Caminades als Alps

Fem una llarga excursió a un coll de muntanya que separa la vall de Susa i la vall de Viu, als Alps del Piemont. Dalt de l'ampli coll hi ha un notable santuari, la Madonna degli Agnelli. Sortim del petit nucli de Pratobotrile i remuntem un camí amb trams empedrats per dins d'una fageda. Força més amunt, quan el paisatge s'obre, creuem amplis prats alpins molt inclinats on hi ha diversos alpatges, petits nuclis de bordes on el bestiar hi passa l'estiu. El pendent augmenta l'últim tram fins que coronem el coll i descansem dalt de l'ampla collada, al costat del santuari i amb bones vistes d'aquest sector dels Alps.

Recorrem una ruta espectacular que els militars italians van construir a l'abrupte massís del Pasubio durant la I Guerra Mundial per protegir-se dels atacs austríacs. Aquesta obra audaç de l'enginyeria militar travessa unes cingleres escarpades amb profunds barrancs, penya-segats i pinacles verticals enmig d'una zona coneguda com les Petites Dolomites. Per superar les dificultats del terreny es van construir fins a 52 túnels, alguns d'ells llargs i amb traçats sinuosos. Un camí gairebé impossible que ofereix bonics miradors sobre aquestes escarpades muntanyes, que s'ha convertit en una gran atracció excursionista. La ruta acaba al refugi Achille Papa, bon lloc per reposar i recuperar forces abans d'emprendre la tornada, més plàcida, per la pista a l'Strada Scarubbi.

Una imponent muntanya piramidal presideix la vall del riu Dora, al límit entre França i Itàlia, i al seu cim resten inerts les ruïnes d'un antic fort, l'edifici militar més alt d'Europa. Iniciem la ruta caminant des de Montginebre i remuntem còmodament la vall del Rio Secco amb un pendent molt suau. A partir de les Sept Fontaines comença la pujada per una ampla coma rocosa fins al coll de Chaberton. Al coll s'obre una àmplia visió cap al vessant italià, i comença el tram més dur de l'ascensió. Tombem cap al sud-est i pugem per un camí ben fresat i ple d'excursionistes que passa a tocar de diverses restes d'infraestructures militars. Tot i l'espectacularitat de la muntanya, el cim és un altiplà rocós, i en una banda queden 8 torres de gran magnitud que havien estat posicions d'artilleria de l'exèrcit italià. Visitem les restes de les instal·lacions, contemplem l'amplíssim paisatge i tornem pel mateix camí.

Des de Pralognan pugem còmodament amb un telecadira fins al refugi de les Barmettes, on comencem una de les rutes més populars i boniques de la Vanoise. Pujant suaument en aproximadament una hora arribem fins al Lac des Vaches, un planell semi-inundat amb unes característiques passeres de pedra que el creuen, i amb la imatge al fons de la Grande Casse, sostre del massís. Passat aquest punt emblemàtic seguim pujant cap a la base de la gran muntanya, on hi ha el coll i el refugi de la Vanoise. Mentrestant hem anat voltant per l'esquerra la característica agulla de la Vanoise. Després d'una pausa contemplant la muntanya i l'entorn voltem el refugi i baixem per la paral·lela vall d'Arcelin, tancant la volta a l'agulla. Desfem la llarga vall i baixem fins a Pralognan, on entrem per la bonica cascada de la Fraiche.