Bordes de Conflent, Civís i Cortvasill

Fem un bonic circuit en bicicleta pel Parc Natural de l'Alt Pirineu que ens permet connectar diversos nuclis de bordes, tots ells molt ben conservats, i diversos colls amb notable pendent. Iniciem el camí a Os de Civís amb una contundent pujada cap al coll de Conflent, sota el pic de Salòria. Baixem a les bordes i tornem a pujar més progressivament cap al coll de la Creu de Bedet. Tot seguit una llarga baixada ens porta fins al paratge idíl·lic de Santa Magdalena, on tornem a pujar suaument cap a les bordes de Civís i tot seguit les de Cortvasill. Queda la pujada més dura de la jornada fins al coll de Laquell, amb trams extenuants. Baixem de nou cap a les bordes de Servellà, enllacem amb una pujada moderada fins al coll de l'Aubaga i finalment el descens ràpid i definitiu fins al punt d'origen.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Os de Civís (Pallars Sobirà)
• Distància: 45,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.585 metres
• Temps: 4:30 hores
• Dificultat: IBP=123 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes. Trams de pujada durs
• Cartografia: Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Tenim una especial predilecció per pedalar dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, i més encara a la zona deliminada per Andorra, Civís i Os de Civís, i el vessant de la vall Ferrera. Trobem una amplíssima extensió de territori d'alta muntanya que combina prats alpins, boscos exuberants i petits nuclis de bordes amb construccions tradicionals que donen el contrapunt humà a aquesta vasta superfície natural. Hem fet (i publicat) diverses rutes per la zona, amb especial record per la Gran Volta al Pic de Salòria, que vam fer en dos dies. Avui trapitjaré part d'aquesta ruta, però amb una variant més curta i amb algun tros que encara no havia fet.

La Sílvia i el Fum sortiran amb dos amics més, l'Eva i el Toni, acompanyats també de la Mel, la seva gossa. Ells pujaran el pic de Salòria, i mentrestant jo pedalaré pels seus vessants. Sortim tots de la part alta d'Os de Civís, el curiós poble del Pallars Sobirà al qual només es pot accedir des d'Andorra. Aparquem a prop de l'hotel i sortim tots des d'allà. Jo prenc la pista que marxa cap al sud i comença a remuntar els forts pendents de la baga d'Os de Civís. La pista traça un zig-zag que no pot arribar a dissimular el pendent accentuat d'aquest vessant. La pujada és considerable, i més encara sense escalfar. A prop del coll de l'Aubaga (km. 2.5), on hi ha una cruïlla per on després tornaré, atrapo un grup de ciclistes i xerrem uns minuts. Segueixo la pista principal que puja endimoniadament i al cap d'uns minuts arribo al coll de Conflent (2.177 m.)

El coll de Conflent és un lloc especialment bonic, una collada ampla al peu del pic de Salòria, que he anat contemplant tot pujant. Hi ha un parell de búnquers ben conservats de l'època franquista, quan el dictador estava molt preocupat per una possible invasió estrangera. A l'altra banda del coll s'obre una vall ampla amb grans extensions de prats alpins ben inclinats. La pista creua aquesta immensa zona de pastures i fa diversos revolts abans d'arribar a les bordes de Conflent, un petit nucli de bordes d'especial bellesa, i més ara, en plena primavera, amb una verdor espectacular. M'arribo fins a la Mare de Déu de Conflent, una petita ermita situada al cap d'amunt del petit nucli, on contemplo el paisatge i reposo uns minuts.

La ruta continua baixant uns metres més fins al peu del riu Conflent, on la pista es bifurca. Creuo el riu a gual i segueixo per la pista del vessant dret del riu que es torna a enfilar. Si agafem l'altra pista podem escurçar la ruta uns 13 o 14 quilòmetres i força desnivell. Però fent-ho ens perdríem un tram ben interessant, així que tornem a pujar, ara més suaument, per la pista que flanqueja el vessant sud de la serra del Collar. Deixo passar un grup de quads i boogies que avancen a gran velocitat, aixecant molta polseguera i fent molt soroll. La pista va pujant sense estridències, creua diversos torrents, i finalment arriba al coll de la Creu de Bedet, on podríem enllaçar amb la pista que baixa cap a la vall Ferrera. Però un cop al coll, en la cruïlla de pistes, girem a l'esquerra i comencem a baixar fort. Fem un parell de revolts sobtats, i en el segon deixem uns metres enllà les bordes de la Plana. La pista s'endisa en un bonic bosc que proporciona una agradable fresca, i després d'alguns revolts més en notable baixada em porta al peu de l'ermita de Santa Magdalena.

La petita ermita està situada a la confluència de diversos torrents que alimenten el riu de Santa Magdalena i la vall del mateix nom, que podríem dir que comença aquí. Des d'aquí podríem marxar planejant cap a Sant Joan de l'Erm, però això ja ho hem fet en alguna altra ocasió. Avui, després de descansar uns minuts, creuo el pont de fusta sobre el riu i començo a pujar per l'altre vessant. La pista remunta el riu de Girén i el creua en un punt per avançar cap a les bordes de Civís. En realitat hi ha tres petits nuclis, les bordes de Jussà (on hi ha una font), un petit grupet intermig amb tres o quatre bordes, i les bordes de Sobirà, uns metres més enllà. Totes elles mostren la importància que tenia antigament la conservació de l'abundant ferratge de l'estiu de cara al llarg hivern. Les bordes són molt boniques, amb una pedra vermellosa ja que som a prop de la vall Ferrera, i la concentració ferrinosa és molt alta.

Planejo uns minuts, i fins i tot faig una lleugera baixada, i arribo al següent nucli de bordes, el de Cortvasill, d'especial bellesa. Gaudeixo plenament de la contemplació d'un paisatge majestuós i exuberant, però també sé que encara tinc per davant la pujada més exigent de la jornada, i més en un dia calorós com el d'avui. M'he assadollat d'aigua a les bordes de Jussà, i he menjat uns ganyips per afagar forces. La pista comença a pujar suaument, per no espantar. Passo a prop de les bordes des Prats, que queden en un ramal mort enmig d'un revolt. A partir d'aquí el pendent es va incrementant. Aquesta pista ens portaria al coll d'Ares (damunt del poble de Civís), però uns metres abans d'arribar-hi prendré una pista secundària que marxa a l'esquerra i puja encara més fort.

Aquest tram de pista, que ja coneixia de la pujada al Bony Moscater és molt dura, amb llargs trams per damunt del 12%, i sobretot és molt contínua, sense descans possible. De fet vaig haver de parar en un parell de revolts per refer-me una mica, sobretot per la calor i el cansament acumulat. Vaig pujant a poc a poc, gaudint quan puc d'una extensa vista cap enrere, de la vall per on ha anat pujant. Un últim esforç em permet arribar al coll de Laquell, de 2.162 metres, que ja obre la visió cap al vessant andorrà. Creuo el coll i començo una forta baixada per una pista en acceptables condicions que fent diversos revolts em condueix just damunt de les bordes de Servellà. La pista flanqueja la costa de la Ginebrera i torna a pujar, amb algun tram dur, fins al coll de l'Aubaga.

Soc al punt on ja havia passat de pujada, i sé que ja només queden tres o quatre revolts en forta baixada, per tant deixo que la gravetat actuï i arribo ben satisfet de nou a Os de Civís. Un cop més, i passa sempre que vinc a aquesta zona, acabo la ruta amb una gran satisfacció, ja que és un petit paradís que tenim ben a prop. Retrauria als gestors del Parc Natural la permissivitat amb la circulació de vehicles a motor a gran velocitat, bàsicament quads i boogies, que trenquen la pau d'un lloc de gran bellesa on hi viu fauna protegida com el gall fer. En tot cas, com deia, acabo la ruta altament satisfet i notablement cansat, ja que el paisatge és fabulós, però les pujades exigents.