Pirineus dels Països Catalans

Tossa del Pas dels Lladres (2.661 m.)

Des del pla de la Cerdanya ens enfilem pedalant fins als peus d'un dels cims més elevats, el Puigmal, a través d'una pista precària que remunta la carena occidental. Planegem fins als afores d'Oceja on comencem a pujar per una pista forestal que guanya alçada progressivament fins al coll de Pradelles. Amb un últim tram mig asfaltat arribem fins al mirador de la Coma Morera, a 2.200 metres. Prenem aquí la pista que remunta la carena, primer suaument pel pla de les Salines, i després per una pujada forta i pedregosa fins al cim del Pas dels Lladres. De tornada desfem l'ampla carena, i a partir de la Coma Morera seguim prats a través cap a ponent envoltats de ramats de cavalls en les immenses pastures d'alçada. Amb bones vistes cap a la plana ceretana, la Tosa i el Puigllançada, anem baixant pels extensos prats a més de 2.000 m. fins al Pla de les Forques, on prenem la pista que baixa ràpidament cap a Queixans.

La Porta del Cel

Amb uns excel·lents companys de viatge emprenem una travessa de 4 dies que ens portarà a recórrer les muntanyes de l'alt Pallars i l'Arieja, coronant el punt més alt dels Països Catalans, la Pica d'Estats (3.143 m.) Per problemes logístics, mentre els companys fan la primera etapa, nosaltres la retallem pujant al refugi de Certascan des de la presa de Montalto. El segon deixem el llac més gran dels Pirineus i marxem cap als bonics estanys de Romedo, on pugem fort cap al coll fronterer de l'Artiga. Voregem el bonic estany de Montestaure, enfilem la punta de Recós, i fem un llarg flanqueig fins al refugi i l'estany de Pinet, on fem un bany. El tercer dia comencem pujant la valleta de Barz. A partir de l'estany d'Estats entrem en terreny pedregós d'alta muntanya. Pugem fins al pic de Montcalm, tot seguit anem cap a la punta Verdaguer i finalment el punt més alt, la Pica d'Estats. Abans de baixar per la llarga coma d'Estats, pugem al pic de Sotllo. Llarga baixada cap als estanys, amb tempesta inclosa, i encara un bon tram més fins al refugi de Vallferrera. La tercera etapa comença pujant cap al preciós estany de Baborte, que voregem fins al refugi lliure. Tornem a pujar cap al coll del mateix nom, i després d'un breu descens enfilem el plàcid coll de la Llaguna. Carenant arribem a la Roca Cigalera, i comencem a baixar suaument per una carena ampla de pastures fins a la cabana de la Ribera, on comença una duríssima baixada fins a Tavascan.

Puig de les Forques (1.706 m.)

Sortim de la Guingueta d'Ix i entremig de camps de cereals a les envistes de Puicerdà avancem cap a Age i Vilallobent. En aquesta última població prenem una pista i més amunt una altra de secundària que van enfilant progressivament fins al Roc del Quer, un altiplà amb bones vistes. Passem pel refugi de Vilallobent i planegem per pastures d'alçada sota l'amenaça d'uns núvols molt negres. El dia següent, amb millor temps, repetim ruta i enfilem fins al vèrtex situat enmig d'un prat d'alçada amb panoràmiques cap al sector de la Tosa. Planegem cap al refugi del Pla de les Forques i passat el coll de la Bassa comencem un fortíssim descens fins a Urtx, ja a la plana ceretana, on acabem d'arribar planejant fins al punt d'inici.

Volta a l'estany de Pudo

En una curta excursió matinal visitem un bonic racó a l'extrem nord de les valls d'Àneu, ja molt a prop de l'Aran, on al fons d'un petit circ descobrim un bonic estany de poca profunditat. Sortim d'un aparcament situat al vessant pallarès prop del Port de la Bonaigua. Pugem per unes pastures inclinades on campen tranquil·lament ramats de cavalls. Passem sobre la curiosa bassa de Boscàs, de forma circular. Tot seguit planegem sota el tuc de Cigalera i voltegem petits estanyols fins un collet al serrat de Garrabea. Sense camí creuem fins al següent collet on una divertida tartera ens permet baixar fins al fons de la coma a la riba de l'estany de Pudo. El voregem i pugem uns metres fins a enllaçar amb el camí de retorn.

Estanys de la Pera

Sortim de Lles per una pista que flanqueja per alt el riu d'Arànser. Passat Sant Cosme la pista baixa fins al poble i trobem la carretera asfaltada que puja fins a l'estació d'esquí nòrdic. Deixem l'asfalt i seguim per la pista principal que puja progressivament fins a la part baixa del Prat Miró, on l'abandonem i en seguim una de secundària a l'esquerra. Canviem de direcció i seguim pujant fins al Pla de la Llet, extraordinari mirador del Cadí i la Cerdanya. Tornem enrere seguint ara la pista principal que porta fins al mirador i tornem al Prat Miró, arribant ara a la part alta, al costat del refugi, per una pista en forta baixada. Tornem a pujar, ara més decidits fins a l'àrea recreativa de les Pollineres. Creuem la tanca que barra el pas als vehicles i pugem per la pista fins a l'estany inferior de la Pera, i tot seguit fins al refugi, punt més alt de la ruta, a més de 2.300 metres. Iniciem la baixada tornant pel mateix camí fins a Pollineres, i allà seguim a l'esquerra per una pista que planeja primer i després baixa fort fins al refugi del Cap del Rec. Desfem els últims 7 kms. baixant ràpid per la carretera fins a Lles.

Penyes Altes (2.279 m.), circular per Urús

Des del cementiri d'Urús comencem a caminar per una pista que baixa uns metres fins al torrent de Fontllebrera, i tot seguit comença a pujar cap als vessants boscosos del Moixeró. Un camí marcat adreça la pista, i en forta pujada arribem al refugi de la Pleta dels Ordiassos. Seguim per pista, però aviat retallem pel camí paral·lel que avança pel bosc fins al bonic refugi del Cortal de Vidal, un curiós edifici amb bones vistes. Prenem un camí que comença difús i que puja fort cap a la carena del Serrat, on trobem uns bonics prats alpins sobre la plana ceretana. Seguim pujant fort entre prats i boscos fins a trobar la carena del Moixeró, i entre amenaçadors núvols de pluja coronem el cim. Marxem tot seguit cap a llevant fins al coll de Jou, on prenem el torrent de Fontllebrera i el desfem en forta baixada fins al punt d'inici.

Serra de les Mandres i vall de Bescaran

Encimbellats dalt del bonic poblet d'Estamariu comencem a pedalar costa amunt sobre asfalt. Al segon revolt prenem una pista de terra que s'enfila fort per la serra de les Mandres, creuant diferents torrents. Passat els Cortals Nous baixem uns metres fins la collada de Boloriu, on comença la segona i més llarga pujada del dia. Passem el bonic indret de les bordes d'Escàs, i per vessant nord, ombrívol i fresc, anem pujant fins a tocar la frontera amb Andorra. Uns últims pujadors molt durs ens deixen a més de 2.100 metres, a la collada de Pimés, on fem una pausa. Planegem uns metres pels panoràmics plans de Pimés fins a la collada del Sarset, on tenim una privilegiada vista del Cadí i la vall del Bescaran. Comencem a baixar fent esses cap a les bordes de Cintó i fins a creuar el riu Bescaran, el qual anirem acompanyant en una forta baixada fins al preciós poblet del mateix nom, on contemplem el magnífic campanar sense església de 6 pisos.

El Pla d'Alp

Fem una ruta fàcil, rodadora i sense pràcticament desnivell per la zona més plana de la Cerdanya, des de Puigcerdà vins a Sanavastre. Sortim de la Guingueta d'Ix i després de creuar les vies pel pont de Puigcerdà marxem per pista asfaltada cap a Ventajola i Talltorta, on fem una breu aturada. Avancem al peu del riu Aravó fins que desemboca al Segre i l'acompanyem cap a Soriguerola i finalment Sanavastre, pedalant entre plantacions de cereals i camps de golf. Voregem l'aeròdrom de la Cerdanya i arribem al petit nucli de Mosoll, on ens aturem al peu de la bonica ermita de Santa Maria, una de les més boniques de la Cerdanya. Marxem per terreny pla combinant asfalt i pistes de terra cap a Estoll i Escadarcs, on prenem una pista paral·lela a la carretera. Als afores de Queixans marxem per una pista ombrívola al peu del Segre que ens porta a Age i tot seguit cap al punt d'inici.

Moixeró (2.091 m.) en BTT

Tot i que no és el cim més elevat de la serra, aquest punt arrodonit i envoltat de prats alpins té l'honor de batejar tot el massís. I té una altra característica interessant: hi ha una pista que permet arribar fins pràcticament els seus peus. Sortim de Bellver de Cerdanya i anem per asfalt fins a Riu, on prenem la pista que passa pel refugi del Serrat de les Esposes i segueix pujant cap a la cruïlla del Pendís. Prenem la pista secundària que enfila cap al coll de Trapa, i tot seguit, amb pujadors molt durs, continua fins als prats del Moixeró. Planegem fins al coll, i ja a peu acabem d'enfilar-nos al cim que ens ofereix grans vistes tant cap al Berguedà com cap a la Cerdanya. Tornem a la cruïlla de pistes i baixem fort cap al refugi dels Cortals, i seguim baixant recorrent tota la vall de l'Ingla. Abans de tornar a Bellver passem per la bonica església de Sant Serni de Coborriu, i la majestuosa Santa Maria de Talló, la catedral de la Cerdanya.

Puig d'Esquers (606 m.)

Pedalegem per l'Alt Empordà fins a dalt d'un petit cim de l'Albera que ens ofereix una gran panoràmica cap a l'abrupta costa de la zona de Llançà i Colera. Sortim de Vilajuïga i marxem cap al nord passant per sota del castell encimbellat de Quermançó. Fem un tram de carretera i aviat ens desviem per pujar el Montperdut (330 m.), un petit cim on visitem uns bunkers de la Línia P, construïts els anys 40 del segle passat. Avancem fins al nucli de Valleta on agafem una pista que ens porta a una àrea recreativa, i que comença a pujar amb trams força durs. Sota el puig Tifell avancem per una pista panoràmica durant uns quants quilòmetres, pujant progressivament fins al final, on enfilem fort per assolir el cim. Tot i el dia lleig tenim una gran visió tant de la costa nord com de la immensa plana empordanesa. Descens ràpid per pistes solitàries fins a Valleta, i per carretera acabem d'arribar al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans