Caminades al Berguedà

La Tosella (1.456 m.)

Des de Fígols ens enfilem fins la punta més oriental dels cingles de Vall-llobrega, un petit turó amb excel·lents vistes sobre la vall de Peguera i cap al pantà de la Baells, Sobrepuny i Catllaràs. Pràcticament tota la pujada és per una pista ombrívola dins d'una bonica fageda a la baga de Fígols. Un cop a la collada de Sant Ramon seguirem un caminet mig amagat entre l'espessa vegetació que ens portarà a la punta d'aquest petit cim panoràmic. Tot seguit encara pujarem seguint el fil de la cinglera, i un cop a dalt baixarem per un ròssec que ens deixa de nou a la pista que ens tornarà al punt d'inici.

Serrat del Migdia (1.082 m.)

En un matí rúfol ens entaforem als viaranys de les canals de Sant Miquel fins a la punta d'un dels seus cims emblemàtics. Comencem a caminar al pont del Climent sobre el riu Mergançol, i avancem cap al sud enfilant dins d'un bosc espès i obac. Creuem el portell de l'Ovellar i seguim pujant per la fageda fins al collet dels Pins, sota les parets del cingle de la Por. Girem cap al nord i enfilem l'últim turó de roca conglomerada vers el cim. Bones visites cap al Sobrepuny, el Catllaràs, i la resta del Picancel. Baixem pel vessant occidental per un caminet molt bonic que recorre la canal dels Colletons fins al peu de les aigües del pantà de la Baells, des d'on retornem planejant fins al punt d'inici.

Bauma de les Rocasses

Sortim caminant del punt més alt de la ruta, Sant Pau de Pinós, i planegem per pista fins a la magnífica masia de la Guaita de Pregones. Continuem per un corriol que va baixant fins al barranc del Vilaró, on ens entaforem en una clotada on hi ha la balma. Es tracta d'un gran espai tancat pel llavi d'un ample cingle, per damunt del qual cau l'aigua del torrent que forma una bonica paret de tosca. Un cop visitada la balma seguim per un caminet que ens apropa la masia del Vilar, i tot seguit per pista fins a Ginebret, on hi la una bonica església i llargues vistes cap a l'Alt Berguedà. La mateixa pista va pujant suaument fins al punt d'inici tot passant per les masies del Puig, l'Anglada i cal Miquel.

Bauma del Pou

Al peu de Sant Andreu de Sagàs comencem a planejar cap a l'est per una pista fins a la masia de Gavarrós Nou. Per darrere la casa un caminet comença a baixar i s'entafora fins a la font de l'Andreuet, al fons d'una rasa plena de vegetació. Uns metres més avall trobem el gorg del Basilio just al punt on creuem el torrent del Regatell. Seguint un corriol pel marge esquerre fins que el tornem a creuar i ens separem del torrent. Guanyem alçada pel corriol i arribem a la balma del Pou, una antiga casa troglodítica de la quan encara queden força vestigis. El camí continua pujant cap al Pla de la Creu, on anem girant cap al nord en direcció al nucli de Sagàs, tot passant abans per la masia del Pou i l'ermita de Sant Jordi.

Bauma Molosa

Marxem caminant des el Pla de la Quar seguint el GR-1 en direcció cap a Borredà, i enmig d'un tram obac i de vegetació espessa deixem el camí principal i prenem un carrerany que baixa seguint més o menys el curs d'un torrent. Per terreny selvàtic en un bosc molt espès baixem fins al peu de la cinglera on es forma una gran balma, potser una de les més grans que hem vist al Berguedà. De fet es tracta d'una enorme cinglera abalmada, per sota de la qual passa el camí que seguim. Deixem la balma i avancem fins al pla de les Arnes, on girarem 180º pel GR-241 que ens tornarà de pujada fins al punt d'inici.

L'Escletxa

Sortim caminant de Castellar del Riu cap a la base dels cingles de la Corba amb la intenció de localitzar una cavitat formada sota una gran escletxa de la cinglera. Passada la masia del Riu seguim un caminet cap a ponent fins a un petit collet on ens enfilem marges a través, per terreny emboscat fins a la base de la roca on trobem l'escletxa. Entrem a l'ampla cova a la base del cingle i contemplem aquesta curiositat geològica. Reprenem el camí cap a l'oest i pugem al grau d'Olivell, on s'obre la visió cap a la vall de Lord. Anem pujant cap als plans de la Corba, seguim cap a la bonica ermita de Sant Llorenç dels Porxos i baixem pel camí directe al peu del torrent que ens retorna al punt d'inici.

Volta al Reu

Un camí fresc i humit travessa a mitja alçada els cingles del Reu abocats sobre la vall del Llobregat. Comencem a caminar a la Nou, i al sector occidental del nucli trobem el camí boscal que seguirem durant una bona estona en direcció nord. Pugem fins un mirador natural sobre del riu i la cua de l'embassament de la Baells, Aquí hi havia hagut un punt de vigilància durant la Guerra Civil. El camí baixa cap a una pista, i seguim avall fins a trobar l'entrada d'un corriol més indefinit i emboscat que puja fins a l'extrem nord de la petita serra del Reu, ja prop de Malanyeu. Comencem la tornada i pugem fort fins a la part alta dels cingles. Avancem pel fil tot gaudint de la panoràmica fins a la collada de Sant Isidre, i baixem per un corriol fins al poble.

Frau de Sant Elies

Sortim de Cal Rosal i prenem un camí que remunta la riera de Font Calda per un bosc obac de ribera. Al cap d'uns minuts un trencant a mà dreta ens porta fins a sota d'una gran balma amb un salt d'aigua que cau des del llavi. És la Frau de Sant Elies, un racó bonic amb la cascada i un gorg a sota. Tornem al camí i pugem cap a la casa de Dacs, i per pista ens acostem fins al Serrat de l'Àliga. A la punta hi ha un bon mirador natural. Baixem sense camí gaire definit fins a Montorsí, on continuem un tram per pista i després per un bonic camí fins a l'església prerromànica de Sant Vicenç d'Obiols. Ja per pista seguim fins al notable mas Lledó, d'aspecte medieval, i acabem de baixar fins al punt d'inici al peu del riu Llobregat.

Turbians

Fem una caminada matinal fàcil però molt panoràmica entre el coll d'Escriga i la collada de Turbians, al municipi de Gisclareny. D'anada ens enfilarem per la carena en direcció est fins a coronar el cim del Cau (1.539 m.) i més endavant el mirador natural de la Colladassa. Un cop a la cruïlla de pistes i camins a la collada de Turbians prenem un corriol que planeja per sota de la pista asfaltada i que va tornant cap a l'oest fins al magnífic paratge de Sant Miquel de Turbians, un petit planell on s'hi ba bastir la bonica església amb excel·lents vistes del Pedraforca i la vall de Saldes. Ens queda una última pujada fins al punt d'inici passant pel mirador Albert Arilla.

Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.)

Enmig dels verdíssims prats de les Bassotes comencem la caminada que ens portarà fins al cim més alt del Berguedà que assolirem sortint lleugerament del camí normal i gripant per l'esperó nord. Amb una bona colla d'amics comencem a remuntar la Serra Pedregosa fins a trobar el pas que ens permet baixar a la coma dels Cortils. Des de la fondalada iniciem una llarga diagonal cap a l'oest en direcció al cim, i abans d'arribar als seus peus deixem el camí i ens enfilem a la carena, on contemplem la immensa Cerdanya. Seguim carenejant fins al peu d'un esperó que sembla difícil, però buscant els passos es pot grimpar sense complicacions. Extraordinària panoràmica des de dalt cap a les parets del Cadí, el Pedraforca i tota la plana de la Cerdanya. Baixem pel camí normal, però un cop al torrent de Cortils el deixem i seguim l'engorjat fins a trobar un pas que ens retorna als prats on hem començat.

Pàgines