Caminades al Berguedà

Cingles de Capolat

Sobre l'Espunyola s'aixeca una llarga línia de cingleres al damunt de la qual hi trobem el pla de Capolat. Avui seguim el GR que s'enfila des de la plana del Baix Berguedà fins als primers contraforts prepirinencs, gairebé una línia recta entre els dos poblets. De camí passem al costat del Salt de Sallent, una cascada que sobrevola la cinglera, i just al damunt trobem la gran balma de Comamorera, que fa les funcions de cleda pel bestiar. Assolit el pla superior pugem més suaument fins l'objectiu del dia, la gran masia del Puig, situada en una punta de morral, i visible des de quilòmetres enllà. Per un caminet mig perdut baixem cap a la pista de Tresserra. Un cop a Torrades planegem pel peu de roca fins al punt d'origen.

Del Mergançol a Rotgers

Volíem contemplar els gorgs i saltants del Mergançol ben revinguts després de les últimes pluges, però no comptàvem amb tanta aigua, i després de creuar la riera quatre vegades amb aigua gèlida fins als genolls vam deixar la riba i ens vam enfilar fins a Rotgers. Sortim de Borredà i baixem en pocs minuts fins al fantàstic Gorg del Salt, on la seva cascada brolla ufanosa. Creuem la carretera i anem a buscar el caminet que recorre la riba de la riera, però cal creuar diverses vegades i les passeres estan inundades. Arribats a Campalans deixem la riba, pugem a la carretera, la creuem i seguim pujant fins a la Solana. Un bonic caminet enllaça amb el GR i anem pujant sota la muntanyeta de Sant Marc fins a la preciosa ermita de Sant Sadurní, una de les més boniques del Berguedà, amb el seu campanar quadrat de pedra tosca. Desfem un tram de camí fins al rec del Pontarró, on prenem una pista que va baixant fins a entroncar de nou amb el GR. Planegem uns últims minuts per la Devesa abans de tornar a Borredà.

Puig Lluent (1.640 m.) i Sant Julià de Cosp

Sortim a gaudir de l'ambient tardoral al vessant sud del Catllaràs amb la companyia de la boira que no ens desampara en cap moment. Des del Castell de l'Areny pugem fort per un camí preciós sota els rocs del Castell fins a les Pilones, punt d'inflexió de la carena. Ara planegem sobre un entapissat de fullaraca fins a Sant Romà de la Clusa, on tornem a canviar de direcció i encara dins d'una bonica fageda seguim pujant fins al Ras de Clarent. Visitem la balma de la Casa del Rei i les Calamites, i seguim pujant fins al punt més alt, un petit cim panoràmic a la carena del Catllaràs. Una fugaç ullada de sol ens acompanya per dinar, però de seguida tornem a la boira i baixem cap a la carena de Faig i Branca. Descendim cap al vessant sud per pista fins que trobem un camí pràcticament desaparegut que mitjançant un grau intrèpid baixa una cinglera fins a la bonica ermita de Sant Julià de Cosp, tristament en estat d'abandó, però digne i dempeus. Des d'aquí un preciós camí, gairebé un túnel natural de vegetació, planeja durant quilòmetres fins al punt d'inici.

Muntanyetes i Serrat Gran

Des de l'aparcament de Rebost prenem la pista que passa per sobre el refugi i puja fins al mirador dels Orris, on contemplem una fantàstica panoràmica de l'entorn abrupte per on ens mourem. Baixem per una vella pista que es va enclotant fins arribar a la Pleta dels Xais. Remuntem breument el torrent i prenem un camí difús que ens porta fins a la base de les grans parets. Sota una gran balma deixem el caminet i enfilem fort cap a una canal molt dreta. Pugem uns metres per la tartera i prenem una canaleta secundària fent una petita grimpada. Enfilem fort per un terreny primigeni, només freqüentat pels isards. Voregem el cap de l'esperó de Rebost i anem a buscar una canal oblíqua que ens porta fins a una antiga mina. Pugem fort fins a les restes d'un edifici miner, i sota la font de la Mena prenem un camí que flanqueja el Serrat Gran, un caminet aeri que ens regala grans panoràmiques. Arribem a Comafloriu i baixem pel camí fins als fantàstics Plans Bagà. Seguim baixant cap a Rebost, on ens espera un bon dinar envoltats d'amics.

La Cambra dels Bocs

Al vessant sud del Moixeró un enfonsament càrstic de grans dimensions trenca la monotonia de la solana del coll de la Moixa. Ens enfilem fins aquest gran fenomen geològic visible des de quilòmetres enllà sortint des del pont de Monnell, al costat de l'adou del Bastareny. Ens acostem primer fins al salt de Murcarols, que aquests dies presenta una bonica columna de gel. Al costat de la masia de Monnell prenem un camí difús al principi que planeja fins al torrent de Vimboca. El deixem al cap de poc per seguir cap a l'est i passar per la minúscula però preciosa ermita d'Oreis. Seguim el camí de la Muga fins que el deixem en un collet i enfilem marges a través per un pendent fort i incòmode que ens portarà de dret a l'entrada del gran enfonsament. Amb dificultats per la vegetació pugem fins una gran balma on descansem i contemplem el paisatge abans d'iniciar el retorn pel mateix no camí.

Gorgs del curs alt de la riera de Merlès

El gorg de Cara de Boc marca l'inici de la Riera de Merlès, la qual recull en aquest punt les aigües dels diferents torrents que baixen dels Rasos de Tubau. Sortim molt a prop d'aquest gorg, i dediquem una estona a visitar-lo, així com la cascada que hi vessa les aigües. Remuntem tot seguit la riera del Molí, on trobem els gorgs Blau i dels Matxos. Seguim pujant fins a Sant Jaume de Frontanyà, on visitem la preciosa església romànica i fem una pausa per dinar. Seguim fins al collet de Sant Jaume, i després ja comencem a baixar seguint el rec del Prat. Abans de trobar-nos amb el rec de la Riba visitem l'espectacular gorg de Caselles, aquests dies glaçat i seguim el curs de l'aigua fins a Sant Esteve de la Riba. Acabem de baixar per bona pista, visitant encara algun toll, com el pantà de la Riba, el gorg Negre o el Rodon.

Cova del Massana

Ben discreta a la part més inhòspita de les canals de Sant Miquel, en un racó feréstec enmig de les Canals Males, trobem un petit aixopluc que havia estat utilitzat pel guerriller antifranquista i llibertari Marcel·lí Massana. Estimat i temut segons els barris, el maqui berguedà coneixia perfectament la complexitat d'un terreny qui li proporcionava bons amagatalls. Sortim del pont de Pedret i marxem cap a l'est seguint el rec de Bosoms. Passem les masies ensorrades de Mascaró i Corrubies. Un camí surt des d'aquesta última, però aviat el deixem en una clotada per enfilar torrent amunt per dins d'una canal dreta i plena de vegetació. A mitja alçada trobem una cavitat ampla, inclinada i de sostre molt baix que havia servit d'alberg precari. Seguim pujant cap al cingle de la Por i tornem per la carena del Picancel, passant pel bonic paratge de Sant Miquel de les Canals, sota l'amenaça de la pluja imminent.

Pic de la Costa Cabirolera (2.605 m.)

Des del coll de les Bassotes, darrere el Pedraforca i davant del Cadí, comencem a remuntar la serra Pedregosa per suaus lloms herbats. Passat el prat Llong trobem el pas dels Cortils que ens permet saltar a l'altra banda de la serra la qual mostra aquí el caràcter salvatge que fins ara ens havia amagat. Baixem cap als suaus prats dels Cortils, on pasturen els cavalls. Hi ha una bona font i un petit refugi lliure. Comencem un llarg flanqueig ascendent cap a la base del nostre cim, que contemplem transversalment. No pugem pel camí normal, sinó que avancem fins a sota l'esperó summital i ens enfilem grimpant, amb uns passos més fàcils del que podrien semblar de lluny. Extraordinària perspectiva des del cim de les parets verticals i les profundes canals del Cadí.

Pedraforca 360º

Caminant per sobre de la coma de Cerneres, amb el Cadinell al fons

Sortim de Gósol en un matí lletjot i comencem a seguir el PR C-127 que dóna la volta completa al massís del Pedraforca. Caminem cap al nord i passem Font Terrers just abans de començar a flanquejar a certa altura la capçalera de la coma de Cerneres, que es dibuixa atractiva cap a l'oest, amb el Cadinell al Fons. Un cop al Collell obrim la mirada cap a la vall de Gresolet, així com la paret nord del Pedraforca que tenim just a sobre de la pista per on baixem. Pugem al refugi Lluís Estasen i seguim planejant cap a les antigues mines de carbó abans de tornar a Gósol. Ruta un xic monòtona en què el Pedraforca saps que hi és, però no el veus enlloc.

Cinglera de la Figuerassa (II)

Cinglera de la Figuerassa, des del Roc Gros

Enfilem de nou la marcada cinglera que presideix la capital berguedana i ens porta fins un dels millors miradors de la Catalunya central. Sortim des de Berga i enfilem els estrets carrers del barri vell fins al castell de Sant Ferran, on seguim el caminet que marxa passat el pont del Diable. Al coll de Vilaformiu trobem la pista, i just als plans de sobre busquem rastres de fites fins a trobar un sender poc definit que ens porta a una tartera incòmoda i tot seguit ja guanya la cinglera. Anirem seguint al fil del precipici, passant pel Roc Gros, fins als miradors. Baixem perl camí de davant, passant per la bonica cova de Can Maurí.

Pàgines