Llac de Pirola

Pugem fins el poble més alt de la vall de Valmalenco, Chiareggio, i passem la nit al Pian del Lupo, un lloc ideal per començar diversos itineraris de muntanya. Sortim caminant des del gran aparcament i creuem el Torrente Mallero per un pont de vianants. A l'altra riba comença un camí que puja fort cap a l'Alpe Zocche, unes pastures d'alçada, i segueix pujant fins al llac de Pirola, enclotat entre muntanyes. Encara pugem una mica més amunt fins un collet molt panoràmic que ens ofereix uan gran visió cap al Monte Disgrazzia, de gairebé 3.700 metres i la llarga glacera de Ventina. Baixem cap al refugi Gerli Porro, on fem un refrigeri, i continuem avall per bon camí fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pian del Lupo Chiareggio, Valmalenco, Llombardia (Itàlia)
• Distància: 10,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 835 metres
• Temps: 4:35 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Bernina - Valmalenco - Sondrio Tabacco

Itinerari

Crònica

Avancem en les nostres vacances pels Alps italians, i després d'un parell de dies al Piemont, entrem a la Llombardia i pugem per l'estreta vall de Valmalenco. És una vall molt allargada de nord a sud que comença a Sondrio i s'enfila fins a la frontera amb Suïssa, passant per la població més gran i característica: Chiesa in Valmelenco. Nosaltres vam pujar fins al poble més enlairat, Chaiareggio, on s'acaba la carretera i comencem nombroses rutes de muntanya. Al Pian del Lupo hi ha un gran aparcament adequat per autocaravanes i furgonetes, i hi passarem un parell de nits. El poble és un típic llogarret alpí, amb cases molt boniques, alguns establiments hotelers i una petita botiga molt pràctica. Està a 1.600 metres d'alçada enmig d'un ambient molt alpí. Les nits són fresques, i dormim gairebé al costat del riu.

El primer dia a la capçalera de Valmalenco el dedicarem a fer una ruta a peu. Avui deixem la bicicleta i planegem una ruta fàcil que ens permeti gaudir de bones vistes cap als cims de la zona. Com deia, som al la capçalera de la vall, i estem envoltats de grans muntanyes, la més destacada de les quals és el Monte Disgrazia, de 3.678 metres, però hi ha molts altres cims ben estètics que tanquen el circ del cap d'amunt de la vall. Sortim caminant del Pian del Lupo, i baixem en paral·lel al riu fins a trobar un pont de vianants que ens permet creuar a l'altra banda. Un cop al vessant dret trobem diversos camins ben indicats, i prenem el que s'enfila més de dret en direcció al llac de Pirola.

Ens endinsem en un bosc espès de muntanya, fresc i humit. La pujada és contundent, i en poca estona guanyem força alçada. Aviat gaudim de bones vistes cap a la capçalera, en la qual destaquen diverses muntanyes. Són molt vistoses les Cimas Rosso i Vezzeda, de 3.366 i 3.301 metres respectivament. El camí no dona treva i puja fort en tot moment. Al cap d'una bona estona assolim l'Alpe Zocche, una petita esplanda on hi ha unes cabanes de pastors abandonades. El camí segueix pujant sempre per un bosc obac d'alta muntanya, i anem guanyant altura fins a superar els 2.300 metres on hi ha el llac de Pirola. És un llac d'alta muntanya allargat i amb una presa per a l'ús hidroelèctric. Està enclotat entre muntanyes i cingleres de granit.

Ens enfilem a la presa per contemplar el llac, però tornem enrere ja que el camí canvia de direcció i gira cap a l'esquerra (est). Voregem tot l'estany uns metres per damunt. Passem tota la banda llarga nord, i gairebé l'hi fem la volta fins a trobar un caminet que l'abandona per enfilar-se fins a un collet poc definit. Aquest collet està situat sota el petit cim Torrione Porro, i és un mirador excepcional de la zona. Podem contemplar el Monte Disgrazia, i també l'allargada i estètica glacera de Ventina, a més a més de la resta de cims punxeguts de l'entorn, tots ells de més de 3.000 metres. El panorama és fabulós, i passem uns minuts contemplant l'entorn.

Des del collet un camí baixa decidit per una coma oberta. La baixada és progressiva fins una zona oberta plena de grans blocs. Tot seguit el descens s'accentua, i el camí esdevé més incòmode, tant pel fort pendent com per la presència de pedres i blocs. Anem perdent alçada i aviat veiem dos edificis: cap a l'esquerra el refugi Ventina, on no acabarem d'arribar, i a la dreta el refugi Gerli Porro, on farem una pausa amb un bon refrigeri. Des d'aquí el camí ja és més fàcil i còmode, i segueix baixant cap a la vall on tanquem de nou la ruta creuant el pont. De nou al Pian del Lupo, satisfets per una ruta agradable amb un entorn d'alta muntanya, acabam de passar el dia gaudint del petit poble alpí.