Ex-rifugio Entova-Scerscen (2.957 m.)

Fem una interessant ruta en bicicleta que connecta les plàcides pastures de la part baixa i habitada de la vall de Valmalenco amb els cims més escarpats i les glaceres. Sortim pedalant del Prati della Costa, sobre San Giuseppe, i en forta pujada enfilem cap a l'Alpe Entova, una zona de petites bordes de pastors. Més amunt la pista es torna més precària i traça revolts tancats per guanyar alçada. S'acaba la pista i continua un camí dret i escarpat que arriba fins al llac d'Entova o Trichenco. Cal deixar la bici i enfilar per un camí molt dret que ens porta a l'antic refugi, al peu de la glacera Scerscen, i amb vistes cap a alguns dels grans cims dels Alps centrals, com el Bernina, de més de 4.000 m.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Prati della Costa San Giuseppe, Valmalenco, Llombardia (Itàlia)
• Distància: 24,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.365 metres
• Temps: 4:45 hores
• Dificultat: IBP=137 / Blava
• Sensació de dificultat: Mitjana Tram superior a peu. Algun tram de descens cal parar atenció
• Cartografia: Bernina - Valmalenco - Sondrio Tabacco (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La ruta que farem avui pot ser un bon exemple per explicar els efectes del canvi climàtic, ja que coneixerem un indret que en pocs anys ha canviat molt. Resulta que a finals dels anys 70 del segle passat l'interès per la muntanya i sobretot per l'esquí de competició va fer que es construís un refugi-alberg en un petit coll gairebé a 3.000 metres amb la intenció de practicar l'esquí d'estiu a la glacera Scerscen inferior. Els esforços esmerçats per construir un edifici de notables dimensions en un lloc tan remot i exposat a les dures condicions d'alçada van ser considerables, i fins i tot es va obrir una pista fins uns metres per sota. Des d'allà un telefèric permetia pujar fins a dalt. Però en poc més de 10 anys l'escalfament global va provocar un important retrocés de les glaceres i va impossibilitar l'esquí estival. Tot i els esforços per mantenir obert l'establiment com a refugi d'estiu, finalment va acabant tancant les portes el 1.992.

En dia anterior vam visitar la part més alta de Valmalenco, i avui baixem uns metres fins al petit poble de San Giuseppe, on prenem un ramal asfaltat que puja fins al Prati della Costa, un nucli de petites cases i granges disperses on s'acaba l'asfalt. Des d'aquí continua una pista tancada al trànsit, fet que ens garanteix pau i tranquil·litat per circular en bicicleta. El lloc és molt bonic, unes grans pastures inclinades amb petites casetes entremig. El típic paisatge alpí bucòlic. Hi ha un aparcament on deixem la furgoneta i ens preparem per sortir. Marxem amb la Sílvia i el Fum, i de seguida comencem amb una forta pujada. L'entorn però és meravellós, i el dia esplèndid tot i que força calorós.

Anem pujant enmig d'un paisatge obert, amb trams de bosc d'alta muntanya i d'altres cobert de prat alpí. Durant el primer tram ens encarem cap al peu de les muntanyes de Sasso Negro. Abans d'arribar-hi anem girant a l'esquerra i les voregerem per la base. També podem contemplar més cap a l'est els cims més punxeguts de la capçalera de la vall de Valmalenco, Cima di Rosso (3.369 m.) i Cima di Vezzeda (3.297 m.) Al cap d'uns 3 quilòmetres la pujada ens dona una treva i entrem en una zona plana on hi ha l'Alpe Entova, una zona de pastures amb un preciós nucli de casetes de pedra on els pastors passaven la temporada estival. Estan ben conservades, probablement amb ús turístic o recreatiu.

Passem l'Alpe Entova i després de planejar uns minuts tornem a pujar. En diveros punts gaudim de bones vistes sobre la capçalera de la vall de Valmalenco i els cims que la tanquen. El més elevat és la Cima Disgrazia, de 3.678 m., una gran mola ampla de base i amb glaceres al voltant. Després d'una recta quilomètrica des de l'Alpe Entova, fem un revolt sobtat a la dreta, i tot seguit n'enllacem uns quants més per guanyar alçada en un pendent cada cop més intens. Més amunt deixem a l'esquerra la cruïlla per pujar al refugi Longoni. Precisament aquí els guardes d'aquest refugi hi deixen el vehicle, ja que és el punt més proper. Seguim amunt per la pista que a partir d'aquí és molt precària, amb algun tram molt pedregós que dificulta molt, i a voltes impedeix, la pedalada.

Encarem un tram de forta pujada que acaba en una petita esplanada on la pista s'acaba. De fet antigament continuava, però la zona és abrupta, i les pedres de tartera han anat castigant la pista fins a transformar-la només en un camí. La Sílvia i el Fum giraran cua aquí per no fer molts quilòmetres, i jo provaré de seguir amunt. Tot i que ja no hi ha pista, el camí és més ciclable del que semblava des de baix. Després de la llarga recta comença una successió de revolts en zig-zag, un tram molt espectacular i alpí, amb algun tram força aeri, tot i que prou ample per no resultar perillós. Tot i això no val a badar!

Vaig encadenant els revolts en forta pujada i m'aturo en alguns punts per reposar un moment, agafar aire i contemplar el paisatge. Com més amunt més bonic i espectacular. Segueixo pujant i ja començo a veure un gran edifici situat en un coll. La vista però enganya, i és més lluny del que sembla. La forta pujada del zig-zag sembla que vol acabar-se, i quan ja pensava que estava a prop de l'antic refugi veig que només he arribat a una esplanada on hi ha una petita cabana de pastors. El refugi encara és molt amunt. Curiosament aquí, com que el terreny és planer, es torna a dibuixar un tram de pista, i vaig pujant fins als peus del llac de Tricheco (o Lago d’Entova Superiore).

L'antiga pista i qualsevol possibilitat de seguir sobre la bici s'acaben uns metres més amunt. Antigament hi havia un telefèric per pujar fins al refugi, però ara l'única alternativa és un camí molt dret que puja per un vessant pedregós. Són gairebé 150 metres de desnivell, i tot i que el refugi es veu molt amunt des de la base, quan comences a pujar es fa molt ràpid, ja que el camí és directíssim. Arribo a dalt tot i la incomoditat de caminar per aquest pedregam amb sabates de cales. En arribar canvia radicalment en paisatge. A dalt hi ha un coll molt ample, amb un gran edifici abandonat i decadent que n'ocupa una part. A l'altre cantó ja hi ha la glacera Scerscen inferior, amb un aspecte trist i minvant. Al voltant un reguitzell de cims de 3.000 fins als més de 4.000 metres del Piz Bernina que es veu un tros enllà.

Gaudeixo en total sol·litud d'aquest paisatge espectacular d'alta muntanya al peu de l'antic refugi, cada cop més malmès i vandalitzat. Estic gairebé a 3.000 metres, a tocar del que queda de la glacera i un llac de color verd maragda. A l'horitzó la severitat rocosa de cims i puntes altius i ben retallats. El lloc és fantàstic i passaria aquí una bona estona, però els núvols van creixent, i la Sílvia i el Fum m'esperen a baix. Desfaig el camí a peu fins a retrobar la bicicleta, i tot seguit comença el festival. El descens és divertidíssim, ja que vaig desfent el corriol dels mil-i-un revolts tot gaudint d'un paisatge fabulós. Tot seguit continuo per la llarga pista fins a l'Alpe Entova, i encaro l'últim tram fins als bonics prats on hem començat. Una ruta que ha superat les expectatives i que permet gaudir dels diversos estatges alpins.