Caminades al Berguedà

Les mines del Catllaràs

Mina de l'Artiga de Capdevila

L'empremta humana al Catllaràs és ben present des de molt antic, i augmenta finals del segle XIX amb una intensa activitat minera. Avui recorrem alguns racons on encara resten vestigis industrials. Sortim de Falgars, pugem cap a Vallfogona i prenem el camí per una fageda ombrívola que ens porta a la mina del Moreno. Seguim pujant cap al bonic prat Gespador, on trobem un pou de mina i una antiga xemeneia, i acabem d'arribar al Joc de la Pilota i la Roca del Joc, on ens hi enfilem grimpant. Passem per la mina d'Arderiu abans de baixar cap al Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. Baixem fort cap a la zona del Cable, amb restes de construccions mineres, passem la mina de l'Artiga de Capdevila i seguim fins al torrent per agafar el camí dels Graus que ens tornarà al punt d'origen. Una mirada enrere per adonar-nos que la natura reabsorbeix allò que l'hi havia estat manllevat.

Cingles de Malanyeu i cova dels Desertors

Mirador natural de la Foradada

Envoltat de cingleres per totes bandes, sortim de Malanyeu i pugem primer cap al Griell de Cal Pigot, un bonic pas equipat vora el torrent. Prenem la carena fins la Foradada, un esplèndid mirador natural. Per sobre dels cingles de la Tor carenem entre prats, fagedes i pinedes fins al Cap de la Baga de Cabanelles, punt culminant de la ruta i excel·lent mirador. Baixem cap al grapissot i seguim pel fil de la carena de la Serra de Mill, fins que baixem per terreny abrupte per trobar la cova dels Desertors. Visitem la petita cavitat que havia estat refugi d'emboscats, i ens sorprenem de trobar-ne una altra de ben interessant pocs metres per sota. Desgrimpada exposada (evitable) fins a la Creueta, i baixem sota la roca encastada del Grau que ens permet creuar el cingle de Devesó abans de tornar al peu de Sant Sadurní.

Bauma del Roquer del Claper

Bauma del Roquer del Claper

Remuntem el vessant sud del Moixeró des de l'Hospitalet de Roca-sança pel còmode i bonic camí de coll de Jou. Un cop dalt la carena seguim uns minuts cap a l'oest i baixem per la primera canal que trobem fins localitzar el Roquer del Claper, una cinglera on hi trobem la gran balma. Continuem baixant marges a través buscant altres cavitats sense èxit. Sí que localitzem un antic camí transversal que ens porta fins a la font de la Miquela, on acabem de desfer la canal cap al punt d'inici.

Canal de la Miquela

Creuem el Pont de la Miquela

Caminem per sobre l'Hospitalet de Roca-sança i busquem un antic camí que remunta les costes de la Miquela. El camí és poc definit, i en alguns trams cal endevinar-lo. Passem l'estret de la Miquela i pugem encara més fort fins a trobar un curiós pont de roca, un notable forat enmig d'una petita cinglera. Seguim amunt per una coma ampla i molt pendent, caminant sobre la neu caiguda el dia abans. Un cop a la carena del Moixeró la seguim cap a ponent fins a Coll de Jou, on emprenem la baixada per sota de la immensa Roca-sança.

Cresta de Queralt

Desgrimpada delicada, exposada i vertical

A sobre mateix de Berga i prop de la bonica ermita de Sant Pere de Madrona neix un crestall que finalitza just a l'aparcament del santuari de Queralt. Recentment s'ha popularitzat aquest itinerari, sobretot arran del desbrossament i neteja que permet recorre'l amb comoditat. Una forma diferent, estètica i un xic més aventurera d'accedir a aquest gran mirador de Catalunya. La ruta és fàcil, tot i que cal grimpar per terreny aeri i superar un parell de desgrimpades breus però delicades (III).

La Tosa (2.536 m.) per les Muntanyetes (hivernal)

Torrent de la Mena, des de dalt

Tornem a recórrer un dels itineraris més salvatges i estèticament potents al vessant sud del Moixeró, enfilant el seu punt culminant a través d'un laberint d'agulles, parets i canals de gran bellesa. Sortim des de l'Hospitalet de Roca-sança i fem una breu parada a la curiosa Foradada abans de continuar fins a la base de les grans parets calcàries. Encadenem diverses canals fent alguna grimpada un pèl més complicada per la presència de neu i gel. Sortim de l'itinerari laberíntic per les antigues mines de la Mena, i acabem de remuntar fins al cim. Fem parada al Niu d'Àliga i iniciem el descens per coll de Jou i Roca-sança.

El Castellot (891 m.) Castell de Puigarbessós

Pantà de la Baells. Al fons Ensija

Al límit est de la serra de Picancel, gairebé sobre el pantà de la Baells, s'aixeca un turó que, malgrat la seva modesta alçada, és un punt de conexió visual cap a totes bandes, i precisament per això antigament s'hi bastí un castell. Des del magnífic pont gòtic de Pedret anem a buscar un vell camí, pràcticament desaparegut, que remunta la carena que ens portarà fins el petit cim, on queden unes restes testimonails de l'antic edifici. Tornem per la pista de la Mesquita, tot fixant-nos en el magnífic piló de terme, conegut com la Terma Alta.

Cingles de Queralt

Rierol de Font Calenta

A la falda de Queralt un preciós camí, estret i ombrívol, circula al peu del petit rierol que serpenteja des de Font Calenta. Al costat de la surgència on brolla l'aigua a 15º recentment s'ha recuperat un caminet endimoniadament dret que puja directe fins a trobar el camí del Portet, que ressegueix els cingles per una rua a considerable alçada. Amb bones vistes sobre el Baix Berguedà i tota la Catalunya interior baixem cap al satuari de Queralt, i abans d'arribar-hi pugem al Castell Berguedà per osbservar encara una millor vista. El descens cap a Berga em fem per la bonica capella de Sant Pere de Madrona.

Els ponts de la Llorença i la Miquela

Ens endinsem en les raconades més salvatges del Moixeró, buscant antics camins que utilitzaven pastors i carboners. L'objectiu és localitzar uns ponts de roca, freqüents en aquests vessants calcaris envellits. Des de l'Hospitalet de Roca-sança un caminet remunta el clot de la Llorença, obrint-se pas entre agulles i esperons. Trobem el pont de la Llorença, i com a sorpresa en localitzem un altre de proper més petit. Pugem fins dalt la carena i a la zona dels Molins comencem a baixar fins a trobar el pont de la Miquela. Baixem pel torrent que es va estrenyent i entaforant entre les altives roques, amb un vell camí precari molt pendent, que amb cura es pot anar seguint.

Moixeró (2.090 m.)

Penyes Altes i el clot dels Amorriadors

Comencem a caminar prop de Gréixer, i ens aproximem a les parets de la cara sud del Moixeró, pujant suaument per l'antiga pista del coll de l'Avet. Per camí més costerut enfilem cap al peu del Roc Negre i seguidament al coll de la Cabrera. El camí es bifurca i seguim a l'esquerra cap a les canals d'en Guitart. Amb algun tram molt dret assolim l'ampli coll del Moixeró, i acabem d'arribar al cim, des d'on tenim una bonica vista del Penyes Altes. Baixem a buscar les canals del Goter, i per un sinuós camí sota les parets anem baixant fins al coll d'Escriu. Gaudim dels colors torrats de la fageda de Gréixer, i ens entretenim uns instants al peu de l'Estanyet.

Pàgines