Eroles, Sant Adrià i Claramunt

Iniciem una pedalada a l'oest del Pallars Jussà per un terreny rost amb serres pedregoses de mitja muntanya que ens permet connectar els 3 nuclis. Sortim d'Eroles i marxem cap al nord per pistes dretes i trencades. Un últim tram de corriol ens permet assolir el petit nucli de Sant Adrià, des d'on avancem cap a les vinyes de Sant Miquel, i després la forta pujada de Montibarri. Remuntem la Serra Mitjana i cavalquem per la carena que limita amb la Terreta en un tram molt panoràmic, sobretot cap a la Conca de Tremp. Baixem cap al despoblat de Claramunt, un bonic llogarret malauradament abandonat i encimbellat en un turó. Baixem cap al coll de Montllobar, i ràpidament per asfalt tornem a Eroles tancant una preciosa ruta per un territori feréstec i solitari.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Eroles Tremp (Pallars Jussà)
  • Distància: 38,60 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.125 metres
  • Temps: 4:55 hores
  • Dificultat: IBP=71 / Blava
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Tram de sender amb alguns passos a peu
  • Cartografia: Tremp Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Eroles 00:00 00:00 0,0
Sant Adrià 01:10 01:10 6,4
Vinyes de Sant Miquel 00:35 01:45 9,9
Mirador de l'Indi 00:40 02:25 13,5
Carena Serra Mitjana 00:20 02:45 15,4
Roca de la Mola 00:25 03:10 18,5
Claramunt 00:35 03:45 21,9
Pausa 00:25 04:10
Coll de Montllobar 00:20 04:30 29,6
Eroles 00:25 04:55 38,6

Crònica

La motivació inicial de la ruta d'avui era visitar el despoblat de Claramunt, un antic llogarret en estat d'abandó que conserva un gran encant, encimbellat dalt d'un turó i amb vistes cap a les muntanyes del Pirineu. De fet si només volguéssim arribar al poble seria fàcil, ja que hi ha una pista apta per a vehicles que permet arribar-hi des de més amunt del coll de Montllobar, però quan vaig començar a mirar-me el mapa vaig veure que la zona tenia moltes possibilitats per fer una bona ruta en bicicleta. Ens agraden els paratges solitaris però que expliquen coses, i tota aquesta zona té un passat ben ric que les pedres encara ens poden desentranyar. Alguns dels llogarrets es mantenen habitats i ben cuidats, i malauradament altres com Claramunt van quedar abandonats per la duresa del terreny i la llunyania amb les zones més poblades.

La zona on ens mourem avui és un terreny de mitja muntanya a l'oest del Pallars Jussà, limitant amb la comarca natural de la Terreta. L'itinerari traçat va pujant pel vessant solei (est) fins a enfilar-se a la Serra Mitjana, i després va recorrent el seu llom pes pistes forestals fins que comença a baixar i arriba al despoblat de Claramunt. La ruta transcorre principalment per pistes, algunes força precàries. També un tram de camí per connectar Eroles i Sant Adrià, on cal superar un torrent i l'única forma de fer-ho pes per un caminet que ens obligarà a fer alguns trossos curts a peu. Sinó l'alternativa era fer molts quilòmetres per asfalt, sortint i arribant a Tremp. Així doncs preparo la ruta sobre el mapa, amb el component d'aventura que això suposa, tot i que també intento assegurar que bona part dels trams siguin ciclables buscant informació a Internet.

Ens desplacem fins al petit nucli d'Eroles, al qual s'accedeix per la carretera que surt de Tremp i puja cap al coll de Montllobar. Just abans del dipòsit de residus del Pallars Jussà marxa una pista asfaltada a la dreta que en pocs quilòmetres arriba al petit nucli. El poble està força ben cuidat, amb diverses cases habitades i d'altre abandonades. Fem un volt pel poble per conèixer-lo, i pugem fins a l'església de Santa Maria, que té una forma curiosa, ja que en època moderna es va invertir el sentit de la nau, i es va obrir la porta a l'absis, sota mateix del campanar. Les cases del pobles estan majoritàriament aliniades en un carrer, generalment en bon estat. Veiem algunes persones que viuen al poble. Agafem aigua de la font, on també hi ha un safareig. Damunt la font marxa un carrer, i pocs metres més amunt girem a la dreta per una pista que baixa fins al barranc de les Pasteroles, on hi ha les últimes cases del poble.

La pista creua el barranc davant d'una casa, d'on ens surt un gos bordant, imagino que poc acostumat al pas de persones per aquests verals. Prenem una pista molt precària que comença a pujar fort en sentit nord. Sembla pràcticament en desús, però permet circular en bicicleta sense més problemes que alguns trams força drets. Anem remuntant un terreny rost entremig de camps erms i alguna olivera. La pujada és notable, i ens anem enfilant cap a uns antics camps, ara abandonats, al voltant de les masies de Perantoni, ara practicament ensorrades. Seguim pujant fins al corral de Sant Salvador, també ensorrat i que queda una mica lluny de la pista. Aquí hem de girar a la dreta per una pista molt pedregosa i en un tram molt dret que fem a peu. Arribem al cap d'amunt d'uns camps erms i s'acaba la pista.

Prenem un corriol que baixa primer fins al torrent i el creua. El caminet continua pràcticament planejant pel bosc de l'Alzinar. Bona part del camí és perfectament ciclable, tot i que és poc transitat i és fàcil esgarrinxar-se amb algun garric o sobretot amb les argelagues. Passat el bosc baixem fins un nou torrent, i aquí hem d'empènyer uns metres les bicicletes per creuar-lo i superar la forta pujada a l'altre cantó. Tot seguit enllacem amb una pista que voreja uns camps ben arreglats amb ametllers. Uns metres més i arribem de pla al nucli de Sant Adrià, on fem una parada a la font que raja abundosa, i també aprofitem per xerrar uns minuts amb un veí molt trempat que ens explica algunes coses d'aquest petit poble, també ben arreglat. Ens comenta que hi viuen un parell de famílies tot l'any, i altres de forma més esporàdica.

Sortim de Sant Adrià per la carretera que arriba fins al poble, i al primer revolt la deixem i prenem una pista que baixa cap a l'esquerra. Baixem per bona pista fins al clot de les Creus, i un cop creuat el barranc comencem a pujar entre camps fins arribar a unes vinyes molt ben arrenglerades. Les voltegem per l'esquerra i arribem a Sant Miquel, on hi ha una masia i la petita ermita. Descansem uns minuts després d'una bona pujada i contemplem al davant la serra que haurem de remuntar. Encara ens queda una bona pujada. La pista continua endavant, principalment direcció nord, tot i que va tendint cap a ponent a mesura que enfilem les costes de Montibarri. El pendent s'incrementa i fem alguns revolts encadenats per guanyar alçada en un tram ja més muntanyós. En un dels revolts passem pel mirador del Caragol, o més conegut com a mirador de l'Indi, que ens ofereix una llarga visió de la zona des d'on venim i enllà tota la Conca de Tremp.

Anem remuntant aquest tram força dur ja que el pendent és notable, i el terreny pedregós, tot i que la pista està en bon estat. Assolim la carena de la Serra Mitjana als 1.220 metres, i confluïm amb la pista que ve més del nord per la carena, i també d'un cimet proper, el Tossal Codonyat. Fem una pausa a la cruïlla de la carena i aprofitem per descansar després d'una llarga i intensa pujada. Mengem uns ganyips i comencem un tram molt bonic, ja que durant una bona estona transitarem per la carena que separa la Conca de Tremp (a l'est) de la Terreta (oest). Tindrem molt bones vistes cap a la Conca de Tremp, mentre que cap a l'altra banda no arribem a veure amb detall la vall de la Ribagorçana ja que entremig tenim barrancs i petites serretes transversals. Assaborim durant una bona estona aquesta pista carenera, i més avall podem gaudir d'una bona vista del despoblat d'Espill a l'oest, dalt d'un turó, amb el Turbó i el massís de Cotiella, encara nevats, de teló de fons. La vista d'Espill ens porta bons records d'una bonica ruta que vam fer també en bicicleta a la zona de la Terreta, pel vessant ribagorçà, cap al Tossal de l'Abadia i Espill, ja fa un temps.

La pista careneja gairebé 5 quilòmetres, principalment en baixada suau, tot i que entremig trobem algun petit pujador prou dret. Finalment, quan la pista comença a baixar de forma més decidida, apareix davant nostre un turonet ple de cases. Ens apropem a Claramunt. A mesura que ens hi anem acostant veiem que les cases estan mig ensorrades, i el nucli abandonat. De lluny veiem una persona, amb qui més tard parlem. És un pastor que vigila el seu ramat d'ovelles i cabres. Fem una pausa arribant al poble, i mentre la Sílvia i el Fum reposen sota una alzina jo pujo a dalt del nucli a visitar-lo i fer fotos. Alguna casa es manté en força bones condicions, però la majoria estan mig ensorrades i sense teulada. Els carrers plens de bardisses, pedres, teules i vigues que han anat caient de les cases.

M'acosto fins a la plaça de l'església de Sant Pere de Claramunt, una bonica plaça tancada amb unes arcades. Entro a l'església i em sorprèn la decoració interior, molt treballada i ben cuidada, a diferència de l'estat d'abandó de tot el poble. L'edifici és romànic, amb un campanar d'època posterior de planta quadrada al qual es pot pujar, tot i que l'escala és molt precària. L'edifici està en una punta del poble, gairebé suspès al buit. De fet tot el poble sembla gairebé una vila closa, tot i que no té muralla exterior. L'interior de l'església, com comentava, està enguixada i pintada amb senefes i iconografia religiosa, part de la qual es considera que data del segle XVII, mentre que hi ha pintures més modernes, algunes força matusseres. Sorprèn però la rica decoració a l'interior d'una església simple i austera de fora, i en un lloc tan remot.

Claramunt és un despoblat especial, sobretot per la seva situació en un turó ben ventilat i panoràmic, i produeix certa tristor passejar pels seus carrers inerts i abandonats. La seva ubicació en un lloc remot, sense aigua ni llum, va fer inviable la seva pervivència davant del confort que mica en mica anaven assolint les poblacions de les valls del voltant, més encara a partir de l'arribada del ferrocarril. A partir dels anys 40 del segle passat la població va anar devallant, i a mitjans dels anys 70 es va abandonar definitivament, tot i algun intent infructuós de ressucitar-lo. Hem gaudit visitant el poble, però és hora d'iniciar el retorn. Com que la ruta és molt llarga pel Fum, la Sílvia i el gos es queden uns metres per sota el poble, i jo continuaré la ruta i després els vindré a buscar.

Deixo enrere Claramunt per la pista que continua baixant cap a una zona de camps erms i rostolls. Aproximadament un quilòmetre després del poble m'he d'aturar per contemplar la bonica visió del nucli encimbellat, i al fons les muntanyes del Pirineu aragonès, des del Cotiella i el Turbó fins al massís de la Maladeta. Després de la primera baixada, la pista planeja uns minuts, i després torna a pujar fins un collet ja ben a prop de l'asfalt. Baixo uns metres i enllaço amb la carretera que connecta les valls de pallareses amb les ribagorçanes, o el que és el mateix, la carretera de Tremp al Pont de Montanyana. Giro a l'esquerra i en aproximadament un quilòmetre arribo al coll de Montllobar, on hi ha una petita àrea recreativa i un mirador sobre la Conca de Tremp.

Segueixo baixant fort per asfalt direcció Tremp. Passo per Fígols de Tremp, i just passat el dipòsit de residus del Pallars Jussà giro a l'esquerra per la pista asfaltada que em portarà cap a Eroles. Comença baixant, però de nou encara hauré de remuntar uns metres fins a l'ermita de Sant Pere Màrtir, i des d'allà pràcticament en baixada fins al poble d'on hem sortit unes hores abans. Vaig a buscar la Sílvia i el Fum, i comentem la jugada d'una ruta molt plaent i estètica per un territori molt solitari on hem pogut visitar un parell de pobles habitats, i un despoblat molt bonic. Ideal visitar-lo a la primavera, sense calor i amb el contrast cromàtic dels camps de cereals, les vinyes i els trams rocosos de la carena.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Afegeix un nou comentari