Itàlia

Sicília: l'Etna i les illes Eòlies

Contemplant els cràters Silvestri, a la part baixa de l'Etna

Dediquem una setmana de primavera a explorar una bona part de l'illa de Sicília, dedicant especial atenció als volcans, un fenomen natural que ens apassiona. Ens enfilem a l'Etna en dues ocasions, pel vessant sud i pel nord, però la intensa activitat eruptiva d'aquests dies impedeix arribar a dalt de tot, però sí que permet gaudir d'un interessant paisatge volcànic. Marxem un parell de dies amb ferri a les illes Eòlies, on ens enfilarem al mític Stromboli, un volcà en erupció permanent. També visitem la bonica illa de Vulcano. Coneixerem algunes ciutats costeres amb molta tradició, ja des de l'època grega, com Cefalù, Siracusa, Noto o Catània, la segona capital. Entremig visitem llocs ben interessants com unes gorges entre parets de basalt, o un bonic poblet on es van gravar algunes seqüències de la pel·lícula El Padrí.

Siracusa, Noto i Catània

Platja de la península d'Ortígia, a Siracusa

Tanquem la nostra visita a l'illa de Sicília amb un recorregut per les poblacions més interessants de la costa sud del mar Jònic. Baixem fins a Siracusa, una població amb un ric patrimoni arqueològic i un centre històric molt interessant concentrat a la península d'Ortígia, a la qual s'accedeix per dos ponts. 10 quilòmetres a l'interior hi ha la monumental ciutat de Noto, plena d'interessants edificis barrocs agrupats al voltant del Corso Vittorio Emanuele, segons diuen el carrer més bonic de Sicília. Passem l'últim dia a Catània, segona ciutat de l'illa, amb un aspecte decadent però amb una gran vida social i cultural. Al centre històric val la pena visitar alguns dels edificis barrocs i també l'antic teatre romà.

Etna, cara nord (cota 2.850 m.)

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

Goles d'Alcantara

Goles d'Alcantara

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

Vulcano (386 m.)

Cràter de Vulcano i illa de Lipari al fons

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Stromboli (924 m.)

Cràter fumejant de l'Stromboli

La més remota de les illes Eòlies és una gran xemeneia que fumeja constantment. Des de fa milers d'anys el volcà està actiu de forma permanent, i cada 15 o 20 minuts explosiona deixant anar roques i espurnes de lava. Després de passejar per la idíl·lica població, entremig de carrerons estrets amb cases blanques, a mitja tarda emprenem l'ascensió cap al volcà. Guanyem alçada ràpidament per camins costeruts fins a l'Sciara di fuoco, un mirador sobre els pendents de lava que cauen al mar. Seguim pujant fins un mirador a distància prudencial del cràter fumejant. Contemplem la posta de sol i l'arribada de la foscor, que fan encara més espectaculars les explosions constants d'aquest drac ferotge.

La Rocca di Cefalù

Cefalù des del mirador de la Rocca

Al bell mig de la costa nord de Sicília, banyada pel mar Tirrè, s'aixeca monumental aquesta petita ciutat d'aires medievals, amb bones platges ben freqüentades a l'estiu, i un penyal que la flanqueja on hi havia hagut un antic castell. Actualment pujar a la Rocca és una agradable i fàcil excursió des d'on podem gaudir de vistes excepcionals. Passegem pels pendents carrers de la població, visitem la catedral d'estil normand, recorrem l'estret camí de ronda a ran de mar i ens enfilem pel costerut camí fins al castell.

Etna, cara sud (cota 2.850 m.)

Contemplant els cràters Silvestri

La intensificació de l'activitat volcànica no ens va permetre arribar al cim, però sí gaudir dels vessants foscos del principal volcà d'Europa, així com diversos cràters secundaris que anem trobant pel camí. Des del refugi Sapienza ens desplacem fins als estètics cràters Silvestri, i comencem a pujar fort sense camí per una aresta de roca i residus volcànics fins al cim secundari de Montagnola. Entre fumaroles i cràters avancem per terreny més pla fins a la base dels cràters summitals, però l'accés està tancat a causa del perill de les explosions estrombolianes. Contemplem les colades de lava inert de diferents períodes, i petits forats que encara fumegen, així com alguna de les notables explosions que desprenen grans núvols de fum fosc.

Tête des Toillies (3.175 m.) i Rocca Bianca (3.059 m.)

Capella Clausis i Tête des Toillies

A cavall entre Itàlia i França aquest cim punxegut, airós i estètic requereix una grimpada fàcil però aèria per accedir al punt més alt. Sortim de la capella de Clausis, en un entorn captivador de prats alpins. Pugem fins al coll de la Noire i acabem de grimpar fins al cim. Baixem per la cresta sud i voregem pel vessant italià. Remuntem el coll Blanchet i fem uns passos d'escalada fins a la Rocca Bianca. Baixem directes al refugi de la Blanche i tornem planejant pels prats.

Mont Viso (3.841 m.)

Altiva i desafiant, a la capçalera de la vall del Po s'aixeca una gran piràmide encisadora. Considerada durant segles la muntanya més alta dels Alps per la seva prominència, enfilem aquest cim rocallós que exigeix una llarga i constant grimpada. Fem nit al refugi Quintino Sella, i encara de nit enfilem el tram equipat del Passo delle Sagnette. Creuem una llarga coma fins al bivac Andreotti, i comencem a grimpar, amb passos de II i III fins al cim.

Pàgines

Subscriure a Itàlia