Caminades a altres llocs

Nacedero del Urederra

Sota les cingleres de la serra d'Urbasa neix un riu que té una peculiaritat molt especial: en la seva part alta forma uns gorgs amb unes aigües d'un color sorprenentment turquesa. Les aigües provenen de les cavitats de la part alta de la serra, i s'esmunyen en un itinerari espectacular enmig d'un bosc humit de faigs. Cal reservar prèviament i seguir estrictament l'itinerari marcat, però es justifica per la bellesa de l'entorn. Des del poble de Baquedano es baixa fins al peu del riu, i es van seguint els tolls i cascades més boniques fins a la part alta, on prenem el camí de tornada.

Serra d'Urbasa

A tocar del port d'Urbasa hi ha un aparcament on comença una ruta fàcil i planera que permet contemplar la cinglera de la part alta de la serra d'Urbasa. El camí és ben definit, i recorre la part superior de circ damunt del naixement del riu Urederra. L'itinerari és linial i traça una clara forma semicircular, sempre per damunt del llavi del cingle que cau més de 300 metres en vertical sobre la vall del riu Urederra.

Ull d'Aitzulo

Dins del parc natural Aizkorri - Aratz, a prop d'Oñati, trobem un curiós arc natural de roca que creua un cingle. I avui fem una caminada fàcil i molt agradable que surt des del petit poble dispers d'Araotz, al peu d'una gran cinglera que de ben lluny ja mostra el característic ull. Comencem pujant per una pista fins a la collada de Zeliaundi, on girem a la dreta i avancem per un altiplà que puja lleugerament fins al cim d'Orkatzategi, des d'on tenim una bonica vista de l'embassament d'Urkulu i la rodalia. Comencem a baixar per un terreny obert fins que trobem l'accés a l'espectacular forat calcari d'enormes dimensions. Entrem a la gran cova i arribem fins a la punta que ja s'aboca al cingle. Després de la visita, tornem al camí i baixem una bona estona fins al poble d'Araotz.

Aizkorri (1.551 m.)

El cim més alt d'Euskadi és ben conegut per la bellesa de la seva cresta i també per la famosa cursa de muntanya que surt des del poble de Zegama. Sortim de l'aparcament d'Aldaola i enfilem cap a l'ermita del Sancti Spiritu. Pugem per una bonica fageda direcció nord que ens porta a la part alta, i arribem al cim de l'Aizkorri, on hi ha l'ermita i un petit refugi. Tot seguit seguirem la cresta i creuarem les diferents puntes, com l'Aixuri, el punt més alt, l'Aketegi o l'Arbelaitz. Després baixem ràpid cap als plàcids prats d'Urbia, els creuem i després d'una curta però intensa pujada tornem a baixar cap a la calçada romana i el curiós túnel natural de San Adrián.

Cala San Pedro

Caminem pel sector oriental del Cabo de Gata per un tram de costa escarpada amb la característica roca volcànica. Sortim del petit poble de Las Negras i passegem per la platja en direcció nord fins a trobar un camí que s'enfila i voreja el Cerro Negro per una antiga pista. Quan s'acaba continua un caminet que avança alçat damunt dels penya-segats fins a les envistes de la cala. Baixem per un tram força dret fins al castell i la mateixa platja de la Cala San Pedro, un racó molt bonic amb una platja en forma de mitja lluna, d'aigua turquesa i envoltada de cingles de roca fosca. Tornem pel mateix camí i fem una variant pel Cortijo de Ricardillo.

Świnica (2.301 m.)

Des de la localitat turística de Zakopane, al vessant polonès del Tatres, prenem el telefèric que s'enfila ràpidament al Kasprowy Wierch. Des d'aquí un caminet ben fresat i en molts trams empedrat va seguint la carena cap a l'est fins al coll sota la piràmide del cim. S'acaba el camí suau i comença una pujada molt dura, amb diversos trams aeris equipats amb cadenes. El tram superior és el més dret, i cal fer diversos passos de grimpada sobre blocs de granit per assolir el cim, que ens ofereix una àmplia visió cap als dos vessants del massís. Baixem pel mateix camí seguint la carena que separa Eslovàquia i Polònia, acompanyats per les boires que pugem pel vessant nord.

Dolina Kościeliska

Des de la turística estació d'hivern de Zakopane, a Polònia, ens desplacem fins a la vall de Kościeliska, on farem una excursió pel concorregut camí que remunta el riu fins al refugi Hali Ornak. És un dia de temps insegur i triem aquesta ruta fàcil i molt concorreguda per dins de la vall. Anem seguint sempre el camí ample al peu del riu, i ens en desviem per accedir a la cova Jaskinia Mroźna, d'uns 700 metres de longitud, il·luminada i adaptada per la visita turística. El recorregut és linial, i sortim a l'altre cantó on unes llargues escales ens tornem a la vall. Més endavant ens desviem a la banda contrària per pujar fins a la cova Jaskinia Raptawicka, a la qual s'accedeix grimpant per un tram equipat amb cadenes, i entrant amb unes escales metàl·liques. Aquesta cova és natural, i cal portar frontal. Tornem a la vall i acabem de pujar fins al refugi Hali Ornak, on comença una forta tempesta de pluja, llamps i trons que ens acompanyarà fins al punt d'inici, on arribem ben xops.

Cresta de Roháče

Els Tatres Occidentals tenen un aspecte menys alpí que els Alts Tatres, però ofereixen alguns recorreguts espectaculars i aeris. Des de la part superior del poble de Žiar caminem el primer dia fins al refugi Žiarska chata, on dormirem. De bon matí seguim remuntant la vall de Žiarska fins al coll del mateix nom. Girem a l'esquerra i pugem fort fins el primer cim, el Plačlivé (2.125 m.) A partir d'aquí comença una llarga i panoràmica cresta d'uns 5 km. amb trams on podem caminar còmodament, altres on haurem de fer grimpades exposades, i diversos trams equipats amb cadenes. El primer tram és més fàcil fins al coll Smutné sedlo, i llavors es torna més escarpat i aeri prop dels pics Tri kopy i Hrubá kopa. Seguim sempre la línia de cresta, amb vistes extenses cap a les valls del voltant, tant d'Eslovàquia com de Polònia. Arribem al sostre de la ruta, el pic Baníkov (2.178 m.) i encara continuem crestejant cap al pic Príslop. Baixem al coll de Jalovské, on abandonem la carena i emprenem el descens fins al refugi.

Rysy (2.503 m.)

Tot i ser el pic més alt de Polònia, i un dels destacats de tot el massís dels Tatres, es puja habitualment des del vessant eslovac. Sortim des de la petita estació de tren de Popradské Pleso i pugem per una pista fins al refugi del mateix nom, on fem una pausa per esmorzar. El camí marxa cap al nord per una zona de bosc, i més endavant en un caos de blocs ja en un entorn d'alta muntanya. Passem a la vora d'uns estanys i de seguida trobem un pas horitzontal però aeri equipat amb esglaons i cadenes. Fem cua ja que hi ha molta gent, i seguim pujant fort fins al refugi Rysim, a 2.250 m. Una diagonal ascendent ens enfila fins al coll Váha, sota l'espectacular pic de Vysoká, on girem a la dreta per enfilar l'últim tram, dret i pedregós fins al cim nord-occidental, el més alt de Polònia amb 2.499 m., ple a vessar d'excursionistes. A pocs metres hi ha el punt més alt, des d'on tenim unes vistes espectaculars dels cims escarpats de sector central dels Tatres.

Valls de Veľká Studená i Velická

Fem una ruta al vessant sud del massís del Tatres que ens porta a recórrer dues valls molt interessants, la Veľká Studená de pujada i la de Velická de baixada. Comencem a caminar a Hrebienok, on hi arribem amb el telefèric. Entrem de seguida a la vall i pugem per un camí ombrívol i empedrat que va resseguint la vall. Al cap de poc passem el refugi de Reinerova, i després de 2 hores de caminar assolim el bonic refugi de Zbojnícka, on fem una primera pausa. Seguim remuntant la vall ja en un entorn pedregós i d'alta muntanya, i mig grimpant enfilem el coll de Prielom. Tot seguit baixem per un tram molt dret equipat amb esglaons i cadenes, i després per unes escales de fusta anem pujant fins al coll de Polsky hreben, a 2.200 m. sota cims molt escarpats. Comencem el descens per la vall de Velická amb un tram equipat, i després anem defent còmodament la vall envoltats de crestes per les dues bandes. Baixem fins a l'hotel refugi de Sliezsky, i seguim baixant per un camí llarg i un pèl monòton fins a l'estació de tren de Tatranská Polianka.

Pàgines