Móra Comdal i les Anoves

A la riba oest del pantà d'Oliana comencem a remuntar la plàcida vall de la Móra Comdal, pujant progressivament per la pista principal. Fem una primera parada a l'església de Santa Eugènia, i una segona força més amunt a Santa Madgalena, des d'on observem tota la vall. Pugem cap al Sàlzer i enllacem amb la carretera de Serra Seca al coll Pregon. Ens enfonsem en terreny feréstec per pistes secundàries, i tornem a pujar fins al nucli de Cambrils, bon lloc per fer una aturada. L'última pujada de la jornada ens porta fins a Llinars per asfalt, i llavors per una pista que s'enfila cap al Pla de les Guàrdies. Al punt més alt contemplem la vall de les Anoves, i comencem el descens per pistes dretes i pedregoses. Val la pena aturar-se a la bonica ermita de Santa Eulàlia, sota l'escarpada serra de Turp, i ja des d'aquí només cal baixar per pista cada cop més bona fins al peu de l'embassament.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Pantà d'Oliana Odèn (Solsonès)
  • Distància: 41,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.325 metres
  • Temps: 4:25 hores
  • Dificultat: IBP=120 / Blava
  • Sensació de dificultat: Fàcil Tècnicament fàcil, principalment pistes. Exigent físicament
  • Cartografia: Muntanya d'Alinyà Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Pantà d'Oliana 00:00 00:00 0,0
Santa Eugènia de la Móra Comdal 00:30 00:30 4,5
Santa Magdalena del Sàlzer 00:45 01:15 9,1
Coll Pregon 00:25 01:40 11,8
Móres 00:25 02:05 16,0
Cambrils 00:25 02:30 21,1
Pausa 00:15 02:45
Coll de Femia de Dalt 00:30 03:15 26,8
Santa Eulàlia de les Anoves 00:35 03:50 33,5
Sant Gili d'Eroles 00:25 04:15 38,9
Pantà d'Oliana 00:10 04:25 41,1

Crònica

La primavera és el millor moment per gaudir d'unes valls remotes i ben poc poblades en una zona de mitja muntanya a ponent de l'embassament d'Oliana. És un terreny principalment de secà, amb camps de cereals a la part baixa, algunes pastures a la zona mitjana, i bosc a les parts més altes allà on la roca no és protagonista. I precisament la roca és un element molt notori d'aquesta zona, com les formacions montserratines a la serra de les Anoves, amb les caracterísiques Encantades, i més al nord l'escarpada serra de Turp. Havíem fet algunes incursions a la zona, gairebé sempre des del vessant oriental. Per exemple una vegada vam recórrer la carena de la Serra de Turp, o un temps abans ja havíem pujat al punt més alt, el Cogulló de Turp, des dels afores de Perles. També vam fer una interessant caminada per l'entramat de Les Encantades sortint de la banda de Serra Seca.

Avui he preparat una ruta que remonta la vall de la Móra Comdal, avança cap a Cambrils i Llinars, i després torna desfent la vall de les Anoves. Ambdues valls són poc conegudes i també poc poblades. Precisament al petit nucli que havia estat la Móra Comdal està totalment abandonat, amb totes les cases ensorrades, i on només es manté l'església de Santa Eugènia. Queda alguna masia en funcionament que explota els camps de cereals i les pastures de les zones obertes de la vall. Per la seva part la vall de les Anoves encara és més remota, amb la gran masia de les Anoves que es manté habitada, però no en canvi el petit nucli de Sant Joan, que resta abandonat. L'itinerari d'avui és fàcil, sempre per pistes, però força exigent, amb llargues pujades per terreny pedregós. Una ruta per gaudir de paisatges rurals de muntanya ben bonics i solitaris.

Avui la Sílvia i el Fum faran una ruta curta a peu, i jo sortiré sol en bicicleta. El punt de sortida de la ruta és la riba del pantà d'Oliana. Des del poble d'Oliana surt una carretera asfaltada que puja cap al coll del Portell, i baixa fins a la riba del pantà. En aquest punt s'acaba l'asfalt i continuen dues pistes, una per la que pujarem i una altra per la qual baixarem. Tot i que arribem al punt de sortida des d'Oliana, a la comarca de l'Alt Urgell, tota la ruta discorre per la comarca del Solsonès, al sector més occidental del municipi d'Odèn. Així doncs, des de la riba de les aigües del pantà d'Oliana prenc una pista que marxa cap a llevant seguint el curs del riu de la Móra Comdal. La ruta comença pujant suaument entremig d'una zona boscosa, i avanço durant poc més de 3 km. per la pista principal fins a trobar-ne una de secundària que puja fort a l'esquerra.

A l'esquerra de la pista principal en surt una altra de menys definida i sense indicacions que puja fort en direcció nord. La pujada és dura i pedregosa, molt exigent en el tram superior. Són només 500 metres, però molt exigents que m'enfilen fins a una altra pista que planeja. La segueixo cap a l'esquerra i en uns minuts arribo a una gran esplanada on hi havia el petit nucli de la Móra Comdal, del qual només queden les ruïnes de les cases, i una mica més amunt la bonica església de Santa Eugènia. Com que hem pujat una mica i a la zona és oberta, des d'aquí ja es pot contemplar una bona visió de les Encantades, unes muntanyetes de caràcter montserratí al vessant sud de la serra de les Anoves. Faig una petita pausa per visitar l'ermita i contemplar el paisatge. Val a dir, que es pot evitar la pujada dura per on he arribat fent una mica de marrada seguint per la pista principal fins a trobar la que planeja fins a aquest punt.

Precisament per continuar, marxo per la pista que continua cap a l'est entremig de boscos i pastures i que enllaça amb la pista principal que remunta la vall al peu de la Caseta del Prat. Passada la masia, on hi ha força bestiar, la pista puja una mica més fort i uns metres més endavant tomba cap al sud i puja cap al Sàlzer, un petit nucli format per una gran masia que sembla habitada, i algunes altres més petites disperses. Poc més amunt de la masia principal hi ha la masia del Prat, abandonada, i al costat la petita però estètica ermita de Santa Magdalena. Des d'aquí es pot contemplar una bonica vista de la vall per on he anat pujant. La pujada però encara no s'acaba, i segueixo amunt fins a la collada del Sàlzer, on enllaço amb la carretera de Serra Seca. Avanço per asfalt cap a l'esquerra durant 2 km. amb trams de forta pujada fins al coll Pregon.

Al coll Pregon hi ha una cruïlla de pistes i camins. A la dreta la carretera asfaltada marxa direcció Solsona; a l'esquerra i també per asfalt podríem acabar de pujar al punt més alt de Serra Seca i seguir cap a Cambrils. I la ruta que tinc prevista marxa a l'altre cantó de la carretera asfaltada per una pista que comença baixant. Una opció per escurçar la ruta seria seguir per asfalt cap a Serra Seca. Però la ruta prevista comença a baixar cap a una zona de turons i rases de conglomerat força curiosa i remota. Baixo fort per una pista trencada que recorre la carena del petit serrat de Cal Xerill. Avanço cap a la caseta de les Móres i creuo un parell de rases més per una pista mig abandonada abans d'arribar a la gran masia de les Móres, ben arreglada i destinada al turisme rural. Passada la masia la pista segueix pujant fort, ara però en més bon estat, i fins arribar al serrat de la Creu, on torno a trobar la carretera asfaltada.

Giro a la dreta i la carretera comença amb una lleugera baixada, i tot seguit va planejant fins a les envistes de Cambrils. El petit poble, que pertany al nucli d'Odèn, és força dispers. Arribo per la part més alta, on hi ha el castell a sobre la petita serra de Bartoló. La carretera voreja l'esgésia de Sant Martí, i tot seguit baixa cap a la zona del càmping, i una mica més enllà la cruïlla on trobo la carretera que ve d'Odèn i Sant Llorenç de Morunys a través de coll de Jou. En aquest punt hi ha el centre neuràlgic del poble, la fonda de ca l'Agustí. Porto uns 21 quilòmetres, poc més de la meitat de la ruta, però bona part del desnivell. Com que ja fa molta estona que vaig en bicicleta i encara em queda un bon tros, decideixo fer una parada regeneradora amb coca-cola i patates. Va ser una bona decisió, ja que he d'encarar l'última pujada, i l'energia suplementària va ser d'ajut.

Des de Cambrils segueixo per la carretera que va pujant sense descans fins al proper nucli de Llinars. Són uns 3 km. d'asfalt sempre cara amunt. En arribar al trencant del poble giro a l'esquerra i passo el petit nucli de Llinars. Al final del poble continua una pista que planeja en direcció al Pla de les Guàrdies, un turó arrodonit coronat per unes antenes que es veu més endavant. La pista puja suaument fins al coll Femia de Dalt, no gaire lluny del turó de les antenes que es veu una mica més enllà, i on no cal arribar. Al coll la pista gira a la dreta i puja encara una mica més amunt fins al punt més alt de la ruta, la petita carena de la serra de l'Avellanet. Des d'aquí tenim una bona visió de la vall de les Anoves que tenim just a sota. Es veu tota la vall, envoltada per l'escarpada serra de Turp, i al fons el pantà d'Oliana, que alhora queda tancat per les parets de la serra d'Aubenç. És un lloc molt bonic amb una àmplia vista, i faig una breu parada per contemplar el paisatge i fer algunes fotos.

A partir d'aquí ja només queda baixada, i comença per una pista molt dreta i pedregosa que baixa cap al sud seguint la carena. Com deia és un lloc bonic i panoràmic, tot i que cal parar atenció a la conducció perquè la pista és força trencada. Baixo uns metres fins que la pista gira a la dreta i comença a entrar a la vall de les Anoves. El primer tram és més dret i trencat, però més avall entra en una zona boscosa i la pista millora. Vaig perdent alçada ràpidament pel vessant obac de la serra de les Anoves, i un bon tros avall la pista encadena diversos revolts per arribar a la part baixa de la coma, on descarto la cruïlla que puja cap al nucli abandonat de Sant Joan de les Anoves. Arribo a un trencant indicat que assenyala l'ermita de Santa Eulàlia de les Anoves, uns metres per sobre de la pista. M'hi acosto i realment val la pena, ja que l'ermita és molt bonica, i està situada en un planell gairebé paradisíac, envoltat de verdor per una banda i per les parets de la serra del Turp a l'altra.

Torno a la pista principal i segueixo avall. Passo per la gran masia de les Anoves, que es veu habitada. Continuo avall i en pocs minuts arribo just al damunt de les aigües del pantà d'Oliana. La pista va revoltant la riba i passa per la petita església de Sant Gili d'Eroles, on faig brevíssima pausa. L'ermita està força modificada, però al seu davant es pot contemplar una bonica vista de les aigües del pantà amb les parets de la serra d'Aubenç just al darrere. Pocs metres més i arribo al punt d'inici on ja m'esperen la Sílvia i el Fum. Ha estat una ruta ben bonica, fàcil tècnicament tot i que exigent amb llargues pujades. Bon terreny per gaudir de la tranquil·litat i les curioses formes montserratines de les Encantades, conèixer diverses esglésies romàniques ben boniques, i gaudir també de les vistes cap a cingleres ben escarpades com la serra de Turp o més enllà la serra d'Aubenç.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Afegeix un nou comentari