Pirineus dels Països Catalans

Volta a la Muntanya de Sant Corneli

Iniciem la ruta a la Font de la O, als afores del petit poble d'Aramunt, i planegem per la riba del pantà de Sant Antoni. Aviat comencem la dura pujada fins al Roc Neret, on observem el poble abandonat de Montesquiu i el vessant nord de la muntanya que anirem voltejant. Comencem a baixar per una bona pista cap als peus del castell d'Orcau. Creuem el petit poble i seguim baixant, amb un tram d'asfalt, fins a trobar el curiós estany càrstic de Basturs. Planegem cap a Sant Romà d'Abella, on recarreguem d'aigua, i tornem a pujar fins a tocar del pintoresc poble d'Abella de la Conca, sota els cingles. Tombem cap a ponent i iniciem una llarga pujada per terreny solitari fins a les Collades, on comença la baixada pel camí difícil fins a Vilanoveta, on ja trobem la pista que ens anirà portant, amb pujades i baixades, fins al despoblat d'Aramunt vell, ja ben a prop del nostre destí.

Vall de Sallent

Iniciem la ruta a prop del Mirador del Cretaci, al municipi de Coll de Nargó, i comencem a pujar per una pista secundària que remunta l'obaga del bosc de Sallent fins a la bonica església de Sant Martí de la Plana, situada a dalt de la carena. Tot seguit continuem per una pista solitària que avança per dins d'un bosc espès durant més de 6 km. fins al Cap d'Estany, on avancem uns metres per carretera fins a la collada de Bóixols, punt panoràmic i capçalera de la vall. Tirem avall cap a la Creu de Ferri i continuem el ràpid descens cap al nucli de la Pera i l'elegant salt de Sallent. Fem una parada a la bonica ermita de Sant Maximí i seguim baixant cap al poble abandonat de Sallent, des d'on ja només queda tornar al punt d'inici tot contemplant els curiosos plegaments del Tossal de la Feixa.

Móra Comdal i les Anoves

A la riba oest del pantà d'Oliana comencem a remuntar la plàcida vall de la Móra Comdal, pujant progressivament per la pista principal. Fem una primera parada a l'església de Santa Eugènia, i una segona força més amunt a Santa Madgalena, des d'on observem tota la vall. Pugem cap al Sàlzer i enllacem amb la carretera de Serra Seca al coll Pregon. Ens enfonsem en terreny feréstec per pistes secundàries, i tornem a pujar fins al nucli de Cambrils, bon lloc per fer una aturada. L'última pujada de la jornada ens porta fins a Llinars per asfalt, i llavors per una pista que s'enfila cap al Pla de les Guàrdies. Al punt més alt contemplem la vall de les Anoves, i comencem el descens per pistes dretes i pedregoses. Val la pena aturar-se a la bonica ermita de Santa Eulàlia, sota l'escarpada serra de Turp, i ja des d'aquí només cal baixar per pista cada cop més bona fins al peu de l'embassament.

Serra de Gurp

Al remot llogarret de Gurp, als confins del Pallars Jussà, comencem una ruta curta però molt intensa paisatgísticament, cultural i esportiva. Passat el poble prenem una pista secundària que desemboca en un corriol amb algun tram difícil que ens porta fins al bonic poble de Santa Engràcia. El nucli està bastit al cap d'amunt d'un penya-segat ben vertical. Passat el poble prenem una pista que puja fort durant molta estona per la serra de Santa Engràcia. Un cop a la carena, al límit de la Terreta, avancem per fil de la serra de Castellet, molt panoràmica cap als dos cantons. La pista és precària i solitària, però les vistes són precioses, i amb constants puja-baixa enllaça amb la serra de Gurp. En un punt baixem per un corriol fins al barranc que dona accés al camí de la cinglera, on passem per un tram molt aeri i espectacular al costat dels antics corrals de Gurp.

Eroles, Sant Adrià i Claramunt

Iniciem una pedalada a l'oest del Pallars Jussà per un terreny rost amb serres pedregoses de mitja muntanya que ens permet connectar els 3 nuclis. Sortim d'Eroles i marxem cap al nord per pistes dretes i trencades. Un últim tram de corriol ens permet assolir el petit nucli de Sant Adrià, des d'on avancem cap a les vinyes de Sant Miquel, i després la forta pujada de Montibarri. Remuntem la Serra Mitjana i cavalquem per la carena que limita amb la Terreta en un tram molt panoràmic, sobretot cap a la Conca de Tremp. Baixem cap al despoblat de Claramunt, un bonic llogarret malauradament abandonat i encimbellat en un turó. Baixem cap al coll de Montllobar, i ràpidament per asfalt tornem a Eroles tancant una preciosa ruta per un territori feréstec i solitari.

Volta al pic d'Estable

Per damunt del petit nucli de Lo Caunilh hi trobem l'àrea recreativa del coll del Frayche, enmig d'uns prats alpins. Comencem a pedalar pujant per una pista que traça una diagonal fins a les Artigues d'en Malo. Tombem cap al nord fins a la Roca Roja, al límit de la cinglera. Seguim la pista per dins del bosc, i en prenem una de secundària amb trams poc ciclables. Arribem al Prat d'Estable, un balcó suspès sobre la vall del riu Bolzana que ens ofereix unes llargues vistes. Iniciem el descens per un corriol que es va complicant, i que acabem fent a peu fins a retrobar la pista que ens torna al punt d'inici.

Bony de la Caubera (2.051 m.)

Situats al santuari de la Mare de Déu de Canòlic comencem a pujar intercalant trams de camí i trams de pista asfaltada en direcció al pla de les Toves i tot seguit al coll de la Gallina, ben conegut pels amants del ciclisme. Des d'aquí prenem un caminet obac que avança cap al nord per sota de la carena fins que l'assoleix en un prat. Aquí trobem una petita pista que puja de Civís i que, canviant de direcció, ens permet arribar a aquest petit cim coronat per unes grans antenes. Bones vistes cap al sector d'Andorra, però també cap a la banda de Civís i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Baixem pel mateix camí, tot i que a la collada de Canòlic retallem pel camí sense tornar al coll de la Gallina.

Serra de Milany

La tardor és un espectacle de colors per les fagedes del vessant nord de Vallfogona de Ripollès. Sortim des de la població i prenem la pista que marxa cap al sud i que va remuntant el vessant obac de la serra. La pujada és molt intensa a prop de les Artigues, i continua exigent fins a la carena, on acabem de pujar a peu fins al Castell de Milany, des d'on hi ha una extraordinària panoràmica. Baixem cap al vessant oposat i ens aturem al mirador natural del Morro del Quer. Seguim baixant cap al Pla de Marenyol, i encara més fins al torrent de Milany, on ben a prop hi trobem la immensa balma troglodítica del Teixidor. Planegem cap a Llaés, i tornem a pujar per terreny obac i fagedes acolorides cap al coll de Piella, on comença la llarga baixada fresca i ombrívola, passant primer per la casa del mateix nom, i continuant avall fins a la ribera de Vallfogona.

Bosc de Virós

Fem una pedalada fàcil i agradable per un dels boscos més espectaculars del Pallars entre avets i bedolls que comencen a adopar els colors de tardor. Iniciem la ruta a la borda de Virós i pugem per pistes fàcils on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Arribem fins al mirador natural del Farro, un cap de roc molt panoràmic on hi restes d'un antic campament dels republicans durant la Guerra Civil. Tombem cap a l'est fent llargues diagonals i sengles revolts fins al punt més alt de la ruta, sota la carena de la serra de la Màniga. Comencem un ràpid descens que ens porta primer al refugi del Gall Fer i tot seguit a les bordes de Buiro abans de l'última baixada directa al punt d'inici.

Pla de la Mà Morta (2.271 m.)

Comencem a pedalar al Pont de la Plana i en pocs minuts arribem al bonic i enigmàtic poble de Tor, situada en un clot on conflueixen diversos torrents. Seguim pujant per la pista principal en direcció Andorra, però a l'alçada de les bordes de Pleià prenem una pista secundària a la dreta que s'enfila fort pel serrat de Borgs, amb algun pas més difícil. Pugem per un bonic bosc fins a la cruïlla de pistes del planell de Matabous i continuem pujant per un tram panoràmic fins al final de la pista, on hi ha un prat alpí obert que ens regala unes esplèndides vistes de la Vall Ferrera i les grans muntanyes de l'entorn, amb el Monteixo en primer pla. Reculem fins a la cruïlla i seguim ara la pista de l'esquerra que va baixant fent llargues llaçades fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans