Via Verda de la Terra Alta

Creuant un dels grans ponts de l'antic tren

El recorregut de l'antic tren de la Val de Zafán és ara una agradable via verda que recorre les comarques de Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre. Avui pedalarem per un dels trams més interessants d'aquest recorregut, amb sortida a Arnes, al límit entre Catalunya i Aragó. Marxem cap a l'est, sempre en suau baixada passant per les nombroses estacions abandonades al peu dels pobles, i creuant més de 40 túnels i alguns bonics viaductes. Passarem al peu de poblacions com Lledó, Horta de Sant Joan o Bot, i també per indrets emblemàtics com el balneari de Fontcalda, encaixat entre cingleres i torrents plens de tolls d'aigua verda que conviden al bany. Tot baixant trobem l'Ebre i l'acompanyem un tros avall, fins a Xerta, on fem parada per dinar i tornem pedalant, ara però costa amunt.

Volta als Ports

Plans i refugi de Terranyes

Dediquem dos dies a fer una llarga volta en bicicleta pel massís del Port, primer cap al sud pels pobles del Matarranya, i tornant el dia següent per l'espina central del massís. Sortim d'Arnes i avancem per bones pistes cap a Beseit, el pantà de Pena i Pena-roja de Tastavins. Tot seguit comença un tram molt dur, llarg i per terreny inhòspit. Passem les roques de Masmut i enfilem per pistes solitàries i costerudes cap a la serra de Pena-roja i la serra Pelada. Ens desviem fins a Fredes i acabem de pujar per bona pista fins al refugi de Font Ferrera, on farem nit. El segon dia comença amb una forta baixada fins al llit del Matarranya. Llavors pugem suaument cap a la urbanització del Caro i tot seguit la gran pujada del dia cap al gran altiplà de Terranyes. Baixada vertigionsa fins a la Franqueta, i tot seguit al peu del riu creuem els magnífics estrets d'Arnes. Una ruta exigent, preciosa i solitària pel cor de les muntanyes dels Ports.

Puig-reig - Casserres - Graugés - Gironella

Arribant a Casserres sota els núvols

Sota uns núvols amenaçadors emprenem una ruta en bicicleta fàcil i rodadora, amb resguards freqüents en cas que calgui. Sortim de Puig-reig i baixem a Cal Marçal per trobar la pista que s'enfila cap al Turó de la Senyera i continua per la carena fins passar el Roseret i enfilar-se al panoràmic Roc de la Madrona. Fem visita a l'alzina dels Colls i passem per Casserres abans d'enfonsar-nos a la riera de Clarà. Voregem el serrat dels Tres Hereus i planegem fins l'estètic molí de Bellús, on contemplem la bonica cascada. Seguim cap a Graugés, on fem una breu pausa al peu de l'estany abans de seguir cap a l'ermita prerromànica d'Obiols. Baixem a la Plana, l'Ametlla de Casserres i finalment Gironella. Prenem la ruta de les colònies al peu del Llobregat, i per un bonic sender de ribera baixem fins a Viladomiu Nou on creuem la palanca. Al Guixaró prenem la carretera per arribar ràpidament al punt d'inici quan comencen a caure gotes.

Serra de Pinós i castells d'Ardèvol, Llanera i Vallferosa

Torre de Vallferosa

La primavera és la millor estació per visitar els camps colorits de la Segarra, amb el verd del blat i l'ordi onejant i el groc intens dels camps de colze. Entremig els petits pobles de regust medieval i algunes construccions defensives com castells o torres de vigia. Sortim de Torà i enfilem fort cap a la serra de Pinós, que recorrerem per l'ampla carena, ben ventilats, fins al santuari, el punt més alt. Després baixem cap a Ardèvol per contemplar la seva magnífica torre medieval i seguim al peu de la riera de Llanera fins al castell del mateix nom. Planegem fins a Vallferosa, on hi ha una torre del segle X espectacular, única a Europa. Seguim entre camps de cereals, i amb alguna bona pujada acabem d'arribar fins a l'Aguda, mirador zenital de Torà.

Fitor

Arribant a Fitor

Sortim arran de mar des de Sant Antoni de Calonge, i després de creuar les urbanitzacions comencem a pujar els contraforts marítims de les Gavarres. Pugem fort i constant per la pista que traça una línia directa fins al Puig Cargol, vèrtex geodèsic i mirador d'aquest sector oriental de la serra. Després de la forta pujada planegem plàcidament fins al magnífic nucli de Fitor, amb la bonica església de Santa Coloma presidint-lo. Tot seguit enllacem pistes i caminets que amb alguns puja-baixa ens acosten fins a Mont-ras. Tornem al punt d'origen per la via verda del Tren Petit.

La plana del Baix Empordà

Ramat d'ovelles al voltant de Santa Cristina

Fem una llarga ruta circular per la plana central del Baix Empordà enllaçant diversos pobles amb flaire medieval. Marxem cap al nord des del bonic nucli empedrat i encibellat de Pals, i pugem fins als peus del Montgrí, des d'on seguim planejant cap al mar fins a l'Estartit, davant mateix de les Illes Medes. Baixem cap a la Gola del Ter i resseguim amunt els últims quilòmetres de l'ample riu. Connectem amb un dels seus afluents, el Daró, i el remuntem fins prop de Corçà. Anem tancant la ruta passejant pels carrers empedrats de Monells, Cruïlles, Vulpellac i Peratallada. Un itinerari molt rodador i agradable entre rius, el Meditarrani, camps de conreu i bonics pobles de pedra.

Serres de Santfeliu i Santamaria en BTT

Pedalant pels camps prop de Santamaria

Al peu del magnífic monestir de Santa Maria de Serrateix comencem a pedalar i iniciem un suau descens cap a la riera de Sant Cugat. Remuntem mica en mica per la serra de Santfeliu, i recorrem la seva llarga carena en sentit sud. Darrere la també magnífica església de Sant Cugat del Racó canviem de direcció i baixem de nou fins a la riera. Remuntem cap a l'encimbellat poblet de Castelladral, on fem una pausa. Baixem molt fort fins a la riera d'Hortons i tornem a enfilar ara cap al serrat de l'Obaga Negra. Resseguirem la carena de Santamaria en sentit nord fins a la casa que l'hi dóna nom, i acabarem de planejar cap al punt d'inici entre camps de cereals.

Pic dels Pedrons (2.715 m.)

Remuntant el llarg llom cap al pic dels Pedrons

Ens enfilem avui a una de les muntanyes més clàssiques, fàcils i típiques de la temporada d'esquí de muntanya. Situada a la capçalera del riu Arieja i fent frontera amb Andorra, el vessant nord de la muntanya és un llarguíssim llom, suau i molt progressiu, que es pot recórrer en la seva totalitat sense haver de fer cap gir. Amb força vent arribem al cim, on tenim una excel·lent perspectiva dels abruptes pics de la Font Negra. El descens és molt fàcil, desfent la suau carena, primer sobre neu força ventada i mes avall sobre una crema molt agradable.

Vèrtex d'Anayet (2.559 m.) i Espelunciecha (2.397 m.)

Descens de l'Espelunciecha, amb l'Anayet davant

Des de l'aparcament intermig de Formigal ens enfilem primer per les pistes en direcció a la Glera d'Anayet, i l'anem recorrent fins al fons de la coma. Per un fort pendent guanyem la gran planúria on apareixen el magnífic pic d'Anayet i el Vèrtex al fons. Travessem el gran altiplà nevat enmig d'un paisatge de muntanyes espectacular. Remuntem el fort pendent de la pala fins al coll, i acabem de coronar el cim. Baixem la pala, amb compte pel fort pendent i la neu glaçada. De nou a la zona planera enfilem el pic secundari d'Espelunciecha on gaudim d'una magnífica visió de l'entorn i una bona baixada amb neu més transformada.

Peiralún (2.441 m.)

Ens aproximem a la gran pala del pic Peiralún

Ens reunim un bon grapat d'amics i aficionats a la muntanya per enfilar, i tot seguit esquiar, un cim fàcil i molt agradable a la capçalera de la vall de Tena. Sortim des de l'aparcament del Portalet de l'estació d'esquí de Formigal, i planegem per una pista fins un refugi de pastors. Comencem a traçar llargues zetes per l'amplíssima pala amb pendent creixent fins uns 35º prop del cim. El descens és molt agradable i sostingut sobre neu primavera. Excel·lents vistes cap a la zona de l'Anayet i el Midi d'Ossau.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS