Volta al Reu

Un camí fresc i humit travessa a mitja alçada els cingles del Reu abocats sobre la vall del Llobregat. Comencem a caminar a la Nou, i al sector occidental del nucli trobem el camí boscal que seguirem durant una bona estona en direcció nord. Pugem fins un mirador natural sobre del riu i la cua de l'embassament de la Baells, Aquí hi havia hagut un punt de vigilància durant la Guerra Civil. El camí baixa cap a una pista, i seguim avall fins a trobar l'entrada d'un corriol més indefinit i emboscat que puja fins a l'extrem nord de la petita serra del Reu, ja prop de Malanyeu. Comencem la tornada i pugem fort fins a la part alta dels cingles. Avancem pel fil tot gaudint de la panoràmica fins a la collada de Sant Isidre, i baixem per un corriol fins al poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: La Nou (Berguedà)
• Distància: 9,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 695 metres
• Temps: 3:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Algun tram de camí força emboscat
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Els cingles del Reu s'aixequen més de 500 metres des de la vall del Llobregat fins a la seva carena amb trams molt verticals. Els identifiquem fàcilment circulant per l'Eix del Llobregat (carretera C-16), a la cua de l'embassament de la Baells i l'antiga central tèrmica de Cercs. S'aixequen a la riba esquerra del Llobregat amb una singular verticalitat, i són fruit de l'erosió del curs fluvial durant mil·lenis. Fa un temps vam fer una ruta des de la Nou fins al cap d'amunt dels Cingles del Reu (1.263 m.), interessant i panoràmica. Avui fem una variant, i en comptes d'anar a buscar al fil de la cinglera, buscarem un caminet intrèpid que recorre un dels feixancs a mitja alçada. Fa un temps l'amiga Marta de la Nou ens va recomanar aquest itinerari, i avui l'hem anat a conèixer.

Sortim de la Nou la Teresa, el Joan, la Sílvia i jo mateix, el Marc, acompanyats del nostre inseparable gos, el Fum. Des de l'aparcament al peu de la bonica església romànica de Sant Martí sortim caminant cap a l'oest. Quan s'acaben les cases girem a la dreta cap a la casa del Cerc, però abans d'arribar-hi prenem un caminet que baixa cap a una rasa a l'esquerre, passat un vailet. Baixem uns metres per un tram humit fins al fons de la rasa, on el camí es bifurca. Prenem el ramal de la dreta i comencem a pujar dins un bosc obac per vorejar el flanc sud de la petita serra del Reu. És un corriol ben definit i net, de fet comentem que alguna persona o persones de la Nou suposem, el deuen mantenir ja que es veuen branques tallades. El camí va revoltant la base sud d'aquesta petita serra, i progressivament va girant cap al nord, direcció que seguirem durant una bona estona.

Avancem sempre per dins d'un bosc espès i humit, ja que està situat al vessant oest del Reu, és a dir, per damunt de la vall del Llobregat i a mitja alçada per sota de la part alta de la cinglera. És un camí agradable que va pujant sense estridències fins als 1.100 metres, un lloc que algun mapa identifica com la Collada Ampla i altres com a cap de Roca-roja. Val a dir que aquest camí que seguim no surt als mapes tot i que és ben agradable i fresat. Estem en una punta elevada lleugerament separada cap a ponent de la carena principal, la qual s'aixeca gairebé 200 metres més a la nostra dreta (llevant). Des d'aquesta punta podem veure la vall del Llobregat, però la vegetació és espessa i no tenim una visió nítida. Per aconseguir-la hem de baixar una mica fins un collet, i pujar uns metres més fins un cap de roc més definit on sí tenim una magnífica visió de la vall sota els nostres peus.

En aquest punt alt i amb bona panoràmica de la vall del Llobregat, més o menys a l'alçada de l'antiga central tèrmica de Cercs, a part d'una bona vista podem observar que hi ha restes d'una antiga construcció precària de pedra. Pel que hem pogut saber es tracta d'un antic punt de vigilància utilitzat durant l'època de la Guerra Civil per controlar el pas per la vall, ja que des d'aquí es tenia un bon control de la carretera del Llobregat. Aquest devia ser un punt de vigia, possiblement amb un destacament armat i un niu de metralladores. Cal tenir en compte que poc més avall, per damunt del trencant de Malanyeu, hi havia també una mina, i per tant era un recurs estratègic a protegir. Des d'aquest bonic mirador es pot contemplar la cua de l'embassament de la Baells, el nucli de Sant Corneli, Ensija i bona part dels cingles de Vallcebre, tot i que el dia no acompanya gaire.

Deixem enrere aquest mirador i el camí baixa de forma decidida fins enllaçar amb una pista que finalitza just en aquest punt. Baixem durant una bona estona per la pista, i anem perdent alçada fins assolir la cota 750 metres, poc per damunt de la carretera i el riu Llobregat. Aquí cal fixar-se en un corriol que neix a la dreta de la pista i comença a pujar. No és un camí gaire evident, i de fet el trobem força emboscat. És possiblement el tram més incòmode de la ruta, ja que hem d'anar esquivant boixos, troncs i esbarzers que han anat guanyant terreny ja que no sembla un camí gaire freqüentat. Avancem sempre cap al nord per terreny humit, i guanyem alçada. Al cap d'una estona trobem un pas molt bonic, un grau on hi ha uns esglaons excavats a la roca que permeten superar fàcilment un pas semi-vertical.

Continuem avançant a mitja alçada de les cingleres fins a vorejar el vessant nord de la serra del Reu, de manera que ja l'hem voltada tota des del sud fins al nord, i ja només faltarà la tornada. El caminet passa força per damunt de les mines de Malanyeu i acaba de revoltar l'última part de la carena, els cingles de Coma-rodona. Trobem un camí més evident i indicat amb senyals grocs i el seguim de baixada al peu d'un rec fins a prop de la masia de Coma-rodona. Anem seguint al peu del rec i tornem a enfilar uns metres per unir-nos al PR C-199, que ja anirem seguint direcció sud. Ara ens anem enfilant per dalt de la carena, és a dir, per sobre dels cingles que abans hem recorregut a mitja alçada. Seguim un agradable camí ben definit que va pujant cap al sud fins prop del cim, tot i que abans d'arribar-hi comença a baixar fins a la collada de Sant Isidre, on hi ha una esplanada i una creu.

Encarem l'última part de la ruta, ja coneguda de l'altra excursió descrita, així que no cal entretenir-s'hi gaire. Tenim dues opcions: baixar per la pista o pel caminet que la va retallant. Prenem el corriol i baixem per dins del bosc fins arribar a les cases de la Nou. Acabem així una ruta força fàcil i agradable en la qual hem gaudit d'un bonic camí obac a mitja alçada de les cingleres del Reu, bones vistes cap a la vall del Llobregat i on hem contemplat restes d'un punt de vigilància de la Guerra Civil. La segona part del camí és més emboscada, però també molt bonica, així com la tornada per l'agradable carena del Reu.