La Tosella (1.456 m.)

Des de Fígols ens enfilem fins la punta més oriental dels cingles de Vall-llobrega, un petit turó amb excel·lents vistes sobre la vall de Peguera i cap al pantà de la Baells, Sobrepuny i Catllaràs. Pràcticament tota la pujada és per una pista ombrívola dins d'una bonica fageda a la baga de Fígols. Un cop a la collada de Sant Ramon seguirem un caminet mig amagat entre l'espessa vegetació que ens portarà a la punta d'aquest petit cim panoràmic. Tot seguit encara pujarem seguint el fil de la cinglera, i un cop a dalt baixarem per un ròssec que ens deixa de nou a la pista que ens tornarà al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Fígols (Berguedà)
• Distància: 10,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 600 metres
• Temps: 3:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Amb un temps que pinta insegur cap al migdia, fem una sortida curta a prop de casa. Decidim enfilar-nos cap als cingles de Vall-llobrega, un lloc on hi hem anat diverses vegades i sempre amb una característica comuna: ha plogut. Avui tampoc ens en escaparem. He acabat pensant que més que una casualitat és una causalitat. Possiblement les vegades que hi hem vingut ha estat per evitar altres llocs amb més risc, pensant que és un lloc proper i de poca altura. Les altres vegades havíem pujat des del vessant de Sant Jordi, i avui ho farem des de Fígols. La ruta pot semblar menys atractiva ja que bona part es fa per pista, però cal dir que és una pista molt agradable que s'enfila per una espessa fageda on la fresca està garantida. També la sol·litud.

Amb la Sílvia i el Fum pugem cap a Fígols, i aparquem uns metres més enllà del poble, just en un revolt al costat de la casa abandonada de cal Sant. Aquí la pista asfaltada gira a l'esquerra en direcció cap a Sant Corneli. Nosaltres començarem a caminar per la pista que neix de dret i que puja direcció sud. Poc més amunt gira i baixa uns metres fins a la mina del Curro, una instal·lació abandonada. La pista baixa uns metres més fins al torrent de Fumanya, en un tram molt enclotat que en algun mapa apareix mencionat com el Foradot. A partir d'aquí la pista ja entra dins del bosc, i l'ombra ens acompanyarà bona part del camí.

La pista va seguint el PR-C 73, i passat el torrent de Fumanya traça una llarga diagonal cap a llevant fins al revolt del Morral. Aquí marxa una pista de dret que queda morta més avall, i que no hem de seguir. En aquest punt, si ens hi fixem entre la vegetació, podem contemplar com el torrent de Fumanya s'enfonsa i s'engorja. Malauradament la vegetació és espessa i les vistes són limitades, però seria un bon lloc per contemplar el torrent enclotat, i més enllà Fígols i els cingles de Vallcebre. Seguim doncs per la pista que gira del tot i s'encara a ponent. Seguim pujant per un tram més dret i pedregós, sempre per dins del bosc on contemplem uns faigs de notables dimensions. Més endavant altre cop un revolt ens canvia de direcció, i anem pujant uns minuts més fins a la collada de Sant Ramon. Des de baix, portem més de 4 km. i una hora i quart de camí.

A la collada de Sant Ramon hi ha una còmoda esplanada, i també una cruïlla de pistes. A l'esquerra en surt una que baixa molt dreta cap a Sant Jordi. A la dreta n'hi ha una que recorre el vessant obac del Confós fins prop de Peguera. A la collada també hi ha una curiosa cabanya feta amb la caixa d'un camió. Alguna vegada l'havíem fet servir com a refugi en cas de pluja. Avui el dia encara s'aguanta. Descartem les dues pistes que dèiem i busquem un caminet que marxa de dret i direcció sud. Al principi costa d'endevinar, ja que no és molt evident, però un cop localitzat és ben clar. És un bonic corriol que avança gairebé en paral·lel per damunt de la pista que baixa a Sant Jordi i que planeja dins d'un bosc espès. Es pot marxar planejant, o bé baixar uns metres i enllaçar amb un nou camí PR que encara està a mig marcar. El més fàcil és seguir de dret, però nosaltres ens despistem i baixem uns metres. Corregim un cop trobem el traçat del nou PR, pugem uns metres i arribem a una petita esplanada damunt dels cingles de Vall-llobrega.

Sense el camí molt clar, però sense possibilitat de pèrdua, pugem uns metres a l'esquerra fins al punt més alt de la Tosella, a 1.456 m. No és pas el punt més alt dels cingles, sinó més aviat el contrari. És la punta més oriental, i també més baixa. Però és una punta clarament diferenciada de la resta, molt més uniforme. En estar una mica avançada permet contemplar una bona vista de les parets dels cingles de Vall-llobrega, mirant cap a ponent. També contemplem una llarga panoràmica de la vall de Peguera, i les fagedes del sector de les Nou Comes, així com el vessant nord dels Rasos de Peguera. La vegetació també és espessa i dificulta la visió cap a l'altre costat, però entremig dels arbres es pot contemplar l'embassament de la Baells, el Sobrepuny i el vessant occidental del Catllaràs.

Un cop assolit aquest petit cim tornem uns metres enrere fins al petit planell. Retrobem els senyals del PR, un camí encara no acabat que recorrerà els cingles de Vall-llobrega. Pugem fort per enfilar-nos a la part alta dels cingles. Aquest tram puja molt fort. Un cop a dalt veiem que els núvols han avançat ràpid i s'han enfosquit molt. La pluja és imminent. La idea de recórrer una bona part dels cingles i tornar per la pista des de la zona de Peguera la deixarem per un altre dia, i busquem la forma més ràpida de tornar. Mirant el mapa veiem un camí indicat uns metres més endavant. Comencen a caure gotes, i accelerem el ritme. Aviat trobem el camí, que és un ròssec que baixa directe en direcció nord (a la dreta de la nostra direcció). Baixem ràpid per aquest camí ben poc utilitzat dins de la fageda, i arribem aviat de nou a la collada de Sant Ramon.

Comença a ploure amb més intensitat, i resignats a mullar-nos com sempre que hem vingut a aquest lloc, anem baixant amb els impermeables posats per la pista ja coneguda. El Fum, sense protecció, no li agrada gaire el ruixat, intens en alguns moments, però també es resigna i va baixant al nostre costat amb el pèl ben moll. Més avall la pluja afluixa, al cap de poc desapareix, i uns minuts més tard fins i tot surt el sol de nou. Un temps ben variat com toca a la primavera. Són ruixats que van i vénen, i n'hem enxampat un durant uns minuts. Els últims metres de camí serveixen per assecar-nos una mica, i arribar al lloc d'origen prou satisfets d'una caminada fàcil però ben agradable per la baga de Fígols i els cingles de Vall-llobrega.