Berguedà

Cresta de Queralt

Desgrimpada delicada, exposada i vertical

A sobre mateix de Berga i prop de la bonica ermita de Sant Pere de Madrona neix un crestall que finalitza just a l'aparcament del santuari de Queralt. Recentment s'ha popularitzat aquest itinerari, sobretot arran del desbrossament i neteja que permet recorre'l amb comoditat. Una forma diferent, estètica i un xic més aventurera d'accedir a aquest gran mirador de Catalunya. La ruta és fàcil, tot i que cal grimpar per terreny aeri i superar un parell de desgrimpades breus però delicades (III).

La Tosa (2.536 m.) per les Muntanyetes (hivernal)

Torrent de la Mena, des de dalt

Tornem a recórrer un dels itineraris més salvatges i estèticament potents al vessant sud del Moixeró, enfilant el seu punt culminant a través d'un laberint d'agulles, parets i canals de gran bellesa. Sortim des de l'Hospitalet de Roca-sança i fem una breu parada a la curiosa Foradada abans de continuar fins a la base de les grans parets calcàries. Encadenem diverses canals fent alguna grimpada un pèl més complicada per la presència de neu i gel. Sortim de l'itinerari laberíntic per les antigues mines de la Mena, i acabem de remuntar fins al cim. Fem parada al Niu d'Àliga i iniciem el descens per coll de Jou i Roca-sança.

Cova de Rotgers

Sala Blanca

És la cavitat coneguda amb més recorregut del Berguedà (més d'1 km.), i una de les més importants formada per guixos. Es troba al terme de Borredà, prop de l'ermita de Sant Sadurní de Rotgers. Fem el recorregut més clàssic, entrant per la boca R2 i sortint per la R3, un itinerari subterrani de més de 600 metres. Després de desgrimpar per una zona de blocs superem un laminador molt estret i humit, i encadenem diversos passos estrets. Més endavant la cova té unes dimensions més còmodes, amb galeries i sales destacades, com la Sala Blanca, tota ella de guix. Les formacions són escasses, però passem al costat d'una colada molt estètica.

El Castellot (891 m.) Castell de Puigarbessós

Pantà de la Baells. Al fons Ensija

Al límit est de la serra de Picancel, gairebé sobre el pantà de la Baells, s'aixeca un turó que, malgrat la seva modesta alçada, és un punt de conexió visual cap a totes bandes, i precisament per això antigament s'hi bastí un castell. Des del magnífic pont gòtic de Pedret anem a buscar un vell camí, pràcticament desaparegut, que remunta la carena que ens portarà fins el petit cim, on queden unes restes testimonails de l'antic edifici. Tornem per la pista de la Mesquita, tot fixant-nos en el magnífic piló de terme, conegut com la Terma Alta.

Cingles de Queralt

Rierol de Font Calenta

A la falda de Queralt un preciós camí, estret i ombrívol, circula al peu del petit rierol que serpenteja des de Font Calenta. Al costat de la surgència on brolla l'aigua a 15º recentment s'ha recuperat un caminet endimoniadament dret que puja directe fins a trobar el camí del Portet, que ressegueix els cingles per una rua a considerable alçada. Amb bones vistes sobre el Baix Berguedà i tota la Catalunya interior baixem cap al satuari de Queralt, i abans d'arribar-hi pugem al Castell Berguedà per osbservar encara una millor vista. El descens cap a Berga em fem per la bonica capella de Sant Pere de Madrona.

Els ponts de la Llorença i la Miquela

Ens endinsem en les raconades més salvatges del Moixeró, buscant antics camins que utilitzaven pastors i carboners. L'objectiu és localitzar uns ponts de roca, freqüents en aquests vessants calcaris envellits. Des de l'Hospitalet de Roca-sança un caminet remunta el clot de la Llorença, obrint-se pas entre agulles i esperons. Trobem el pont de la Llorença, i com a sorpresa en localitzem un altre de proper més petit. Pugem fins dalt la carena i a la zona dels Molins comencem a baixar fins a trobar el pont de la Miquela. Baixem pel torrent que es va estrenyent i entaforant entre les altives roques, amb un vell camí precari molt pendent, que amb cura es pot anar seguint.

Moixeró (2.090 m.)

Penyes Altes i el clot dels Amorriadors

Comencem a caminar prop de Gréixer, i ens aproximem a les parets de la cara sud del Moixeró, pujant suaument per l'antiga pista del coll de l'Avet. Per camí més costerut enfilem cap al peu del Roc Negre i seguidament al coll de la Cabrera. El camí es bifurca i seguim a l'esquerra cap a les canals d'en Guitart. Amb algun tram molt dret assolim l'ampli coll del Moixeró, i acabem d'arribar al cim, des d'on tenim una bonica vista del Penyes Altes. Baixem a buscar les canals del Goter, i per un sinuós camí sota les parets anem baixant fins al coll d'Escriu. Gaudim dels colors torrats de la fageda de Gréixer, i ens entretenim uns instants al peu de l'Estanyet.

Estany de Graugés

Un passeig vespertí pel caminet que voreja el llac permet gaudir de la placidesa i tranquil·litat de la principal zona humida del Baix Berguedà. A la tardor els arbres de ribera adquireixen tonalitats ocres que es reflecteixen sobre les aigües calmades, formant una bonica postal. És un indret proper, agradable i accessible, malgrat la considerable degradació de l'entorn. Ànecs, oques i cignes, juntament amb petits invertebrats, habiten aquest bonic paratge.

Els Forats

Boniques bassetes

Fem una curta excursió fins a la balma del Grau, un racó frescal on antany es va aprofitar el terreny abalmat sota la cinglera per construir-hi un habitatge troglodític. Sortim des dels afores d'Avià i pugem per un camí suau i agradable, aturant-nos al curiós saltant del Grau, una cascada que es pot recórrer pel darrere. Poc més amunt trobem les restes de les construccions sota la roca, amb diverses estances, fins i tot es conserva un forn. Al seu voltant, la rasa del Grau forma boniques bassetes i reguerols d'aigua.

Catllaràs en BTT

Passem sota la Roca del Joc

Voregem Sant Julià de Cerdanyola i comencem a enfilar les costes del Puig primer, la baga de l'Avaiol després i finalment una tercera pujada forta fins al collet Llebató. Suau baixada fins al pla del Catllaràs, on reposem i gaudim del magnífic entorn de prat alpí, pins espigats i rocs calcaris punxeguts. Baixem cap al coll de Seba, passem sota la vertical roca del Joc, el roc de la Lluna i el gaudinià xalet del Catllaràs. Tornem a pujar fins a Vallfogona i passat el camp de l'Ermità anem baixant suaument per la Via.

Pàgines

Subscriure a Berguedà