Activitats

Serra d'Abodi (1.532 m.)

Ens endinsem pedalant pels boscos d'Irati per una còmoda pista que planeja cap a l'est tot resseguint el barranc de Pikatua. Passat l'embassament de Koixta comença a pujar de forma decidida i constant fins a la base de l'estació d'esquí d'Abodi, on fem una pausa a l'agradable terrassa. Comença tot seguit una llarga travessa per la carena de la serra d'Abodi per una pista precària que ens acosta fins al seu punt més alt, i continua cap a l'oest per terreny obert i panoràmic fins al Paso de las Alforjas. Deixem l'ample llom i ens endinsem de nou a la fageda a través d'un deliciós corriol que amb trams de cert pendent però sense grans dificultats ens retorna al punt d'inici.

Selva d'Irati

Al remot indret de les Cases d'Irati comencem una ruta en bicicleta que ens portarà per la fageda i avetosa més gran del sud d'Europa. Sortim pedalant per una pista obaga que ressegueix el riu Irati, i uns quilòmetres més endavant la deixem i seguim per un bonic corriol que primer baixa i després puja fins a enllaçar amb una altra pista ja al vessant francès. Anem pujant direcció est per boscos frondosos i arribem al Cayolar d'Organbidia, on canviem de direcció i pugem fort cap a uns prats alpins a la zona de Lapatia. Creuem els prats i entrem de nou al bosc per corriols divertits i prou fàcils. Més avall trobem una pista que passa per l'embassament de Koixta i planegem una bona estona entre boscos magnífics fins que trobem un últim corriol deliciós que baixa en fort pendent fins al punt d'inici.

Val d'Espetal

Entremig de les valls d'Ansó i Echo hi trobem una petita vall força desconeguda que neix als peus de la Peña Forca i s'allarga fins a la bonica localitat de Siresa. Comencem la ruta poc més amunt d'aquesta localitat, quan s'acaba l'asfalt enmig d'una zona de pastures. Remuntem la vall per una bona pista que s'enfila suaument en direcció nord tot passant al peu de diverses bordes. Al cap de 7 quilòmetres s'acaba la pista i acabem de pujar a peu fins al refugi de Reclusa, una petita barraca de pastors al peu del pic de la Ralla. Tornem suaument per la mateixa pista.

Zuriza

A Zuriza hi ha una important cruïlla de camins i alhora la confluència de diferents valls i barrancs que s'aboquen a la vall d'Ansó. Ens enfilarem per diferents valls secundàries, primer al barranc de Gamueta, i tot seguit pujarem per asfalt fins a Linza i seguirem per la pista del barranc de Petrachema fins que s'acaba. Baixem a trobar el barranc de las Eras i enfilem fins al punt més alt, on continuem per un camí. Quan s'acaba baixem a Zuriza on comença el barranc de Pietraficha i pugem per una llarga pista que s'acaba a la coma de Mazandú, al peu de les espectaculars parets de la serra d'Alano.

Maze i Belabarze

Al nord de la localitat navarresa d'Izaba, enmig de la vall de Belagua, iniciem una ruta que remunta el barranc de Maze. Pedalem primer per una bona pista entre pastures i bordes, i més amunt dins d'un bosc espès. Deixem la pista i per un corriol amb algun tram complicat seguim pujant fins al coll de Maz, punt més alt de la ruta. Iniciem un divertit descens per dins d'una fageda que se'ns fa curt. Enllacem amb una pista fins a prop del refugi de Linza, i per asfalt baixem fins a Zuriza. Prenem un corriol prou ciclable que puja fins al coll d'Argibiela, on comença el segons descens per dins d'un bosc obac i preciós. Arribem al pla de Belarze i anem desfent la vall per GR, un corriol força ciclable però amb trams on posem el peu a terra. Enllacem de nou amb la vall de Belagua i remuntem els últims quilómetres per un corriol al peu del riu.

Mintxate i Belagua

A prop de la localitat navarresa d'Izaba neix un bonic engorjat a la desembocadura del riu Mintxate. Remuntarem tota la vall del mateix nom per una pista que guanya alçada entremig de boscos frondosos. La collada de Lapatia és el punt més alt de la ruta, entremig d'extenses pastures d'alçada. Iniciem el descens per un divertit corriol enmig d'una fageda que baixa fins al pla d'Arrako, on enllaçem amb la vall de Belagua. En comptes de seguir la carretera que ressegueix la vall, prenem un corriol, el GR, que va en paral·lel per dins del bosc. És un camí força ciclable per on anem baixant seguint el riu fins al punt d'origen.

Tuquet (1.699 m.)

Entremig de les boires que cobreixen el pla de Lhers, comencem a pedalar costa amunt per una pista tancada al trànsit enmig d'un bosc d'avets i faigs. La pujada és constant i amb algun pujador fort fins un collet uns metres per sota del cim, on es pot arribar pedalant. Des del vèrtex geodèsic i la base d'unes antenes contemplem les boniques agulles d'Ansabère i la resta de muntanyes que envolten el circ de Lascun. Carenegem tot seguit per un camí que ens porta fins al coll de Barrancq, on tornarem per un camí obac fins a sota mateix del cim. Desfem un tram de pista, i tot seguit entrem al GR-10 que baixa directe per un bonic corriol molt ciclable entremig de falgueres fins al punt d'inici.

La Raca (2.278 m.)

A la base de l'estació d'Astún comencem a remuntar per fortes rampes fins al sector central on hi ha un trampolí de salts d'esquí. Uns metres més amunt assolim el modest cim però de grans panoràmiques cap a totes bandes: vall de Canal Roya, Canfranc, el Midi d'Ossau o el pic d'Aspe. Tot seguit una pista llarga i suau ens acosta fins a l'ibón d'Escalar o de las Ranas, i ja de tornada fem una visita ràpida a l'ibón d'Astún o de las Truchas. Només queda tornar per bona pista fins al punt d'inici.

La Trapa

Al poble de Villanua, enmig de la vall de Canfranc, surt una pista que puja durant 13 quilòmetres fins al refugi de la Trapa, al peu mateix de la Collarada. Remuntem la pista còmoda que puja de forma constant i amb algun tram dur fins al refugi del Cubilar de la Espata, lloc on gira del tot i acaba d'enfilar-se fins al punt més elevat. Al final dels prats girem cua, i al cap de poc prenem un divertit corriol que sense grans dificultats baixa fins a enllaçar de nou amb la pista. Continuem fins al bonic racó de la Fuente del Paco, on pedalarem per una bonica avetosa obaga que acaba amb un divertidíssim corriol pel qual baixarem directes al poble.

Garcipollera

Des de Bescós de Garcipollera, un petit poble abandonat al principi de la vall del mateix nom, comencem a pujar per una pista que creua una àmplia zona forestal. Ens enfilem progressivament cap a la Sierra Cruz, el punt més alt de la ruta, i tot seguit baixem fort per una pista trencada fins a la vall de Iguacel. Remuntem la pista principal de la vall fins a la magnífica església de la Virgen de Iguacel, un magnífic monument romànic ubicat enmig d'una gran extensió boscosa i que havia format part d'un antic monestir. Baixem per la pista principal de la vall tot passant pel poblet abandonat d'Acín de Garcipollera, i acabem de desfer la vall per un tram asfaltat fins al punt d'inici. Una ruta fàcil i curta per un entorn boscós de mitja muntanya.

Pàgines