Pirineus dels Països Catalans

Lo Calbo (2.291 m.)

Des del petit llogarret de Llavorre, enfilat al marge esquerre de la vall d'Àneu, anem a buscar una pista que segueix el riuet de Burgo i puja sense descans fins al la carena de la serra de Cerdanyís. Un cop a dalt planegem uns minuts ja per damunt de 2.000 metres i afrontem l'última pujada fins al cim on hi ha un vèrtex geodèsic i unes antenes. Des d'aquesta posició privilegiada poden contemplar els cims del sector de Sant Maurici cap a l'oest i del sector de la Pica d'Estats cap a l'est. Tornem per la pista i anem a buscar el coll de Campirme, on prenem un corriol força perdut i poc ciclable que enllaça de nou amb la pista per on acabem de baixar fins al petit nucli i finalitzem la ruta al peu de la bonica església de Sant Miquel.

Piflorit (2.097 m.) i Campmaior (2.064 m.)

Sortim pedalant del poble d'Arestui fins a les envistes de Baiasca, on comença una llarga pista que va pujant cap al serrat de Matanegra. Al pla d'Artigues prenem una pista més trencada que s'enfila fins al punt més alt de la serra, el cim del Piflorit, on hi ha unes antenes. Més avall una altra bifurcació ens porta al petit cim del pic de l'Àliga. De nou a la pista principal pugem fins al gran altiplà de Campmaior, a més de 2.000 metres, enmig d'unes immenses pastures d'alta muntanya a la capçalera de la vall d'Àssua. Tornem enrere i ens desviem cap a l'ermita de Sant Jaume, on comença un divertit corriol que desfila entremig del bosc amb trams de fort pendent fins al mateix poble.

Puig d'Estaques (2.061 m.)

Planegem des de la Guingueta d'Ix cap a Oceja on comença una pista que remunta el serrat del Bou, des d'on tenim àmplies vistes de la gran plana cerdana. Seguim cap als refugis forestals de Naüja i Santa Llocaia, on canviem de direcció i pugem més fort cap al pla Lloser per pistes secundàries, i finalment deixem les bicicletes uns metres per sota del cim i hi arribem a peu. Contemplem el paisatge i baixem per uns ròssecs fins a Cotzé, on hi havia la base de l'antiga estació d'esquí de Puigmal. Sota el circ que forma el gran cim comencem el descens per un corriol fàcil i divertit fins a l'entrada d'Er. Queda encara una llarga tornada seguint el GR amb trams de pista i camí cap a Naüja i el riu de Nèrvols.

Enclar (2.388) i Carroi (2.333 m.)

Resseguirem la carena que uneix dos pics modestos en alçada però que ens permeten contemplar gairebé tota l'extensió del Principat d'Andorra, des del fons de les valls fins a les muntanyes més altes. Per damunt de Sispony comencem a remuntar la coma del riu de Montaner fins a la collada del mateix nom, i aquí pugem més fort fins al primer cim. Continuem cap a l'est per la panoràmica carena contemplant les grans muntanyes andorranes i el fons de les profundes valls més de 1.000 metres ensota. El segon pic està situat damunt mateix del centre d'Andorra la Vella, i just aquí comença un feixuc descens per una pista llarga i de fort pendent que ens torna al punt d'inici.

Bony de Ginebrell (2.315 m.)

Poc més amunt del pont de la Ribera comencem a pedalar per un caminet que s'enfila amb trams molt durs fins a la base de l'estació d'esquí Boí-Taüll. Seguim per una pista de servei que puja cap un dels cims de l'estació, on reposem i contemplem àmplies vistes. Baixem sense camí seguint un llom herbat fins la collada de Llobarçana, on entronquem amb una pista que s'enfonsa durant molta estona des dels peus del Cerví de Durro fins a prop d'aquest petit poble, sempre amb bones vistes cap a l'Aneto. A la fondalada de les Artigues iniciem un duríssim ascens per una pista molt pendent fins als 2.000 metres de la Serra. Aquí comença el descens definitiu, primer sense camí definit per prats de forta inclinació, i més avall per un preciós corriol amb algun pas difícil cap al Pla de l'Ermita i finalment fins a Taüll.

Vall d'Erta

Pedalem per una zona remota de l'Alta Ribagorça dins d'una vall encaixada entre altes muntanyes i guispirejada per petits pobles, alguns d'ells abandonats. Sortim de Malpàs i avancem fins a Castellars per asfalt. La pista comença a pujar fort fins a la collada dels Tossalets, i tot seguit planeja entremig de prats alpins cap als nuclis d'Erta i Sas. Enfilem fort fins el punt més alt de la ruta, el Tossal de Sant Quiri que ens ofereix una bonica panoràmica de la contrada. Baixen cap als recuperats nuclis de Massivert i l'Hostalet, i tanquem el cercle baixant de nou cap al punt d'inici, tot contemplant el despoblat d'Erillcastell encimbellat dalt d'un turó.

Estany de Filià

Passada la Central de Capdella comença una pista que s'enfila fort pels pendents occidentals de la Vall Fosca fins assolir la plàcida vall de Filià. Ja en terreny més obert ens acostem a la cabana del Vaquer i seguim amunt sota les aparatoses restes de l'estació d'esquí que es volia perpetrar en aquest indret. Amb una última pujada forta accedim al bonic estany, el més meridional dels Pirineus, situat al fons d'una cubeta glacial a 2.132 m. i envoltat d'altes muntayes. Iniciem el descens recuperant la pista principal, i tot seguit una llarga baixada amb extraordinàries vistes de la vall i els grans cims que l'envolten, amb una breu parada al balcó natural de l'ermita de la Mare de Déu de Fa.

Estany Gento

Des del fons de la Vall Fosca emprenem una llarga i contundent pujada fins al coll del Triador, a més de 2.100 metres. Des de les alçades planejarem seguint el traçat d'un antic ferrocarril, amb algun pas difícil, trams aeris i alguns túnels que ens portaran fins a la presa de l'estany. Reculem uns metres per trobar el camí que baixa amb un pendent fortíssim per la canal de Pigolo, on farem diversos trams a peu. Un cop a l'embassament de Sallente baixarem uns metres per asfalt, i després per un camí força complicat que ens porta al nucli de Capdella, des d'on ja només cal baixar fins al proper poble d'Espui.

Gorges del Segre

Sortim d'Er i saltem cap a Llo a través del petit nucli de Vedrinyans. Un cop al peu dels banys prenem la pista tancada al trànsit que s'endinsa a les gorges que forma el riu Segre en passar per un tram de roca dura i molt vertical. Seguim remuntant per una agradable pista al peu del riu fins arribar al refugi de la Culassa, un bonic indret on descansem uns minuts. Canviem de direcció i pugem fort fins al Pla de la Creu, a 2.034 m., on comença un bonic i panoràmic descens per una pista mig abandonada que passa pel refugi del Camí de Núria. Amb vistes cap a la plana de la Cerdanya acabem de baixar fins al punt d'inici.

Pratformiu

Connectem en una mateixa ruta en bicicleta les petites serres de Guixers i Pratformiu, al peu de la major serra del Verd. Sortim de Valls i comencem a pujar per pistes en bon estat cap a Sant Martí de Guixers i més endavant per un camí difícil a Sant Lleïr de Casabella. Aquí comença una pujada molt dura per pista pedregosa difícil de ciclar que es va enfilant fins al coll de Jou, i continua més moderada cap al nord fins al coll de la Santa Creu, on podem reposar uns moments. Aviat torna la pujada més dura per les costes de la serra de Pratformiu fins que la travessem a més de 1.600 m. Baixem per una pista molt difícil plena de sots i pedres fins a l'extens Pratformiu i ens arribem fins als curiosos terrers que hi ha al final. Pugem suaument fins al mirador natural del Cap del Balç, amb extensa visió cap a la Llosa del Cavall, Busa i l'entorn de Guixers. Ja només queda prendre la pista asfaltada que passa per Sant Martí de la Corriu i baixa rapidíssima fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans