirineus, situat al fons d'una cubeta glacial a 2.132 m. i envoltat d'altes muntayes. Iniciem el descens recuperant la pista principal, i tot seguit una llarga baixada amb extraordinàries vistes de la vall i els grans cims que l'envolten, amb una breu parada al balcó natural de l'ermita de la Mare de Déu de Fa.

Sortim d'Er i saltem cap a Llo a través del petit nucli de Vedrinyans. Un cop al peu dels banys prenem la pista tancada al trànsit que s'endinsa a les gorges que forma el riu Segre en passar per un tram de roca dura i molt vertical. Seguim remuntant per una agradable pista al peu del riu fins arribar al refugi de la Culassa, un bonic indret on descansem uns minuts. Canviem de direcció i pugem fort fins al Pla de la Creu, a 2.034 m., on comença un bonic i panoràmic descens per una pista mig abandonada que passa pel refugi del Camí de Núria. Amb vistes cap a la plana de la Cerdanya acabem de baixar fins al punt d'inici.