Grau de Barrots i Roca Falconera

A la falda de les cingleres del Montsant comencem a caminar i tracem una llarga diagonal des de la Morera fins als peus de les parets. Entremig dels murs verticals farcits de vies d'escalada hi ha un curiós pas que busca una debilitat del terreny. Una gran esquerda al cingle permet enfilar-se mig caminant mig grimpant, i amb un tram equipat des d'antic amb esglaons metàl·lics pugem sobre una lleixa a la part superior de la cinglera. Un caminet aeri continua fins al Balcó del Priorat, que és el cap d'una agulla lleugerament separada de les parets, i des d'on tenim una gran vista de la contrada. Seguim el preciós camí aeri fins al racó dels Boixets, i pugem uns minuts més cap a la Serra Major. Seguint fins al límit del cingle arribem al sostre de la Roca Falconera, amb grans vistes, i iniciem tot seguit el descens pel grau de l'Agnet fins al punt d'inici.

Ferrada del Montsant

Situats a la falda del Montsant, ens disposem a enfilar-nos directament per les cingleres verticals del vessant sud a través dels esglaons i l'equipament ferrat. Sortim de la Morera de Montsant un grup d'amics, amb un excursionista molt jove que també s'enfilarà per la ferrada. Avancem de pla cap a ponent sobre les vinyes característiques del Priorat fins a trobar l'indicador on deixem el camí principal del grau de Salfores i marxem cap a l'inici de la ferrada entre grans blocs. Comencem el tram equipat amb un mur vertical i tot seguit entrem en una canaleta que ens porta a la base d'una curiosa agulla que remuntarem fins al cap d'amunt. Un pont tibetà connecta el cap de l'agulla amb la paret principal de la cinglera del Montsant, i finalment un mur més llarg i continuat ens enfila fins dalt la Serra Major. A l'altiplà ens reunim amb la resta el grup, i baixem de nou a la Morera pel grau de la Grallera.

Castell de Perapertusa

Seguint la ruta pel país càtar, amb l'excusa de visitar el castell de Perapertusa organitzem una excursió que ens donarà una visió més àmplia de la rodalia. Sortim del poblet de Dulhac i prenem un camí que puja fort pel vessant solei fins a les portes del castell. Dediquem gairebé una hora i mitja a visitar la flamant fortalesa, i passejar pel recinte emmurallat dalt d'una gran cinglera allargassada. Gaudim d'àmplies vistes sobre el massís de les Corberes, la Costa Vermella mediterrània, i la vall del riu Aglí. De tornada prenem un camí cap al nord que baixa fins al poble de Rofiac, i des d'allà, amb algun petit error, prenem un caminet agradable i frescal que ressegueix la riba del riu Verdoble. Voltegem la serra del Gres i acabem de tancar el cercle de nou a Dulhac.

Puig de Burgarag (1.230 m.)

Aquest petit cim és el punt més elevat del massís de les Corberes, i l'únic que té un caràcter més escarpat de roca, ja que la resta de la serra és arrodonida i boscosa. Sortim des del poble de Burgarag (Bugarach en francès) i avancem pel Camí Càtar (GR-367) vorejant el vessant oest de la muntanya. Passada la cascada des Mathieux creuem una carretera secundària i comencem a pujar fort encara dins d'un bosc espès amb colors de tardor. Més amunt entrem a la zona de roca, primer caminant i després amb petites grimpades fins a la Finestra (Fenêtre), un característic forat a la roca en un esperó. Acabem d'enfilar els últims metres fins a coronar els 1.230 m. d'aquest cim més conegut per qüestions esotèriques i paranormals que no pas per la bonica ruta senderista que ens ha portat fins al seu cim. Com que hi ha boira no veiem res al cim, i comencem a baixar pel vessant oposat fins al coll de Linas. A partir d'aquí suau baixada entre pastures fins al punt d'inici.

Castell de Puillorenç

Una breu passejada ens enfila fins dalt de Mont Ardu (697 m.), on a l'edat mitjana s'hi va bastir un espectacular castell. Enmig d'una zona de baixa muntanya i envoltada de castells càtars, visitem un dels més significatius i estètics. S'accedeix per pista asfaltada des del poble de la Pradèla fins un ampli aparcament, on hi ha les taquilles i comença el camí d'accés. Una pujada curta però intensa amb un zig-zag pedregós ens porta fins a l'entrada del recinte emmurallat. A dins hi trobem un gran pati d'armes i les restes de les antigues dependències. Només es conserva dempeus el recinte exterior. Es pot pujar a la muralla i contemplar l'àmplia visió que s'albira des del castell, que domina tota la contrada.

Comabona (2.548 m.)

Emprenem la ruta cap a una de les muntanyes més emblemàtiques del Berguedà ben acompanyats d'altres excursionistes dins la iniciativa Cims per la Llibertat, per reclamar la posada en llibertat dels presos polítics catalans. Ens reunim una bona colla d'amics i decidim sortir de Font Terrers, a Gósol, per evitar les aglomeracions de cotxes al coll de les Bassotes i fer la ruta una mica més llarga. Remuntem de bon matí la coma de Cerneres fins al Collell, on comencem a pujar progressivament cap a la Serra Pedregosa i guanyar l'altiplà del Cadí. Ens aproximem al Pas dels Gosolans on confluïm amb els excursionistes que vénen de la Cerdanya, i tots plegats anem fent camí per la carena del Cadí fins al cim. Parlaments, pancartes i proclames reclamant la llibertat dels injustament castigats per donar resposta a la voluntat col·lectiva.

Sant Miquel, la Portella, la Quar i Campdeparets

De nou sobre la bicicleta i pedalant pels dominis de l'antiga baronia de la Portella, sobre un terreny humit, poc transformat per la mà de l'home i un cert aire misteriós. Des de Berga baixem ràpid cap a la Via Verda del Llobregat i passat el primer túnel enfilem amunt seguint el rec de Bosoms i en pujada continuada fins a Mascaró. La pujada s'accentua i amb forts tirapits arribem al balcó natural de Sant Miquel de les Canals. Tot seguit baixada per una antiga pista, gairebé camí, fins la masia abandonada de Corrubies i planejant al peu de la riera, fins al monestir de la Portella. Una breu pujada per asfalt ens situa sota la Quar, i ens enfilem al santuari per una pista encimentada en fort pendent. Queda encara una última pujada fins al coll de Sant Isidre, on marxem cap a l'oest seguint la serra de Campdeparets. Al límit occidental una pista baixa fort cap a la riera de la Portella, i la seguim fins a Cal Rosal. Ja només queda tornar a Berga passant per Graugés.

Gran volta als Rasos de Peguera

Fem un itinerari que ens permet recórrer en bicicleta els contorns dels Rasos de Peguera en sentit ampli, incloent-hi els seus contraforts com els Tossals, cingles de Capolat i serra de Queralt. Comencem a Berga en pujada continuada fins al pla de l'Estany, on baixem pel corriol que recorre la baga de les Nou Comes. Al poble abandonat de Peguera planegem cap a les fonts de la Bruixa i del Pi, sota la gran paret de Ferrús, el vessant més abrupte d'Ensija. Pugem per pistes solitàries cap al coll d'Ubí, i obrim les vistes cap al Pedraforca, el Cadí i la serra del Verd. Una pausa merescuda al pla suspès de Montcalb, amb vistes a la vall de Lord, i continuem baixant fins a Llinars. Toca de nou pujar, i de quina manera fins al mirador dels Presidents, sobre mateix de la preciosa església de Sant Pere de Graudescales, al peu de les parets de Busa. A a riba de l'Aigua d'Ora tornem a pujar cap a la base dels cingles de Taravil, i a partir d'ara anirem evolucionant cap a llevant resseguint per sota els cingles de Capolat fins a la capital berguedana.

Roca del Joc (1.615 m.)

En un magnífic final d'estiu, amb els boscos verds, humits i plens de bolets, fem una escapada familiar al Catllaràs per pujar fins una de les seves puntes més destacades. Sortim des del santuari de Falgars i comencem pujant per una fageda seguint el GR fins al pla de l'Ermità. Pugem encara més fort fins al collet Llebató, i ja a la part alta de la serra acabem d'arribar-nos fins a la Roca del Catllaràs, situada enmig d'uns bonics prats. Planegem fins el Joc de la Pilota i ens enfilem a la Roca del Joc amb una grimpada curta però intensa. Extraordinàries vistes cap al Pedraforca, el Moixeró i la Tosa. Baixem a la Devesa Jussana i seguim de pla cap al Prat Gespador, on seguirem un bon camí de baixada que passa per algunes de les antigues mines i ens retorna al punt d'inici.

Roc Codós i cingles de Capolat

Els cingles de Capolat són els primers contraforts del Prepirineu al Berguedà, i representen la frontera entre la plana i la muntanya. Des dels seus diferents morrals es pot contemplar una gran panoràmica de la Catalunya central i més concretament de la zona agrícola del Baix Berguedà. Sortim de Berga cap a Avià i ens enfilem per una pista trencada i molt dreta cap a la punta de Serrapinyana. Ja a dalt de la cinglera l'anem resseguint cap a Sant Salvador, i després per un caminet carener molt bonic avancem cap al pantà de l'Espunyola i tot seguit el morral del serrat de Malla. Encara pel fil de la carena ens apropem al mirador del Roc Codós, que ofereix una extraordinària vista. Planegem cap a la magnífica masia del Puig, i baixem per la pista de Tresserra fins a la plana. La tornada fins a la capital berguedana serà per asfalt per anar per feina, però hi ha moltes opcions per fer variants o allargar la ruta.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS