Pirineus dels Països Catalans

Volta a la pica Bastard i la Tossa (2.034 m.)

Comencem a pedalar des del coll de la Llosa planejant cap al nord per les pistes on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Pugem lleugerament al coll del Dormidor i arribem al coll de Torn per un caminet fàcil. Passem al costat del refugi i uns metres més endavant girem a la dreta per iniciar un descens cap al poble de Caudiers de Conflent, on arribem per un bonic corriol dins del bosc. Des del poble prenem una altra pista que va pujant progressivament de nou fins al coll de la Llosa, on fem una escapada d'anar i tornar fins al Puig de la Tossa, on hi ha un antic fort militar.

Estany d'Estanilles (2.257 m.)

A llevant de la vall de Cardós trobem la petita coma de Sant Miquel on hi ha els probles de Boldís Jussà i Boldís Sobirà. Des d'aquest últim surt una pista que s'enfila fins aquest petit estany on hi ha una cabanya de pastors. Comencem a pedalar pujant per la pista i aviat deixem la pista secundària que puja a les bordes de Folguero, que tenim just a sobre. La pista tomba cap al sud fent una llarga marrada fins a sota del roc Bataller, on gira cap a l'est. Seguim pujant per la pista i fem dos revolts més abans d'emprendre una llarguíssima diagonal de més de 3 km. per damunt de l'embut de la coma, i que ens porta fins al petit estany, on acaba la pista. Contemplem el paisatge, amb el petit estany i una bonica cabana de fusta dels pastors. Baixada per la mateixa pista, amenaçats per la tempesta, amb una petita pausa al roc Bataller per contemplar un panorama sobre la vall de Cardós.

Trencacalders (2.268 m.)

Des de l'estació d'esquí de Tavascan, a la Pleta del Prat, surt una pista d'alta muntanya que s'enfila fins un cim arrodonit i amb vistes panoràmiques. Sortim des de l'aparcament de l'estació i prenem la pista que neix sota el refugi i va seguint l'itinerari de raquetes de neu. Per pendents moderats pugem enmig d'un bosc d'alta muntanya, i després d'un parell de quilòmetres arribem al bonic mirador del Corbiu, amb bones vistes cap al sector del pic de Certascan. Passat el mirador fem un tram força planer, i més endavant comença la part dura de l'ascensió, amb una successió de revolts en zig-zag, un fort pendent i un terreny més trencat. L'últim tram és el més dur, i finalment arribem al petit cim, un altiplà envoltat de muntanyes. Baixem pel mateix itinerari contemplant des de dalt el reguitzell de revolts tancats.

Vall de Bonabé

Fem un rodatge suau enmig d'un entorn excepcional, seguint la riba de la Noguera Pallaresa des del refugi del Fornet fins al santuari de Montgarri. Comencem a pedalar al refugi, més amunt del poble d'Isil, on s'acaba l'asfalt. La pista avança entaforada entre cims altius, i sempre al peu del riu que rega un entorn d'alta muntanya amb prats alpins, avets i bedolls. Passem al costat de les boniques bordes d'Isil, i seguim tot planejant fins a les Cases de Bonabé, on creuem el riu. La pista ara puja més intensament, i passem al costat dels plans de Clavera i el pont de Marimanha, on entrem a la Val d'Aran. Al cap de poc arribem al magnífic santuari de Montgarri, un indret de singular bellesa. Tornem enrere per la mateixa ruta, amb l'única variant del curt tram de pista que retalla pels prats de la borda de Perosa.

Volta al Pamano

Al bonic poble de Llessui, a la capçalera de la vall d'Àssua, iniciem una ruta en bicicleta que ens enfilarà per immensos prats alpins fortament inclinats fins als peus del Monsent de Pallars. La primera part de la ruta puja de forma constant tot fent giravolts fins a la carena de Comamenre. El pendent es suavitza una mica als altiplans d'alçada, i torna a pujar fort fins enllaçar amb la pista principal que ve d'Espot, gairebé a 2.200 metres. Tombem cap al sud i planegem per damunt de l'ampla coma del barranc de Pamano, que deixem sempre a la nostra esquerra. Passem a tocar del coll del Triador i baixem cap a les antigues pistes d'esquí de Llessui. Ja només queda l'última baixada ràpida fent diversos revolts fins al petit nucli pallarès.

Matamala, Vinyoles, Sovelles i Vallespirans

Fem una ruta en bicicleta que ens porta a visitar diverses de les parròquies que formen el municipi de les Llosses. Sortim del petit nucli de Matamala, baixem al torrent per un corriol i busquem la pista que puja per una fageda al vessant nord del Puig Cornador. Arribem al punt més alt, Santa Margarida de Vinyoles, un gran mirador de la contrada. Per un camí difícil baixem a Vinyoles i per una bona pista planegem cap a l'est fins a Sant Sadurní de Sovelles. Tot seguit anem a buscar la carretera, la creuem i pugem pel GR-1 fins al turó on hi ha Sant Esteve de Vallespirans. Girem cap a ponent i seguim pujant per una bonica coma fins a la collada del Forn i tot seguit la collada de Camp Pinyons, on ja comença l'última i ràpida baixada fins al punt d'inici.

Serra de les Pinyes (2.200 m.) i Pla de Llet (2.143 m.)

Des del bonic llogarret de Castellnou de Carcolze prenem una pista que s'enfila pel vessant solei fins a l'ampli pla de Sorri, envoltat de grans pastures i tenyit per petites masies i bordes. Anem tombant cap al nord per una pista que passa per damunt del poble de Bescaran i s'endinsa en l'obaga fins a tocar el riu del mateix nom. Sota el nucli de bordes de Cintó girem cap al sud alhora que la pista incrementa el pendent fins al refugi de Partida de Múria. Superem els 2.000 metres i avancem per una zona oberta de prats alpins amplis i molt bonics fins al coll de la font d'Aristot, el punt més alt a 2.200 metres. Baixem saument al coll de Queralt i enfilem una última pujada forta fins al mirador del Pla de Llet, que ens regala vistes amplíssimes. Ja només queda baixar per una pista secundària que passa per sota els Rocs Gros i Xic i ens torna de nou al poble.

Volta al Pic de l'Orri

Des dels búnquers de Vilamur, un conjunt de fortificacions de l'època de la Guerra Civil, comencem una ruta que ens porta a contornejar la muntanya de Port-Ainé amb un recorregut d'uns 40 km. Comencem pujant per una pista que remunta el vessant occidental per dins del bosc fins al Clot Orader. Anem girant cap al vessant nord, més obac, tot guanyant alçada fins a la base de l'estació d'esquí. Seguim per pistes ben poc transitades i boscoses que van pujant cap a la Roca Senyada, i tot seguit baixem uns metres fins al refugi de les Comes de Rubió. Ja al vessant sud tornem a pujar amb vistes cap al sector del port del Cantó fins als prats de la Basseta, a 2.150 metres, punt més alt i ben panoràmic. Des d'aquí iniciem el descens per un bonic corriol d'alta muntanya fins a les Collades on continuem per pista baixant cap al punt d'inici.

Búnquers de Roní

La serra de Santa Fe i les Roques d'Auló conserven antigues construccions de l'època de la Guerra Civil que avui visitarem en una ruta circular per bones pistes entre els pobles de Beraní i Roní. Sortim del primer per una pista que va pujant per dins del bosc i remunta el serrat de la Conilla. Al voltant dels 1.500 metres planeja per una zona de pi negre fins a la carena on podem observar nombroses cabanes mig ensorrades bastides per l'exèrcit franquista en el marc de la dura batalla al Front del Pallars. Visitem un búnquer que es conserva en bon estat, i tot seguit comencem a baixar per la mateixa pista que fa amples llaçades fins al nucli de Roní. Acabem d'arribar per carretera al punt d'inici amb uns últims quilòmetres de pujada.

Estany de Naorte

Des de la presa de Montalto, situada a la capçalera de la vall de Cardós més amunt de Tavascan, comencem una ruta linial en bicicleta fins a un dels estanys més estètics dels Pirineus. Comencem a pedalar per una pista pedregosa i incòmoda que s'enfila fort per damunt de la vall. Al cap d'uns 6 km. prenem una pista secundària encara més pendent que ens porta al petit estany del Closell. Deixem les bicicletes al costat d'un refugi de pastors, i seguim a peu uns minuts pel camí de l'estany de Naorte, on contemplem les seves aigües i a l'horitzó un reguitzell d'altes muntanyes pallareses. De tornada ens desviem per una altra pista que flanqueja damunt de la vall, molt panoràmica, amb alguns trams aeris i fins i tot un túnel, i que ens porta fins a la captació d'aigües de la central hidroelèctica. Contemplem l'ampli paisatge sobre le vall i reculem fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans