Activitats

Volta al Pamano

Al bonic poble de Llessui, a la capçalera de la vall d'Àssua, iniciem una ruta en bicicleta que ens enfilarà per immensos prats alpins fortament inclinats fins als peus del Monsent de Pallars. La primera part de la ruta puja de forma constant tot fent giravolts fins a la carena de Comamenre. El pendent es suavitza una mica als altiplans d'alçada, i torna a pujar fort fins enllaçar amb la pista principal que ve d'Espot, gairebé a 2.200 metres. Tombem cap al sud i planegem per damunt de l'ampla coma del barranc de Pamano, que deixem sempre a la nostra esquerra. Passem a tocar del coll del Triador i baixem cap a les antigues pistes d'esquí de Llessui. Ja només queda l'última baixada ràpida fent diversos revolts fins al petit nucli pallarès.

Pla de la Guàrdia

La serra de la Gritella forma un altiplà llarg i estret entre els pobles de Siurana i Prades. Sortim des de la bonica població del Priorat encimbellada al límit sud dels cingles, i prenem una pista que recorre la serra cap al nord fins al seu punt més alt situat damunt mateix de Prades. Una última pujada molt forta ens condueix al mirador del Pla de la Guàrdia, una extensa zona alta i pedregosa que acaba en un cingle des d'on tenim una visió completa del Montsant, i també de les muntanyes de Prades. Reculem uns metres cap al sud, i fem la segona part de la tornada per un corriol molt estret que té força trams difícils on hem d'empèyer la bicicleta una bona estona. Tot tornant visitem la cova troglodítica de l'Església, al peu del camí.

Albarca, Ulldemolins, Cornudella

A cavall entre les serres del Montsant i de Prades, fem una ruta en bicicleta que traça un triangle entre tres poblacions del nord-est del Priorat. Sortim d'Albarca i pugem suaument cap a les ermites de Santa Madalena i Sant Antoni, a prop d'Ulldemonins. Passem el poble i avancem cap a l'est fins a sota de la serra de Gritella, on trobem una pista sinuosa que va baixant cap a Cornudella. Tot seguit pugem fort fins a Sant Joan de Codolar per una pista encimentada, i allà continuem pel camí dels Cartoixans que avança per damunt de les cingleres amb algun pas difícil i trams aeris, fins al bonic poble d'Albarca.

Matamala, Vinyoles, Sovelles i Vallespirans

Fem una ruta en bicicleta que ens porta a visitar diverses de les parròquies que formen el municipi de les Llosses. Sortim del petit nucli de Matamala, baixem al torrent per un corriol i busquem la pista que puja per una fageda al vessant nord del Puig Cornador. Arribem al punt més alt, Santa Margarida de Vinyoles, un gran mirador de la contrada. Per un camí difícil baixem a Vinyoles i per una bona pista planegem cap a l'est fins a Sant Sadurní de Sovelles. Tot seguit anem a buscar la carretera, la creuem i pugem pel GR-1 fins al turó on hi ha Sant Esteve de Vallespirans. Girem cap a ponent i seguim pujant per una bonica coma fins a la collada del Forn i tot seguit la collada de Camp Pinyons, on ja comença l'última i ràpida baixada fins al punt d'inici.

Foradada de les Muntanyetes

Des del mirador dels Orris contemplem el vessant sud de la Tosa i l'espectacle caòtic de les Muntanyetes. Si ens hi fixem bé, prop de la base de l'extrem oriental es pot endevinar un pont natural de roca. Baixem per la pista des del peu del mirador fins al torrent del Serrat Gran. El creuem i ens enfilem per una canaleta força dreta, que fins i tot ens fa posar les mans a terra en algun punt, fins arribar a les envistes del curiós arc de roca. Ja només queda creuar de pla una incòmoda tartera i ens situem a sota d'aquesta foradada. Des d'aquí encara pugem uns metres més per la base de les parets inexpugnables fins unes balmes situades uns metres més amunt. Baixem pel mateix lloc sense més dificultats que el fort pendent i l'absència de camí.

Cala San Pedro

Caminem pel sector oriental del Cabo de Gata per un tram de costa escarpada amb la característica roca volcànica. Sortim del petit poble de Las Negras i passegem per la platja en direcció nord fins a trobar un camí que s'enfila i voreja el Cerro Negro per una antiga pista. Quan s'acaba continua un caminet que avança alçat damunt dels penya-segats fins a les envistes de la cala. Baixem per un tram força dret fins al castell i la mateixa platja de la Cala San Pedro, un racó molt bonic amb una platja en forma de mitja lluna, d'aigua turquesa i envoltada de cingles de roca fosca. Tornem pel mateix camí i fem una variant pel Cortijo de Ricardillo.

Penyal d'Ifac (327 m.)

En una punta de la Mediterrània enmig de la població alacantina de Calp, s'aixeca en vertical i directament des del mar una gran mola calcària d'aspecte inexpugnable. Des del mateix nucli urbà surt un camí que puja fins a la falda de les parets, i allà on sembla que el pas esdevé impossible trobem un túnel que permet travessar a l'altre cantó. El vessant marítim del penyal és més progressiu, i amb l'ajuda de cadenes en diversos punts es pot anar pujant fins el punt més alt, on trobem un magnífic mirador natural. Observem la costa exageradament urbanitzada i les platges que l'envolten, però també un reguitzell de muntanyes ben a prop, com la serra d'Oltà, la serra Gelada, la serra de Bèrnia, la serra d'Aitana o el Puig Campana.

Bèrnia (1.126 m.)

Perpendicular a la Mediterrània entre les poblacions de Calp i Altea, s'aixeca un llarg crestall rocós que culmina al cim que avui pujarem. Sortim des del vessant nord, a les cases de Bèrnia, per una pista que planeja fins a la font, on continua un caminet que traça una diagonal sota els espadats de roca fins al famós Forat de Bèrnia, un túnel natural que ens permet creuar a l'altre banda de la serra. Amb vistes al mar, continuem cap a l'oest fins al Fort de Bèrnia, un antic castell del qual queden només vestigis. Prenem tot seguit un corriol que puja fort fins a la cresta, on cal fer algun pas de grimpada fins assolir el cim des d'on es poden contemplar extenses vistes. Baixem de nou fins a prop del fort on un caminet acaba de fer la volta completa fins al punt d'inici.

Serra de les Pinyes (2.200 m.) i Pla de Llet (2.143 m.)

Des del bonic llogarret de Castellnou de Carcolze prenem una pista que s'enfila pel vessant solei fins a l'ampli pla de Sorri, envoltat de grans pastures i tenyit per petites masies i bordes. Anem tombant cap al nord per una pista que passa per damunt del poble de Bescaran i s'endinsa en l'obaga fins a tocar el riu del mateix nom. Sota el nucli de bordes de Cintó girem cap al sud alhora que la pista incrementa el pendent fins al refugi de Partida de Múria. Superem els 2.000 metres i avancem per una zona oberta de prats alpins amplis i molt bonics fins al coll de la font d'Aristot, el punt més alt a 2.200 metres. Baixem saument al coll de Queralt i enfilem una última pujada forta fins al mirador del Pla de Llet, que ens regala vistes amplíssimes. Ja només queda baixar per una pista secundària que passa per sota els Rocs Gros i Xic i ens torna de nou al poble.

Serra de Faig-i-branca i Pedró de Tubau (1.543 m.)

Combinem dues pujades contundents al sector nord-oriental del Berguedà en un tram de territori on la sol·litud està garantida. Des del Santuari dels Oms, als afores de Sant Jaume de Frontanyà pugem cap a la masia de les Lloberes, i seguim amunt per una pista al vessant sud que s'enfila fins al Pla Fondo, a la carena de la serra de Faig-i-branca. Baixem per una pista molt dreta que travessa una bonica fageda i passa pel Clot de la Font del Faig, un racó preciós especialment a la tardor. Continuem cap a Montclús i enllacem amb la carretera de la Pobla. Al coll de la Bataiola prenem la pista cap a l'est que va pujant cap a la Creu de Soler, i enfila un últim tram duríssim directe al cim dels Rasos de Tubau. Repetim un tram per la baixada, i tot seguit enllacem diverses pistes fins arribar al peu de la catedral romànica del Berguedà, a Sant Jaume.

Pàgines