Activitats

Port d'Aulà (2.262 m.)

El Mont Valier és el gran protagonista d'una agradable pedalada que ens enfila fins al punt fronterer entre el Coserans i el Pallars. Iniciem la ruta a les últimes cases sobre el poble de Coflens, quan la pista esdevé de terra. Pugem sempre amb pendent moderat per bona pista fins al coll de la Pausa. A partir d'aquí la pista està tancada als vehicles i ens enfilem més tranquil·lament fins una cabana de pastors. Tot seguint enllacem diversos revolts en zig-zag que ens permeten guanyar ràpidament alçada fins a l'estany d'Areau. Seguim pujant entre pastures d'alçada contemplant la cara est del Mont Valier, que mostra el seu vessant més feréstec amb gairebé 2.000 metres de paret. Assolim el petit estany de Pra Matau, i rematem la jugada fins al coll que ens obre la vista cap al Pallars i l'Aran. Baixem per la mateixa pista tot gaudint d'un paisatge d'alta muntanya excepcional.

Vinyamala (3.298 m.)

Amb una bona colla d'amics ascendim la Pique Longue, punt culminant del massís del Vinyamala i sostre dels Pirineus francesos. Fem la ruta clàssica que comença al Barrage d'Ossoue i planeja una bona estona per una ampla coma glacial. Comencem a pujar i creuem el Pont de Neige, on hi ha una congesta permanent. El pendent s'incrementa i guanyem alçada pel camí que avança damunt del barranc. Quan arribem a les coves de Bellevue tombem cap a ponent, i ben aviat ens calcem els grampons i entrem a la glacera. Avancem una bona estona pel centre del flux glacial, el primer tram amb pendent moderat i a partir dels 3.000 metres molt més suau. Arribem a la roca i ens posem els cascs per grimpar per un terreny fàcil però descompost que en pocs minuts ens situa dalt d'aquest gran cim amb una extensa panoràmica dels Pirineus centrals.

Bosc de Virós

Amb el Monteixo com a sentinella sempre vigilant, ens anem enfilant amb una llarga i progressiva pujada pels boscos damunt del poble d'Alins fins arribar al punt més alt de la ruta, a 2.400 metres sota mateix del cim del Covil. Al tram superior planegem a molta alçada per un tram de pista obert i panoràmic que ems permet contemplar la vall Ferrera i molts dels cims del Parc Nacional d'Aigüestortes. El descens ens porta cap als boscos de Virós, i fem una pausa al refugi del Gall Fer. Passat el refugi un corriol preciós dins d'un bosc d'avets ens porta fins a les bordes de Virós, i una lleugera pujada ens torna de nou al pla de Buiro on hem començat la ruta.

Coll de Joux

Ens situem a la zona d'Orlu, una de les valls més encaixonades de l'Arieja i ens disposem a enfilar-nos fins dalt d'un coll panoràmic sobre la regió. Sortim del petit poble d'Orgeish per un camí paral·lel al riu i anem a buscar la pista asfaltada que s'enfila al nucli de Petches. A partir d'aquí comença una llarga i bonica pista forestal que es va enfilant per boscos d'alta muntanya plens d'avets de grans dimensions. Quan la vegetació va desapareixent contemplem la part superior de la vall de l'Arieja i les muntanyes d'Andorra, i acabem de pujar fins al coll entremig de prats alpins. Fem uns metres de corriol i comencem el descens per un bosc obac que va perdent alçada fins a la vall principal, on acabem la ruta resseguint el riu Oriège per un bonic camí de ribera.

Serrat de Sobirons

Al costat de la casa d'Anes hi trobem la bonica ermita de Sant Mamet que feia d'església de l'antic nucli ara despoblat. Des d'aquí marxem caminant per un camí que enfila pel torrent de l'Ulldebou fins al poble d'Ordèn. A la part alta del llogarret surt un camí mig cobert de vegetació que puja fins al també petit nucli de Talltendre. Creuem el carrer principal i sortim per una pista en desús que s'enfila suaument fins al serrat de Sobirons, des d'on tenim una bona panoràmica del Cadí i la vall del Segre. Continuem fins a prop de la masia de la Bastida, però abans d'arribar-hi, just després del torrent de la Borda, prenem un camí a l'esquerra que baixa cap a la casa d'Orèn i acaba de planejar fins al punt d'inici.

Riutort i Coll Roig

Al peu del Llobregat comencem la ruta remuntant un dels seus afluents, el Riutort. Pugem per la vall fresca i enclotada, creuem el curiós pas de l'Estret i enfilem fort fins a la cruïlla de Gavarrós. Seguim la pista cap a la dreta, encara en considerable pujada i en direcció est fins la magnífica masia de Pardinella. Uns metres més amunt hi ha el punt més curiós de la ruta, el Coll Roig que fa honor al seu nom amb un terreny d'argila d'un vermell molt vistós. Per bona pista comença la baixada que passa pel refugi d'Erols i continua fins al Clot del Moro. Ara per un caminet agradable el peu del Llobregat seguim baixant fins a la Pobla de Lillet. A partir d'aquí avançarem per pistes mig abandonades i algun corriol en un constant puja-baixa. Fem una visita ràpida a l'ermita romànica de Santa Cecília de Riutort, mig ensorrada dalt d'un turó, i acabem d'arribar al punt d'origen.

Turbians

Fem una caminada matinal fàcil però molt panoràmica entre el coll d'Escriga i la collada de Turbians, al municipi de Gisclareny. D'anada ens enfilarem per la carena en direcció est fins a coronar el cim del Cau (1.539 m.) i més endavant el mirador natural de la Colladassa. Un cop a la cruïlla de pistes i camins a la collada de Turbians prenem un corriol que planeja per sota de la pista asfaltada i que va tornant cap a l'oest fins al magnífic paratge de Sant Miquel de Turbians, un petit planell on s'hi ba bastir la bonica església amb excel·lents vistes del Pedraforca i la vall de Saldes. Ens queda una última pujada fins al punt d'inici passant pel mirador Albert Arilla.

Serra de Faig-i-branca

Sortint des de Vilada ens anem enfilant progressivament per pistes obagues i poc transitades fins assolir la carena de la serra. Fem un primer tram d'asfalt fins al barri de la Ribera, i prop de la casa de Camp-rubí ja agafem una pista solitària que puja fort cap al clot de Cosp i continua amunt fins a coronar la carena. Tot seguit avancem cap a l'est entremig de prats d'altura amb vistes cap a les serralades veïnes i cap a la vall del Llobregat. Recorrem un bonic tram de corriol i creuem diversos prats sempre al fil de la carena. Arribem fins al cingle de les Forques que sobrevola Sant Jaume de Frontanyà. Seguim cap a les masies de Frontanyà i les Lloberes i baixem seguint un pista al peu d'un rierol fins a la masia dels Torrents. Tornem a pujar fort per arribar a la magnífica església de Sant Sadurní de Rotgers i busquem una pista mig perduda que baixa fort fins a la ribera de Vilada just abans de tornar al poble.

Volta al Montsec de Tost

Des del coll de la Trava baixem suaument fins al coll de Creus, un dels llocs més interessants de la ruta on podrem trepitjar les argiles vermelloses que formen un bonic paisatge. Ens enfilem fins un collet i baixem per camins i pistes abandonades que trobem plens d'arbres caiguts. Poc a poc anem baixant fins a trobar l'accés al despoblat de Sauvanyà i pugem fins al petit nucli abandonat fa anys. Es conserva dempeus la bonica ermita romànica de Sant Esteve. Tot planejant seguim voltejant el vessant nord el Montsec de Tost fins arribar a Torà de Tost, un petit poble on agafem una pista que amb algun pujador fort ens portarà al coll d'Arnat. A dalt baixem per una pista asfaltada fins que trobem l'accés a l'Espluga de Lavansa, un nucli petit de cases habitades ubicades dalt d'un turó rocós. Baixem al fons de la vall de la Vansa i tot seguit pugem fort per pistes entre masies fins al nucli de Sisquer. Per asfalt seguim pujant cap al coll de Bancs, tot seguit el poble d'Adraén i un últim esforç fins al punt d'origen.

Gósol - Moripol

Ens endinsem pedalant en una de les zones més desconegudes del Berguedà per la falda de la serra del Verd amb l'objectiu de visitar el despoblat de Moripol, sempre sota l'atenta mirada del Pedraforca. Sota el castell de Gósol ens posem en marxa en direcció oest, passem per sota Santa Margarida i avancem cap a la falda de la serra. Pugem sempre per pistes sense trànsit enmig d'un bonic bosc d'alta muntanya fins assolir el punt més alt, a la font de les Abeurades. Planegem cap al coll de Gósol i baixem per una pista molt precària fins arribar al poblet abandonat, del qual queda la bonica ermita de Sant Vicenç. Tornem a pujar per pistes solitàries amb vistes cap a la Gallina Pelada i voregem la serra de la Matella tot creuant els plans de Dou i Moniu. Fem un tram de corriol i planegem cap a les Colladetes, el pla de Morers i finalment el bonic racó de Torrentsenta poc abans de tancar el cercle.

Pàgines