Pirineus dels Països Catalans

Pic Roi (2.750 m.)

Pujant cap a la collada del Montanyó amb l'estany i el pic del Pessó al darrere

Passat l'incomparable poble de Taüll, a la Ribera de Sant Martí, tributària de la vall de Boí, comença un caminet que tímidament planeja al principi però de seguida s'esvera per pujar fort cap als estanys del Pessó. L'estany superior, el més gran, descansa plàcidament sota la gran mola rocosa del pic del Pessó, el més alt de la zona. Avui però ens enfilarem fins un altre cim situat poc més al nord, al límit del Parc Nacional, un cim modest però que ens ofereix una excepcional panoràmica de la contrada.

Besiberri Sud (3.023 m.) i Comaloforno (3.029 m.)

Grimpant gairebé a cegues per arribar a la cresta

Un matí rúfol amb boira i vent frustren la idea inicial de recórrer tota la cresta de Besiberri, i amb penes i treballs assolim els dos cims més elevats afinant al màxim l'orientació. Sortim de la presa de Cavallers, la voltem i comencem a enfilar el barranc de Riumalo. Arribats a l'estany de Malavesina la boira ho tapa tot, i decidim fer una llarga diagonal entre els grans blocs, sota mateix de la cresta, per dirigir-nos a la base del primer cim. Mirant d'anar trobant fites, sense visibilitat i per terreny incòmode avancem fins una canaleta que ens enfila sota mateix del Besiberri sud. Avancem ara per la cresta grimpant fins al Comaloforno, sostre del massís. Baixem per una canal trencada i molt dreta fins a l'estany Gelat, i arribem al punt d'inici pel costerut camí del pas de l'Ós.

Tuc de Parros (avantcim 2.700 m.)

Estanh Nere i Tuc de Parros

Des del Pla de Beret planegem per les pistes d'esquí de fons i perdem una mica d'alçada per anar a buscar la coma de l'Arriu de Parros traçant una diagonal entremig d'un bosc esclarissat. Remuntem la plàcida coma abundantment innivada fins a la capçalera, on comencem a enfilar més fort per pales amples fent llargues zetes. Fem un flanqueig per terreny força dret fins treure el nas sobre l'Estanh Nere, i acabem de pujar fins l'avantcim on ens rep una forta ventolera. Baixem per les amples pales força pendents fins a la coma, on tornem a posar pells i remuntem el vessant nord del Cap dels Clòsos. Baixada plàcida per pendent moderat i neu primavera.

Tuc de Bacivèr (2.645 m.)

Creuem el circ de Bacivèr

Calcem els esquís a l'inici del Pla de Beret i comencem a remuntar la coma de l'Arriu Malo fins arribar a l'Estanh de Baish de Bacivèr, que voltem per sobre. Anem tombant cap al nord guanyant alçada suaument fins assolir l'amplíssim circ de Bacivèr, on creuem els estanys superiors. Enfilem més fort fent llargues llaçades per la gran pala oest, i amb una última diagonal molt llarga assolim el cim que ens mostra una vista zenital sobre Beret i més enllà les grans muntanyes de l'Aran. Baixem traçant una línia més directa sobre bona neu ja força transformada.

Cimet (2.423 m.)

Forma piramidal el pic de Cimet

En un recòndit indret de les valls d'Orlú, sobre mateix del gran estany de Naguilha, s'aixeca una petita muntanya molt estètica per la seva forma piramidal. Hi accedim des d'Orgeish per una llarga pista fins al pla de l'Anyell Mort, on comencem a caminar pujant al peu del rierol primer, i després pels forts pendents del Serrat d'en Sur. Arribats al coll veiem per primer cop la bonica silueta del cim, i ens apropem a la seva base per començar a remuntar l'aresta amb algun petit pas de grimpada. Grans vistes des del cim sobre l'estany, la Dent d'Orlú i les escarpades muntanyes de l'Arieja.

Fontargent (2.618 m.) i Anrodat (2.730 m.)

Carena i pic d'Anrodat

Des de la plàcida Vall d'Incles enfilem al peu del riu del Manegor fins al coll que marca la frontera amb França. Comencem llavors a pujar molt fort per pendents herbats fins a guanyar la carena del Fontargent i assolir el cim. Contemplem a llevant el bonic estany circular de l'Isla, i a ponent els abruptes vessants nord que cauen cap a les fosques fondalades de l'Arieja. Carenegem pel fil cap al cim principal contemplant el vast paisatge, i més endavant baixem fort cap a l'estany de la Cabana Sorda.

Cova de les Encantades

Explorant un tram molt concrecionat

A la falda sud del Puigmal trobem aquesta cavitat que drena l'excés d'aigua dels amples i arrodonits vessants. Des de la font de l'Home Mort enfilem una costa molt dreta fins trobar la petita boca que de seguida s'eixampla formant una gran sala alta i ampla. Al final de la zona inicial ens enfilem per una colada relliscosa que després d'un pas estret ens porta a una sala concrecionada de sostre baix. Per un pas vertical i molt estret entrem a una galeria més ampla amb diverses bifurcacions. Amb nombroses grimpades i desgrimpades, alguna delicada, accedim a la sala Bernades que permet connectar de nou amb el sector inicial. Una cova gran, de topografia complexa degut als pisos sobreposats, moderadament concrecionada i amb interessants galeries per recórrer.

Circ d'Engorgs (2.858 m.)

Tosseta de l'Esquella, punt més alt de la ruta

A la capçalera de la Valltova, més amunt de Meranges, comencem a remuntar el curs del riu Duran fins a trobar el refugi lliure J. Folch i Girona. Seguim cap al nord fins a la Portella de Meranges i ja a la carena comencem a recórrer-la cap a l'oest. Per terreny rocallós coronem primer el pic Oriental d'Engorgs, i tot seguit l'Occidental. Sempre pel fil de la carena, ampla pel vessant català i escarpada pel francès, avancem per sobre dels 2.800 metres gaudint de les grans vistes cap als Pirineus. L'altiplà de la Tosseta de l'Esquella és el punt més alt. Tot seguit planegem cap a la Portella d'Engorgs i baixem cap al fons del circ, tacat per petits i acolorits estanys.

Valls d'Aiguamòg i Valarties en BTT

Pista panoràmica amb el Maubèrme al fons

Comencem a pedalar en pujada des de Salardú cap a sobre del poble de Tredòs, on trobem la vall d'Aiguamòg que anirem seguint en direcció sud. Passem al peu del petit embassament i mica en mica anem pujant per la pista asfaltada fins als Banhs de Tredòs. S'acaba l'asfalt i comença la pista, primer planejant i passat l'aparcament de Colomèrs en fortíssima pujada. La pista s'alça i ofereix una gran panoràmica cap al sector central de l'Aran. A Prüedo passem per la petita cabana i anem baixant fort per la pista sota mateix del Montardo. Baixem ràpid cap a la vall de Valarties i la desfem cap al nord fins Arties. Per carretera tornem al punt d'origen. Ruta rodadora i panoràmica, amb algun tram dur.

Valls de la Garona, Varradòs i Unhòla en BTT

Colors de tardor a la pista de Varradòs

Recorrem sobre dues rodes la zona central de la Val d'Aran a través de 3 de les valls més importants. Sortim de Salardú i pugem a Unha, on trobem el GR que transcorre alçat sobre la Garona, artèria principal de l'Aran. El sender connecta amb Gessa, Arties, Garòs, Betren i Vielha. Canviem de direcció i pugem a Vilac i Arròs, on comença la duríssima pujada al Saut deth Pish, amb pendents que superen el 17%. Visitem la famosa cascada i pugem per l'exigent pista fins a la Colhada de Varradòs. Amb el Maubèrme com a vigia emprenem el descens cap a la vall del riu vermell, l'Unhola, i tanquem el cercle passant per Bagergue.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans