Vall d'Erta

Pedalem per una zona remota de l'Alta Ribagorça dins d'una vall encaixada entre altes muntanyes i guispirejada per petits pobles, alguns d'ells abandonats. Sortim de Malpàs i avancem fins a Castellars per asfalt. La pista comença a pujar fort fins a la collada dels Tossalets, i tot seguit planeja entremig de prats alpins cap als nuclis d'Erta i Sas. Enfilem fort fins el punt més alt de la ruta, el Tossal de Sant Quiri que ens ofereix una bonica panoràmica de la contrada. Baixen cap als recuperats nuclis de Massivert i l'Hostalet, i tanquem el cercle baixant de nou cap al punt d'inici, tot contemplant el despoblat d'Erillcastell encimbellat dalt d'un turó.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Malpàs Pont de Suert (Alta Ribagorça)
• Distància: 31,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.115 metres
• Temps: 4:35 hores
• Dificultat: IBP=103 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes
• Cartografia: Vall Fosca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui sortim de ruta per una vall ben poc coneguda, situada al sud-est de l'Alta Ribagorça. S'ubica entre les grans muntanyes de la vall de Boí que la tanquen pel nord i el port de la Creu de Perves al sud; alhora limita amb la Vall Fosca per llevant i amb la Noguera Ribagorçana per ponent, a la zona de Pont de Suert. En nostre amic Dani, resident a la comarca, ha preparat la ruta, i la intenció és conèixer aquest sector del país un xic abandonat, amb petits pobles alguns encara habitats, i altres malauradament abandonats. És una zona tranquil·la on podrem gaudir de la sol·litud, i alhora observar un tipus de vida que s'ha anat perdent. Els petits nuclis per on passarem només són accessibles per pistes forestals. Alguns estan abandonats, altres amb població d'estiu, i alguns amb poques famílies que encara resisteixen i volen mantenir la flama encesa als pobles dels seus avantpassats.

Sortirem des del petit poble de Malpàs, al qual s'accedeix des del Pont de Suert per la carretera dels ports de la Creu de Perves i Viu de Llevata. Aparquem a la plaça de l'església i ens preparem per sortir. Avui pedalarem la Lucia, el Dani, la Sílvia i jo mateix, i el Fum vindrà al nostre costat. Un cop més, adaptem la distància de la ruta i el nostre ritme a les necessitats del gos. Baixem per la carretera d'accés al poble fins a la cruïlla, i girem a l'esquerra tot planejant. Aviat passem pel costat d'unes grans tramuges on s'havia guardat la producció de les mines de Malpàs, situades en el camí d'Erillcastell. A mitjan del segle passat es va construir un llarg telefèric per baixar la matèria prima de les mines cap al Xerallo, del qual encara veurem alguna resta.

Planegem per la pista fins al costat del petit nucli de Castellars. Sense acabar d'arribar-hi, deixem l'asfalt i prenem una pista que gira a la dreta i comença a pujar més fort. S'inicia un tram força dur per pista bona però pedregosa que puja de valent. Va fent diversos revolts per amotllar-se al terreny i guanyar alçada ràpidament. Ens enfilem a la collada de Salasa, i voregem per la dreta el tossal del Ticó fins a la collada de la Menal, on hi ha uns prats. Creuem un breu tram planer i tornem a pujar fins a la collada dels Tossalets, gairebé a 1.500 metres d'alçada. Aquí fem una breu pausa, ja que hi ha un mirador natural cap al nord que permet contemplar a sota el petit poble de Peranera, i més enllà, encimbellat el despoblat d'Erillcastell. Més al nord s'enfila la llarga carena que uneix els pics de Corronco i el Vedats d'Erta.

La pista continua pujant uns metres més cap a l'ampla base del pic dels Vedats d'Erta, i pedalem costa amunt fins els 1.600 metres. Comencem a baixar uns metres abans d'arribar al riu d'Erta, al peu d'algunes bordes ubicades als vessants del cim que embolcalla aquest fons de vall. En arribar al riu la pista gira, ja que estem just a sota de la notable muntanya que s'enfila més de 1.000 metres en vertical fins als 2.632 metres. Un cop creuem el riu la pista gira cap al sud. Passem per la font de les Planelles on ens abastim d'aigua fresca, i de seguida arribem al petit poblet d'Erta. És un petit nucli ben arranjat, al qual només s'arriba per una llarga pista forestal, ja sigui pel cantó d'on nosaltres venim o bé per la banda de Perves. Fem una breu pausa i baixem al petit nucli sota la pista per passejar una mica pel seu estret carrer.

Erta és un poble petit amb 6 cases, les quals estan ben arranjades, igual que la petita ermita romànica de Sant Bartomeu. Passegem pel poble i parlem amb una persona de l'única casa habitada del nucli. Ens explica que la família hi viu tot l'any, tot i que a l'hivern és força dur i acostumen a passar diversos dies aïllats per la neu. El nucli està ben arreglat, amb un únic carrer estret empedrat que comunica les diverses cases. La vall d'Erta és força oberta, i envolten el poble uns bons prats de pastura. Deixem el petit nucli i continuem pedalant cap avall. En pocs minuts arribem al següent poble, Sas. També parlem amb una veïna, però ens explica que només hi viu a l'estiu, i que ningú habita el poble a l'hivern. Passegem uns minuts fins a l'església de Sant Miquel de Sas, que destaca amb el seu campanar al límit d'un petit cingle.

Després de Sas tornem a pujar fort fins al coll del mateix nom. La pista s'enfila de valent pel vessant nord del Tossal de Sant Quiri, una muntanyeta modesta però ben visible des de la vall. Al coll de Sas obrim la visió cap a la vall de Manyanet, situada més a l'est i limitant amb la Vall Fosca. La pista continua pujant fins a la collada de Guarner, on surt una pista més precària que puja fins al tossal. Girem a l'esquerra i ens enfilem pels forts pendents que ens porten fins al punt més alt de la ruta, el Tossal de Sant Quiri (1.623 m.), coronat per una petita ermita. Des d'aquí contemplem la fondalada de la vall d'Erta, i cap al nord el pic dels Vedats que és el punt més alt del sector. Contemplem el panorama i reculem per la mateixa pista 1 quilòmetre fins a la collada.

Reprenem la pista principal i baixem uns metres, però l'abandonem enmig d'uns prats i seguim una pista més precària que gira fort a la dreta. Pasem al costat de la borda de Montlau i baixem cap al petit coll de l'Hort. Baixem una bona estona per una pista força precària i trencada que arriba a uns prats just abans del petit nucli de Massivert. Aquest era un nucli que havia estat molts anys abandonat, i de fet pensàvem que estaba mig en ruïnes, però en arribar-hi trobem uns gossos i un parell de cases restaurades, per tant suposem que algú hi viu, ja que també veiem estris i maquinària agrícola. En tot cas és un lloc remot, curiós de visitar, però amb uns accessos molt difícils. Des de Massivert tenim l'opció de baixar pel camí (GR), però el veiem molt cobert de vegetació. Així doncs reculem per on hem vingut aproximadament 1 km. fins que trobem una pista que baixa a l'esquerra.

Prenem una pista força dolenta i pedregosa que baixa fort fins al riuet del Port d'Erta. Pel mapa semblava que podíem enllaçar directament cap al petit nucli de l'Hostalet, però és una zona força remota i abandonada i un cop som al riu només veiem l'alternativa de creuar-lo i continuar per la precària pista de l'altra banda. Seguim endavant uns metres i veiem un camí que marxa a l'esquerra. El seguim uns 300 metres i anem a parar a la borda de Gras, una casa més o menys arreglada que vèiem de lluny. Des d'aquí enllacem amb una altra pista que ens porta fins a sobre mateix del petit nucli de l'Hostalet de Massivert, format per dues o tres cases en una fondalada al peu del riu. Ens sorprèn trobar el petit nucli molt ben arreglat, i amb gent que hi viu. És realment un lloc remot, i parlem amb una persona que ens confirma la tranquil·litat d'aquest racó de món.

Des de l'Hostalet de Massivert ara ens toca pujar fort per una pista que s'enfila cap a la collada de Tensor. És una pujada curta però intensa. Des del coll veiem uns metres més amunt, a la nostra dreta, les restes d'una base de l'antic telefèric que portava el carbó des de les mines de Malpàs cap a la fàbrica de ciment de Xerallo. Creuem el coll de terra vermellosa i baixem fort per l'altre vessant fins a enllaçar amb la pista per on ja havíem passat al principi de la ruta. Baixem uns metres més fins a l'accés del petit poble de Castellars. És el migdia, fa calor i sabem que hi ha un restaurant. Tenim dues opcions: continuar la ruta que pujava fort cap a Erillcastell, o dinar a Castellars i acabar la ruta amb una breu baixada. Sens dubte triomfa la segona opció, i deixem per una altra ocasió la visita a Erillcastell i la resta de tram que ens faltava.

Fem un bon dinar a l'Abadia de Castellars, un restaurant ubicat en un poblet ben allunyat de qualsevol nucli principal, però amb la sort que és un indret per on hi passa la ruta Pedals de Foc o la Transpirenaica. Això fa que hi passin molts ciclistes. Fem un bon àpat sabent que ja només ens queda baixar per astalt fins al trencant de Malpàs, i fer una última pujada curta fins al nucli. Així doncs havent ben dinat acabem d'arribar al punt de sortida ben satisfets de gaudir d'un paisatge solitari però ben interessant per la plàcida vall d'Erta, sota grans muntanyes i amb petits pobles, alguns ja abandonats en una zona on el temps fa segles que es va aturar.