Itàlia

Cima Ciantiplagna

Comencem la ruta al Piano dell'Alpe, gairebé a 2.000 metres sota muntanyes imponents, i prenem la popular Strada dell'Assietta. Anem pujant durant 10 quilòmetres fins al punt més alt de l'antiga pista militar, gairebé a 2.500 metres, on la deixem i en prenem una de més precària que segueix pujant cap al fort Gran Serin. Entrem en una zona d'alta muntanya més pedregosa en un dia de fred i boira que fa encara més espectacular l'escena. Seguim amunt per una antiga pista militar en pitjor estat, tancada al trànsit i que va pujant fins al peu mateix del cim, a gairebé 2.800 metres. Des d'aquí, amb poca visibilitat, baixem fort per una pista molt dreta i fins i tot trams aeris que arriba al coll de Vecchia i més endavant el coll de Finestre, des d'on ja només cal seguir l'estreta pista asfaltada en forta baixada fins al punt d'inici.

Monte Gran Costa (2.615 m.)

Per damunt de la localitat turística de Sauze d'Oulx, al Piemont, iniciem una ruta pedalant que comença amb una pujada intensa fins a les granges i el llac Alpe di Laune. Després seguim pujant per dins del parc natural del Gran Bosco enmig d'esplèndids avets fins a trobar la popular Strada dell'Assieta. Planegem ara per una pista còmoda a 2.200 metres que ens ofereix una gran perspectiva de la vall de Chisone i les muntanyes de l'entorn. Passem els colls de Blegier i Lauson tot pujant progressivament fins als 2.500 metres. Deixem la pista principal per pujar uns minuts més fins al fort, situat dalt del cim que és un notable altiplà i ofereix una extensa visió cap als Ecrins i bona part dels Alps. Per al descens triem l'Strada dei Canioni, un llarg corriol de més de 6 quilòmetres, fàcil, divertit i molt panoràmic.

Monte Jafferau (2.815 m.)

Des dels afores de Bardonecchia iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà fins un dels antics forts militars més alts d'Itàlia. Comencem a pedalar a Bacini Fregiusa, arribada d'un dels remuntadors de l'estació d'esquí, i prenem una pista que puja fort fins al fort de Föens. Ja per damunt de 2.200 metres planegem una bona estona sobre la vall de Susa, i a les envistes de les coves dels Saraceni canviem de direcció i pugem fort fins al coll Basset. Planegem de nou per l'ampla carena dels Rochers de l'Aigle a més de 2.600 metres i emprenem l'última pujada intensa fins al fort, des d'on tenim bones vistes de les valls, els Ecrins i la Vanoise. Baixem per un camí difícil fins al fons de la Valfredda, i la resseguim baixant amb trams de pista i corriol. Finalment enllacem amb l'Strada Decauville que ens torna plàcidament al punt d'inici.

Rocciamelone (3.528 m.)

A l'est del Piemont, sobrevolant la vall de Susa, s'aixeca un cim punxegut que tresora una llarga tradició de fe i alpinisme. Situats a la població de Susa prenem una pista llarguíssima i en fort pendent que ens acosta al refugi de la Riposa. Comencem a caminar de bon matí per prats amb forta inclinació que continuem més amunt del refugi. Després d'un fort pendent assolim el segon refugi, el de Ca d'Asti, considerat el més antic dels Alps. Canviem l'herba pels esquistos i pugem més fort per un camí que guanya l'aresta prop d'una creu de ferro. El tram superior el camí es redreça, i recorrem un tram força pendent equiopat amb cadenes abans de coronar el cim, on hi ha un refugi lliure i una petita església. Tornem pel mateix camí contemplant la llarga vall de Susa que s'estira fins a Torí.

Gran Paradiso (4.061 m.)

Situats a la Vall d'Aosta remuntem la vall secundària de Valsavarenche fins al cap d'amunt, al nucli de Pont, on comencem l'aproximació al refugi. En poc més de 2 hores remuntem els 725 metres de desnivell fins al refugi Vittorio Emanuele II, on farem nit. A les 5 del matí comencem a caminar amb els frontals per una zona de blocs. Comença a clarejar i arribem a la glacera, on calcem grampons i comencem a pujar un tram força dret. Més amunt el pendent es suavitza i avancem per un llarguíssim desert de neu i gel. Sota la bonica Becca de Moncorvé anem girant a l'esquerra sota uns seracs, i encarem el darrer tram d'ascensió fins a la cresta summital. Arribats a la roca cal grimpar fins assolir la cresta, i ens dirigim cap al pas clau, un breu flanqueig lateral fàcil però extremadament exposat. Fem la corresponent cua, ja que és un cim molt concorregut, i assegurant amb la corda superem la breu grimpada que ens deixa al costat de la Madonna que corona el cim. Descens pel mateix camí, seguint la traça ben definida pels centenars de persones que cada dia d'estiu pugen aquest 4.000 fàcil i bonic.

Sicília: l'Etna i les illes Eòlies

Contemplant els cràters Silvestri, a la part baixa de l'Etna

Dediquem una setmana de primavera a explorar una bona part de l'illa de Sicília, dedicant especial atenció als volcans, un fenomen natural que ens apassiona. Ens enfilem a l'Etna en dues ocasions, pel vessant sud i pel nord, però la intensa activitat eruptiva d'aquests dies impedeix arribar a dalt de tot, però sí que permet gaudir d'un interessant paisatge volcànic. Marxem un parell de dies amb ferri a les illes Eòlies, on ens enfilarem al mític Stromboli, un volcà en erupció permanent. També visitem la bonica illa de Vulcano. Coneixerem algunes ciutats costeres amb molta tradició, ja des de l'època grega, com Cefalù, Siracusa, Noto o Catània, la segona capital. Entremig visitem llocs ben interessants com unes gorges entre parets de basalt, o un bonic poblet on es van gravar algunes seqüències de la pel·lícula El Padrí.

Siracusa, Noto i Catània

Tanquem la nostra visita a l'illa de Sicília amb un recorregut per les poblacions més interessants de la costa sud del mar Jònic. Baixem fins a Siracusa, una població amb un ric patrimoni arqueològic i un centre històric molt interessant concentrat a la península d'Ortígia, a la qual s'accedeix per dos ponts. 10 quilòmetres a l'interior hi ha la monumental ciutat de Noto, plena d'interessants edificis barrocs agrupats al voltant del Corso Vittorio Emanuele, segons diuen el carrer més bonic de Sicília. Passem l'últim dia a Catània, segona ciutat de l'illa, amb un aspecte decadent però amb una gran vida social i cultural. Al centre històric val la pena visitar alguns dels edificis barrocs i també l'antic teatre romà.

Etna, cara nord (cota 2.850 m.)

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

Goles d'Alcantara

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

Vulcano (386 m.)

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Pàgines

Subscriure a Itàlia