Berguedà

La Tosa (2.536 m.) per les Muntanyetes

Pujant dins les Muntanyetes

Sortim del mirador dels Orris i baixem per una antiga pista fins a la pleta dels Xais, on entrem en el laberint de les Muntanyetes. Remuntem un tram de canal, grimpem uns metres i anem a buscar una altra canal amagada rere un esperó que ens portarà a unes mines abandonades. Per fort pendent arribem sota la font de la Mena, i per terreny més fàcil fins al Niu de l'Àliga. Arrodonim la volta per la carena del Serrat Gran, baixant a la collada de Comafloriu i més endavant als amplis Plans Bagà.

Volta a Ensija en BTT

Circulant sota la Roca Gran de Ferrús

Un itinerari circular ens porta a recórrer els quatre vents de la prepirenenca serra d'Ensija, amb sortida i arribada a Vallcebre. L'inici és dur, amb la forta pujada al coll de Fumanya. Tot seguit planegem fins a l'idíl·lic poble abandonat de Peguera, i continuem per pista vorejant el vessant sud i est del massís, amb la magnífica imatge de la paret de Ferrús. Encadenant pistes pedregoses s'arriba al despoblat de Bonner, i al peu del Molí de Güell comença una nova pujada fins sota mateix del Pedraforca, on tanquem el circuit per pistes còmodes i amb excel·lents vistes.

El Gegant de Campllong

Grimpant al Gegant de Campllong

Al cap d'amunt de la baga de Campllong sobresurt una notòria agulla calcària entre el bosc de pins. Sortint prop de Coforb un camí en forta pujada arriba fins al coll del Portet. Pel vessant nord de la serra dels Lladres s'arriba planejant fins al també dit Roc del Gegant, que es pot coronar amb una grimpada fàcil però aèria. Unint velles pistes en desús avancem fins a la Creueta, on entrem al vessant sud de la serra, i la resseguim passant per la Mesquita fins al punt d'inici en suau descens.

Serrateix - Castelladral en BTT

Pista de la serra de Santfeliu

Des de Sant Joan de Montdarn una pista enfila cap a l'altiplà de Serrateix, i permet arribar fins al sostre del terme, al Montbordó. Després d'una breu baixada anem a buscar la llarga serra de Santfeliu i planegem ràpid en direcció sud fins a la preciosa ermita romànica de Sant Cugat del Racó. Suau baixada i remuntada de nou fins al nucli encimbellat de Castelladral. Després d'un descens vertiginós fins la riera d'Hortons encarem una pujada progressiva cap a l'altiplà de Serrateix per la serra de Santa Maria, tancant la volta circular.

Pedraforca , Pollegó Superior (2507 m.)

Enforcadura

Amb un grup d'amics dels Mountain Runners fem la sortida clàssica al Pollegó Superior del Pedraforca. Sortim des del mirador de Gresolet i en pocs minuts arribem al refugi Lluís Estasen, sota la magnífica paret nord. Prenem el camí habitual que faldeja el vessant més abrupte de la muntanya fins a buscar la debilitat de la canal del Verdet, per on s'accedeix al cim nord per una fàcil grimpada. Baixem a l'Enforcadura i fem el descens pel camí nou obert a la dreta de la tartera, sota mateix del Pollegó Ingerior.

Cingles de la Bruixa

Al fil dels Cingles de la Bruixa

En un dia rúfol fem una escapada ràpida per conèixer una cinglera estreta i allargada, situada al sud d'Ensija, ben a prop del poble abandonat de Peguera. Des del portell dels Terrers marxem per la pista de Ferrús fins situar-nos vora la cinglera. La voregem per sota per una pista, i ens hi dirigim bosc a través fins a la base de l'alta paret sud, on hi ha les restes d'una antiga construcció, possiblement Cal Pitarra. Voregem cap al vessant nord, on sense camí grimpem fins a l'aresta. Resseguim l'aèria aresta fins que trobem un punt en què podem baixar.

Cingles de Vallcebre

Avancem pel fil de la cinglera. Al fons el Pedraforca i el Cadí

Sortim de Sant Corneli i ens acostem a la base de la cinglera. Ens hi enfilem per l'original grau dels Boigs, un pas equipat que permet superar la paret fent un zig-zag. Avancem en sentit antihorari sempre pel fil, amb bones vistes cap al Pedraforca i el Cadí. Ens entretenim al grau de les Granoteres, i baixem cap a la Foradada. Pugem ara fins a la carretera, i la creuem cap a la Barceloneta, i tot seguit el poble de Vallcebre. Tornem cap a l'ermita de Santa Magdalena, i retrobem els cingles baixant pel grau de Cal Sastre.

Canals de Catllarí

Al fons la Casa Grossa i Ensija

Des de Llinars posem rumb cap al nord, fent un llarg flanqueig entre la cinglera i la fondalada del riu Tec. Avancem fins a la magnífica masia de la Casa Grossa, abandonada enmig d'un racó feréstec. Baixem fins al riu al peu d'una gran balma, i el remuntem per terreny engorjat fins que l'aigua ens impedeix el pas. Per l'altre cantó tornem i pugem fins a Sant Martí de les Canals de Catllarí, un petit nucli abandonat amb església i un parell de cases. Baixem de nou al riu, el creuem i pugem fins a retrobar el camí de pujada.

Cingles de la Garganta

Avancem pel feixanc superior de la cinglera, la zona amb vegetació

Relegat l'interès excursionista pel gran impacte de la central tèrmica de Cercs, i amagada en una reconada, trobem una llarga cinglera que des dels plans de Fígols i Sant Corneli es desploma pràcticament fins al peu del Llobregat. Un estret feixanc a mitja alçada permet recórrer la cinglera, sempre amb la paret a una banda i el precipici a l'altra, amb bones vistes cap al sector del pantà de la Baells. Al final del relleix pugem a Sant Corneli i retornem pel barranc del Querot Negre.

Riera de Merlès, curs mitjà en BTT

Pont romànic de Merlès

Només sortir de Santa Maria de Merlès ja creuem la riera pel bonic pont romànic i comencem a pujar fort fins al serrat dels Morts. Durant quilòmetres pedalejarem per les pistes de la carena que separa la vall de Merlès i l'altiplà del Lluçanès, tot guanyant alçada progressivament fins prop del Puig Martorell. Seguim cap al nord fins al poble abandonat de Salselles, on fem una pausa i seguim endavant cap a la Tor d'Aspà. Baixem de nou a la riera a la gran masia de Boadella, i anem seguint la riba fent pausa obligatòria a les boniques Goles de les Heures.

Pàgines

Subscriure a Berguedà