Forat del Tabaco

Anem a trobar un antic pas que creua el torrent d'Eina a la seva desembocadura al riu de Saldes, i que permetia connectar la zona de Gisclareny amb l'altiplà de Vallcebre. Sortim de Sant Julià de Fréixens i prenem un camí poc definit que baixa cap al grau de l'Arrel, i continua fins a la pista damunt del riu. Baixem fins a la riba i creuem a gual, i tot seguit acabem de pujar fins a l'antic pas excavat a la roca que creuava un tram molt engorjat del torrent. Tornem enrere cap a la pista, i pugem per un altre camí mig perdut pel serrat de Puigventós cap al grau Punxut, els plans de cal Solà i ja per bon camí tanquem la ruta circular.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Sant Julià de Fréixens Vallcebre (Berguedà)
• Distància: 8,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 500 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Trams de camins força perduts
• Cartografia: Moixeró Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fa uns anys, tot fent una llarga ruta en bicicleta que vaig anomenar Al peu del Cadí i el Pedraforca, quan tornava per la pista que passa per damunt del riu de Saldes, em vaig fixar de lluny en una mena de pas que semblava excavat a la roca al punt en què el torrent d'Eina desemboca a l'esmentat riu. Mirant els mapes de l'Editorial Alpina marcava aquest punt com el Forat del Tabaco, i vaig pensar que algun dia ho hauria d'anar a veure. Vaig preguntar a coneguts si sabien de l'existència d'aquest pas i quina funció tenia, però ningú me'n va donar raó. Avui, en un dia sense plans especials vaig pensar que seria el moment d'anar a descobrir aquest racó. Així, amb la Sílvia i el Fum pugem fins a Sant Julià de Fréixens, al terme de Vallcebre on farem una ruta que he traçat sobre el mapa.

Guaitant el mapa de l'Editorial Alpina vaig veure que marcava uns camins que baixaven des de la carretera de Saldes fins a baix al riu, i que podia fer una circular des de Sant Julià de Fréixens. Aparquem a prop d'aquest petit nucli i seguim el PR que marxa en direcció a Maçaners en paral·lel a la carretera. Just al primer revolt surt a la dreta una antiga pista mig abandonada que marxa avall fins un petit planell, on s'acaba. Continua el que sembla un antic camí, però que està pràcticament abandonat, tot i que es pot seguir parant atenció. Baixem fins al curiós grau de l'Arrel, que creua el torrent de ca l'Esgarrifós. S'endevinen traces d'un antic camí, amb algun tros de paret, tot i que en alguns punts cal fixar-s'hi bé.

Més avall el camí entre a la baga del Pujal, un tram obac on realment costa de seguir, ja que està pràcticament perdut. Com que som força bosquerols anem buscant rastres que ens indiquin el millor pas, i més o menys ho anem trampejant. Tot i això és un recorregut incòmode enmig de la bardissa. El caminet acaba desembocant a la pista que baixa en paral·lel al riu Saldes, tot i que força alçada. Remuntem un tram de pista fins que veiem el camí que baixa el serrat de les Postetes directament fins al riu de Saldes. Aquest tram de camí és més definit. Un cop a baix el riu tenim feines per creuar-lo, ja que tot i que no baixa molt fort no hi ha cap pas i no volem mullar-nos. Amb l'ajuda d'algunes pedres i algun pal, acabem travessant a l'altre cantó, on s'endevina la continuació del camí.

Pugem uns metres fins un esperó rocós i baixem per l'altre cantó, ja a l'entrada del congost de torrent d'Eina. Ja veiem el pas, realment excavat a la roca. Som al forat del Tabaco. Es tracta d'un pas horitzontal clarament excavat en un penya-segat vertical per damunt del torrent, que en aquest tram final és molt engorjat. A la paret de la roca es veu algun senyal de les barrinades, i també queda algun clau rovellat que segurament devia aguantar un passamà. És un pas ben curiós, una mica aeri, ja que sobrevola un tram vertical del congost. Té 5 o 6 metres aproximadament, i a l'altre cantó baixa fins al peu del torrent. Provem de continuar, però hi ha molta aigua i ens hauríem de mullar. El mapa assenyala que el camí puja cap a Vilella (Gisclareny). Possiblement hi devien haver algunes passeres per evitar l'aigua, però ara no hi són. Provarem en alguna altra ocasió de venir de la banda de Gisclareny, a veure si el camí es segueix. Possiblement aquest pas era un camí directe per connectar els veïnats de Gisclareny amb la zona de Vallcebre, on hi havia mines i l'accés més directe a la vall del Llobregat.

Vist el curiós pas, girem cua, tornem a cruear el riu i pugem a la pista. Tal com arribem a la pista, només la creuem i intentem buscar un altre camí practicament abandonat que puja per la costa de davant, el serrat de Puigventós. Tot i que també és un camí molt perdut i precari, és una mica més fàcil de seguir i sobretot menys embardissat. Ens queda una bona pujada pel vessant nord del cap de la Devesa fins al grau Punxut, un altre curiós pas força vertical que salva un esperó de roca. Poc més endavant arribem a can Solà, creuem els planells al voltant de la masia i pugem fins a trobar de nou el torrent de ca l'Esgarrifós. Aquí retrobem també el PR i el seguim uns minuts més fins al punt d'inici. Tanquem una matinal amb una ruta poc convencional fins un racó d'interès merament local i camins força abandonats, però que ens ha donat un puntet d'aventura i la sensació de descoberta del curiós pas que buscàvem.