Itàlia

Colle Sommeiller (3.000 m.)

Pugem fins un dels colls ciclables més alts d'Europa per una pista fàcil que comença a Rochemolles i arriba a la frontera franco-italiana a 3.000 metres. Sortim des del refugi Scarfiotti i prenem la pista que comença a pujar, primer amb unes llargues diagonals i ben aviat amb una successió de revolts enllaçats per superar un tram molt dret. Creuem el llarg Pian dei Morti, entremig de crestes de roca, i una mica més amunt passem també pel Pian dei Frati. A partir d'aquí el pendent es torna a incrementar, i encadenem diverses llaçades enmig d'un paisatge lunar que ens acaba portant fins al coll, on hi ha un petit estany i es pot contemplar el pic i la glacera de Sommeiller. Baixem per la mateixa pista, gaudint del paisatge juntament amb molts altres ciclistes que aprofiten el dijous, l'únic dia a la setmana en què la pista està tancada al trànsit de vehicles a motor.

Valle Argentera

Una plàcida pista recorre el fons d'aquesta vall ampla però envoltada de muntanyes que superen de llarg els 3.000 metres, i en arribar al fons es divideix en dues. Seguim pujant en bicicleta per la vall del Gran Miol fins arribar a la granja Alpe Gran Miol, a més de 2.400 metres. Tot seguit reculem i avancem un curt tram de la vall Lunga fins un antic refugi militar. Contemplem una bonica visió longitudinal de la vall principal, emmarcada per una carena de cims punxeguts a banda i banda. De baixada passem pel bonic refugi Alpe Plane, ben animat a l'estiu, i per tancar el cercle tornem per un caminet que avança per la riba dreta del riu Ripa i que passa a tocar la granja Gacés, i just per sota de l'antic poble d'Argentera, actualment en ruïnes.

Galleria dei Saraceni i Fort Pramand

Resseguim un bon tros de l'antiga pista miltar que sobrevola a notable alçada la vall de Susa i ens ofereix un magnífic panorama alpí. Al petit nucli de Moncellier comença la pista de terra que es va enfilant progressivament dels 1.300 fins als 2.200 metres. L'objectiu d'avui és creuar un túnel de l'antiga pista que fa gairebé un quilòmetre, és molt estret i totalment fosc. Està situat a la base d'una gran paret de roca plena de vistoses coves. Arribem fins una antiga caserna militar on tenim una bona vista de l'entorn. Retornem pel mateix camí, i ens desviem uns metres per pujar fins a l'antic fort Pramand, situat dalt d'un turó que domina tota la vall.

Passo della Mulattiera (2.412 m.)

Des de Melezet, un nucli de Bardonecchia, prenem un corriol que enllaça amb una antiga pista militar que puja endimoniadament amb trams de més del 17% de pendent fins al Passo de Colomion. La pista es suavitza però continua pujant enmig d'un entorn d'alta muntanya fins al Passo della Mulattiera, a sota mateix de la Punta Charrà. Visitem les restes de construccions militars al coll, i baixem per un corriol que salta a l'altre vessant fins al coll dels Acles, fronterer amb França, i també amb restes militars. A partir d'aquí el descens del corriol que ressegueix el torrent de Guiaud és més difícil, però alhora molt panoràmic. Més avall enllacem amb el bike park que ens permet uns últims metres de descens divertit i emocionant.

Cima Ciantiplagna

Comencem la ruta al Piano dell'Alpe, gairebé a 2.000 metres sota muntanyes imponents, i prenem la popular Strada dell'Assietta. Anem pujant durant 10 quilòmetres fins al punt més alt de l'antiga pista militar, gairebé a 2.500 metres, on la deixem i en prenem una de més precària que segueix pujant cap al fort Gran Serin. Entrem en una zona d'alta muntanya més pedregosa en un dia de fred i boira que fa encara més espectacular l'escena. Seguim amunt per una antiga pista militar en pitjor estat, tancada al trànsit i que va pujant fins al peu mateix del cim, a gairebé 2.800 metres. Des d'aquí, amb poca visibilitat, baixem fort per una pista molt dreta i fins i tot trams aeris que arriba al coll de Vecchia i més endavant el coll de Finestre, des d'on ja només cal seguir l'estreta pista asfaltada en forta baixada fins al punt d'inici.

Monte Gran Costa (2.615 m.)

Per damunt de la localitat turística de Sauze d'Oulx, al Piemont, iniciem una ruta pedalant que comença amb una pujada intensa fins a les granges i el llac Alpe di Laune. Després seguim pujant per dins del parc natural del Gran Bosco enmig d'esplèndids avets fins a trobar la popular Strada dell'Assieta. Planegem ara per una pista còmoda a 2.200 metres que ens ofereix una gran perspectiva de la vall de Chisone i les muntanyes de l'entorn. Passem els colls de Blegier i Lauson tot pujant progressivament fins als 2.500 metres. Deixem la pista principal per pujar uns minuts més fins al fort, situat dalt del cim que és un notable altiplà i ofereix una extensa visió cap als Ecrins i bona part dels Alps. Per al descens triem l'Strada dei Canioni, un llarg corriol de més de 6 quilòmetres, fàcil, divertit i molt panoràmic.

Monte Jafferau (2.815 m.)

Des dels afores de Bardonecchia iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà fins un dels antics forts militars més alts d'Itàlia. Comencem a pedalar a Bacini Fregiusa, arribada d'un dels remuntadors de l'estació d'esquí, i prenem una pista que puja fort fins al fort de Föens. Ja per damunt de 2.200 metres planegem una bona estona sobre la vall de Susa, i a les envistes de les coves dels Saraceni canviem de direcció i pugem fort fins al coll Basset. Planegem de nou per l'ampla carena dels Rochers de l'Aigle a més de 2.600 metres i emprenem l'última pujada intensa fins al fort, des d'on tenim bones vistes de les valls, els Ecrins i la Vanoise. Baixem per un camí difícil fins al fons de la Valfredda, i la resseguim baixant amb trams de pista i corriol. Finalment enllacem amb l'Strada Decauville que ens torna plàcidament al punt d'inici.

Rocciamelone (3.528 m.)

A l'est del Piemont, sobrevolant la vall de Susa, s'aixeca un cim punxegut que tresora una llarga tradició de fe i alpinisme. Situats a la població de Susa prenem una pista llarguíssima i en fort pendent que ens acosta al refugi de la Riposa. Comencem a caminar de bon matí per prats amb forta inclinació que continuem més amunt del refugi. Després d'un fort pendent assolim el segon refugi, el de Ca d'Asti, considerat el més antic dels Alps. Canviem l'herba pels esquistos i pugem més fort per un camí que guanya l'aresta prop d'una creu de ferro. El tram superior el camí es redreça, i recorrem un tram força pendent equiopat amb cadenes abans de coronar el cim, on hi ha un refugi lliure i una petita església. Tornem pel mateix camí contemplant la llarga vall de Susa que s'estira fins a Torí.

Gran Paradiso (4.061 m.)

Situats a la Vall d'Aosta remuntem la vall secundària de Valsavarenche fins al cap d'amunt, al nucli de Pont, on comencem l'aproximació al refugi. En poc més de 2 hores remuntem els 725 metres de desnivell fins al refugi Vittorio Emanuele II, on farem nit. A les 5 del matí comencem a caminar amb els frontals per una zona de blocs. Comença a clarejar i arribem a la glacera, on calcem grampons i comencem a pujar un tram força dret. Més amunt el pendent es suavitza i avancem per un llarguíssim desert de neu i gel. Sota la bonica Becca de Moncorvé anem girant a l'esquerra sota uns seracs, i encarem el darrer tram d'ascensió fins a la cresta summital. Arribats a la roca cal grimpar fins assolir la cresta, i ens dirigim cap al pas clau, un breu flanqueig lateral fàcil però extremadament exposat. Fem la corresponent cua, ja que és un cim molt concorregut, i assegurant amb la corda superem la breu grimpada que ens deixa al costat de la Madonna que corona el cim. Descens pel mateix camí, seguint la traça ben definida pels centenars de persones que cada dia d'estiu pugen aquest 4.000 fàcil i bonic.

Sicília: l'Etna i les illes Eòlies

Contemplant els cràters Silvestri, a la part baixa de l'Etna

Dediquem una setmana de primavera a explorar una bona part de l'illa de Sicília, dedicant especial atenció als volcans, un fenomen natural que ens apassiona. Ens enfilem a l'Etna en dues ocasions, pel vessant sud i pel nord, però la intensa activitat eruptiva d'aquests dies impedeix arribar a dalt de tot, però sí que permet gaudir d'un interessant paisatge volcànic. Marxem un parell de dies amb ferri a les illes Eòlies, on ens enfilarem al mític Stromboli, un volcà en erupció permanent. També visitem la bonica illa de Vulcano. Coneixerem algunes ciutats costeres amb molta tradició, ja des de l'època grega, com Cefalù, Siracusa, Noto o Catània, la segona capital. Entremig visitem llocs ben interessants com unes gorges entre parets de basalt, o un bonic poblet on es van gravar algunes seqüències de la pel·lícula El Padrí.

Pàgines

Subscriure a Itàlia